Kaminant

Gent compromesa, o que vol estar-ho

2008-04-03T21:25:00.003+02:00

Tant de temps sense escriure, i ara dos dies seguits! Mira, així són les coses...

Estic fent, junt amb la meua parella, un curset sobre gestió interna d'ONG. Està bé. És tot un món per descobrir, per a mi, la veritat. Potser en faré una avaluació o un resum, ací, més endavant (si tinc temps).

Però l'únic que volia comentar ací hui és que, malgrat estar en contacte amb moltes persones compromeses, que a més són molt bons amics, el fet d'eixir del meu ambient i proposar-me fer este curset, i juntar-me amb gent molt diversa, compromesa de diferents maneres i amb diferents experiències, inquietuds, visions... m'ha fet sentir... part. M'ha fet sentir part d'eixe món de persones que volem un món millor. No sóm herois, no som especials (o no més que la resta de persones), no som millors que ningú. No ho veig així. I som molt diferents entre nosaltres, com deia.

Però estem allí, en eixe curset, debatent, parlant, intercanviant experiències, aprenent... enriquint-nos. Les persones; sempre ens enriquim, els uns als altres, quan interactuem, quan deixem que l'altre ens toque, ens arribe.

Quanta gent, amb quanta riquesa dins d'ella... Eixa era la meua reflexió de hui.

D'altra banda, a mi, particularment, el curset m'està servint per a adonar-me de la quantitat de coses que es poden fer per a millorar la vida de la gent; sempre, vist com una manera d'ajudar-se a u mateix. Tots som germans, i estem en la mateixa història.

Nou implus

2008-04-01T00:16:00.004+02:00

No escric tant sovint com voldria, però... no passa res.

La Setmana Santa i la Pasqua han suposat per a mi un impuls, una xicoteta gran renovació. El temps dirà si la inèrcia dura molt o s'esfuma en l'esdevindre diari... Faig el que puc per a mantindre una actitud més compromesa i agraïda, i sentir que la Resurrecció ho canvia tot.

Bé, això pel que fa a la Pasqua. Per cert, va ser una celebració molt especial. Es va crear un ambient molt agradable i de confiança. Pense que ha servit per a unir-nos i sentir-nos més a prop, que ja feia falta.

Tornant a eixe nou projecte que vos comentava... Bo, he pensat molt sobre ell, perquè ens venia de sobte, sense demanar-ho, sense buscar-ho...

Com ja vaig comentar, estem tractant de llançar i dur endavant una nova activitat, dins del grup a què pertanc. De moment, no vull se massa explícit, ja que considere que este blog es anònim. Ni pense que siga necessari.

Som poca gent, en este projecte. És un projecte menut, que està sorgint.

De veritat, és cert, cal dir-ho: no és el tipus de projecte que jo havia pensat, ni el moment en què jo havia pensat comprometre'm. I venia donant-li voltes a això, moltes voltes. No volia abandonar (ni vaig a fer-ho), però m'està costant molt adaptar-m'hi, donar qualsevol pas. És, senzillament, el resultat d'haver estat parat durant tant de temps.

El tema és que ahir vaig comprendre, per fi, que dóna igual. Dóna igual en què havia decidit jo que m'agradaria col·laborar activament; dóna igual en quin moment havia pensat donar el pas de posar-me realment en marxa (quan estiguera més organitzat, per exemple, o quan estiguera més tranquil en el meu treball). El cas és que jo havia decidit ser d'ajuda. Doncs bé, he de ser d'ajuda on faça falta ajudar; NO on a mi em done la gana ajudar, sino ON CALGA ajudar realment. Doncs ahí he d'estar, ajudant. Mentres puga, i com puga. He comprés que això és l'important. I, particularment, també era important, en el meu cas, posar-se en marxa; començar. Amb lo que fóra, però començar.

Perquè ara és quan estic dedicant realment part del meu temps i del meu esforç (tant mental com físic) a una activitat altruista, per dir-ho de manera senzilla; a pensar en els demés, en definitiva, i no sols en mi.

Bo, també vull comentar que una cosa que em fa pensar és que "els demés" són ~~també~~, sobretot, la meua família i els meus amics. SEMPRE (bo, des de fa ja un temps) he tingut clar que, per a mi, els primers que he d'atendre són la meua família i als meus amics. Si no estic disponible, obert, pròxim per a ells, no servirà de res la resta de coses a què puga dedicar el meu temps i el meu esforç, perquè estaré sent fals i buit, inconsistent, incoherent. Ho escric ací per a deixar-ho clar, i per a tindre-ho molt present.

Torne a kaminar... poc a poc

2008-02-14T18:23:00.004+01:00

Bo, millor dit, torne a escriure allò que vaig kaminant, perquè realment mai no he deixat de kaminar, o, almenys, d'intentar-ho.

Com em recordava un bon amic a través d'un encertat e-mail, ja fa quasi un any que no escrivia ací. Realment, costa molt ser constant en açò d'escriure blogs. I, tot i tindre clar els beneficis que comporta a u mateix deixar per escrit les seues reflexions i experiències, hi ha vegades en què les coses urgents es mengen a les importants...

De tota manera, un any sencer de coses urgents no és creïble. El problema és més complex, i té dos o tres cares o aspectes: en primer lloc, de vegades no em sé organitzar, i això fa que l'important però no urgent es quede en l'oblit.

Segon: de vegades no és que no m'organitze, sinó que, realment, tinc massa faena. M'agradaria tindre'n menys; no estar sempre empalmant una cosa urgent amb la següent, ni dur quatre o cinc coses importants en el cap alhora.

Per últim, també vaig deixar d'escriure perquè veia que em llevava massa temps, però senzillament perquè no era capaç de mesurar o control·lar el temps que passava escrivint al blog. Puc perdre una vesprada sencera, perfectament, escrivint i pul·lint un post. I això no pot ser.

Realment, tot passa per organitzar-me millor. Pense que últimament (des de gener, més o menys) ho estic aconseguint. Espere que em dure.

