Kaminant

Bons propòsits per al 2012

2012-01-04T01:48:00.000+01:00

Image: scottchan
/ FreeDigitalPhotos.net

Molts desitgem, estem desitjant o hem desitjat que este nou any siga millor que l'anterior; que supose la culminació de projectes; que vinga carregat d'il·lusió, de coses bones... Jo ho he fet, almenys.

Només vull recordar-me a mi mateix una cosa: CADA DIA hem de treballar per fer realitat eixos desitjos. SÓC JO qui ha de convertir-los en realitat. Depén de mi.

Bon Nadal significa...

2011-12-22T11:50:00.002+01:00

Image: nuttakit
/ FreeDigitalPhotos.net

M'ha agradat molt esta entrada del blog Nova Bella, que no coneixia:

Nova Bella : ¡Feliz Navidad! per Vicente Sm

Som realment conscients d'allò que demanem quan desitgem Bon Nadal?

Estic disposat a ACOLLIR de veritat a este Xiquet que naix?

Gent que se'n va, gent que queda

2011-12-19T08:37:00.000+01:00

[Image: Pixomar
/ FreeDigitalPhotos.net]

Hi ha un moment en què tots hem d'anar-nos-en.

Divendres va faltar el meu iaio. Però ara és quan més aprecie el seu exemple, les seues bondat, sinceritat, rectitud, humilitat, fidelitat... Sempre va intentar fer el bé. Era massa recte de vegades, massa exigent, però només perquè ell volia lo millor per a tots. I va ser molt bo. Era una persona bona.

Ara queda el seu exemple, la seua memòria. Ell està viu en nosaltres.

Relativitzar els plans, però tindre'ls

2011-12-07T19:54:00.001+01:00

Tranquil. Amb faena, un poc saturat mentalment, però tranquil. Perquè pense que sé per on vaig.

Però també sé que la vida, el destí (o Déu) es riu dels plans que tenim. Pense que els plans, els projectes de vida, són humanament necessaris, i servixen de brúixola. Però cal saber relativitzar. Cal saber que la vida, i eixos mateixos plans ens van a conduir per on i cap on menys ens podríem esperar. Cada dia és un punt de partida nou.

Rellegint coses antigues d'este blog m'adone que ja porte moooolts anys amb l'obsessió per organitzar-me millor, aprofitar millor el temps, etc.

Concretament, vull recordar-me a mi mateix ací una de les primeres entrades, de l'any 2005, amb el títol "Coses a tindre en compte". Resulta molt sorprenent que TOTES les coses que vaig escriure ahí continuen sent vàlides; són encara solucions a provar, coses que tenen trellat. No han caducat, no han envellit.

Tampoc no ha caducat la urgència per ACABAR LA TESI JA. Ja la tenia damunt en eixa època, encara que l'any 2007 es quan vaig entregar el Treball d'Investigació del Doctorat, i a partir d'eixe moment és quan formalment començaria a comptar el meu temps "en fase de Tesi Doctoral".

Estic retardant moltes coses fins que acabe la Tesi. Però ja estic pensant en el futur. Quan el present no t'agrada del tot, és quasi inevitable. Sort que tinc molta gent en qui em recolze. :)

Canvi... de què, cap a on...?

2011-12-05T09:17:00.001+01:00

Després d'un temps llarguíssim sense moure'm, sense escriure, torne a fer-ho, perquè ho necessite.

Necessite aclarir-me. CREC que tinc clares moltes coses, però al mateix temps no tinc clar lo fonamental: en què vull basar la meua vida? Si em considere cristià, ¿què estic disposat a fer pels demés? Com d'obert estic? Vull aprofundir i nodrir la meua fe, les meues creences, o les vull deixar morir?

Quan acabe esta etapa de molt de treball que m'ha obligat a deixar de costat amics, família, aficions... i m'ha "desprogramat", ¿¿què vaig a fer amb ma vida??

Després de tot eixe temps d'aïllament, que encara no s'ha acabat, no sóc ja el mateix. Sé que després d'eixe treball, quan tot acabe, NO serà com si res no haguera passat, com si el temps no s'haguera mogut.

Tinc clares algunes coses, com deia. Tinc clar que he d'organitzar-me millor, saber prioritzar... En l'àmbit purament professional, crec que sé com enfocar i encarar el futur; sé lo que vull fer i lo que no. Em falta saber potenciar les meues capacitats, les meues habilitats. Buscar les coses que se'm donen millor i que m'agrada fer.

Això, en l'àmbit professional. Però pense que en l'àmbit personal seria paregut.

Una cosa tinc clara: vull estar centrat en els amics i en la família. Això ja suposa un programa de vida, en realitat. Ja tindré prou, per una part, amb intentar comprendre, ajudar, acompanyar, ser amic, ser pròxim, no ferir, ajudar, tindre empatia... Ahí ja tinc molt a fer, molt de camí a recórrer.

Però, llevat de tot això... Què sóc jo? Qui sóc jo? Què defenc? En què crec? Per quines coses estic disposat a lluitar? Em callaré o parlaré? Denunciaré, o seré còmplice? Sóc lo que en cada moment mana el corrent? O sóc jo, les meues circumstàncies i les meues decisions? Continue depenent tant de la imatge que té la gent de mi?

També pense que una idea vàlida, clara i fonamental és esta: jo sol no puc canviar el món, però puc començar per canviar jo mateix. Només he de "preocupar-me" i ocupar-me de canviar jo, de ser més autèntic, de sintonitzar el pensament i els actes, de tractar de ser element de canvi. M'agradaria ser element de canvi en mi mateix i en el meu voltant, però sense ser font de "distorsió", de polèmica, de problemes.

També hi ha una cosa que vaig llegir no fa molt, i que se'm va quedar: "decidix fer una cosa només si el teu cap i el teu cor hi estan d'acord, si els dos volen fer-la".

Tinc encara dubtes. Eixes premisses poden ajudar a decidir en el dia a dia, però així i tot, em falta tindre clar l'objectiu fonamental.

El Bon Pastor

2009-05-03T21:18:00.003+02:00

Crec recordar que ja vaig escriure una entrada sobre este tema. NO vaig a llegir-la, de moment.

Seria capaç de donar la vida pels demés?

Em sent "ramat", o vaig pel meu compte?

Per a mi, el meu nucli d'acció és la meua família. Pense que si ahí no sóc capaç de donar-me, no té massa sentit que prove altres opcions d'acció social. Ahí vull ser pastor, en el sentit de donar-me a tope.

Quant a ser "ramat"... Em sent molt independent i individualista; tota la vida. M'encanta control·lar la meua situació, ser jo qui decidix en ma vida... Però m'agrada la frase que diu Jesucrist: "Conec les meues ovelles, i elles em coneixen a mi". Déu ens tracta de manera personalitzada; ens coneix a cadascun, individualment; això vull entendre d'eixa frase.

Per a mi, vol dir que puc ser jo mateix, i sentir-me part del grup de creients, tot alhora; sense perdre la meua individualitat.

Continue kaminant

2009-05-03T21:15:00.002+02:00

13 mesos després, torne a escriure.

Tinc la necessitat de continuar escrivint sobre dos aspectes molt relacionats de la meua vida: l'espiritualitat i el compromís social. Cap a eixos dos temes vaig a enfocar este blog, com pràcticament venia sent ja; només que ara en sóc més conscient, i tinc més clar el propòsit d'este blog.

Gent compromesa, o que vol estar-ho

2008-04-03T21:25:00.003+02:00

Tant de temps sense escriure, i ara dos dies seguits! Mira, així són les coses...

Estic fent, junt amb la meua parella, un curset sobre gestió interna d'ONG. Està bé. És tot un món per descobrir, per a mi, la veritat. Potser en faré una avaluació o un resum, ací, més endavant (si tinc temps).

Però l'únic que volia comentar ací hui és que, malgrat estar en contacte amb moltes persones compromeses, que a més són molt bons amics, el fet d'eixir del meu ambient i proposar-me fer este curset, i juntar-me amb gent molt diversa, compromesa de diferents maneres i amb diferents experiències, inquietuds, visions... m'ha fet sentir... part. M'ha fet sentir part d'eixe món de persones que volem un món millor. No sóm herois, no som especials (o no més que la resta de persones), no som millors que ningú. No ho veig així. I som molt diferents entre nosaltres, com deia.

Però estem allí, en eixe curset, debatent, parlant, intercanviant experiències, aprenent... enriquint-nos. Les persones; sempre ens enriquim, els uns als altres, quan interactuem, quan deixem que l'altre ens toque, ens arribe.

Quanta gent, amb quanta riquesa dins d'ella... Eixa era la meua reflexió de hui.

D'altra banda, a mi, particularment, el curset m'està servint per a adonar-me de la quantitat de coses que es poden fer per a millorar la vida de la gent; sempre, vist com una manera d'ajudar-se a u mateix. Tots som germans, i estem en la mateixa història.

Nou implus

2008-04-01T00:16:00.004+02:00

No escric tant sovint com voldria, però... no passa res.

La Setmana Santa i la Pasqua han suposat per a mi un impuls, una xicoteta gran renovació. El temps dirà si la inèrcia dura molt o s'esfuma en l'esdevindre diari... Faig el que puc per a mantindre una actitud més compromesa i agraïda, i sentir que la Resurrecció ho canvia tot.

Bé, això pel que fa a la Pasqua. Per cert, va ser una celebració molt especial. Es va crear un ambient molt agradable i de confiança. Pense que ha servit per a unir-nos i sentir-nos més a prop, que ja feia falta.

Tornant a eixe nou projecte que vos comentava... Bo, he pensat molt sobre ell, perquè ens venia de sobte, sense demanar-ho, sense buscar-ho...

Com ja vaig comentar, estem tractant de llançar i dur endavant una nova activitat, dins del grup a què pertanc. De moment, no vull se massa explícit, ja que considere que este blog es anònim. Ni pense que siga necessari.

Som poca gent, en este projecte. És un projecte menut, que està sorgint.

De veritat, és cert, cal dir-ho: no és el tipus de projecte que jo havia pensat, ni el moment en què jo havia pensat comprometre'm. I venia donant-li voltes a això, moltes voltes. No volia abandonar (ni vaig a fer-ho), però m'està costant molt adaptar-m'hi, donar qualsevol pas. És, senzillament, el resultat d'haver estat parat durant tant de temps.

El tema és que ahir vaig comprendre, per fi, que dóna igual. Dóna igual en què havia decidit jo que m'agradaria col·laborar activament; dóna igual en quin moment havia pensat donar el pas de posar-me realment en marxa (quan estiguera més organitzat, per exemple, o quan estiguera més tranquil en el meu treball). El cas és que jo havia decidit ser d'ajuda. Doncs bé, he de ser d'ajuda on faça falta ajudar; NO on a mi em done la gana ajudar, sino ON CALGA ajudar realment. Doncs ahí he d'estar, ajudant. Mentres puga, i com puga. He comprés que això és l'important. I, particularment, també era important, en el meu cas, posar-se en marxa; començar. Amb lo que fóra, però començar.

Perquè ara és quan estic dedicant realment part del meu temps i del meu esforç (tant mental com físic) a una activitat altruista, per dir-ho de manera senzilla; a pensar en els demés, en definitiva, i no sols en mi.

Bo, també vull comentar que una cosa que em fa pensar és que "els demés" són ~~també~~, sobretot, la meua família i els meus amics. SEMPRE (bo, des de fa ja un temps) he tingut clar que, per a mi, els primers que he d'atendre són la meua família i als meus amics. Si no estic disponible, obert, pròxim per a ells, no servirà de res la resta de coses a què puga dedicar el meu temps i el meu esforç, perquè estaré sent fals i buit, inconsistent, incoherent. Ho escric ací per a deixar-ho clar, i per a tindre-ho molt present.

Torne a kaminar... poc a poc

2008-02-14T18:23:00.004+01:00

Bo, millor dit, torne a escriure allò que vaig kaminant, perquè realment mai no he deixat de kaminar, o, almenys, d'intentar-ho.

Com em recordava un bon amic a través d'un encertat e-mail, ja fa quasi un any que no escrivia ací. Realment, costa molt ser constant en açò d'escriure blogs. I, tot i tindre clar els beneficis que comporta a u mateix deixar per escrit les seues reflexions i experiències, hi ha vegades en què les coses urgents es mengen a les importants...

De tota manera, un any sencer de coses urgents no és creïble. El problema és més complex, i té dos o tres cares o aspectes: en primer lloc, de vegades no em sé organitzar, i això fa que l'important però no urgent es quede en l'oblit.

Segon: de vegades no és que no m'organitze, sinó que, realment, tinc massa faena. M'agradaria tindre'n menys; no estar sempre empalmant una cosa urgent amb la següent, ni dur quatre o cinc coses importants en el cap alhora.

Per últim, també vaig deixar d'escriure perquè veia que em llevava massa temps, però senzillament perquè no era capaç de mesurar o control·lar el temps que passava escrivint al blog. Puc perdre una vesprada sencera, perfectament, escrivint i pul·lint un post. I això no pot ser.

Realment, tot passa per organitzar-me millor. Pense que últimament (des de gener, més o menys) ho estic aconseguint. Espere que em dure.

I, per fi, he donat el pas de tornar a (intentar) escriure ací. Intentaré fer-ho almenys una vegada al mes; un propòsit humil, un objectiu fàcil de complir, per a començar.

També, ara tinc un motiu nou per a escriure. Porte molt, molt de temps dient que vull intentar comprometre'm en alguna activitat de tius social, sol·lidària... Viure per als demés, i no sols per a mi mateix.

Últimament he avançat prou (la meua consciència ho sap) en intentar pensar en els demés; particularment, en intentar estar atent a les necessitats de la gent més pròxima: parella, família, amics i companys de treball.

També, intente ser més coherent i fidel a mi mateix, i crec que ho estic aconseguint.

Doncs, bé, no fa molt una amiga ens va proposar a mi i a la meua parella participar en un projecte que està començant. Seria com la branca o vessant social d'un moviment juvenil.

De moment, no puc dir molt més, excepte que la meua parella i jo vàrem acceptar. Tenim una reunió a finals de mes. Vorem en què acaba tot açò; de moment, és una bonica aventura.

No ens plantejàvem comprometre's tan prompte en cap projecte social, però ho teníem com una prioritat de cara al futur (sembla que estiga palant d'un altre tipus de compromís... :-D ). De fet, en la meua lista personal d'activitats, projectes, etc., jo havia escrit no fa molt: "Voluntariat? Primer, organitzar-me". Bo, supose que ja estic prou organitzat...? No sé. El temps ho dirà.

Missió

2007-02-24T13:03:00.000+01:00

Al voltant de les lectures de l'Evangeli de les útlimes setmanes, en el grup hem parlat del compromís del cristià, o, millor dit, de quina missió té, cadascú en particular, com a cristià.

També he parlat molt amb la meua parella sobre este tema...

És obvi que tinc (i ella també) una inquietud per ser sol·lidari, anem a dir-ho així. Una inquietud, un esperit, unes ganes...

D'una banda, pense que la meua vida no està completa si no hi ha una quota dedicada a fer alguna cosa pels demés, de manera desinteresada, gratuïta, etc. Però això sols no és suficient: u corre el risc de fer coses pels demés amb l'única finalitat de sentir-se millor amb si mateix.

Pense que cal completar eixe sentiment amb un altre: la certesa que estem obligats a donar-nos als altres. Que no podem viure esta vida si no és donant-nos als altres. Que ser sol·lidari és, més que una opció, una obligació (només faig que repetir i refermar-me en coses que ja he escrit ací). És la conseqüència lògica d'estimar este món i la gent que l'habita. És la conseqüència lògica de voler ser feliç, no tot sol, sinó acompanyat de tot el món en eixa busca de la felicitat.

Si estic dient que, per a mi, la busca d'una missió equival a concretar ser sol·lidari en accions...

