Bon Nadal significa...

Image: nuttakit
/ FreeDigitalPhotos.net

M'ha agradat molt esta entrada del blog Nova Bella, que no coneixia:

• Nova Bella :  ¡Feliz Navidad! per Vicente Sm

Som realment conscients d'allò que demanem quan desitgem Bon Nadal?

Estic disposat a ACOLLIR de veritat a este Xiquet que naix?

Gent que se'n va, gent que queda

[Image: Pixomar
/ FreeDigitalPhotos.net]

Hi ha un moment en què tots hem d'anar-nos-en.

Divendres va faltar el meu iaio. Però ara és quan més aprecie el seu exemple, les seues bondat, sinceritat, rectitud, humilitat, fidelitat... Sempre va intentar fer el bé. Era massa recte de vegades, massa exigent, però només perquè ell volia lo millor per a tots. I va ser molt bo. Era una persona bona.

Ara queda el seu exemple, la seua memòria. Ell està viu en nosaltres.

Relativitzar els plans, però tindre'ls

Tranquil. Amb faena, un poc saturat mentalment, però tranquil. Perquè pense que sé per on vaig.

Però també sé que la vida, el destí (o Déu) es riu dels plans que tenim. Pense que els plans, els projectes de vida, són humanament necessaris, i servixen de brúixola. Però cal saber relativitzar. Cal saber que la vida, i eixos mateixos plans ens van a conduir per on  i cap on menys ens podríem esperar. Cada dia és un punt de partida nou.

Canvi... de què, cap a on...?

Després d'un temps llarguíssim sense moure'm, sense escriure, torne a fer-ho, perquè ho necessite.

Necessite aclarir-me. CREC que tinc clares moltes coses, però al mateix temps no tinc clar lo fonamental: en què vull basar la meua vida? Si em considere cristià, ¿què estic disposat a fer pels demés? Com d'obert estic? Vull aprofundir i nodrir la meua fe, les meues creences, o les vull deixar morir?

Quan acabe esta etapa de molt de treball que m'ha obligat a deixar de costat amics, família, aficions... i m'ha "desprogramat", ¿¿què vaig a fer amb ma vida??

Després de tot eixe temps d'aïllament, que encara no s'ha acabat, no sóc ja el mateix. Sé que després d'eixe treball, quan tot acabe, NO serà com si res no haguera passat, com si el temps no s'haguera mogut.

Tinc clares algunes coses, com deia. Tinc clar que he d'organitzar-me millor, saber prioritzar... En l'àmbit purament professional, crec que sé com enfocar i encarar el futur; sé lo que vull fer i lo que no. Em falta saber potenciar les meues capacitats, les meues habilitats. Buscar les coses que se'm donen millor i que m'agrada fer.

Això, en l'àmbit professional. Però pense que en l'àmbit personal seria paregut.

Una cosa tinc clara: vull estar centrat en els amics i en la família. Això ja suposa un programa de vida, en realitat. Ja tindré prou, per una part, amb intentar comprendre, ajudar, acompanyar, ser amic, ser pròxim, no ferir, ajudar, tindre empatia... Ahí ja tinc molt a fer, molt de camí a recórrer.

Però, llevat de tot això... Què sóc jo? Qui sóc jo? Què defenc? En què crec? Per quines coses estic disposat a lluitar? Em callaré o parlaré? Denunciaré, o seré còmplice? Sóc lo que en cada moment mana el corrent? O sóc jo, les meues circumstàncies i les meues decisions? Continue depenent tant de la imatge que té la gent de mi?

També pense que una idea vàlida, clara i fonamental és esta: jo sol no puc canviar el món, però puc començar per canviar jo mateix. Només he de "preocupar-me" i ocupar-me de canviar jo, de ser més autèntic, de sintonitzar el pensament i els actes, de tractar de ser element de canvi. M'agradaria ser element de canvi en mi mateix i en el meu voltant, però sense ser font de "distorsió", de polèmica, de problemes.

També hi ha una cosa que vaig llegir no fa molt, i que se'm va quedar: "decidix fer una cosa només si el teu cap i el teu cor hi estan d'acord, si els dos volen fer-la".

Tinc encara dubtes. Eixes premisses poden ajudar a decidir en el dia a dia, però així i tot, em falta tindre clar l'objectiu fonamental.