I, per fi, he donat el pas de tornar a (intentar) escriure ací. Intentaré fer-ho almenys una vegada al mes; un propòsit humil, un objectiu fàcil de complir, per a començar.

També, ara tinc un motiu nou per a escriure. Porte molt, molt de temps dient que vull intentar comprometre'm en alguna activitat de tius social, sol·lidària... Viure per als demés, i no sols per a mi mateix.

Últimament he avançat prou (la meua consciència ho sap) en intentar pensar en els demés; particularment, en intentar estar atent a les necessitats de la gent més pròxima: parella, família, amics i companys de treball.

També, intente ser més coherent i fidel a mi mateix, i crec que ho estic aconseguint.

Doncs, bé, no fa molt una amiga ens va proposar a mi i a la meua parella participar en un projecte que està començant. Seria com la branca o vessant social d'un moviment juvenil.

De moment, no puc dir molt més, excepte que la meua parella i jo vàrem acceptar. Tenim una reunió a finals de mes. Vorem en què acaba tot açò; de moment, és una bonica aventura.

No ens plantejàvem comprometre's tan prompte en cap projecte social, però ho teníem com una prioritat de cara al futur (sembla que estiga palant d'un altre tipus de compromís... :-D ). De fet, en la meua lista personal d'activitats, projectes, etc., jo havia escrit no fa molt: "Voluntariat? Primer, organitzar-me". Bo, supose que ja estic prou organitzat...? No sé. El temps ho dirà.

Missió

2007-02-24T13:03:00.000+01:00

Al voltant de les lectures de l'Evangeli de les útlimes setmanes, en el grup hem parlat del compromís del cristià, o, millor dit, de quina missió té, cadascú en particular, com a cristià.

També he parlat molt amb la meua parella sobre este tema...

És obvi que tinc (i ella també) una inquietud per ser sol·lidari, anem a dir-ho així. Una inquietud, un esperit, unes ganes...

D'una banda, pense que la meua vida no està completa si no hi ha una quota dedicada a fer alguna cosa pels demés, de manera desinteresada, gratuïta, etc. Però això sols no és suficient: u corre el risc de fer coses pels demés amb l'única finalitat de sentir-se millor amb si mateix.

Pense que cal completar eixe sentiment amb un altre: la certesa que estem obligats a donar-nos als altres. Que no podem viure esta vida si no és donant-nos als altres. Que ser sol·lidari és, més que una opció, una obligació (només faig que repetir i refermar-me en coses que ja he escrit ací). És la conseqüència lògica d'estimar este món i la gent que l'habita. És la conseqüència lògica de voler ser feliç, no tot sol, sinó acompanyat de tot el món en eixa busca de la felicitat.

Si estic dient que, per a mi, la busca d'una missió equival a concretar ser sol·lidari en accions...

Si estic dient això, torne a la conclusió de sempre: fins que no aprenga a organitzar-me el temps, no puc pretendre donar part del meu temps a cap causa sol·lidària (ni a cap projecte nou), perquè només provocaria més caos en la meua vida.

Potser sóc un poc radical, en la manera d'escriure-ho. Puc fer coses, clar. Sobretot, no dec ni puc deixar de buscar, d'estar atent, d'estar disponible...

Hui he estat comprant en una tenda de comerç just, i he descobert, a més dels regals més típics i freqüents, una muntonada de llibres interessants.

Últimament, m'adonaba que passava ràpidament les pàgines dels periòdics relatius a les guerres o les desgràcies al Tercer Món, etc. També, canviava de cadena quan en la televisió es parlaven d'estos temes... Potser no puc evitar-ho; i hi ha moments en què necessites evadir-te i pensar en altres coses...

El fet és que, de tota manera, entrar de nou en este establiment de comerç sol·lidari i, sobretot, llegir un poc d'estos llibres, m'ha fet reaccionar, m'ha fet obrir un poc els ulls de nou...

Una cosa que sí que puc fer és estar més informat, estar més al dia, i, en la mesura de les meues possibilitats (a través d'este blog, a través del meu treball com a docent...) donar a conéixer realitats que, en la cultura del benestar en què ens trobem, de vegades no interessa escoltar...

Bé, no sé... Només volia compartir amb vosaltres com em trobe, dins d'eixa busca de la missió com a cristià, dins d'eixa cerca per ser més sol·lidari.

Etiquetes

2007-02-07T13:06:00.000+01:00

He trobat en El Lolaberinto la lletra d'una cançó d'un tal Álvaro Fraile (reconec que no el coneixia de res) que m'ha encantat. La copie ací:

Etiquetas (Álvaro Fraile)

Le llamas indecente porque anda entre la gente de mala reputación;
la llamas transgresora porque no hace caso a normas que no dicte el corazón;
le llamas idealista por querer vivir al día cada nuevo amanecer;
y a ese ni le llamas porque nadie se acuerda de él.

La llamas facilona por confundir siempre toda relación con amor;
le llamas optimista porque su punto de vista lleva siempre algún color;
le llamas inmaduro porque un día vio el futuro y así no se quiere ver;
no sabes llamar a ese porque ni le quieres conocer.

Le llamas el vendido porque cantó convencido y oye, su canción gustó;
le llamas retrasado porque va más lento y claro retrasa la producción;
le llamas el hortera porque en verdad se la pela vestir mal o del revés;
algo malo llamas a ese porque tú no le puedes ni ver.

Pon una etiqueta a cada persona y, tú tranquilo,
ya verás como aún nos sobran etiquetas para ti.

La llamas anticuada porque para ella es sagrada su religión y su fe;
le llamas bicho raro porque no lo tiene claro y no sabe muy bien quién es;
le llamas extranjero porque un día tuvo un sueño que acampó en otro país;
a ese no quieres llamarle que a saber que dice él de ti.

Le llamas diferente porque le es indiferente ser distinto a los demás;
le llamas progresista porque piensa que en la vida de algún modo hay que avanzar;
le llamas pordiosero porque eligió ser austero sin lujos ni propiedad;
y a ese no sabes llamarle porque no se te ha ocurrido ná.