Si estic dient això, torne a la conclusió de sempre: fins que no aprenga a organitzar-me el temps, no puc pretendre donar part del meu temps a cap causa sol·lidària (ni a cap projecte nou), perquè només provocaria més caos en la meua vida.

Potser sóc un poc radical, en la manera d'escriure-ho. Puc fer coses, clar. Sobretot, no dec ni puc deixar de buscar, d'estar atent, d'estar disponible...

Hui he estat comprant en una tenda de comerç just, i he descobert, a més dels regals més típics i freqüents, una muntonada de llibres interessants.

Últimament, m'adonaba que passava ràpidament les pàgines dels periòdics relatius a les guerres o les desgràcies al Tercer Món, etc. També, canviava de cadena quan en la televisió es parlaven d'estos temes... Potser no puc evitar-ho; i hi ha moments en què necessites evadir-te i pensar en altres coses...

El fet és que, de tota manera, entrar de nou en este establiment de comerç sol·lidari i, sobretot, llegir un poc d'estos llibres, m'ha fet reaccionar, m'ha fet obrir un poc els ulls de nou...

Una cosa que sí que puc fer és estar més informat, estar més al dia, i, en la mesura de les meues possibilitats (a través d'este blog, a través del meu treball com a docent...) donar a conéixer realitats que, en la cultura del benestar en què ens trobem, de vegades no interessa escoltar...

Bé, no sé... Només volia compartir amb vosaltres com em trobe, dins d'eixa busca de la missió com a cristià, dins d'eixa cerca per ser més sol·lidari.

Etiquetes

2007-02-07T13:06:00.000+01:00

He trobat en El Lolaberinto la lletra d'una cançó d'un tal Álvaro Fraile (reconec que no el coneixia de res) que m'ha encantat. La copie ací:

Etiquetas (Álvaro Fraile)

Le llamas indecente porque anda entre la gente de mala reputación;
la llamas transgresora porque no hace caso a normas que no dicte el corazón;
le llamas idealista por querer vivir al día cada nuevo amanecer;
y a ese ni le llamas porque nadie se acuerda de él.

La llamas facilona por confundir siempre toda relación con amor;
le llamas optimista porque su punto de vista lleva siempre algún color;
le llamas inmaduro porque un día vio el futuro y así no se quiere ver;
no sabes llamar a ese porque ni le quieres conocer.

Le llamas el vendido porque cantó convencido y oye, su canción gustó;
le llamas retrasado porque va más lento y claro retrasa la producción;
le llamas el hortera porque en verdad se la pela vestir mal o del revés;
algo malo llamas a ese porque tú no le puedes ni ver.

Pon una etiqueta a cada persona y, tú tranquilo,
ya verás como aún nos sobran etiquetas para ti.

La llamas anticuada porque para ella es sagrada su religión y su fe;
le llamas bicho raro porque no lo tiene claro y no sabe muy bien quién es;
le llamas extranjero porque un día tuvo un sueño que acampó en otro país;
a ese no quieres llamarle que a saber que dice él de ti.

Le llamas diferente porque le es indiferente ser distinto a los demás;
le llamas progresista porque piensa que en la vida de algún modo hay que avanzar;
le llamas pordiosero porque eligió ser austero sin lujos ni propiedad;
y a ese no sabes llamarle porque no se te ha ocurrido ná.

Le llamas el asalta cunas por enamorarse de una que es veinte años menor que él;
le llamas la maricona porque ama a las personas sin fijarse si es mujer;
le llamas revolucionario por no pasar por el aro por creer en la igualdad;
y como a ese se la sopla, te cansaste de llamarle ya.

Hay una etiqueta, intransigente, a punto de ser puesta
para siempre en tu frente, una etiqueta para ti.

Feliç dia assolejat (de moment).

Organtizar-se el temps: en què puc millorar?

2007-01-31T16:34:00.000+01:00

Fa poc vaig assistir a un curset sobre gestió del temps. Pensava que sabia alguna cosa sobre el tema, i, la veritat, últimament estava pensant que faig massa esforços per a organitzar-me el temps i que no aconseguisc res..., però vaig adonar-me que, si bé tinc clars alguns conceptes importants, encara em falta molt a aprendre i a practicar.

Per a organitzar-se bé el temps, cal tindre "apuntat" en algun lloc (físic; no val recordar-se'n de memòria) les tasques o activitats que u ha de fer. [L'ideal és tindre una "inbox", en paper o electrònica, on "buidar" totes les idees d'activitats que se'ns vinguen al cap, de manera que dediquem tot el nostre cervell només a pensar com fer lo que estem fent en cada moment, i no a recordar tot lo que hem de fer.] Cal assignar a eixes tasques una importància i una urgència, i, en funció d'això, realitzar-les, programar-les (és a dir, donar-los un lloc en el calendari), postposar-les, delegar-les o, simplement, oblidar-les. També és important saber descomposar les tasques més grans en activitats menudes, i estimar la duració de cada activitat. Tot això ho tinc clar i, més o menys, ho faig.

Ahí comença un dels meus problemes: "més o menys". M'he adonat de l'important que és la constància i el fet de tindre un hàbit, per a tot en la vida i, en particular, per a aprendre a planificar-se amb èxit.

Per tant, una cosa que no faig i hauré de fer és reservar un moment concret al principi de cada setmana per a planificar-la, i al principi de cada dia per a centrar-me i ser conscient, diguem-ne, de tot allò que he de fer en eixe dia. I obligar-me a complir-ho, fins que siga una rutina, fins que siga un hàbit.

Segons lo que vaig aprendre en el curset, la gestió eficaç del temps té molt a vore no sols ja amb tindre un horari o un ritme de treball estable, adequat, constant, sinó, fins i tot, amb el fet de tindre un ritme de vida "saludable", i fins i tot amb el fet de saber estar, de tindre el control sobre les situacions (control·lar les situacions, i no que les situacions et control·len a tu, frase típica, però molt útil). No servix de res perdre els nervis, aclaparar-se...

Saber reservar els temps de descans i d'oci, i d'esport..., saber en quins moments rendisc més o menys... Són coses en què puc millorar.

També, saber fins on puc arribar. Ser realista amb les planificacions, i amb el que sóc capaç de fer. Saber dir "no"; l'assertivitat... En això he millorat prou, pense. Estic molt escarmentat pel que fa a prometre coses que després no pots complir.

La veritat, en eixe curset la cosa que més clara em va quedar és que no tot està en fer-se horaris, calendaris i programes, sinó que hi ha moltes coses darrere o després d'això que també cal cuidar i tindre presents.

I que, més que dir "no tinc temps, no em dóna temps a res", hauria de reconéixer que lo que he de dir és "no he sabut organitzar-me, he d'organitzar-me millor". Em fastidia reconéixer que tinc esta assignatura pendent, però és així, i és un repte (i una necessitat) millorar-hi.

Felicidad, para siempre

2007-01-29T21:46:00.000+01:00

Ja he escrit algunes vegades en este blog al voltant de la importància que té, per a mi, la música.

La música, a més de donar a la vida una altra dimensió, és un element capaç d'influir en l'estat d'ànim.

Si no, vegeu este vídeo que m'han passat. No havia escoltat mai parlar d'este grup xilé, que fa reggae, i que s'anomena com la placa continental que va donar lloc a les que hui en dia són, més o menys, les terres de l'hemisferi sud.

M'ha agradat molt, esta cançó. M'ha arribat a través d'un correu d'una molt bona amiga, en què ens desitja un bon començament de setmana.

Doncs, sí, és una molt bona manera de començar la setmana. Si escoltes detingudament esta cançó, el "bon rotllo" de la música reggae entra per l'oïda i, des del cervell, transforma el teu estat d'ànim, independentment que u siga o no aficionat a este grup o a esta classe de música (o a alguna que altra substància).

Doncs, això... Bona setmana, i felicitat per sempre! :-)

Aquellos maravillosos años

2007-01-21T22:13:00.000+01:00

Serà que ja sóc "un iaio", com diuen, o serà la malenconia d'este hivern que ara comença a ser, però, siga lo que siga...

Fa unes setmanes em vaig retrobar amb una vella amiga de l'època universitària, que es troba a la vora dels 30 anys, amb la corresponent crisi per "revisió d'objectius" ("lo que volia fer" vs "lo que he fet fins ara"). Vàrem recordar vells temps, vàrem parlar d'amics comuns que ja s'han casat i tenen fills, i, en general, de l'evolució que han dut les vides d'aquells que coneixíem.

[Una època universitària en què, per a arribar al Campus de Burjassot, només disposàvem de l'autobús 63, que sempre anava a parir, i en què vàrem ser testimonis directes de la irrupció d'Internet en la vida acadèmica; encara recorde quan, per primera vegada, ens varen assignar, a cada alumne, una adreça de correu electrònic!]

També hui m'he retrobat amb una altra amiga que ja feia més de 5 anys que no veia. I també lo mateix.

Com deia la cançó de Celtas Cortos: "Hoy no queda casi nadie de los de antes, y los que hay, han cambiado". Molt fort! No m'esperava mai poder fer esta visió retrospectiva i adonar-me de quant i com han evolucionat les vides de la gent, i que les coses canvien inexorablement (gran parauleta).

Arran de tot açò, també em feia una reflexió important; molt senzilla, però important.

Estic molt content d'haver-me retrobat amb esta gent. Gràcies a això, m'he adonat que en aquella època universitària vaig ser molt feliç, que els amics varen ser molt importants en aquell moment de la meua vida i que em varen marcar positivament. Ho sabia, però hui n'he sigut més conscient que mai.

També ara són molt importants els amics, sense dubte!, i també ara puc dir que, en essència, sóc feliç... Però tota aquella època va ser el començament, l'inici de com sóc ara, d'allò que sóc ara... Ara ho veig, i me n'alegre profundament.

Repensant este blog

2007-01-21T10:37:00.000+01:00

Crec que esta és la temporada més llarga que he estat sense escriure ací. Ha sigut, en part, per falta de temps, però ho he fet conscientment: havia (i encara he) de dedicar el meu temps a altres coses que ara mateix són més importants i, sobre tot, més urgents i, fins que no aprenga a organitzar-me millor, la tasca d'escriure este blog ha quedat un poc aparcada, però no oblidada.

Alhora, en paral·lelisme total amb la meua vida, sí que està passant pel meu cap reorganitzar una miqueta este blog, replantejar el seu objectiu, repensar-lo...

Per a mi, principalment, este blog és i seguirà sent un lloc on escric al voltant de coses relacionades amb la busca d'una vida més completa i més plena, una vida coherent, sense superficialitat, sense apariències; perquè pense que és així com aconseguiré allò que tots busquem: la felicitat.

Així, els assumptes relacionats amb la sol·lidaritat seguirant sent principals per a mi, però també tractaré d'incloure informació en este blog al voltant de temes com els següents:

Desenvolupament personal

Gestió eficaç del temps
Intel·ligència emocional
Ètica, moral
Eneagrama

Sol·lidaritat i compromís

Transeünts
Xiquets, infantesa
Tercer món
Societat
Activitats, esdeveniments

Ecologia
Cristianisme

Música cristiana
Paraula de Déu
Espiritualitat
Taizé
Activitats, esdeveniments

Oci i cultura

Viatges
Cine
Teatre
Llibres i còmics
Música
Humor

Vida

Vivències
Reflexions
Relacions de parella
Amistat

D'alguna manera, amb esta llista (provisional i incompleta), també tracte de reflectir i estructurar els temes o assumptes que són importants per a mi, des d'una perspectiva de viure i aprofitar la vida plenament. Vull que, ara més que mai, este blog siga per a mi com una espècie de diari, centrat i orientat a eixe objectiu; és, per tant, (i sempre ha sigut) una ajuda per a mi, una eina per a aconseguir donar forma als pensament i organitzar-me millor la ment, entre altres coses.

Aprofitaré la nova funcionalitat d'etiquetes que oferix ara Blogger per a estructurar millor estos canvis, i classificar les noves entrades que hi vaja afegint.

Per tant, pareix que amplie un poc els continguts d'este blog (fins i tot amb el perill que semble un simple "batiburrillo" de temes), però tot seguix igual i, sobretot, l'objectiu en continua sent el mateix.

Ara bé, una de les coses que no pense canviar, de moment, és la llengua en què escric este blog. És per a mi, alhora, una necessitat i un compromís seguir escrivint en la meua llengua materna, el valencià. Sé que açò em resta moltíssimes visites i em restringix a un públic molt reduït (11,5 milions de públic potencial, front a uns 450 milions), però... if that was really important for me, then I could also choose English or Mandarin Chinese, and not only Spanish.

Per últim, no cal dir que bona part de la raó de ser d'este blog és també l'intercanvi d'opinions. Espere les vostres visites i els vostres comentaris. Perquè, d'eixa manera, este blog serà molt més ric i complet, i perquè també serà per a mi una forma de créixer i enriquir-me. :-)

Gestió del temps, productivitat sense estrés...

2006-11-24T17:41:00.000+01:00

Gestió del temps, productivitat sense estrés, vida equilibrada, vida plena i completa...

Què té a vore tot açò amb el propòsit d'este blog? Bo, no és la primera vegada que escric ací al voltant de la necessitat d'organitzar-me el temps, per a poder estar bé, diguem-ne. Sempre m'ha interessat el tema del desenvolupament personal, i pense que cada vegada anirà tenint més presència en este blog. En última instància, crec que cuidar-se i estar bé amb u mateix fa possible donar-se més i millor als demés.

De fet, pense que és un assumpte que descuidem, en general, en la cultura occidental actual. No aprenem a viure sense estrés, a tindre una vida equilibrada i completa, sinó a buscar l'èxit a tota costa, traduït en trobar un treball, un cotxe, una casa i companyia sentimental. Bo, este és un discurs excessivament repetit i un poc antic, però el ben cert és que, sovint, u arriba a la suposada adultesa ["Període vital que seguix l'adolescència", DVO] sense preparació, eines ni habilitats per a fer front amb èxit a una vida plena de tasques, compromisos, projectes, demandes, coses a fer...

Podem (i hem de) rebel·lar-nos contra les exigències d'una vida plena de compromisos imposats, per suposat, però és inevitable i necessari prendre compromisos no imposats, optar decididament per allò que volem fer per a arribar a un objectiu que nosaltres mateixos hem triat. O siga, els compromisos i els quefers diaris estan ahí, també en una vida que vol ser viscuda de manera compromesa i alternativa.

Continuaré en un altre moment. Ara no tinc més temps, perquè he de centrar-me en la meua tesi (com ja deia fa més d'un any, en una entrada que continua tenint tota la vigència d'aquell moment).

Estar a la vora del camí o estar en camí

2006-10-29T14:01:00.000+01:00

Més sobre la lectura de hui.

Pense que NO estic a la vora del camí. Sobre tot, tinc clar que he pres una opció de vida, que és no viure egoistament, no viure per a mi. [Noteu que encara no m'atrevisc a dir "viure per als altres".] Però el ben cert és que eixa opció podria ser més clara, més decidida, més... tot. Poc a poc.

Després d'haver compartit açò hui amb la gent, pense que quasi tot es reduïx a ser coherent, a viure de manera coherent. Les opcions les tinc clares. La meua opció, pense que la tinc clara. Ara, cal obrar en conseqüència.

No m'agrada massa parlar de radicalitat, encara que abans ho he fet, o no m'agrada pensar-hi. No sé entendre o posar en pràctica la "radicalitat". Preferisc pensar en ser coherent fins a les últimes conseqüències.

PD: Hui hem représ les reunions del grup. No sabia la falta que em feia. És per a mi una alegria i un estímul poder juntar-nos i compartir una mateixa creença (o com vullguem dir-li). Pense que podem traure molt, tots, d'eixes reunions. De veritat, ho pense.

Més sobre seguir Jesús

2006-10-29T11:28:00.000+01:00

Ja he escrit sobre el tema de seguir Jesus altres vegades.