Le llamas el asalta cunas por enamorarse de una que es veinte años menor que él;
le llamas la maricona porque ama a las personas sin fijarse si es mujer;
le llamas revolucionario por no pasar por el aro por creer en la igualdad;
y como a ese se la sopla, te cansaste de llamarle ya.

Hay una etiqueta, intransigente, a punto de ser puesta
para siempre en tu frente, una etiqueta para ti.

Feliç dia assolejat (de moment).

Organtizar-se el temps: en què puc millorar?

2007-01-31T16:34:00.000+01:00

Fa poc vaig assistir a un curset sobre gestió del temps. Pensava que sabia alguna cosa sobre el tema, i, la veritat, últimament estava pensant que faig massa esforços per a organitzar-me el temps i que no aconseguisc res..., però vaig adonar-me que, si bé tinc clars alguns conceptes importants, encara em falta molt a aprendre i a practicar.

Per a organitzar-se bé el temps, cal tindre "apuntat" en algun lloc (físic; no val recordar-se'n de memòria) les tasques o activitats que u ha de fer. [L'ideal és tindre una "inbox", en paper o electrònica, on "buidar" totes les idees d'activitats que se'ns vinguen al cap, de manera que dediquem tot el nostre cervell només a pensar com fer lo que estem fent en cada moment, i no a recordar tot lo que hem de fer.] Cal assignar a eixes tasques una importància i una urgència, i, en funció d'això, realitzar-les, programar-les (és a dir, donar-los un lloc en el calendari), postposar-les, delegar-les o, simplement, oblidar-les. També és important saber descomposar les tasques més grans en activitats menudes, i estimar la duració de cada activitat. Tot això ho tinc clar i, més o menys, ho faig.

Ahí comença un dels meus problemes: "més o menys". M'he adonat de l'important que és la constància i el fet de tindre un hàbit, per a tot en la vida i, en particular, per a aprendre a planificar-se amb èxit.

Per tant, una cosa que no faig i hauré de fer és reservar un moment concret al principi de cada setmana per a planificar-la, i al principi de cada dia per a centrar-me i ser conscient, diguem-ne, de tot allò que he de fer en eixe dia. I obligar-me a complir-ho, fins que siga una rutina, fins que siga un hàbit.

Segons lo que vaig aprendre en el curset, la gestió eficaç del temps té molt a vore no sols ja amb tindre un horari o un ritme de treball estable, adequat, constant, sinó, fins i tot, amb el fet de tindre un ritme de vida "saludable", i fins i tot amb el fet de saber estar, de tindre el control sobre les situacions (control·lar les situacions, i no que les situacions et control·len a tu, frase típica, però molt útil). No servix de res perdre els nervis, aclaparar-se...

Saber reservar els temps de descans i d'oci, i d'esport..., saber en quins moments rendisc més o menys... Són coses en què puc millorar.

També, saber fins on puc arribar. Ser realista amb les planificacions, i amb el que sóc capaç de fer. Saber dir "no"; l'assertivitat... En això he millorat prou, pense. Estic molt escarmentat pel que fa a prometre coses que després no pots complir.

La veritat, en eixe curset la cosa que més clara em va quedar és que no tot està en fer-se horaris, calendaris i programes, sinó que hi ha moltes coses darrere o després d'això que també cal cuidar i tindre presents.

I que, més que dir "no tinc temps, no em dóna temps a res", hauria de reconéixer que lo que he de dir és "no he sabut organitzar-me, he d'organitzar-me millor". Em fastidia reconéixer que tinc esta assignatura pendent, però és així, i és un repte (i una necessitat) millorar-hi.

Felicidad, para siempre

2007-01-29T21:46:00.000+01:00

Ja he escrit algunes vegades en este blog al voltant de la importància que té, per a mi, la música.

La música, a més de donar a la vida una altra dimensió, és un element capaç d'influir en l'estat d'ànim.

Si no, vegeu este vídeo que m'han passat. No havia escoltat mai parlar d'este grup xilé, que fa reggae, i que s'anomena com la placa continental que va donar lloc a les que hui en dia són, més o menys, les terres de l'hemisferi sud.

M'ha agradat molt, esta cançó. M'ha arribat a través d'un correu d'una molt bona amiga, en què ens desitja un bon començament de setmana.

Doncs, sí, és una molt bona manera de començar la setmana. Si escoltes detingudament esta cançó, el "bon rotllo" de la música reggae entra per l'oïda i, des del cervell, transforma el teu estat d'ànim, independentment que u siga o no aficionat a este grup o a esta classe de música (o a alguna que altra substància).

Doncs, això... Bona setmana, i felicitat per sempre! :-)

Aquellos maravillosos años

2007-01-21T22:13:00.000+01:00

Serà que ja sóc "un iaio", com diuen, o serà la malenconia d'este hivern que ara comença a ser, però, siga lo que siga...

Fa unes setmanes em vaig retrobar amb una vella amiga de l'època universitària, que es troba a la vora dels 30 anys, amb la corresponent crisi per "revisió d'objectius" ("lo que volia fer" vs "lo que he fet fins ara"). Vàrem recordar vells temps, vàrem parlar d'amics comuns que ja s'han casat i tenen fills, i, en general, de l'evolució que han dut les vides d'aquells que coneixíem.

[Una època universitària en què, per a arribar al Campus de Burjassot, només disposàvem de l'autobús 63, que sempre anava a parir, i en què vàrem ser testimonis directes de la irrupció d'Internet en la vida acadèmica; encara recorde quan, per primera vegada, ens varen assignar, a cada alumne, una adreça de correu electrònic!]

També hui m'he retrobat amb una altra amiga que ja feia més de 5 anys que no veia. I també lo mateix.

Com deia la cançó de Celtas Cortos: "Hoy no queda casi nadie de los de antes, y los que hay, han cambiado". Molt fort! No m'esperava mai poder fer esta visió retrospectiva i adonar-me de quant i com han evolucionat les vides de la gent, i que les coses canvien inexorablement (gran parauleta).

Arran de tot açò, també em feia una reflexió important; molt senzilla, però important.

Estic molt content d'haver-me retrobat amb esta gent. Gràcies a això, m'he adonat que en aquella època universitària vaig ser molt feliç, que els amics varen ser molt importants en aquell moment de la meua vida i que em varen marcar positivament. Ho sabia, però hui n'he sigut més conscient que mai.

També ara són molt importants els amics, sense dubte!, i també ara puc dir que, en essència, sóc feliç... Però tota aquella època va ser el començament, l'inici de com sóc ara, d'allò que sóc ara... Ara ho veig, i me n'alegre profundament.

Repensant este blog

2007-01-21T10:37:00.000+01:00

Crec que esta és la temporada més llarga que he estat sense escriure ací. Ha sigut, en part, per falta de temps, però ho he fet conscientment: havia (i encara he) de dedicar el meu temps a altres coses que ara mateix són més importants i, sobre tot, més urgents i, fins que no aprenga a organitzar-me millor, la tasca d'escriure este blog ha quedat un poc aparcada, però no oblidada.

Alhora, en paral·lelisme total amb la meua vida, sí que està passant pel meu cap reorganitzar una miqueta este blog, replantejar el seu objectiu, repensar-lo...

Per a mi, principalment, este blog és i seguirà sent un lloc on escric al voltant de coses relacionades amb la busca d'una vida més completa i més plena, una vida coherent, sense superficialitat, sense apariències; perquè pense que és així com aconseguiré allò que tots busquem: la felicitat.

Així, els assumptes relacionats amb la sol·lidaritat seguirant sent principals per a mi, però també tractaré d'incloure informació en este blog al voltant de temes com els següents:

Desenvolupament personal

Gestió eficaç del temps
Intel·ligència emocional
Ètica, moral
Eneagrama

Sol·lidaritat i compromís

Transeünts
Xiquets, infantesa
Tercer món
Societat
Activitats, esdeveniments

Ecologia
Cristianisme

Música cristiana
Paraula de Déu
Espiritualitat
Taizé
Activitats, esdeveniments

Oci i cultura

Viatges
Cine
Teatre
Llibres i còmics
Música
Humor

Vida

Vivències
Reflexions
Relacions de parella
Amistat

D'alguna manera, amb esta llista (provisional i incompleta), també tracte de reflectir i estructurar els temes o assumptes que són importants per a mi, des d'una perspectiva de viure i aprofitar la vida plenament. Vull que, ara més que mai, este blog siga per a mi com una espècie de diari, centrat i orientat a eixe objectiu; és, per tant, (i sempre ha sigut) una ajuda per a mi, una eina per a aconseguir donar forma als pensament i organitzar-me millor la ment, entre altres coses.

Aprofitaré la nova funcionalitat d'etiquetes que oferix ara Blogger per a estructurar millor estos canvis, i classificar les noves entrades que hi vaja afegint.

Per tant, pareix que amplie un poc els continguts d'este blog (fins i tot amb el perill que semble un simple "batiburrillo" de temes), però tot seguix igual i, sobretot, l'objectiu en continua sent el mateix.

Ara bé, una de les coses que no pense canviar, de moment, és la llengua en què escric este blog. És per a mi, alhora, una necessitat i un compromís seguir escrivint en la meua llengua materna, el valencià. Sé que açò em resta moltíssimes visites i em restringix a un públic molt reduït (11,5 milions de públic potencial, front a uns 450 milions), però... if that was really important for me, then I could also choose English or Mandarin Chinese, and not only Spanish.

Per últim, no cal dir que bona part de la raó de ser d'este blog és també l'intercanvi d'opinions. Espere les vostres visites i els vostres comentaris. Perquè, d'eixa manera, este blog serà molt més ric i complet, i perquè també serà per a mi una forma de créixer i enriquir-me. :-)

Gestió del temps, productivitat sense estrés...

2006-11-24T17:41:00.000+01:00

Gestió del temps, productivitat sense estrés, vida equilibrada, vida plena i completa...

Què té a vore tot açò amb el propòsit d'este blog? Bo, no és la primera vegada que escric ací al voltant de la necessitat d'organitzar-me el temps, per a poder estar bé, diguem-ne. Sempre m'ha interessat el tema del desenvolupament personal, i pense que cada vegada anirà tenint més presència en este blog. En última instància, crec que cuidar-se i estar bé amb u mateix fa possible donar-se més i millor als demés.

De fet, pense que és un assumpte que descuidem, en general, en la cultura occidental actual. No aprenem a viure sense estrés, a tindre una vida equilibrada i completa, sinó a buscar l'èxit a tota costa, traduït en trobar un treball, un cotxe, una casa i companyia sentimental. Bo, este és un discurs excessivament repetit i un poc antic, però el ben cert és que, sovint, u arriba a la suposada adultesa ["Període vital que seguix l'adolescència", DVO] sense preparació, eines ni habilitats per a fer front amb èxit a una vida plena de tasques, compromisos, projectes, demandes, coses a fer...

Podem (i hem de) rebel·lar-nos contra les exigències d'una vida plena de compromisos imposats, per suposat, però és inevitable i necessari prendre compromisos no imposats, optar decididament per allò que volem fer per a arribar a un objectiu que nosaltres mateixos hem triat. O siga, els compromisos i els quefers diaris estan ahí, també en una vida que vol ser viscuda de manera compromesa i alternativa.

Continuaré en un altre moment. Ara no tinc més temps, perquè he de centrar-me en la meua tesi (com ja deia fa més d'un any, en una entrada que continua tenint tota la vigència d'aquell moment).

Estar a la vora del camí o estar en camí

2006-10-29T14:01:00.000+01:00

Més sobre la lectura de hui.

Pense que NO estic a la vora del camí. Sobre tot, tinc clar que he pres una opció de vida, que és no viure egoistament, no viure per a mi. [Noteu que encara no m'atrevisc a dir "viure per als altres".] Però el ben cert és que eixa opció podria ser més clara, més decidida, més... tot. Poc a poc.