A propòsit de l'Evangeli de hui (Mc 10, 46-52), he trobat un comentari interessant a Servicios Koinonia. En reproduïsc ací un tros:

[...] A Jesús se le conoce siguiéndolo. [...] Ahora, caminar detrás de Jesús no es simplemente ir ahí, entre el montón, como una oveja más dentro de la manada; seguir a Jesús es tener los ojos muy abiertos y el corazón dispuesto, en fin, toda la persona en capacidad de sintonizar con él para poder hacer lo que hace él, decir lo que dice él, actuar como actúa él.

(Servicios Koinonia - Comentarios al Evangelio de esta semana)

Molt bonic, clar... Açò em parla de/em recorda a la radicalitat de l'Evangeli. Entenc, accepte i compartisc que l'Evengeli és una opció radical, en el sentit que és una opció de vida que ha de ser sincera, profunda, que abasta tots els aspectes de la vida, i que comporta conseqüències pràctiques... Clar que sí, tot açò ho tinc clar. Pense.

I, no estic massa preocupat ni res, però, així i tot... Estic fent tot el possible, cada dia? No em val la visió dels demés (en general). Hi ha gent (amics, persones que conec...) que, amb menys temps disponible que jo, i potser sense donar-li tantes voltes a les coses, fan més que jo, o es llancen més decididament que jo...

Només sé que he de seguir el meu propi camí. Estar obert. Per això estic tranquil, perquè pense que estic en el meu camí, en el bon camí. No autocomplaent, no indolent, però tranquil, seré.

Cròniques i vídeos de la Setmana contra la Pobresa

2006-10-28T23:40:00.000+02:00

No sols per el famós vídeo dels 4 gats (que, al remat, va resultar ser una acció comercial —encertada, per al meu gust, a pesar de totes les crítiques que ha rebut—), esta Setmana contra la Pobresa pense que és la que més ressò ha tingut, també en la Xarxa, i, sobre tot, a través dels vídeos penjats en Internet. [La veritat és que la Xarxa ha canviat molt en pocs anys, gràcies a l'augment progressiu i generalitzat de l'amplària de banda. L'èxit i la popularitat de servicis com ara You Tube, o altres similars, eren impensables fa uns anys.]

Vos enllace esta notícia-resum, de Canal Solidari, on, a través dels vídeos, podem conéixer l'abast de la campanya, també en altres països:

Canal Solidari: La Setmana contra la Pobresa, mirada a través de vídeos ciutadans publicats a Internet (també en castellà).

Una mostra més de la força que tenim si ens unim tots per un mateix objectiu.

Algunes tires còmiques

2006-10-27T18:38:00.000+02:00

Algunes vinyetes publicades els últims dies passats en premsa:

Forges, El País (27-oct)

El Roto, El País (21-oct)

El Roto, El País (25-oct)

El Roto, El País (26-oct)

Romeu, El País (26-oct)

Máximo, El País (26-oct)

¿La Tierra está malita?

2006-10-24T19:58:00.000+02:00

Pot ser només una de les múltiples notícies fatalistes que es donen periòdicament al voltant del canvi climàtic i la destrucció del medi ambient, o pot ser que no.

En la versió electrònica d'El País, apareix hui la següent notícia d'agència:

El País: La humanidad consumirá en 2050 los recursos de dos planetas como la Tierra, según WWF

Ací en teniu un extracte:

[...] Según el informe bianual de la organización sobre la impronta del hombre sobre la naturaleza, la población de muchas especies, desde los peces hasta los mamíferos, ha caído en un tercio desde 1970 hasta 2003, principalmente por amenazas de la humanidad como la contaminación, la tala de bosques y la pesca masiva.

[...] "La gente está convirtiendo los recursos en desperdicios más rápido de lo que la naturaleza puede convertir los desperdicios otra vez en recursos". [Llegir-ho tot]

M'ha recordat, no sé per què (o sí) a la cançó de Bebe "Ska de la tierra":

La Tierra tiene fiebre,
Necesita medicina
Y un poquito de amor
Que le cure las penitas que tiene.

La Tierra tiene fiebre,
Tiembla, llora, se duele,
Del dolor más doloroso,
Y es que piensa que ya no la quieren.

Y es que no hay respeto por el aire limpio,
Y es que no hay respeto por los pajarillos,
Y es que no hay respeto por la Tierra que pisamos,
Y es que no hay respeto ni por los hermanos.

Y es que no hay respeto ni por los que están sin tierra,
Y es que no hay respeto, les cerramos las fronteras,
Y es que no hay respeto por los niños,
Y es que no hay respeto por las madres que buscan a sus hijos.
[...]

Realment, jo pense... que no és tan important el canvi climàtic en sí o, millor dit, el fet de saber si hi ha o no un canvi climàtic (perquè pense que és impossible demostrar que estem canviant el curs del Planeta o si, simplement, el Planeta no té curs, és a dir, si simplement hi ha oscil·lacions i variacions al llarg dels segles i els mil·lenis deguts a milers de factors diferents). Pense que és més important saber si estem carregant-nos el Planeta o no, sense més.

[No és que em semble mal que es parle del canvi climàtic; no està de més, que estiga eixe debat. Però sempre hi haurà gent que argumentarà que no hi ha tal canvi. No podem esperar a convéncer tot el món del fet que hi ha un canvi climàtic per a començar a posar solució al problema real i objectiu (almenys, com a amenaça molt probable) d'esgotament dels recursos.]

O siga, més que perdre temps intentant demostrar si la humanitat està canviant l'evolució "prevista" del clima o no, caldria demostrar si la Terra pot adaptar-se i donar resposta a la situació actual, o si, pel contrari, el camí i l'evolució actuals ens conduïxen a l'esgotament dels recursos i del Planeta en sí mateix. Per això m'ha paregut fonamental conéixer dades com les que aporta hui WWF.

Testimoni de l'encontre a Calcuta

2006-10-24T01:02:00.000+02:00

Vos enllace ací un testimoni de Rosalia, que va estar en l'encontre de Taizé a Calcuta:

Acogida Taizé Valencia: Encuentro Kolkata. Testimonio de Rosalía.

Pros i contres dels microcrèdits

2006-10-23T12:42:00.000+02:00

Arran de la concessió del premi Nobel de la Pau a Muhammad Yunus, un economista pioner en el sistema de microcrèdits, Carlos Ballesteros, professor de la Universitat Pontifícia de Comillas, ha escrit un interessant article, que m'agradaria compartir amb vosaltres:

Canal Solidari: Un Nobel per al capitalisme (també en castellà)

Informe de la sostenibilitat a Espanya

2006-10-23T01:14:00.000+02:00

Llegit a MadrI+D: Medioambiente y ciencia:

El día 9 de octubre de 2006 se presentó el 2.º informe de la sostenibilidad en España. [...] El Presidente del Club de Roma, Ricardo Diez Hochleitner se mostró inmensamente preocupado, sobre todo en un aspecto: la creciente e imparable subida de las emisiones de CO₂ en España.

[...] El Ministerio de Medio Ambiente está haciendo un inmenso esfuerzo para que las cosas vayan mejor, pero el resto de los ministerios del país pasan directamente del tema y como mucho se interesan en "estudiarlo" para tomar, en su caso unas medidas sin prisa alguna. [Llegir-ho tot]

La solució que donen en el blog és clara: plantar arbres i muntar centrals solars.

Èxit de la convocatòria contra la pobresa

2006-10-22T12:35:00.000+02:00

Algunes notícies al voltant de les manifestacions d'ahir:

El País (22/10/2006): La lucha contra la pobreza congrega a miles de personas en 40 ciudades españolas (enllaç no gratuït). Extracte:

[...] Miles de personas se echaron a la calle, en una convocatoria de tono conciliador que reunió a representantes de los grupos políticos y sociales. No importó la religión ni el color del partido. En Madrid, en la cabecera de la manifestación y sus aledaños se vio a gente tan dispar como la directora de cine Icíar Bollaín, la secretaria de Política Social del PP, Ana Pastor, el presidente de la Alianza contra la Pobreza, José María Medina, el ex director general de la Unesco, Federico Mayor Zaragoza, el rector de la Universidad Autónoma de Madrid, Ángel Gabilondo, el secretario general de IU, Gaspar Llamazares, la escritora y directora de la Biblioteca Nacional, Rosa Regás, y el Padre Ángel de Mensajeros de la Paz. [...] Otra treintena de ciudades, salieron a la calle en una jornada que puso el broche final a la semana de movilizaciones promovidas por la Campaña del Milenio "Sin Excusas 2015" de las Naciones Unidas.

El Mundo (21/10/2006): Varios miles de personas marchan contra la pobreza en toda España

Telecinco (21/10/2006): Miles de ciudadanos de toda España exigen "tolerancia cero" contra la pobreza

Las Provincias: Una marcha de miles de personas en Valencia exige al Gobierno que luche contra la pobreza

Las Provincias: 40 ciudades unidas por el tercer mundo

Levante-EMV: Rebelión contra la pobreza

Panorama-actual.es (21/10/2006): Los valencianos se unen para exigir la erradicación de la pobreza. Extracte:

Miles de personas se manifestaron este sábado en las tres provincias de la Comunitat Valenciana —Castellón, Valencia y Alicante— para presionar a los políticos con el fin de que se destine el 0,7 por ciento de la riqueza a la Cooperación Internacional, así como para "rebelarse" contra la pobreza. La protesta en la ciudad de Valencia —a la que asistieron según fuentes de la organización unas 15.000 personas y según la Policía Nacional unas 2.000— comenzó a las 19.00 horas en la Plaza de Alfonso el Magnánimo en dirección a la calle Colón. En la cabecera de la protesta, los manifestantes desplegaron una pancarta con el lema de esta campaña en la que se leía ´Rebélate contra la pobreza. Menos palabras, más hechos´. Asimismo, varios niños portaban otra pancarta en la que se podía leer ´Cap xiquets sense escola´.

I alguns articles per a estar informat i per a la reflexió:

El País (29/03/2006): Más de 630.000 personas viven en una situación de pobreza relativa o severa en 66 barrios valencianos. Extracte:

Las altas tasas de analfabetismo absoluto y funcional (36,6%), de abandono y soledad (39.200 personas viven solas en la Comunidad Valenciana), la avanzada edad de sus habitantes (24,2% son jubilados o pensionistas), la elevada tasa de enfermedades crónicas (24,8%), junto a la inseguridad, la insalubridad y falta de alcantarillado y el deterioro general de la vivienda en 66 barrios de 34 municipios valencianos dejan un saldo alarmante: 633.213 personas viven por debajo de la media en situación de pobreza relativa o severa, con ingresos que oscilan entre los 257 euros y los 128 por persona al mes. [Llegir-ho tot]

Telecinco: Cada cuatro segundos una persona muere de hambre

Telecinco: Política para los desamparados. Extracte:

Mientras las grandes corporaciones sigan proyectando y filtrando su poder a través de la clase política, no habrá soluciones, porque, como empresas, su deber y teleología consistirá en seguir haciendo caja. Mientras el sistema se perpetúe tal y como lo conocemos, se fomentará el enriquecimiento unilateral y la estratificación segregadora que origina a su vez un amplio abanico de subproblemas de colosal magnitud para la humanidad, como puede ser el desempleo masivo, los flujos migratorios desproporcionados o las diferentes formas de oposición frontal y rechazo a un sistema injusto para miles de millones de personas. [Llegir-ho tot]

ABC.es: La pobreza también viven en España

ABC.es: Pros y contras de la ayuda al desarrollo

ABC.es: Pobres: salir del pozo

ABC.es: Imaginación contra miseria (Mohamed Yunus). Extracte:

Yo era profesor en la Universidad de Chittagong, una de las universidades de Bangladesh, donde impartía clases en la Facultad de Económicas. Naturalmente, no es tan grande como la Universidad Complutense de Madrid, aunque existe cierto parecido entre este recinto universitario y la universidad en la que yo daba clases, por el hecho de que ambas se encuentran alejadas de la ciudad. La razón por la cual aquella estaba situada en una zona rural era porque algunos políticos pensaban que los estudiantes podrían crear problemas en las ciudades, de modo que era mejor mantenerlos distanciados de éstas.

Al mirar hacia atrás, me doy cuenta de que tuve suerte al poder trabajar en una universidad rodeada de aldeas aunque, en su momento, eso también me creara un problema: cuando se produjo la hambruna de Bangladesh de principios de la década de los 70 me sentía muy mal dando clases de economía, explicando todas esas teorías tan elegantes que se aprenden en las aulas. [Seguir llegint-ho]

Està clar que encara queda molt per fer, mooolt...

D'alguna manera, hem de posar-nos a treballar, a actuar, perquè, com sempre s'ha dit, moltes persones xicotetes, des de llocs xicotets, fent coses xicotetes, poden canviar el món (Teresa de Calcuta).

Pensar en els pobres

2006-10-21T01:19:00.000+02:00

Sembla mentira, però u pot estar pensant en la setmana contra la pobresa, i no pensar en els pobres. Açò NO ha de ser "l'única setmana contra la pobresa"... Totes les setmanes haurien de ser contra la pobresa. Tota la nostra vida.

Perquè viure en pobresa no vol dir desitjar la pobresa del món, no vol dir viure en la pobresa, sinó viure en la humilitat, en la veritat.

Relacionat amb açò, m'ha agradat el comentari que he trobat al voltant de l'Evangeli del diumenge passat (Mc 10,17-30) en este web:

Desde Macondo: ¿Ser cristianos sin seguir a Cristo? Lo que nos falta. (José Antonio Pagola)

Vull destacar-ne ací alguns paràgrafs que m'han agradat especialment:

El mensaje de Jesús es claro. No basta pensar en la propia salvación; hay que pensar en las necesidades de los pobres. No basta preocuparse de la vida futura; hay que preocuparse de los que sufren en la vida actual. No basta con no hacer daño a otros; hay que colaborar en el proyecto de un mundo más justo, tal como lo quiere Dios.

[...] Tal vez ésta es la postura más generalizada entre los cristianos del Primer Mundo. Preferimos nuestro bienestar. Intentamos ser cristianos sin «seguir» a Cristo. Su planteamiento nos sobrepasa. Nos pone tristes porque, en el fondo, desenmascara nuestra mentira.

Què complicat resulta de vegades entendre què significa "seguir a Crist", i què senzill és, en realitat...!

Hui, manifestació contra la pobresa

2006-10-21T01:09:00.000+02:00

Hui, a les 19h, manifestació en València i en molts altres llocs d'Espanya en contra de la pobresa. Demanem als governs més fets i menys paraules.

Som la primera generació capaç d'eradicar la pobresa.

Vinyeta de Forges apareguda en El País del passat
dijous, dia 19. Punxeu per a ampliar-la.

Sense excuses 2015. ZP sense seient?

2006-10-01T21:38:00.000+02:00

Més iniciatives contra la pobresa:

Alça't contra la pobresa.

Entre el dia 15 i el dia 16 d'octubre estem cridats a 24 hores de mobilització contra la pobresa a nivell mundial.

En Espanya, esta iniciativa suposarà el començament de la setmana contra la pobresa.

Més informació de les activitats promogudes a partir de la campanya de les Nacions Unides: Sense Excuses 2015.

I una iniciativa curiosa:

Levántate, ZP.

Este blog s'ha fet famós perquè en ell asseguren haver furtat el silló de ZP al congrés, amb la intenció de fer-lo complir amb els seus suposats compromisos electorals i que s'alce contra la pobresa.

En l'edició electrònica de El País es fan ressò d'este succés, i expliquen que el silló no ha sigut realment furtat; segons sembla, el vídeo combina imàtgens reals amb altres de falses:

[...] Así que los jóvenes llegaron a coger la silla del presidente, pero no la sacaron de la sala. Primero porque sigue donde estaba, [...] y segundo porque la que aparece en las siguentes escenas ya no es de la bancada azul. Además, las fuentes del Congreso dicen que se rodó de día y no de noche como simula el vídeo porque las luces están encendidas. El interruptor habría hecho saltar todas las alarmas, ya que durante la noche la Cámara está cerrada y a oscuras. Las mismas fuentes apuntan otros pequeños detalles en los que se descubre la farsa: la ventana por la que entran y salen no pertenece al Congreso y que tampoco es real el pasillo por el que acceden al hemiciclo y por el que huyen de rositas de la escena del crimen.