Després d'haver compartit açò hui amb la gent, pense que quasi tot es reduïx a ser coherent, a viure de manera coherent. Les opcions les tinc clares. La meua opció, pense que la tinc clara. Ara, cal obrar en conseqüència.

No m'agrada massa parlar de radicalitat, encara que abans ho he fet, o no m'agrada pensar-hi. No sé entendre o posar en pràctica la "radicalitat". Preferisc pensar en ser coherent fins a les últimes conseqüències.

PD: Hui hem représ les reunions del grup. No sabia la falta que em feia. És per a mi una alegria i un estímul poder juntar-nos i compartir una mateixa creença (o com vullguem dir-li). Pense que podem traure molt, tots, d'eixes reunions. De veritat, ho pense.

Més sobre seguir Jesús

2006-10-29T11:28:00.000+01:00

Ja he escrit sobre el tema de seguir Jesus altres vegades.

A propòsit de l'Evangeli de hui (Mc 10, 46-52), he trobat un comentari interessant a Servicios Koinonia. En reproduïsc ací un tros:

[...] A Jesús se le conoce siguiéndolo. [...] Ahora, caminar detrás de Jesús no es simplemente ir ahí, entre el montón, como una oveja más dentro de la manada; seguir a Jesús es tener los ojos muy abiertos y el corazón dispuesto, en fin, toda la persona en capacidad de sintonizar con él para poder hacer lo que hace él, decir lo que dice él, actuar como actúa él.

(Servicios Koinonia - Comentarios al Evangelio de esta semana)

Molt bonic, clar... Açò em parla de/em recorda a la radicalitat de l'Evangeli. Entenc, accepte i compartisc que l'Evengeli és una opció radical, en el sentit que és una opció de vida que ha de ser sincera, profunda, que abasta tots els aspectes de la vida, i que comporta conseqüències pràctiques... Clar que sí, tot açò ho tinc clar. Pense.

I, no estic massa preocupat ni res, però, així i tot... Estic fent tot el possible, cada dia? No em val la visió dels demés (en general). Hi ha gent (amics, persones que conec...) que, amb menys temps disponible que jo, i potser sense donar-li tantes voltes a les coses, fan més que jo, o es llancen més decididament que jo...

Només sé que he de seguir el meu propi camí. Estar obert. Per això estic tranquil, perquè pense que estic en el meu camí, en el bon camí. No autocomplaent, no indolent, però tranquil, seré.

Cròniques i vídeos de la Setmana contra la Pobresa

2006-10-28T23:40:00.000+02:00

No sols per el famós vídeo dels 4 gats (que, al remat, va resultar ser una acció comercial —encertada, per al meu gust, a pesar de totes les crítiques que ha rebut—), esta Setmana contra la Pobresa pense que és la que més ressò ha tingut, també en la Xarxa, i, sobre tot, a través dels vídeos penjats en Internet. [La veritat és que la Xarxa ha canviat molt en pocs anys, gràcies a l'augment progressiu i generalitzat de l'amplària de banda. L'èxit i la popularitat de servicis com ara You Tube, o altres similars, eren impensables fa uns anys.]

Vos enllace esta notícia-resum, de Canal Solidari, on, a través dels vídeos, podem conéixer l'abast de la campanya, també en altres països:

Canal Solidari: La Setmana contra la Pobresa, mirada a través de vídeos ciutadans publicats a Internet (també en castellà).

Una mostra més de la força que tenim si ens unim tots per un mateix objectiu.

Algunes tires còmiques

2006-10-27T18:38:00.000+02:00

Algunes vinyetes publicades els últims dies passats en premsa:

Forges, El País (27-oct)

El Roto, El País (21-oct)

El Roto, El País (25-oct)

El Roto, El País (26-oct)

Romeu, El País (26-oct)

Máximo, El País (26-oct)

¿La Tierra está malita?

2006-10-24T19:58:00.000+02:00

Pot ser només una de les múltiples notícies fatalistes que es donen periòdicament al voltant del canvi climàtic i la destrucció del medi ambient, o pot ser que no.

En la versió electrònica d'El País, apareix hui la següent notícia d'agència:

El País: La humanidad consumirá en 2050 los recursos de dos planetas como la Tierra, según WWF

Ací en teniu un extracte:

[...] Según el informe bianual de la organización sobre la impronta del hombre sobre la naturaleza, la población de muchas especies, desde los peces hasta los mamíferos, ha caído en un tercio desde 1970 hasta 2003, principalmente por amenazas de la humanidad como la contaminación, la tala de bosques y la pesca masiva.

[...] "La gente está convirtiendo los recursos en desperdicios más rápido de lo que la naturaleza puede convertir los desperdicios otra vez en recursos". [Llegir-ho tot]

M'ha recordat, no sé per què (o sí) a la cançó de Bebe "Ska de la tierra":

La Tierra tiene fiebre,
Necesita medicina
Y un poquito de amor
Que le cure las penitas que tiene.

La Tierra tiene fiebre,
Tiembla, llora, se duele,
Del dolor más doloroso,
Y es que piensa que ya no la quieren.

Y es que no hay respeto por el aire limpio,
Y es que no hay respeto por los pajarillos,
Y es que no hay respeto por la Tierra que pisamos,
Y es que no hay respeto ni por los hermanos.

Y es que no hay respeto ni por los que están sin tierra,
Y es que no hay respeto, les cerramos las fronteras,
Y es que no hay respeto por los niños,
Y es que no hay respeto por las madres que buscan a sus hijos.
[...]

Realment, jo pense... que no és tan important el canvi climàtic en sí o, millor dit, el fet de saber si hi ha o no un canvi climàtic (perquè pense que és impossible demostrar que estem canviant el curs del Planeta o si, simplement, el Planeta no té curs, és a dir, si simplement hi ha oscil·lacions i variacions al llarg dels segles i els mil·lenis deguts a milers de factors diferents). Pense que és més important saber si estem carregant-nos el Planeta o no, sense més.

[No és que em semble mal que es parle del canvi climàtic; no està de més, que estiga eixe debat. Però sempre hi haurà gent que argumentarà que no hi ha tal canvi. No podem esperar a convéncer tot el món del fet que hi ha un canvi climàtic per a començar a posar solució al problema real i objectiu (almenys, com a amenaça molt probable) d'esgotament dels recursos.]

O siga, més que perdre temps intentant demostrar si la humanitat està canviant l'evolució "prevista" del clima o no, caldria demostrar si la Terra pot adaptar-se i donar resposta a la situació actual, o si, pel contrari, el camí i l'evolució actuals ens conduïxen a l'esgotament dels recursos i del Planeta en sí mateix. Per això m'ha paregut fonamental conéixer dades com les que aporta hui WWF.

Testimoni de l'encontre a Calcuta

2006-10-24T01:02:00.000+02:00

Vos enllace ací un testimoni de Rosalia, que va estar en l'encontre de Taizé a Calcuta:

Acogida Taizé Valencia: Encuentro Kolkata. Testimonio de Rosalía.

Pros i contres dels microcrèdits

2006-10-23T12:42:00.000+02:00

Arran de la concessió del premi Nobel de la Pau a Muhammad Yunus, un economista pioner en el sistema de microcrèdits, Carlos Ballesteros, professor de la Universitat Pontifícia de Comillas, ha escrit un interessant article, que m'agradaria compartir amb vosaltres:

Canal Solidari: Un Nobel per al capitalisme (també en castellà)

Informe de la sostenibilitat a Espanya

2006-10-23T01:14:00.000+02:00

Llegit a MadrI+D: Medioambiente y ciencia:

El día 9 de octubre de 2006 se presentó el 2.º informe de la sostenibilidad en España. [...] El Presidente del Club de Roma, Ricardo Diez Hochleitner se mostró inmensamente preocupado, sobre todo en un aspecto: la creciente e imparable subida de las emisiones de CO₂ en España.

[...] El Ministerio de Medio Ambiente está haciendo un inmenso esfuerzo para que las cosas vayan mejor, pero el resto de los ministerios del país pasan directamente del tema y como mucho se interesan en "estudiarlo" para tomar, en su caso unas medidas sin prisa alguna. [Llegir-ho tot]

La solució que donen en el blog és clara: plantar arbres i muntar centrals solars.

Èxit de la convocatòria contra la pobresa

2006-10-22T12:35:00.000+02:00

Algunes notícies al voltant de les manifestacions d'ahir:

El País (22/10/2006): La lucha contra la pobreza congrega a miles de personas en 40 ciudades españolas (enllaç no gratuït). Extracte:

[...] Miles de personas se echaron a la calle, en una convocatoria de tono conciliador que reunió a representantes de los grupos políticos y sociales. No importó la religión ni el color del partido. En Madrid, en la cabecera de la manifestación y sus aledaños se vio a gente tan dispar como la directora de cine Icíar Bollaín, la secretaria de Política Social del PP, Ana Pastor, el presidente de la Alianza contra la Pobreza, José María Medina, el ex director general de la Unesco, Federico Mayor Zaragoza, el rector de la Universidad Autónoma de Madrid, Ángel Gabilondo, el secretario general de IU, Gaspar Llamazares, la escritora y directora de la Biblioteca Nacional, Rosa Regás, y el Padre Ángel de Mensajeros de la Paz. [...] Otra treintena de ciudades, salieron a la calle en una jornada que puso el broche final a la semana de movilizaciones promovidas por la Campaña del Milenio "Sin Excusas 2015" de las Naciones Unidas.

El Mundo (21/10/2006): Varios miles de personas marchan contra la pobreza en toda España

Telecinco (21/10/2006): Miles de ciudadanos de toda España exigen "tolerancia cero" contra la pobreza

Las Provincias: Una marcha de miles de personas en Valencia exige al Gobierno que luche contra la pobreza

Las Provincias: 40 ciudades unidas por el tercer mundo

Levante-EMV: Rebelión contra la pobreza

Panorama-actual.es (21/10/2006): Los valencianos se unen para exigir la erradicación de la pobreza. Extracte:

Miles de personas se manifestaron este sábado en las tres provincias de la Comunitat Valenciana —Castellón, Valencia y Alicante— para presionar a los políticos con el fin de que se destine el 0,7 por ciento de la riqueza a la Cooperación Internacional, así como para "rebelarse" contra la pobreza. La protesta en la ciudad de Valencia —a la que asistieron según fuentes de la organización unas 15.000 personas y según la Policía Nacional unas 2.000— comenzó a las 19.00 horas en la Plaza de Alfonso el Magnánimo en dirección a la calle Colón. En la cabecera de la protesta, los manifestantes desplegaron una pancarta con el lema de esta campaña en la que se leía ´Rebélate contra la pobreza. Menos palabras, más hechos´. Asimismo, varios niños portaban otra pancarta en la que se podía leer ´Cap xiquets sense escola´.

I alguns articles per a estar informat i per a la reflexió:

El País (29/03/2006): Más de 630.000 personas viven en una situación de pobreza relativa o severa en 66 barrios valencianos. Extracte:

Las altas tasas de analfabetismo absoluto y funcional (36,6%), de abandono y soledad (39.200 personas viven solas en la Comunidad Valenciana), la avanzada edad de sus habitantes (24,2% son jubilados o pensionistas), la elevada tasa de enfermedades crónicas (24,8%), junto a la inseguridad, la insalubridad y falta de alcantarillado y el deterioro general de la vivienda en 66 barrios de 34 municipios valencianos dejan un saldo alarmante: 633.213 personas viven por debajo de la media en situación de pobreza relativa o severa, con ingresos que oscilan entre los 257 euros y los 128 por persona al mes. [Llegir-ho tot]

Telecinco: Cada cuatro segundos una persona muere de hambre

Telecinco: Política para los desamparados. Extracte:

Mientras las grandes corporaciones sigan proyectando y filtrando su poder a través de la clase política, no habrá soluciones, porque, como empresas, su deber y teleología consistirá en seguir haciendo caja. Mientras el sistema se perpetúe tal y como lo conocemos, se fomentará el enriquecimiento unilateral y la estratificación segregadora que origina a su vez un amplio abanico de subproblemas de colosal magnitud para la humanidad, como puede ser el desempleo masivo, los flujos migratorios desproporcionados o las diferentes formas de oposición frontal y rechazo a un sistema injusto para miles de millones de personas. [Llegir-ho tot]

ABC.es: La pobreza también viven en España

ABC.es: Pros y contras de la ayuda al desarrollo

ABC.es: Pobres: salir del pozo

ABC.es: Imaginación contra miseria (Mohamed Yunus). Extracte:

Yo era profesor en la Universidad de Chittagong, una de las universidades de Bangladesh, donde impartía clases en la Facultad de Económicas. Naturalmente, no es tan grande como la Universidad Complutense de Madrid, aunque existe cierto parecido entre este recinto universitario y la universidad en la que yo daba clases, por el hecho de que ambas se encuentran alejadas de la ciudad. La razón por la cual aquella estaba situada en una zona rural era porque algunos políticos pensaban que los estudiantes podrían crear problemas en las ciudades, de modo que era mejor mantenerlos distanciados de éstas.

Al mirar hacia atrás, me doy cuenta de que tuve suerte al poder trabajar en una universidad rodeada de aldeas aunque, en su momento, eso también me creara un problema: cuando se produjo la hambruna de Bangladesh de principios de la década de los 70 me sentía muy mal dando clases de economía, explicando todas esas teorías tan elegantes que se aprenden en las aulas. [Seguir llegint-ho]

Està clar que encara queda molt per fer, mooolt...

D'alguna manera, hem de posar-nos a treballar, a actuar, perquè, com sempre s'ha dit, moltes persones xicotetes, des de llocs xicotets, fent coses xicotetes, poden canviar el món (Teresa de Calcuta).

Pensar en els pobres

2006-10-21T01:19:00.000+02:00

Sembla mentira, però u pot estar pensant en la setmana contra la pobresa, i no pensar en els pobres. Açò NO ha de ser "l'única setmana contra la pobresa"... Totes les setmanes haurien de ser contra la pobresa. Tota la nostra vida.

Perquè viure en pobresa no vol dir desitjar la pobresa del món, no vol dir viure en la pobresa, sinó viure en la humilitat, en la veritat.

Relacionat amb açò, m'ha agradat el comentari que he trobat al voltant de l'Evangeli del diumenge passat (Mc 10,17-30) en este web:

Desde Macondo: ¿Ser cristianos sin seguir a Cristo? Lo que nos falta. (José Antonio Pagola)

Vull destacar-ne ací alguns paràgrafs que m'han agradat especialment:

El mensaje de Jesús es claro. No basta pensar en la propia salvación; hay que pensar en las necesidades de los pobres. No basta preocuparse de la vida futura; hay que preocuparse de los que sufren en la vida actual. No basta con no hacer daño a otros; hay que colaborar en el proyecto de un mundo más justo, tal como lo quiere Dios.

[...] Tal vez ésta es la postura más generalizada entre los cristianos del Primer Mundo. Preferimos nuestro bienestar. Intentamos ser cristianos sin «seguir» a Cristo. Su planteamiento nos sobrepasa. Nos pone tristes porque, en el fondo, desenmascara nuestra mentira.

Què complicat resulta de vegades entendre què significa "seguir a Crist", i què senzill és, en realitat...!

Hui, manifestació contra la pobresa

2006-10-21T01:09:00.000+02:00

Hui, a les 19h, manifestació en València i en molts altres llocs d'Espanya en contra de la pobresa. Demanem als governs més fets i menys paraules.

Som la primera generació capaç d'eradicar la pobresa.

Vinyeta de Forges apareguda en El País del passat
dijous, dia 19. Punxeu per a ampliar-la.

Sense excuses 2015. ZP sense seient?

2006-10-01T21:38:00.000+02:00

Més iniciatives contra la pobresa:

Alça't contra la pobresa.

Entre el dia 15 i el dia 16 d'octubre estem cridats a 24 hores de mobilització contra la pobresa a nivell mundial.

En Espanya, esta iniciativa suposarà el començament de la setmana contra la pobresa.

Més informació de les activitats promogudes a partir de la campanya de les Nacions Unides: Sense Excuses 2015.

I una iniciativa curiosa:

Levántate, ZP.

Este blog s'ha fet famós perquè en ell asseguren haver furtat el silló de ZP al congrés, amb la intenció de fer-lo complir amb els seus suposats compromisos electorals i que s'alce contra la pobresa.

En l'edició electrònica de El País es fan ressò d'este succés, i expliquen que el silló no ha sigut realment furtat; segons sembla, el vídeo combina imàtgens reals amb altres de falses:

[...] Así que los jóvenes llegaron a coger la silla del presidente, pero no la sacaron de la sala. Primero porque sigue donde estaba, [...] y segundo porque la que aparece en las siguentes escenas ya no es de la bancada azul. Además, las fuentes del Congreso dicen que se rodó de día y no de noche como simula el vídeo porque las luces están encendidas. El interruptor habría hecho saltar todas las alarmas, ya que durante la noche la Cámara está cerrada y a oscuras. Las mismas fuentes apuntan otros pequeños detalles en los que se descubre la farsa: la ventana por la que entran y salen no pertenece al Congreso y que tampoco es real el pasillo por el que acceden al hemiciclo y por el que huyen de rositas de la escena del crimen.