Las fuentes parlamentarias concluyen, para tranquilidad de todos, que "no se ha detectado ningún incidente de estas características en los últimos meses". De todos modos, la Secretaría General del Congreso, que también ha aclarado que el vídeo es "falso", ha pedido a los agentes que se encargan de la seguridad del Parlamento que investiguen el extraño caso y cómo pudo rodarse la cinta. Con esta acción, que venían anunciando desde la primera entrada del blog, en la que aparece un croquis del Congreso, este grupo de jóvenes recuerda a Zapatero sus compromisos contra la pobreza. Por ejemplo, su discurso ante la Asamblea General de Naciones Unidas el 21 de septiembre de 2004, en el que Zapatero se sumó a la Campaña del Milenio y prometiño que España iba a "incrementar sustancialmente su Ayuda Oficial al Desarrollo para alcanzar el 0,7 del PIB". [...]

La gent està mooooolt desficiosa. Però mola. :-)

Mil organitzacions socials criden els ciutadans a rebel·lar-se contra la pobresa

2006-09-30T14:50:00.000+02:00

Ressò en Canal Solidari de la Setmana contra la pobresa:

Canal Solidari: Mil organitzacions socials criden els ciutadans a rebel·lar-se contra la pobresa (també en castellà).

Altres notícies i articles interessants:

otromundoesposible: 30 de septiembre. Vuelven las sentadas.

Rebelión.org: La pobreza: una lectura desde el ecologismo.

Rebelión.org: Mario Benedetti habla de Mario Benedetti.

Setmana de mobilitzacions contra la pobresa: del 16 a 21 d'octubre

2006-09-27T22:41:00.000+02:00

Traduïsc i copie ací un correu que he rebut de la plataforma Pobresa Zero:

Des de la Plataforma Pobresa Zero volem agrair-te el teu interés i la teua il·lusió, perquè també tu saps que un altre món és possible, i estàs disposat a treballar per ell. Ara demanem la teua ajuda perquè la campanya arribe a totes parts i puguem fer-nos sentir, pressionant perquè els nostres governants entenguen que no anem a quedar-nos quiets enfront de la pobresa.

REBEL·LA'T CONTRA LA POBRESA
SETMANA DE MOBILITZACIÓ CONTRA LA POBRESA
16-21 OCTUBRE

La pròxima setmana del 16 al 21 d'octubre celebrarem la Setmana de Mobilització contra la Pobresa. Seran dies d'activitats vàries que culminaran amb una

GRAN MANIFESTACIÓ CONTRA LA POBRESA EL DISSABTE 21.

Tota la informació apareixerà en el web www.rebelatecontralapobreza.org

Programa de la setmana

Dilluns 16

Roda de premsa. Presentació.

Dimarts 17

Dia de la Banda Blanca. Posa una banda en el teu balcó.

Dimecres 18

Taula redona: "La societat valenciana enfront de la pobresa".
Saló d'actes de la Facultat de Geografia i Història, 19h

Dijous 19

Performance al carrer, pel centre de València.

Divendres 20

Videofòrum global:

"El jardiner fidel". Facultat d'Economia (Universitat de València), 12.30h
"El malson de Darwin". ETSE Agrònoms (Universitat Politècnica de València), 12.30h
"Molaadé": Federació d’Escoltisme Valencià (c/ Balmes, 17), 19.30h

Dissabte 21

Gran manifestació. En València, des de la Plaça Alfons el Magnànim (El Parterre) a les 19h. Per a altres localitats, consulteu el web.

Et convidem a participar de totes estes activitats i, molt especialment, a acudir a la manifestació del dia 21. És important que la nostra veu s'escolte.

I TU, QUÈ POTS FER?

Difondre entre els teus amics tota la informació sobre la setmana i animar-los a participar.

Per a portar a terme tota est labor necessitem de l'esforç i la il·lusió de molts voluntaris. Poseu-vos en contacte amb nosaltres si podeu participar d'alguna de les següents accions:

El dissabte 14 d'octubre es farà una jornada de difusió amb una gran pegada de cartells i taules informatives en els carrers per a donar a conéixer la campanya i els actes de la setmana.
Fa falta: gent disposada a muntar taules i pegar cartells en el seu districte d'acció. Heu d'avisar abans del 6 d'octubre.

El dilluns 16 i el divendres 20 es distribuiran fullets amb les activitats de la setmana en punts estratègics de la ciutat (estacions de metro, RENFE, etc.)
Fa falta: gent disposada a dedicar unes hores al matí per a repartir els fullets.

Per a arribar a tots els racons de la nostra comunitat, necessitem crear grups d'acció, que moguen la campanya en el seu entorn, donant-la a conèixer, organitzant manifestacions simultànies el dia 21, etc.
Fa falta: gent de diferents comarques, municipis, barris… disposada a dur Pobresa Zero al seu districte d'acció, o bé a buscar contactes i organitzar-los en les zones que encara no coneguen la campanya.

Necessitem la teua ajuda perquè s'escolte fort el nostre crit.

Rebel·la't contra la pobresa, perquè un altre món és possible.

Per a contactar amb nosaltres:

David Torres García
Responsable campanya Pobresa Zero Comunitat Valenciana
c/ Moro Zeït, 9, baix-esquerra
46001 València

Telèfon: 96 391 37 49
Adreça electrònica: pobrezacero@cvongd.org
www.cvongd.org

Comptem amb tu!

GRÀCIES!!!

Plataforma Valenciana Pobresa Zero

Creu vosté que hi ha vida fora del Centre Comercial?

2006-09-27T22:02:00.000+02:00

Algunes coses interessants que he llegit recentment en Internet:

Rebelión.org: ¿Cree usted que hay vida fuera del Centro Comercial? Una encuesta sobre consumo.

Rebelión.org: África, en sangre viva. Derecho a emigrar y derecho a permanecer.

Canal Solidario: ¿Qué fue de las promesas de los líderes mundiales para alcanzar los Objetivos del Milenio?

Per cert, seguint amb les accions del moviment Pobresa Zero, s'acosta una setmana de mobilització contra la pobresa en tota Espanya, del 16 al 21 d'octubre. Tota la informació està en www.rebelatecontralaprobreza.org, i en l'entrada d'este blog immediatament posterior a esta.

Cuidar-me per a poder cuidar

2006-09-23T11:12:00.000+02:00

Moltes coses de les que porte escrites en este blog em servixen, seguixen sent útils per a mi. De vegades, en tornar a llegir-ne algunes, jo mateix em sorprenc d'haver escrit certes coses, d'haver-les vistes tan clares... Un dia hauré de fer-ne un repàs de totes.

Una cosa més a afegir a la llista, i que ara té molta importància per a mi: no puc pretendre cuidar dels demés, en un sentit ampli, si no em cuide ~~primer~~ alhora a mi mateix.

I açò no ho escric com a cap tipus d'excusa per a tornar a tancar-me en mi mateix, i passar de la gent, anar a la meua bola, no pensar en els altres, o pensar que no sóc capaç de fer res pels demés...

No. Simplement, m'adone que he de dur un ritme de vida equilibrat, centrat, estar sa, estar despert, si vull poder rendir plenament tant en les meues obligacions com en les meues devocions, per dir-ho així.

Per a mi, cuidar-me, en este cas concret, té un significat físic, quasi mèdic, principalment, però també implica centrar-me, posar ordre en la meua vida.

No estic preocupat. Estic molt animat, i em sent capaç d'afrontar este nou curs que ara comença.

I estic molt content de compartir tot açò amb una meravellosa persona que m'acompanya en este camí prop ja de 6 mesos. També, per a cuidar-la, he de cuidar-me.

PD: Hem estrenat la tardor esta matinada i ja torna a ploure. Tinc les finestres obertes de bat a bat, per deixar entrar la frescor i l'olor a terra banyada (encara que siga asfalt). Este ambient em relaxa.

PD2: Anit veia amb uns amic el programa de televisió Super Nanny. Relacionat amb això, i amb el tema de "cuidar", mireu quina pràctica pàgina web he trobat: Tabla de Tamagotchi - Cuidados y Consejos. Per a què volem la Super Nanny, si podem aprendre a cuidar xiquets cuidant tamagotxis?!! :-D

Posant-me en marxa de nou

2006-09-19T10:42:00.000+02:00

M'agradaria dir que mai no ens detenem, que sempre estem en marxa... Però, almenys en el meu cas, no és així...

El ben cert és que este mes de setembre m'està costant arrancar, posar-me en marxa, en tots els sentits... Ja ha passat lo pitjor (la suposada síndrome postvacacional). Però, hi ha massa coses en el meu cap, en la meua agenda mental, massa tasques en estat "pendent".

Enguany vaig a fer un intent real i concret de donar el meu temps als demés, però preferisc escriure sobre això quan ja siga realitat.

També em propose anar més enguany a les oracions de Taizé, perquè pense que em pot ajudar.

Com Súper Mario Bros, superant obstacles...

Les paraules del Papa sobre l'Islam

2006-09-19T09:23:00.000+02:00

Torne a escriure.

En part, havía deixat d'escriure per falta de temps, però també perquè últimament, abans de l'estiu, estava calfant-me massa el cap, i escriure s'estava convertint en un laberint, més que en una ajuda, per a mi.

Ara vull donar un gir a este blog. El motiu principal del blog seguirà sent el mateix: contar, d'alguna manera, coses relacionades amb la meua lluita personal per buscar la manera de contribuir a canviar este món. [He d'escriure en un altre moment sobre este propòsit de "canviar el món" que sempre mencione, perquè, dit així, sona molt genèric i pretenciós, i per tant, irreal. He d'escriure de com concretar-lo. He de concretar-lo.]

Bo, deia que vull donar un gir al blog. Sense deixar de ser lo que era i lo que és, vaig a introduir també una sèrie d'entrades, on simplement em faré ressò de notícies o de coses que he llegit en altres pàgines web, relacionades d'alguna manera amb el propòsit d'este blog, i que em semblen interessants. És a dir, faré referència a altres informacions, que em pareguen interessants, encara que potser ni tan sols em done temps a comentar-les. Serà, simplement, com fer enllaços a altres webs, però sense el "com".

Després d'esta llarga però necessària(?) explicació... vaig amb la primera entrada d'este tipus.

El Papa Ratzi ha fet unes declaracions molt controvertides (bo, no sé si és el millor adjectiu, però és l'únic que se'm ve al cap). Podeu llegir-les els següents enllaços:

El mundo: El Vaticano subraya su respeto al Islam tras la avalancha de protestas por un discurso del Papa
20 minutos: Discurso del Papa sobre el Islam y el uso de la violencia
Més notícies relacionades: Arxiu de El Mundo

I l'enllaç que volia destacar ací:

Atrio: Declaració de la Junta Islámica de España

Via el blog d'Akin (és habitual dir d'on has tret l'enllaç, en cas d'haver-lo trobat en un altre blog, etc.).

Tornem a Taizé

2006-08-17T23:22:00.000+02:00

Hui he rebut per correu un regal inesperat, inusual...; una autèntica sorpresa. Encara no he reaccionat a penes.

Ja és estrany, hui en dia, rebre un paquet per correu (del normal, no de l'electrònic). Doncs bé, ahí el tenia, damunt de la meua taula, i jo, pensant: "Què serà?". L'he obert, i era un bol de Taizé, un tassó roig de plàstic, dels que es fan servir al desdejuni tots els dies a Taizé!!! Anava acompanyat d'una postal d'una amiga, escrita des de Taizé, d'este mateix estiu.

Quins records més bonics i més vius...

I justament d'ací a uns dies partim de nou cap a la muntanyeta de la reconciliació i de l'esperança que va fundar el germà Roger, per a passar una setmana allí, vivint de les fonts de la fe, tornant a enriquir-nos de l'experiència de compartir, adonant-nos que ser nosaltres mateixos és possible i és bo, i agafant forces per a seguir kaminant.

Quan l'obstacle per a avançar és u mateix

2006-05-21T22:50:00.000+02:00

No és la primera vegada que m'adone d'açò, per suposat...

Em trobe en una temporada on sóc més conscient que mai que el major obstacle per a la meua felicitat sóc jo mateix.

Sé que necessite parar-me a descansar, mentalment.

I, ho deixe ací. Crec que és un dels posts més curts que he escrit. Hui, tot ben curtet i resumidet.

Vull ser samoà

2006-05-06T18:40:00.000+02:00

[Este post pot paréixer un off-topic, és a dir, que està fora del tema d'este blog, però en el fons, no és així. Per cert, pot paréixer que va de broma, però no, tot lo que hi conte és cert.]

Samoa és un conjunt d'illes en l'Oceà Pacífic. ¿Què tenen de característic este país i els seus habitants? Doncs bé, per a mi, fins fa poc, almenys hi havia una cosa que em cridava l'ateció de Samoa (a banda d'eixes platges tan boniques). Però ara en són dos, les coses que em duen a afirmar que vull ser samoà!

Una companya del treball i jo vàrem descobrir fa un temps que, per la seua situació en el mapa, Samoa és un dels llocs del món on el rellotge està el més retardat possible. Concretament, ara que són les 18.50h del 6 de maig a Espanya, són les 5.50h del mateix dia a Apia, la capital de Samoa. És on més retardats van... Per això, la meua companya i jo vàrem dir que ens consideràvem samoans de ple dret, perquè sempre apurem fins a l'últim moment per a complir amb certs terminis del nostre treball...

Però ara he descobert un altre motiu curiós per a indentificar-me encara més amb els samoans.

Tuiavii de Tiavea va ser un cap samoà (de fet, "tuiavii de Tiavea" simplement significa "cap de Tiavea" —el seu nom vertader era Agaese—), que a principis del segle XX va visitar Europa, i, en tornar a la seua terra va fer una sèrie de discursos per a convéncer la seua gent que no es deixara dur per l'estil de vida occidental, molt diferent al seu (en aquella època, els samoans no tenien ni necessitaven els diners ni els grans edificis, ni coneixien lo que era tindre pressa ni estar agobiat...).

Eixos discursos varen ser recollits i publicats, amb el títol de "Els Papalagi" ("Els hòmens blancs"). Alguns dels discursos porten com a títol "El metall redó i el paper tosc" (referint-se als diners), "Els Paplagi són pobres a causa de les moltes coses que tenen", "Els papalagi no tenen temps", "Professions dels Papalagi, i la confusió que se'n deriva", "La malaltia del pensament profund"... La seua lectura és molt amena i divertida, la veritat.

L'actitud de Tuivaii era prou antioccidental, segons es pot desprendre d'estos discursos. Però la seua visió de les coses d'ací continua sent actual encara hui. Fins i tot, s'ha arribat a dir que "Els Papalagi" és el primer document antiglobalització...

I, lo millor: podeu llegir la recopilació completa dels discursos en Internet!

Conclusió: vull ser samoà, però de principis del segle XX!!!

PD: Per cert, una última curiositat sobre Samoa: a este estat d'Oceania pertanyen els dominis acabts amb ".ws" (sufix que moltes vegades s'agafa com a sinònim de "web site"). Definitivament, Samoa ha canviat, des de l'època de Tuiavii.

Un altre post paregut que he trobat a Internet sobre el tema: Apuntes a vuelapluma - Papalagi

El bon pastor

2006-05-06T18:02:00.000+02:00

Jo sóc el bon pastor: conec les meues ovelles, i elles em coneixen a mi, tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. A més, jo done la vida per les ovelles. Encara tinc altres ovelles que no són d'este ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meua veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.

El Pare m'estima, perquè done la vida i després la recobre. Ningú no me la pren; sóc jo qui la done lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la; este és el manament que he rebut del meu Pare.
(Jn 10,11-18)

Esta és la lectura d'este pròxim diumenge, que vàrem comentar ahir en el grup. Simplement transcric ací algunes notes que vaig prendre, algunes idees que em varen paréixer interessants. NO són exactament coses que va dir la gent, sinó coses que em va suggerir lo que la gent va dir. També hi ha, per suposat, pensaments meus.