Las fuentes parlamentarias concluyen, para tranquilidad de todos, que "no se ha detectado ningún incidente de estas características en los últimos meses". De todos modos, la Secretaría General del Congreso, que también ha aclarado que el vídeo es "falso", ha pedido a los agentes que se encargan de la seguridad del Parlamento que investiguen el extraño caso y cómo pudo rodarse la cinta. Con esta acción, que venían anunciando desde la primera entrada del blog, en la que aparece un croquis del Congreso, este grupo de jóvenes recuerda a Zapatero sus compromisos contra la pobreza. Por ejemplo, su discurso ante la Asamblea General de Naciones Unidas el 21 de septiembre de 2004, en el que Zapatero se sumó a la Campaña del Milenio y prometiño que España iba a "incrementar sustancialmente su Ayuda Oficial al Desarrollo para alcanzar el 0,7 del PIB". [...]

La gent està mooooolt desficiosa. Però mola. :-)

Mil organitzacions socials criden els ciutadans a rebel·lar-se contra la pobresa

2006-09-30T14:50:00.000+02:00

Ressò en Canal Solidari de la Setmana contra la pobresa:

Canal Solidari: Mil organitzacions socials criden els ciutadans a rebel·lar-se contra la pobresa (també en castellà).

Altres notícies i articles interessants:

otromundoesposible: 30 de septiembre. Vuelven las sentadas.

Rebelión.org: La pobreza: una lectura desde el ecologismo.

Rebelión.org: Mario Benedetti habla de Mario Benedetti.

Setmana de mobilitzacions contra la pobresa: del 16 a 21 d'octubre

2006-09-27T22:41:00.000+02:00

Traduïsc i copie ací un correu que he rebut de la plataforma Pobresa Zero:

Des de la Plataforma Pobresa Zero volem agrair-te el teu interés i la teua il·lusió, perquè també tu saps que un altre món és possible, i estàs disposat a treballar per ell. Ara demanem la teua ajuda perquè la campanya arribe a totes parts i puguem fer-nos sentir, pressionant perquè els nostres governants entenguen que no anem a quedar-nos quiets enfront de la pobresa.

REBEL·LA'T CONTRA LA POBRESA
SETMANA DE MOBILITZACIÓ CONTRA LA POBRESA
16-21 OCTUBRE

La pròxima setmana del 16 al 21 d'octubre celebrarem la Setmana de Mobilització contra la Pobresa. Seran dies d'activitats vàries que culminaran amb una

GRAN MANIFESTACIÓ CONTRA LA POBRESA EL DISSABTE 21.

Tota la informació apareixerà en el web www.rebelatecontralapobreza.org

Programa de la setmana

Dilluns 16

Roda de premsa. Presentació.

Dimarts 17

Dia de la Banda Blanca. Posa una banda en el teu balcó.

Dimecres 18

Taula redona: "La societat valenciana enfront de la pobresa".
Saló d'actes de la Facultat de Geografia i Història, 19h

Dijous 19

Performance al carrer, pel centre de València.

Divendres 20

Videofòrum global:

"El jardiner fidel". Facultat d'Economia (Universitat de València), 12.30h
"El malson de Darwin". ETSE Agrònoms (Universitat Politècnica de València), 12.30h
"Molaadé": Federació d’Escoltisme Valencià (c/ Balmes, 17), 19.30h

Dissabte 21

Gran manifestació. En València, des de la Plaça Alfons el Magnànim (El Parterre) a les 19h. Per a altres localitats, consulteu el web.

Et convidem a participar de totes estes activitats i, molt especialment, a acudir a la manifestació del dia 21. És important que la nostra veu s'escolte.

I TU, QUÈ POTS FER?

Difondre entre els teus amics tota la informació sobre la setmana i animar-los a participar.

Per a portar a terme tota est labor necessitem de l'esforç i la il·lusió de molts voluntaris. Poseu-vos en contacte amb nosaltres si podeu participar d'alguna de les següents accions:

El dissabte 14 d'octubre es farà una jornada de difusió amb una gran pegada de cartells i taules informatives en els carrers per a donar a conéixer la campanya i els actes de la setmana.
Fa falta: gent disposada a muntar taules i pegar cartells en el seu districte d'acció. Heu d'avisar abans del 6 d'octubre.

El dilluns 16 i el divendres 20 es distribuiran fullets amb les activitats de la setmana en punts estratègics de la ciutat (estacions de metro, RENFE, etc.)
Fa falta: gent disposada a dedicar unes hores al matí per a repartir els fullets.

Per a arribar a tots els racons de la nostra comunitat, necessitem crear grups d'acció, que moguen la campanya en el seu entorn, donant-la a conèixer, organitzant manifestacions simultànies el dia 21, etc.
Fa falta: gent de diferents comarques, municipis, barris… disposada a dur Pobresa Zero al seu districte d'acció, o bé a buscar contactes i organitzar-los en les zones que encara no coneguen la campanya.

Necessitem la teua ajuda perquè s'escolte fort el nostre crit.

Rebel·la't contra la pobresa, perquè un altre món és possible.

Per a contactar amb nosaltres:

David Torres García
Responsable campanya Pobresa Zero Comunitat Valenciana
c/ Moro Zeït, 9, baix-esquerra
46001 València

Telèfon: 96 391 37 49
Adreça electrònica: pobrezacero@cvongd.org
www.cvongd.org

Comptem amb tu!

GRÀCIES!!!

Plataforma Valenciana Pobresa Zero

Creu vosté que hi ha vida fora del Centre Comercial?

2006-09-27T22:02:00.000+02:00

Algunes coses interessants que he llegit recentment en Internet:

Rebelión.org: ¿Cree usted que hay vida fuera del Centro Comercial? Una encuesta sobre consumo.

Rebelión.org: África, en sangre viva. Derecho a emigrar y derecho a permanecer.

Canal Solidario: ¿Qué fue de las promesas de los líderes mundiales para alcanzar los Objetivos del Milenio?

Per cert, seguint amb les accions del moviment Pobresa Zero, s'acosta una setmana de mobilització contra la pobresa en tota Espanya, del 16 al 21 d'octubre. Tota la informació està en www.rebelatecontralaprobreza.org, i en l'entrada d'este blog immediatament posterior a esta.