La manera com Jesús es dóna als demés:

Entrega total
Coneixement personal
Ningú no n'és exclòs

No sé qui són les meues ovelles, no em sent pastor de ningú...

On puc ser útil? On puc donar lo que tinc, transmetre lo que he rebut? És important no oblidar el dia a dia, intentar ser llum en la família i en els amics.

Prendre la responsabilitat, a pesar de la por. A pesar dels nostres límits. Els límits estan ahí, i són humans; són lo que ens fa humans.

Si espere a no tindre por, no actuaré mai.

Canviar el món?

2006-05-02T09:55:00.000+02:00

Arran d'una conversa amb una amiga que se'n va pròximament a Calcuta, he tornat a pensar en la idea següent: realment, què és canviar el món?

O, equivalentment, es pot canviar al món? Què podem fer per canviar el món? Què significa? Quina és la manera correcta d'actuar? Fins on podem arribar? Val d'alguna cosa perdre's en molta activitat, fer moltes coses? Realment, fins a quin punt tot això només servix per a tranquil·litzar la nostra consciència, per a sentir-nos millor?

No vull dir que tot siga inútil, no vaig per ahí. Simplement, que potser siga això: potser l'important d'allò que fem, quan fem alguna cosa pels demés, no és obtindre'n un resultat visible, no és vore clarament l'efecte positiu de la teua acció. L'important és transformar i, sobre tot, deixar-se transformar. Vull pensar que l'important, com sempre, és l'encontre amb les persones. És això l'única cosa que transforma, que deixa emprempta, tant en tu com en la persona a qui intentes ajudar, la persona a l'encontre de la qual ixes.

Si no ens deixem transformar, si no ens deixem tocar per tot allò que ens envolta, de segur no haurem aconseguit res; llavors sí que (ens) semblarà que la nostra acció es perd en un oceà d'injustícies i de coses a resoldre.

PD: Per cert, Calcuta ja no s'anomena Calcula, almenys en Calcuta, sino Kolkata.

Com afrontar els obstacles de la vida

2006-05-01T18:38:00.000+02:00

Avalua'l, valora'l
Dóna-li la volta, posa'l del revés
Desmunta'l, desfés-lo
Posa una part en terra(*) i fes un muntó amb la resta
Ja ho tens

(Punxeu la imatge per a fer-la més gran)

(*) També, "to push (something) into the background" és "relegar (alguna cosa) a un segon pla". No estic segur que este siga el (segon) sentit que se li vol donar ací; més bé pense que vol dir posar-ho en pla, en ferm, però no per a oblidar-se'n sinó per a ser d'utilitat, com en el dibuix.

Més imàtgens de Harold's Planet: http://harolds-planet.blogspot.com

Reunió d'experts en migració i desenvolupament en Algèria

2006-04-20T00:30:00.000+02:00

Ja vaig escriure ací sobre el tema de la immigració... Ara llegisc esta notícia en Madrid Entre Dos Orillas:

La drástica reducción de entradas a Europa para los flujos migratorios provenientes de África está causando conflictos en los países de tránsito. Los estados africanos han sido llamados para analizar las consecuencias del fenómeno migratorio y proponer medidas a seguir para luchar contra la inmigración ilegal y la "inmigración mal manejada", que puede tener efectos desestabilizadores.

Para poner en marcha una "Hoja de ruta" común sobre la migración, se han reunido en Algeria del 3 al 5 de abril 42 países africanos, y han analizado temas de creciente importancia como son: Derechos Humanos, Seguridad y estabilidad, y recursos humanos. El objetivo de la reunión de expertos es la elaboración de una posición africana común en perspectiva de la Conferencia Ministerial Africa-Europa, que está prevista para los días 5 y 6 de Junio en Libia.

África tiene actualmente más de 50 millones de desplazados en otros países, una tercera parte de los 150 millones de inmigrantes estimados a nivel mundial. Las últimas cifras indican que el cambio en los roles sociales en él continente también van a causar una alta incidencia de inmigración femenina (la mitad según la UA).

Marruecos no atendió la cita, de hecho está fuera de la UA (Unión Africana) que organizó el evento, y profundamente enemistada por causa del Sahara con Argelia. Marruecos organizará junto con España el próximo encuentro a nivel ministerial en Rabat los días 10 y 11 de Julio.
(www.entredosorillas.org)

P.D.: Este món està ple de gent bona...

Cómo tener autoestima y no morir en el intento

2006-04-04T19:23:00.000+02:00

Eixe és el títol que una bona amiga m'ha suggerit per a este blog, com a alternativa a l'actual.

Passa una cosa curiosa amb ma kasa, i també amb ma vida, de la qual m'he adonat gràcies a esta amiga... Visc en ma kasa ja 4 anys, i està a mig decorar, com incompleta; no parla del tot de com sóc jo, li falta alguna cosa, li falten coses (en sentit ampli) que diguen com sóc jo... Doncs, realment, ma vida està així. Tinc ma vida a mig decorar. Realment, tinc ma vida indefinida, o no definida del tot, sense un rumb clar en molts aspectes. Què és lo que vull? Eixa pregunta em costa un muntó de contestar, en moltes facetes de ma vida. No sé com puc saber què és lo que vull... ¿Em deixe influir massa per l'entorn, fins i tot més del que imagine?

Sobre el tema de calfar-se massa el cap ja he parlat altres vegades ací... Pense que tampoc cal renunciar a calfar-se el cap, i que de fet hi ha vegades en què és inevitable... En general, crec que hi ha problemes o situacions en què és bo calfar-se el cap, o donar-los voltes, per a trobar-ne una solució. Pense que és una bona eina quan hi ha un problema a solucionar. El mal està quan em calfe el cap per a crear nous problemes, d'on no n'hi ha... Per tant, pense que és una cosa que he de controlar, per tal de no ofegar-me en els meus propis pensaments, però que no convé deixar de fer de manera radical. Si, simplement, em deixe dur, sense pensar mai, acabe fent les coses per inèrcia (també vaig escriure ja sobre este perill per a mi).

No vull fer de l'autoestima el tema estrella ni el centre dels meus pensaments. Sé que estic molt més millor que fa dos anys, per exemple, i que encara puc estar millor... És una cosa que cal cuidar, i pense que ara sóc molt més conscient de moltes coses i que em conec molt més millor; i encara em queda camí, sí. Això està ahí, d'acord. Però no avançaré res pensant sobre l'autoestima, sinó que, de nou, l'única pregunta que em val la pena fer-me és: Què és lo que vull? Quin camí vull triar per a ser feliç?

Per favor, de veritat, s'admeten suggerències o propostes de millora respecte a eixa pregunta, i, en general, sobre tot el tema d'este post.

How to make the world a better place

2006-03-17T13:03:00.000+01:00

Les vinyetes de Harold's Planet, m'encanten... I en concret, esta (punxeu-la per a vore-la més gran):

[Nota: El verb "tickle" vol dir "fer cosquerelles/pessigolles". Ací se'n fa ús com a onomatopeia.]

Proyecto Tod@s

2006-03-04T21:29:00.000+01:00

I una altra realitat, amb totes les lletres, que em parla de la factibilitat d'un món millor...

Lucía Rueda ha presentat, dins d'una exposició de la seua obra, el Projecte Tot(e)s (bo, en castellà, Proyecto Tod@s). Perquè, sí, esta exposició és més que una mostra, més que un treball... És tot un projecte; un projecte comunicatiu, per a mi.

Des de la meua falta d'educació artística i la meua ingenuïtat, vull comentar allò que jo he entés i he experimentat.

Òbviament, no és trivial endevinar què s'amaga darrere d'una obra abstracta, què volia transmetre l'artista... Però, ¿es tracta d'endevinar, o d'experimentar? Els colors del Proyecto Tod@s poden transmetre'ns moltes i diferents sensacions... Això ja és important.

Com dic, després, està també tot el missatge que l'artista pretén transmetre o, simplement, allò que l'ha inspirada o que l'ha moguda...

El Proyecto Tod@s tracta de mostrar una possibilitat, una realitat actual i una realitat possible; una visió pròpia de la realitat, basada en el color. Lucía proposa tota una simbologia, que a mi m'ha captivat i m'ha paregut totalment... ratllant. Preferisc no comentar de moment més coses al voltant d'esta simbologia, perquè encara hi ha la possibilitat de visitar l'exposició (fins a l'11 de març, en què pense que hi haurà un bonic concert de cloenda...), i és millor tindre l'oportunitat de descobrir-la a partir de la mateixa l'autora.

Gràcies, Lucía, per obrir-nos noves finestres a una altra realitat.

P.D.: A aquells que heu visitat l'exposició, vos convide a escriure ací tot allò que vos haja suggerit.

Un altre món és possible. També una altra Església

2006-03-04T20:54:00.000+01:00

Em va encantar el lema de l'última campanya de Mans Unides: Un altre món és possible. Depén de tu.

No vaig a parlar ara d'esta campanya, desenrotllada a mitjans de febrer... Només puc dir que... pense que encara falta molt per fer. No és un pensament desesperançat. Només és la meua conclusió, res més.

No volia parlar d'això, però eixa frase m'agrada molt, i me l'ha recordada açò que vaig a comentar ara. Volia afegir ací un enllaç a un article que he trobat de manera casual al voltant del Fòrum sobre Cristianisme i Món d'Avui que, com cada any, va tindre lloc a València fa una setmana. L'autor ressalta la visió que li queda a ell de l'Església, a partir de la realitat que observa, viu i experimenta en el Fòrum.

Este és l'enllaç:

ATRIO - Valencia: Otra Iglesia posible ya es real

Mai no he assistit a este fòrum, però em sembla interessant. Potser l'any vinent...

Tinc pendent una entrada en este blog al voltant de la meua fe, de si em considere cristià o no. Realment, este blog no tracta —ni vull que tracte— sobre cristianisme, sinó més bé sobre solidaritat i, concretament, sobre com fer solidaritat dia dia, com canviar el món dia a dia.

Però no hi ha dubte que, ara mateix, la meua ubicació, el meu punt d'inici, és l'Església. És l'Església qui em cuida, la que m'ha fet despertar, i és des de l'Església des d'on pense que puc fer el meu camí, començar a kaminar... I quan dic Església pense realment en persones, no en organització. Persones amb cares, ulls, mans i veus concretes. Persones amb nom i cognoms...

I per això comente i comentaré ací totes aquelles realitats de l'Església que per a mi tinguen a vore amb eixe objectiu, únic i universal, de canviar el món.

PD: Una altra bella realitat de l'Església es la NAO, la Nit d'Art i Oració, que està succeint ara mateix, a Madrid... És gràcies a estes coses, a estes persones, que tinc la certesa que un altre món és possible JA.

Kaminant en Quaresma

2006-03-04T18:34:00.000+01:00

Ja estem dins del nostre ramadà particular, del nostre temps de purificació, d'aplanar la senda, de desbrossar...

Qualsevol moment és bo per a intentar-ho, però, ja que se'ns proposa este temps, este moment... vaig a intentar aprofitar-lo,... cosa que ens els últims anys havia deixat de fer.

A allò que vaig escriure la setmana passada (i que quasi havia oblidat), afegisc dos grans temptacions (o perills, a qui no li agrade l'altra paraula) que m'agradaria ser capaç d'evitar:

La temptació de no ser autèntic, d'adaptar-me massa als demés per a agradar-los, deixant de ser jo mateix. La temptació de no ser fidel a mi mateix.
La temptació de ser massa exigent amb mi mateix i amb els altres, de ser perfeccionista, d'exigir certes perfeccions o actituds als demés. La temptació de voler que TOT siga com a mi m'agradaria que fóra, i no acontentar-me amb com són les coses.

Vaig a centrar-me un poc durant els pròxims 40 dies en reflexionar i polir estos aspectes.

P.D.: L'exemple o l'actitud dels demés m'aporta molt i m'ajuda molt... Una amiga meua ens va contar fa poc, per damunt, la seua experiència en Villa Teresita... No sé... Pense que el món està esperant per a ser curat...

De què m'he d'alliberar?

2006-02-26T12:32:00.000+01:00

Clarament, de la pasivitat i de l'egoisme. Més concretament, o més personalitzat, de pensar massa i no fer res, però també de fer les coses sense pensar.

He de ser alliberat d'això.

PD: Ja s'ha acabat el Carnestoltes!!! [Bo, s'acaba hui, no?] Ja podem llevar-nos les disfresses, per fi...

A què es reduïx el problema?

2006-02-01T12:43:00.000+01:00

Vinyeta de Máximo publicada hui en El País (punxeu-la per a vore-la més gran).

Déu és Amor... en valencià

2006-01-30T01:41:00.000+01:00

Hola! No he desaparegut... Simplement, no tinc massa temps per a escriure.

Tinc pendents altres dos entrades... Una d'elles, molt interessant (almenys, per a mi ho és) tracta d'un tema que de moment havia intentat evitar: Déu. Bo, és més que un tema... Realment, l'entrada és una reflexió al voltant de la meua pròpia fe, si és que se li pot dir així. És un tema que porta rondant-me molt de temps, i vaig decidir agafar-lo de cara a partir d'una conversa amb un bon amic. Però esta és una és una altra història i mereix ser contada en una altra ocasió ("La història interminable").

El cas és que, ja que m'he decidit a escriure i parlar de Déu ací (un poquet, només, perquè pense que l'important de Déu no és parlar-ne sinó viure'l), aprofite per a fer-me ressò ací d'una iniciativa que m'ha paregut molt encertada.

La plataforma Cristians pel Valencianisme ha publicat una traducció al valencià de la primera carta encíclica del Papa Benet XVI (àlies Ràtzinger), que tracta d'un tema fonamental per a tot cristià i tota persona que tinga com a objectiu fer d'este món un lloc millor per a tots: l'AMOR. Este és l'enllaç al document complet:

http://www.cristians.net/images/stories/deuscaritas_val.pdf

Ja sé que el nou Papa s'ha guanyat les crítiques de molts, pels motius de sempre... Deixant a un costat les objeccions a la postura conservadora de la jerarquia eclesial en alguns temes, em dóna la impressió (per les coses que he pogut escoltar i llegir al voltant del document) que esta encíclica és interessant de llegir i espere poder traure d'ella algunes idees que m'ajuden a comprendre millor i a recordar en què consistix realment l'amor.

Vivència, i no paraules

2006-01-14T01:07:00.000+01:00

Al voltant de la lectura de l'Evangeli d'este pròxim diumenge, Jn 1,35-42 ("—Mestre, on vius? —Vingueu i ho voreu."), he extret un tros del comentari del web de Servicios Koinonia:

Seguir a Jesús, caminar con él, no puede hacerse sino por haber tenido una experiencia de encuentro con él. Las teorías habladas —ni siquiera las teologías— no sirven. Nuestro corazón —y el de los demás— sólo se conmueve por las teorías vividas, por la vivencia y el testimonio personal.

(servicioskoinonia.org)

Esta nit (ahir, ja, per l'hora que és) hem comentat esta lectura al grup, i... bo, si em dóna temps, ja escriuré ací les coses que més m'han cridat l'atenció.

Fent balanç des d'(un poc més a prop de) la normalitat

2006-01-10T22:32:00.000+01:00

Pareix que quan comença un nou any calga fer-se propòsits, carregar-se de bones intencions... Bo, pense que és una cosa que sorgix quasi de manera natural, i aixina ha sigut en el meu cas... Mirar endavant. Tractar de canviar alguna cosa, per tal de no arribar sempre al mateix lloc...

Però jo no puc deixar de fer balanç d'estos estranys (i alhora repetitius) dies de Nadal, des de la normalitat de la tornada a la rutina o, almenys, molt més a prop d'ella.

Està clar que he vist fantasmes on no n'hi ha, que m'he deixat dur pel cansanci, per... no sé massa bé com definir-ho... El meu cap ha rebentat, este Nadal, quan he estat fart de fer coses que no m'abellia del tot, de suportar situacions que no accepte del tot. Estic parlant en general, perquè em referisc a moltes xicotetes coses. Coses que m'agradaria que foren diferents, començant per coses de mi mateix. Projecte la meua frustració en el demés? No, jo no diria tant; a més, no vull entrar en eixa classe de llenguatge pseudopsicològic...

Sent objectiu, des de fa molt de temps no puc queixar-me de res, no tinc dret a queixar-me de la vida que tinc. I estic sa, content...

Però tinc encara coses pendents a resoldre:

Desordre. Encara que puga saber lo que vull, en un moment donat, sovint tinc massa desordre en el meu cap i en la meua vida com per a arribar a aconseguir-ho.
La meua feblesa per a acceptar que no tot el món pensa com jo, que no tot el món pot estar d'acord amb mi, i que no tot el món ha de tractar-me com jo espere ser tractat i considerat.
Relacionat amb això, caure en trampes d'eixe estil... Deixar-me dur...
Pense massa. Li done massa voltes a les coses. I no escolte. No em pare a escoltar.
Em despiste. No faig lo que he de fer, sinó lo que m'abellix en cada moment.
Sé que, per a mi, és bo recolzar-me en els amics, ser sincer, estar disponible... Però és roín ser massa depenent d'ells, buscar l'aprovació dels demés en tot...

No és una llista definitiva, ni exhaustiva, ni perfectament redactada, però està quasi tot allò que em fa mal, que m'impedix avanaçar... Com podeu vore, allò que m'impedix avançar sóc jo mateix. En eixa llista no hi ha RES referit a coses externes, o a altres persones.

Bo, i ara, què faig amb tot açò? Kaminar. Tirar endavant. Cap a on?

PD: Per cert... Quin dia més fred, gris i plujós hui a València, però, alhora, productiu, que convidava a treballar... tot resguardat i calentet, clar...

Un nou any per encetar

2006-01-07T23:09:00.000+01:00

Passat este bache estrany de Cap d'Any a Reis (quan passe del tot, si passa)... tinc davant de mi una nova oportunitat de recomençar, un nou any encara per encetar...

Com diu Coti, en la cançó que estic escoltant ara mateix:

El río siempre vuelve al mismo sitio, y nunca te devuelve el mismo agua.

Què puc fer jo, de diferent?

2006-01-07T23:02:00.000+01:00

És una pregunta molt bona per a fer-se a u mateix, quan vols que alguna cosa no isca sempre igual.

Què puc fer jo, de distint? Què puc canviar jo (en mi, en la meua actitud,... en lo que siga), la pròxima vegada, o d'ara en avant, perquè el resultat final no siga el mateix que ara?

Sensacions, sentiments, pensaments... conclusions. Paranoies?

2006-01-07T11:21:00.000+01:00

Vaig començar el Nadal cantant contra el consumisme (bo, per a mi, era una de les coses que significava l'acte de fer eixe concert, "per un Nadal diferent") i vaig acabant buscant els últims regals de Reis el mateix dia 5 de vesprada, desesperat, com sempre, intentant trobar allò que vols entre una massa de gent igualment desesperada... L'únic que pense en eixos moments és: "Pobres comerciants. Sí, gràcies a estos dies ells salven l'any, econòmicament parlant, però deuen acabar fets pols...". De veritat, em dóna per pensar això.

Bo, finalment vaig trobar tots els regals que volia, i crec que vaig encertar. Almenys, em queda el consol d'haver fet regals que alegren la gent quan els els dones... Ja que has de fer regals, almenys monta-t'ho bé... I he aconseguit fer un percentatge significatiu de les meues compres en comerços sol·lidaris. No està mal, per tant, el balanç. Però espere que el pròxim any siga diferent,... millor.

En general, pense que són més grans les meues intencions que les meues accions, les meues realitats... Després tornaré sobre açò, o en un altre moment, potser.

Sí que he acabat fart, este Nadal, de menjar, però també de moltes altres coses...

En general, ja és una constant en mi que la primera setmana de Nadal (des de la Nit de Nadal fins a Cap d'Any, més o menys) ho gaudisc tot a tope, perquè m'abellix una muntonada estar amb la gent, estar a gust, gaudir de la companyia, de les rises... No sé com explicar-ho, però és així. Potser durant la resta de l'any no dedique tant de temps a estar amb la família i els amics, i crec que, per a mi, el temps de Nadal és, en gran part, una oportunitat per a estar a gust amb la gent.

No obstant, la segona setmana (des de Cap d'Any fins a Reis) tot es torna estranyament fastijós, i quasi sempre acabe malhumorat, cansat...

Qualsevol psicòleg o aprenent de psicòleg dirà que això és normal: que si l'estrés dels Nadals, que si les relacions personals, que si el canvi d'hàbits, que si l'acumulació de compromisos socials en eixos dies...

D'acord, ho accepte. És normal. És previsible, esperable... I, no obstant això, mai no ho encaixe bé. Mai m'ho espere; mai no m'hi acostumaré.

Perquè... acabe el Nadal tocat; i no vull que siga així. Enguany, concretament, acabe dubtant un muntó de l'autenticitat i la profunditat de les meues relacions d'amistat. Ja ho sé... potser és només una ratllada mental, però... No puc evitar-ho.

No només dubte per mí, o per la meua part. O siga, jo sé que acabe fart de tant de compromís, de tanta festa, de tanta obligació de comprar regals... [No volguera que desaparegera el Nadal comercial completament; només que es frenara un poc l'esperit plenament consumista d'estes festes. Passar-s'ho bé tots junts per a mi està bé, i fer-nos alguns regals senzills per tal d'il·lusionar, divertir, donar gust... Però pense que quasi tot se n'ha eixit de qualsevol mesura, en general.] I això em fa que estiga menys comunicatiu, menys receptiu i, sobre tot, amb menys paciència. És cert (supose que és habitual en la gent, però jo ho acuse molt, pense); quan estic cansat, ho veig quasi tot amb una mirada més pesimista, i tinc menys paciència amb la gent. El meu estat d'ànim i el meu caràcter van units... :-(

Però també he vist actituds de la gent que m'han fet dubtar... He acabat pensant que la gent de vegades pensa moltes coses de mi que no em diu... Paranoies, pot ser. Però... No m'he sentit totalment acceptat, eixa és la veritat. I és molt probable que en gran part açò siga degut al meu cansanci general dels Nadals, unit a altres agobis i mals moments relacionats amb el treball, ma kasa (no la meua família, sinó el lloc on jo visc, el meu pis), el meu grup cristià de referència... Tot són xicotetes coses que es junten, i que al final fan que ho veja tot més negre...

D'acord. Per tant, he de preocupar-me més bé de solucionar eixos xicotets problemes que s'amuntonen i que al final es fan una gran bola (no sé si de neu o de què)...

Però, la veritat, acabe els Nadals sense saber realment quins són realment els meus amics, si jo agobie massa a la gent i no me n'adone, si realment puc confiar en algú, si realment hi ha gent a qui li abellix estar amb mi, etc. Ho jure, aixina és com acabe els Nadals. Amb més dubtes que quan vaig començar. Tinc la sensació que la gent no sol atrevir-se a dir-me les coses a la cara... Tanta por done?? Tan superficial resulte jo mateix??

Quina part hi ha de ratlladura de coco, menjada de tarro o palla mental en tot açò, i què n'hi ha de veritat? Com puc extraure alguna cosa positiva de tot açò, alguna cosa que em servisca per a aprendre i per a tirar endavant...?

Microcrèdits a través d'Internet

2006-01-02T22:55:00.000+01:00

Ja és una realitat fer donacions per Internet en forma de microcrèdits directament als beneficiaris finals. El projecte es diu Kiva ("acord" i "unitat", en suahili), i la notícia es pot llegir a Canal Solidari:

Per participar com a soci, simplement cal registrar-se proporcionant unes dades mínimes. A la pàgina, els responsables oferixen informació sobre projectes que necessiten fons i els que ja els han obtingut.

Una vegada triat el negoci i enviats els diners —a través de targeta de crèdit o del sistema PayPal per correu electrònic— el soci rep informació mensual sobre el progrés del projecte que ha finançat.
(www.canalsolidari.org)

També podeu llegir la notícia completa en castellà.

Una iniciativa semblant en Espanya és Cibersolidaridad.org.

L'ONU va declarar l'any que acabem de finalitzar com Any Internacional del Microcrèdit, com una via més per tractar d'abastar els Objectius del Mil·leni.

Immigració. Immigrants

2006-01-02T17:55:00.000+01:00

Encetem l'any. Un altre any sencer, per a canviar el món, començant per nosaltres mateixos, clar, i pel nostre entorn més pròxim...

Bo. Un tema del que és molt fàcil parlar (tant a favor com en contra) és el de la immigració massiva... Reconec que els comentaris contra els immigrants que, per desgràcia, moltes persones solten alegrement (i normalment amb prou d'odi i despreci implícit en ells) em fan bollir la sang. No puc entendre com pot haver gent que no veja que les persones que deixen els seus països per vindre al nostre NO són el problema, sinó els qui patixen el problema. Són persones!! Ja no sé si és massa demanar vore'ls com a germans que són, però no podem oblidar que són persones com nosaltres mateixos...

Com deia, és molt fàcil —massa— parlar de la immigració... també a favor. Perquè és una realitat social complicada, i tot allò que s'hi diga sonarà a buit si no va seguit de fets. Més que parlar-ne, allò que cal fer és actuar, donar-hi solucions (com en tantes altres coses)...

Per a mi, la mínima actitud correcta (com en tants altres temes) és estar informat. Almenys, això.

Per això, m'ha paregut molt interessant l'informe que s'ha publicat recentment sobre la immigració a Madrid. És el primer d'una sèrie de butlletins que té previst publicar periòdicament l'observatori Madrid Entre Dos Orillas, baix el nom de Panorama de la Inmigración en la Comunidad de Madrid. Este butlletí oferix notícies, novetats, dades i un seguiment d'indicadors relacionats amb la immigració; a més, en cada edició s'aborda en profunditat un tema d'actualitat al voltant d'esta realitat, per a invitar a la reflexió i el debat. El número de desembre parla dels reptes que planteja la immigració, a la vista de les dades.

És un tema davant del qual no podem estar indiferents.

Per a acabar, una vinyeta que he trobat (punxeu sobre ella per a fer-la més gran):

Guia d'ONGs

2005-12-28T12:45:00.000+01:00

La revista electrònica CONSUMER.es, que sempre sol oferir continguts sorprenentment interessants, acaba d'actualitzar el seu llistat d'ONGs (ong.consumer.es), on oferix algunes dades de relleu.

També hi ha un apartat de notícies solidàries que val la pena visitar.

Una altra vinyeta "nadalenca"

2005-12-28T11:38:00.000+01:00

De El Roto. Publicat en El País de hui.

Este és el Nadal que tenim

2005-12-24T16:28:00.000+01:00

Esta vinyeta del genial dibuixant El Roto ha estat publicada hui a El País (podeu punxar-hi per a fer-la més gran):

M'ha agradat molt. Sempre que puga, inclouré ací tires còmiques o vinyetes que tinguen a vore amb el tema d'este blog.

Estes altres són d'ahir i hui, de El Roto i de Forges, respectivament (de nou, punxeu sobre elles per a vore-les més grans):

Una manera diferent de començar el Nadal

2005-12-24T13:02:00.000+01:00

Anit va ser el concert de Nadal del Grup Maranathà. Per a mi, era el primer concert de Nadal amb el grup, perquè altres anys no he pogut estar-hi. Només per això, ja va ser especial per a mi.

Però, a més, era el primer concert que féiem en el carrer, per a tot el món, i amb un equip de so complet...

La veritat, em costa resumir i posar per escrit de manera ordenada totes les sensacions, pensaments i coses que vull contar al voltant del concert d'anit...

En general, puc dir que per a mi va ser un dia relativament relaxat, i en gran part això és gràcies a Rafa, el guitarrista del grup Jhaire, que va estar amb nosaltres tot el temps (menuda currada, en tots els sentits), va responsabilitzar-se de l'equip de so, de l'aparell de mescles... i ens va donar alguns consells que van contribuir què ens sentírem més còmodes en la primera vegada que cantàvem d'esta manera.

Bo, intentaré fer un relat dels fets. El concert va començar realment a les 11 del matí, que és quan Juanjo i Rafa havien quedat per a arreplegar algun material d'Assisi i començar a muntar l'escenari. També varen comptar amb l'ajuda d'Amparo.

Cap a les 2 de la vesprada estàvem convocats tots els membres del grup per a dinar junts i, a partir d'ahí, començar a assajar i a fer els últims preparatius del concert. Cap a les 4 vàrem començar a provar els micròfons, per a equalitzar les veus (perdó si els termes no són els correctes, perquè tampoc no sóc cap expert en el tema)... Lo bo d'este moment és que ens vàrem acostumar a escoltar la nostra veu pels altaveus i vàrem perdre eixe poquet de por o de vergonya que ens podia quedar encara. I com deia, ens va servir també per a tranquil·litzar-nos i adonar-nos que tot estava controlat.

De 7 a 8 vàrem estar repassant tots els temes del concert, i ultimant detalls. Passades les 8, començava el concert. Teníem prou de públic, i encara va seguir acodint més gent, a pesar del fred que feia... Per sort, Begoña i la mare de Rosalia varen estar preparant i oferint xocolate calent als qui en volien.

Els temes que vàrem interpretar varen ser els següents:

Happy Christmas (War Is Over)
Amazing Grace
Oh, Holy Night
Blessed Be Your Name
Last Christmas
Oh, Happy Day
Quiero Ser

I després, dos cançons de bonus que teníem preparades:

¿Qué hay del amor? (Where Is Love?)
You've Got a Friend

No va eixir perfecte (varen haver errades que es van notar, i també varen haver-ne de les que no es noten; és normal), però a la gent li va encantar, i nosaltres vàrem gaudir un muntó. Tot el món va gaudir, per tant. D'això es tractava. De donar començament al Nadal d'una manera diferent.

Després d'ajudar a arreplegar tots els aparells de so, vàrem acabar la nit anant a sopar al buffet xinés del barri.

Jo, personalment —i ara passe ja del relat dels fets als pensaments i sensacions—, vaig començar a assajar este concert sense excessives ganes ni il·lusió, però segons anaven passant les setmanes anava veient que açò prenia forma, que, a més, gaudíem molt en els assajos, i que tots estàvem preparant este concert amb molta il·lusió... I ahir, el dia del concert, senzillament... ho vaig passar molt bé. Vaig estar molt a gust. Em vaig sentir content de formar part d'este projecte, millor dit, d'esta realitat, i em vaig sentir més identificat que mai amb allò que cantem i en allò que significa el grup Maranathá.

Vull expressar el meu agraïment a totes les persones del grup per l'entrega i la bona actitud que han demostrat, i de la qual m'han aconseguit contagiar: Mar, Nuria, Ana, Marta, María, Maria, Helena, Rosalía, Xema, Alberto, Juanjo, Gonçal (he tractat de reproduir l'ordre en què estàvem situats per a cantar), i també als qui estaven però no van cantar: Jere, Gonzalo, Concha;... la vostra presència ens va espentar cap endavant.

I gràcies de nou a Amparo i a Rafa, perquè sense vosaltres possiblement tot hauria sigut un preciós caos. Gràcies a les xocolateres, perquè vàreu fer que el fred fóra més suportable; que no sols de música viu el ser humà. Gràcies a la Parròkia per la seua col·laboració en tot.

I gràcies a tota la gent que vàreu vindre. Perquè feu que açò tinga sentit. Perquè este concert, si era a benefici d'algú, era a benefici vostre.

BON NADAL!

Comerç just (II)

2005-12-21T14:01:00.000+01:00

A partir de l'article a què feia referència en la meua entrada anterior, i fent una busca ràpida amb Google, he confeccionat la següent llista de llocs en València i en la resta de la Comunitat on l'acte de comprar esdevé una miqueta més just per a tots:

Intermón Oxfam
c/ Marqués de Dos Aigües, 5 - València (902330331)
www.IntermonOxfam.org
UNICEF
c/ Comèdies, 17-baix - València (963527963)
www.ozonalia.org
Sodepaz/sodepau
c/ Carnissers, 8 - València (963917694)
www.sodepaz.org
Contraste
Mercat Central, parada 225 - València (963829134)
Ecoespai de Rusafa
Rector Femina, 2 - València (654440921)
El Puntet
c/ Indústria, 24-baix - València
La Cistella Ecològica
c/ Pere III el gran, 20 - València (963738343)
La Pitera
Plaça de Vannes, 8-baix - València (963943863)
Nu-Kua
c/ Quart, 20 - València (963921767)
Intermón Oxfam
Pintor Velázquez, 29 - Alacant (965216823)
Cooperativa Aigua Clara
c/ Ramón y Cajal, 91 - Alberic (962442493)
Comercio Justo
c/ Carlos Galiana, 4 - Callosa de Segura (965310298)
Tienda de Comercio Justo
c/ Mèxic, 10 - Elda
Guimerà Productos Artesanos
Verge del Pilar, 27 - Morella (964173115)
Altre Món
Av. Aurelio Guaita i Martorell, 21 - Picassent (961242010)
La tenda de tot el món
Passatge Vicente Moliner, 4-baix - Port de Sagunt (962679026)
www.la-tenda.org
AJT de Vinalesa
c/ La Fàbrica, 1 - Vinalesa

Esta llista NO està validada. És a dir, és possible que algunes d'estes adreces o dades siguen errònies, o que les botigues hagen canviat, o no hi existisquen... Si puc, aniré actualitzant-la i completat-la.

He fet la selecció pensat sobre tot en les compres nadalenques i en ciutat... També podeu trobar una àmplia selecció de productes per al "dia a dia" en el web d'Intermón, per exemple.

També m'ha cridat l'atenció esta pàgina, per la informació que proporciona: http://www.ideas.coop

No sé... Per a mi, l'objectiu seria poder arribar a fer les compres de Nadal només en comerços d'este estil, però això encara és un poc utòpic. No puc regalar-li al meu cunyat el famós i ubicu "café de comercio justo" pels Nadals, per exemple...

Què n'opineu?

Cançons per a un Nadal diferent

2005-12-20T09:57:00.000+01:00

Ja he comentat ací que pertanc a un grup de música anomenat Maranathà.

Este pròxim divendres fem un concert a l'aire lliure (pareix que l'oratge sí ho permetrà), a les portes de la Parròquia Mare de Déu del Carme (c/ Alboraia, 33, València).

Hem posat com a títol al concert "Cançons per a un Nadal diferent". Perquè no volem que este siga un Nadal dels que habitualment vivim, ple de consumisme, ple d'hipocresia... Volem que siga un Nadal diferent, ple de solidaritat, d'esperança, d'autenticitat... i per això, cantem cançons diferents, que trenquen amb l'habitual; cançons que reflexen allò que, d'alguna manera, volem viure...

Bé, doncs això. Vos esperem el pròxim divendres, 23 de desembre, a les 8 de la vesprada.

Comerç just (I)

2005-12-20T09:16:00.000+01:00

Fent una busca ràpida per Internet he trobat un article interessant en la revista electrònica Consumer.es (sempre amb molt bons articles, encara que d'altra classe).

En ell es destaquen les que podrien ser les regles d'or del comerç solidari. Són estes:

Reducció de la cadena de mitjancers.

Pagament d'un preu just. El preu de compra està en funció dels costos de les matèries primeres, de la producció i del temps i de l'energia invertits. Han de permetre al productor aconseguir un nivell de vida raonable.

Condicions laborals dignes.

Sense discriminació per sexe, raça, religió...

Condemna de qualsevol forma d'explotació infantil.

Relacions comercials a llarg termini.

Pagament per avançat de la mercaderia (fins a un 60%).

Inversió dels beneficis en el desenvolupament de la comunitat.

Respecte al medi ambient.

Productes de qualitat.

(Revista Consumer)

L'article complet s'anomena "Comerç just: Iniciativa per a afavorir la igualtat entre els pobles" (també es pot llegir en castellà).

Preparados, listos... ¡¡¡ya!!!

2005-12-18T11:11:00.000+01:00

Des de ja fa uns dies s'ha donat l'eixida a eixa competició de fons en què s'ha convertit el Nadal. És més que l'època més consumista de l'any. És, com dic, una competició de fons, una prova de resistència, una prova de "a vore qui aguanta més":

A vore qui aguanta més temps comprant i gastant sense mesura.
A vore qui aguanta més menjant sense parar.
A vore quant de temps aguantes mirant anuncis de perfums, menjar i joguets en la televisió.
A vore qui aguanta més temps en el centre de la ciutat en hora punta de compres sense que li agafe un atac d'ansietat.
Si eres treballador (sobre tot, temporal) en un comerç, a vore qui aguanta més hores treballant sense parar, sense menjar, sense assentar-se, aguantant l'histerisme, les presses i la mala educació habitual en els compradors compulsius de Nadal.
A vore qui aconseguix mantindre durant més temps el somriure hipòcrita en les reunions familiars. Tota una prova de paciència.
A vore qui aguanta més temps les nadales revellides a tota hora, sobre tot en ràdio i televisió.
A vore, en definitiva, qui aguanta més este ritme al·lienant i consumista.

Un Nadal diferent és possible. Ho sé. Lo que passa és que és difícil trobar-lo...

I ara, lamentablement, hui diumenge, he d'anar a fer les meues primeres compres nadalenques. Vaig a tractar enguany de fer almenys una xicoteta part de les meues compres en comerços sol·lidaris, tipus Intermon. Lo que passa és que és difícil trobar llocs així. Faré una "recerca" a l'estil CSI i escriuré ací sobre llocs de comerç sol·lidari, o comerç just.

No tingues por, Maria

2005-12-16T21:10:00.000+01:00

Ja hem arribat al 4t Diumenge d'Avent. Sense adonar-nos, ja s'acaba el temps de preparació per al Nadal...

L'Evangeli d'este diumenge ens recorda l'episodi de l'Anunci del naixement de Jesús a Maria.

Copie ací un paràgraf del comentari a esta lectura que pot trobar-se en el web de Servicios Koinonia:

El evangelista Lucas pone de manera consecutiva el anuncio a Zacarías y el anuncio a María para resaltar que la acción de Dios se manifiesta fuera del Templo, fuera del lugar sagrado, en medio de los pobres y abandonados, como lo es María triplemente excluida por ser mujer, por ser pobre y por ser joven. Y es en ese lugar de marginación y pobreza donde el proyecto de Dios para la humanidad va a fructificar, por medio del sí consciente de María y de todos los que se identifican con ella.

(servicioskoinonia.org)

Res a afegir. Em pareix un text suficientment clar, i que m'ha arribat al cor.

Kaminant? Potser, però, cap a on?

2005-12-16T09:40:00.000+01:00

Ja fa temps que no escric ací. Tinc pendents alguns apunts, que estan ara mateix en mode "esborrany"... En part, vaig deixar d'escriure inicialment per un problema amb Blogger, que m'anava molt lent. Però la veritat és que ara no trobe temps per a posar-me a escriure, ni tantes ganes com abans...

Quant m'han durat enguany (en este curs, vull dir) l'espenta, la força, l'energia, —en definitiva— les ganes per canviar interiorment, per tindre un canvi d'actitud? Fins a mitjans de novembre?

Potser estic sent massa dur amb mi mateix... És cert que allò que conta són els fets (els fets de cada dia, de cada setmana, de cada mes...), però, encara que els fets sembla que no acompanyen, no tinc dubte de les inquietuds que tinc dins de mi, i que em van dur a començar este blog fa uns mesos, entre altres coses.

Pense que es tractaria d'analitzar de veritat dos coses: d'una banda, la meua motivació interior, què és allò que me mou, etc... I, d'una altra, els fets: què faig, a què dedique temps, què és allò que pose en primer lloc, i què deixe per al final o oblidat... I les raons de tot.

A la vegada que escric, estic aclarant un poc les meues idees... Necessitava parar-me a pensar un poc, a analitzar... Crec.

D'una banda, sé que és normal no mantindre l'ímpetu del principi, i, com deia adalt, no tinc dubte de les meues motivacions, o de les meues inquietuds, millor dit. A mi, lo que me mouen són les persones, i, encara que ara estic en una temporada en què la meua prioritat, que absorbix bona part del meu temps, és el meu treball, no deixe de pensar en les persones, en ajudar... No he abandonat una mínima actitud en el dia a dia.

Però sí he de reconéixer que he baixat prou la meua consciència de ser "persona que vol canviar el món en el dia a dia"... M'he deixat prou portar per la rutina, i he deixat de llegir i de preocupar-me per saber què passa en tantes parts del món on estan passant-ho mal, fins i tot en la meua pròpia ciutat...

També, he fracassat (de moment) en el propòsit d'organitzar-me més el temps i, sobre tot, de fer oració... I ahí vénen els meus majors dubtes... Què significa això? O, millor dir, per què passa això? Simplement perquè no tinc temps? O bé, tinc temps per a lo que vull, i això vol dir que realment fer oració no és ara mateix una cosa important per a mi? Les dos explicacions són vàlides, són possibles, són raonables... Però només una d'elles (o una altra diferent, mescla de les dos) és la correcta en el meu cas. I em costa realment saber-ho.

Crec que en açò, com en altres temes, estic tornat a trobar-me estos dies cara a cara amb la meua debilitat, amb les meues limitacions... Límits dels quals de vegades, la majoria del temps, no sóc conscient.

Després de tornar a llegir açò, clarament veig que el fet de no saber organitzar-me bé del tot, de vegades fa que totes les demés coses no vagen tan bé com vull...

Però també pense que hi ha un problema de voluntat, de saber què vull realment. Si tinguera més clar allò que vull, actuaria més decididament, i em rendiria més el temps, arribaria a tot on vull arribar? No sé...

Sóc com sóc, i camine fins on jo mateix vaig assenyalant... No em puc queixar. I és tan simple com això... Però he saber cap a on estic assenyalant... :-D

[fora de tema] Comptes de Gmail

2005-11-09T16:57:00.000+01:00

Ja no és una novetat, però qui vullga un compte de Gmail, pot aconseguir-lo demanant-me'l a kaminant@gmail.com. Només me'n queden 9. Me'n queden 99.

Si voleu més informació al voltant de Gmail, el correu gratuït i quasi infinit de Google, podeu llegir les següents pàgines:

Deu verges (II)

2005-11-04T23:47:00.000+01:00

Alguns comentaris més al voltant de la paràbola de les deu verges:

L'oli del qual cadascú s'ha de proveir simbolitza:

L'amor
Les bones obres
Buscar la voluntat de Déu
...

Per tant, eixe oli no és una cosa que es puga compartir. Lo que tu faces, no ho va a fer ningú per tu. Ningú no pot amar en nom d'una altra persona.
Les verges sensates són les qui escolten la Paraula i la posen en pràctica.

Coses que fa pensar i plantejar-se esta lectura:

Estic atent a les necessitats de la gent que m'envolta?
Em quede a les portes, perquè no estic preparat?
Quan et quedes a la porta, sense poder entrar, és quan te n'adones que no has fet res per tindre oli.
És convenient CANVIAR D'OLI cada cert temps.

Més idees:

El Regne és una cosa que es treballa tots els dies.
Com podem estar sempre atents als demés?
Com podem estar tan disponibles i preparats davant l'arribada de l'espós com ho estaríem si ens crida la nostra parella, siga el moment que siga?
Lluitar contra l'acomodament, i la rutina. Reordenar les prioritats!
La rutineta de cada dia pot estar molt bé, però... Cal trencar-la i posar sempre en ella un lloc per a pensar en els demés, per a ser conscient que som tots germans, anar construint Regne amb xicotets detalls...

Pense que la realitat és que no podem de repent bolcar-nos en els demés i estar súper disponibles i voler a tots un muntó... No, seria artificial. Pense que això al final t'ha de sorgir, que t'ha de nàixer de dins; pense que ahí entra també la gràcia de Déu, per a qui crega en ella. I si no et naix, no passa res... Òbviament, u ha d'esforçar-se (la gràcia "només" ve a cobrir les nostres limitacions, o alguna cosa aixina, no?), intentar superar-se, superar poc a poc l'egoisme, etc.

Per això, pense que és tan important mantindre un temps diari o setmanal per a practicar alguna classe d'oració (digueu-li meditació o reflexió, si voleu). Crec que és a través de l'oració com u pot obrir-se de veritat, i també trencar la rutineta diària que ens allunya dels demés.

És en l'oració on deixes tu de parlar, i passes a escoltar. I fa falta escoltar, parar-se, deixar parlar a Déu dins del teu cor, per a poder avançar i passar a l'acció, donar un passet més endavant... lluny de l'egoisme. Si només parles tu, res no canviarà.

Oració i tractar d'organitzar-me el temps, d'una manera realista. Si no, l'oració serà una cosa més en la meua llarga llista de coses a fer "a salto de mata".

Deu verges (I)

2005-11-04T20:01:00.000+01:00

La lectura que anem a comentar en el grup hui divendres és l'Evangeli del pròxim diumenge:

Amb el Regne del cel passarà com amb deu xiques que van prendre les seues torxes per eixir a rebre l'espós. N'hi havia cinc que eren insensates i cinc que eren sensates. Les que eren insensates van prendre les seues torxes però no es van endur oli. En canvi, les sensates es van endur gerretes amb oli juntament amb les torxes.

Com que l'espós tardava, els vingué son a totes i es van adormir. A mitjanit es va sentir un clam:

—L'espós és ací. Eixiu a rebre'l!

Llavors totes aquelles xiques es van despertar i començaren a preparar les seues torxes. Les xiques insensates van dir a les sensates:

—Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes s'apaguen.

Les sensates respongueren:

—Potser no n'hi hauria prou per a nosaltres i per a vosaltres; val més que aneu als qui en venen i vos en compreu.

Mentre anaven a comprar-ne, va arribar l'espós, i les qui estaven a punt entraren amb ell a les bodes. I la porta quedà tancada.

Finalment arribaren també les altres xiques i deien:

—Senyor, Senyor, obri'ns!

Però ell va respondre:

—Vos assegure que no vos conec.

Vetleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora.

(Mt 25,1-13)

Si et pares a pensar-ho, és una lectura estranya... Deu xiques? Deu verges? Totes per a un "senyor"?

Bé, realment es tracta de deu xiques no casades, però en edat de casar-se (per això són anomenades verges, en este cas), que han de fer de dames d'honor de l'espós en la seua boda. [Esta explicació i els paràgrafs següents estan basats en els comentaris a la lectura que es poden trobar a la Bíblia Valenciana.]

Arribat el moment de fer servir l'oli de recanvi, les xiques insensates demanen una cosa impossible: l'oli no arriba per a totes.

Al final, estes xiques queden en evidència: no es pot pretendre entrar en el Regne si es té una actitud contradictòria. O s'està a punt o no s'hi està.

La paràbola és una invitació a vetlar i a estar a punt per a la vinguda del Senyor. ARA és el moment de proveir-se d'oli, és a dir, ara és el moment de fer la voluntat de Déu.

Esta paràbola també parla que, al remat, el final de la història depén del camí que tu has anat triant. [Açò ho he trobat en els comentaris bíblics de Koinonia.]

A mi, la lectura em fa pensar en si faig tot lo possible o no per construir un món més just. Tinc oli en la meua torxa? Estic preparat?

Estic pensant en el dia a dia, no en grans projectes o accions, encara que també. Però és això... saber mantindre l'actitud dia a dia.

Els "sense terra", fora de l'agenda de Lula?

2005-10-31T14:54:00.000+01:00

A un any per a les eleccions presidencials a Brasil, el Moviment dels Sense Terra recorda a Lula que no ha complert les seues promeses d'assentar milers de famílies i acusa el Govern de prioritzar l'agenda econòmica a la social.
(www.canalsolidari.org)

Podeu llegir la notícia completa (també en castellà).

Quan Lula da Silva va accedir a la Presidència de la República de Brasil, les esperances en la gran reforma social que pretenia dur a terme eren molt grans. Els anys han anat demostrant que no era tan fàcil; hi ha hagut molts problemes (casos de corrupció inclosos...).

De tota manera, deixe pendent fer una relació de llocs web interessants amb informació sobre els problemes socials i econòmics a Brasil.

Nota de premsa de la jornada d'arreplegada de firmes de Pobresa Zero

2005-10-25T23:16:00.000+02:00

Reproduïsc ací la nota de premsa que des de la Plataforma Pobresa Zero a la Comunitat Valenciana ha sigut remesa als mitjans de comunicació.

MÁS DE 14.000 FIRMAS RECOGIDAS EN UN SOLO DÍA RECLAMANDO EL 0,7

Valencia, 25 de octubre de 2005.- La Campaña Pobreza Cero salió a las calles de la Comunidad Valenciana el sábado 22 de octubre en Valencia, Castellón, Xàtiva, Sagunto, Elda, Petrer, Alzira, Gandía, Villareal y así hasta 16 ciudades y pueblos. 48 mesas informativas y de recogida de firmas se localizaron en los lugares más concurridos, especialmente de Valencia, donde se instalaron 32 mesas. Un total de 14.600 firmas fueron recogidas demandando al Consell una política más decidida de lucha contra la pobreza en los países en que ésta más se concentra. Una demanda que incluye alcanzar en esta legislatura el 0,7% del presupuesto a Cooperación para el Desarrollo, priorizando sectores sociales básicos, y desvincular esta ayuda de intereses comerciales.

De las 14.600 firmas recogidas, 11.600 lo fueron en la ciudad de Valencia. La campaña, que ya comenzó antes del verano, se prolongará hasta final de año, cuando serán presentadas las firmas al gobierno valenciano, por lo que todavía seguirá con su recogida entre las distintas asociaciones y organizaciones, más de 150, que se han adherido a esta iniciativa de la Coordinadora de ONGs de desarrollo.

Los actos de la campaña, cuyo símbolo es un lazo blanco, continuarán en el último trimestre del año, para concluir con una manifestación el día 17 de diciembre. La campaña se está realizando en más de 100 países ejerciendo presión también sobre los distintos gobiernos para que cumplan los objetivos del milenio para erradicar el hambre y la pobreza comprometidos por todos los gobiernos en la Declaración del Milenio de Naciones Unidas del año 2000.

Un altre "Zero"

2005-10-23T11:49:00.000+02:00

Una altra iniciativa del tipus "Zero", encaminada esta vegada a reduir les emisions de diòxid de carboni ("dióxido de carbono"): ZeroCO2 (en castellà: CeroCO2).

ZeroCO2 pretén aconseguir una acció immediata enfront del canvi climàtic, tant en empreses, com en l'administració com en la gent del carrer.

Bo, és un web i una iniciativa molt interessants... Un bon punt per a començar:

Com podem reduir les emissions de CO₂ en casa i en el treball.

A través del web també es pot col·laborar econòmicament en projectes mediambientals per a la reducció del diòxid de carboni.

Firmes contra la pobresa

2005-10-22T21:17:00.000+02:00

Pot ser utòpic, però de segur que si ningú no fa res, res no canviarà.

Hui ha sigut a València la gran campanya de recollida de firmes dins de la campanya de Pobresa Zero.

En la taula que teníem situada entre la Plaça de Bous i l'Estació del Nord hem arreplegat més de 500 firmes... Més enllà del nombre concret de firmes, per a mi ha sigut important l'impacte que ha tingut la campanya en la gent. Moltes persones havien firmat ja en altres taules, repartides hui per tota València, o ja havien firmat en el seu poble, etc.

Dels qui no coneixien la campanya, molts s'han alegrat de descobrir que existix un moviment com este. És molta la gent que pensa que els governs poden fer molt més per acabar amb la desigualtat i la pobresa.

Clar, també hi ha hagut moltes persones que passaven del tema, o que —com me n'ha dit una— no volien firmar perquè "volien que hi hagueren pobres"... Hi ha de tot, la veritat.

Bé, per a acabar, algunes informacions que potser siguen interessants per a qui em llegisca:

La campanya d'arreplegada de firmes NO s'acaba hui. Es poden seguir recollint-ne fins a mitjans de desembre. Si penseu que podeu col·laborar-hi, baixeu-vos el full de firmes i recolliu-ne pel vostre treball, el vostre lloc d'estudi, etc. Les firmes que arreplegueu, les podeu enviar per correu postal a l'adreça que figura al peu dels fulls.
O, millor encara, feu-vos voluntaris de la Plataforma Pobresa Zero a la Comunitat Valenciana.
No deixeu d'apuntar en la vostra agenda les pròximes activitats a la Comunitat Valenciana.
Encara no teniu clar què s'està demanant i per què s'arrepleguen firmes? Llegiu la meua entrada prèvia sobre el tema o visiteu la pàgina de Pobresa Zero. També teniu disponible el següent dossier.
Per on començar? 10 coses que podeu fer per col·laborar a la campanya Pobresa Zero.

Bé, pense que ja és suficient informació sobre el tema. Ja n'hi ha prou de pensar i de parlar... Actuem!

Coses a tindre en compte

2005-10-21T20:47:00.000+02:00

En este blog no sols vull escriure de projectes, idees, pensaments... També vull escriure ací coses a tindre en compte, en general, i en particular coses relacionades amb les trampes en què sovint caic... no sé. Millor serà començar.

Unes bones amigues m'han donat alguns consells per a kaminar un poquet més recte, i vull ficar-los ací.

No despistar-me. Fer lo que he de fer, i no tant lo que m'apetix en cada moment.
No pensar tant, i seré més feliç.
Parle molt amb mi mateix. —De veritat? —Sí, de veritat, t'ho dic jo.
Organitzar-me millor el temps, i fer-ho d'una manera realista.
Si m'alce de matí volent canviar el món, em gitaré de nit totalment desil·lusionat.
La clau: intentar dia a dia que la vida de la gent que m'envolta siga millor. No som illes; l'efecte es pot anar transmetent.
O siga, pensar globalment, actuar localment.
Fer exercici genera endorfines.
No perdre tant el temps No dedicar excessiu temps a certes activitats, per exemple amb este blog. Control·lar. No despistar-me. Dedicar temps a cada cosa segons la seua importància i, sobretot, la seua urgència. Saber prioritzar.
És un fet que quan m'adone que sóc capaç de fer una cosa, de canviar un hàbit, etc., és quan comence a ser capaç de fer-ho.

A mode de resum, i com a conclusió i remei a tots els meus mals, diré que he d'aconseguir centrar-me més a FER LA TESI.

¿Hacia dónde prefieres mirar?

2005-10-21T10:27:00.000+02:00

Esta vinyeta va ser publicada fa dos dies en El Periódico, i em va agradar prou.

Recollida de firmes en el Poli

2005-10-18T15:15:00.000+02:00

Bo, doncs finalment hui he estat dos horetes en la recollida de firmes de la campanya Pobresa Zero que està tenint lloc hui en el Poli, tal i com vos vaig contar.

No ha estat mal, l'experiència. La gent ha col·laborat, encara que molts no tenen confiança que s'aconseguisca res amb les firmes...

Les pròximes activitats són la xarrada del dijous dia 3 de novembre en l'ETSEI (Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials) i la manifestació en desembre (vegeu la meua entrada anterior).

Odres nuevos

2005-10-18T09:10:00.000+02:00

Hui he descobert un nou grup de música cristiana: Odres Nuevos.

Són de Granada, i lo poc que he escoltat em recorda un poc a l'estil de Brotes de Olivo... Bo, no són iguals, però és un poc eixe estil, eixa manera de cantar... Tenen més acompanyament de piano, per exemple, i quasi totes les cançons que he escoltat són prou lentes, però pense que això és, en part, degut a la temàtica (ho explique de seguida).

[És que jo pense que, en general, és difícil classificar la música cristiana, excepte si es tracta de grups que tinguen un estil concret i conegut... Hi ha de tot. Fins i tot existix un grup anomenat Skaterrestres, que fan ska cristià!!! No tinc ni idea de si són molt famosos o no, però pense que va a ser que no...]

Vaig conéixer este estiu a Taizé una xica que pertany a este grup, Odres Nuevos. Vaig comprar-li un CD, i hui, per fi (2 mesos després!) l'he escoltat. M'ha agradat molt. És un disc molt tranquil i, potser, íntim; en este treball (no és el primer que editen) han posat música a poemes de Pedro Casaldáliga.

Les cançons que més m'agraden del disc (que s'anomena El corazón lleno de nombres), al menys en una primera passada que he fet, són:

Es tarde
El corazón lleno de nombres
Yo me atengo a lo dicho
Somos el Reino
Villancico macroeconómico y mundializado
Y mais nada

Les lletres, tant d'estes com de la resta del disc, són precioses. Estes les he destacades perquè m'agradava més la música, el ritme, o l'acompanyament... Ja en copiaré ací alguna.

Són cançons/poemes que parlen de començar a actuar, d'actuar amant als qui tenim davant, de viure en pobresa i humilitat, d'estar obert... No sé. M'agrada, i m'ha arribat.

Vos anime a conéixer este grup, si teniu la possibilitat. No he trobat cap adreça a Internet on aparega, excepte alguna coseta relacionada amb la NAO (Nit d'Art i Oració), on sembla que han participat.

Seguiré escrivint al voltant de música cristiana en este blog, i també sobre Taizé.

Només comentaré que jo també estic en un grup de música cristiana: Maranathá. Ja escriuré sobre ell en altres entrades...

Ara tan sols vull comentar que, per a mi, la música és un vehicle d'expressió molt important. De fet, la cita que més m'agrada és atribuïda a un conegut filòsof alemany, el pensament del qual, curiosament, era més bé anticristià:

Sense música, la vida seria un error.
(F.W. Nietzsche)

Acabe amb una proposta / suggerència / petició. Introduïu un comentari i digueu-me quins grups de música cristiana (espanyols o estrangers) vos agraden.

Espere les vostres respostes, de veritat!!!! Gràcies! :-)

Cent accions contra la pobresa en esta tardor

2005-10-17T13:30:00.000+02:00

Concerts, seminaris, actes al carrer... L'Aliança Espanyola contra la Pobresa impulsarà un centenar d'accions en una vintena de ciutats per conscienciar la població que la lluita contra la pobresa ha de ser una prioritat.
(www.canalsolidari.org)

Podeu llegir la notícia completa (també en castellà).

En este blog inclouré sovint notícies d'este estil, així com enllaços a webs o a materials interessants, relacionats amb la solidaritat, la lluita contra la pobresa i la desigualtat, etc.

La primera acció que tenim a la vista en la Comunitat Valenciana és l'arreplegada de firmes del dia 22 d'octubre (el pròxim dissabte). En la Universitat Politècnica, per exemple, s'ha avançat a demà dimarts, dia 18.

Per què i per a què, esta arreplegada de firmes? Bàsicament, la Campanya Pobresa Zero —que forma part de la Crida mundial contra la pobresa, en la qual participen organitzacions de més de 100 països— perseguix pressionar un poquet els governants perquè recorden allò a què es van comprometre l'any 2000, en la Cimera del Mil·leni; això és:

Eradicar la fam i la pobresa del món.
Ensenyança primària per a tots.
Igualtat de sexes.
Combatre la SIDA.
Garantir la sostenibilitat del medi ambient.

Eixos són només alguns dels reptes que les nacions es van marcar per a l'any 2015.

Més concretament, amb l'acció d'arreplegada de firmes es pretén que els governants s'adonen de la gran quantitat de gent que desitja vore accions concretes encaminades a fer possible la consecució d'eixe ambiciós programa.

A la Comunitat Valenciana, les firmes arreplegades s'adreçaran als polítics del Consell i de les Corts Valencianes.

Altres accions que van a tindre lloc en València pròximament són les següents:

18 d'octubre, dimarts.
Recollida de firmes Plataforma Pobresa Zero en la UPV. Meses en Àgora i Trinquet.
22 d'octubre, dissabte.
Gran día de recollida de firmes Plataforma Pobresa Zero, Comunitat Valenciana.
23-27 d'octubre, diumenge-dijous.
Recollida de firmes als campus de la UV, durant la Setmana de Benvinguda.
27 d'octubre, dijous.
Informació sobre la campanya Pobresa Zero a l'entrada del Concert de Benvinguda de la UV. Plaça de Bous de València.
3 de novembre, dijous, 12.30h.
Confèrencia-col·loqui. "Els objectius de desenvolupament del mil·leni i la lluita contra la pobresa". Saló d'actes de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de la UPV.
¿16 de novembre, dimecres?
Dia de la Banda Blanca en la UPV. Exposicions de fotos.
19 de novembre, dissabte.
Dia de la Banda Blanca. Actes mediàtics Plataforma Pobresa Zero, Comunitat Valenciana.
17 de desembre, dissabte, 20h.
Manifestació Pobresa Zero. Plataforma Pobresa Zero, Comunitat Valenciana.

Enllaços relacionats:

L'Eneagrama, una altra vegada

2005-10-16T23:10:00.000+02:00

Este cap de setmana he assistit a un curset sobre l'Eneagrama que impartien els germans de Sant Joan de Déu. Ha estat molt bé, i m'ha resultat molt profitós!

Per als qui no sapieu res de l'Eneagrama, vos diré que, bàsicament, es tracta d'una teoria de la personalitat que ajuda a un millor autoconeixement i, per tant, és una ferramenta per al creixement personal. També es presenta, des d'un punt de vista menys occidental, com un camí espiritual.

No vaig a escriure molt ara sobre el curset, perquè estic molt cansat i lo millor és reposar tot lo viscut i lo aprés. Tampoc no pense ficar ací, de moment, cap enllaç a webs sobre l'Eneagrama, perquè a l'Internet hi ha molta morralla sobre el tema, i poc de material bo.

Només diré que per a mi ha sigut una sort poder tornar a rebre un curset sobre el tema, després d'haver conegut l'Eneagrama fa quasi 5 anys, pense. Era un curset introductori, de nou, però ha passat tant de temps que per a mi ha sigut diferent, i molt aclaridor.

Només diré que he confirmat que pertanc o estic en la tipologia o eneatipus Dos. En el curset, de vegades hem estat reunits en grups menuts de treball, per tipologies. Doncs bé, quan hem possat en comú algunes coses en el clan de Dosos... ha sigut totalment revelador!!! Coincidíem en coses que jo no m'esperava, que no pensava que foren pròpies del Dos. Però després, en analitzar-ho junts, tot quadrava.

El Dos és l'ajudador, el manipulador. La seua passió és l'orgull, la vanaglòria. El temor bàsic i originari del Dos és la por a no agradar, i, per tant, té fixació per agradar. Per això, el tret principal del seu caràcter (l'habilitat que ha desenvolupat per a fer front a la vida des d'eixa por, la primera màscara, necessària en certa manera per a sobreviure) és la servicialitat.

Tendix a ser empàtic, afectuós, generós, però també possessiu i manipulador, perquè a canvi de l'afecte que dóna als demés, espera obtindre reconeixement. Necessita eixe feed-back, necessita que li diguen que ho ha fet bé, que li tornen també afecte... Tendix a crear dependències, a voler fer-se imprescindible.

La seua virtut és la humilitat. Quan el Dos aconseguix ser plenament conscient de la seua fixació, assolix la humilitat i la sinceritat; actua de manera totalment desinteresada i és capaç de ser objectiu i realista quant a la seua capacitat d'ajuda (normalment, els Dos no sabem dir "no", i ens sentim mal quan no podem ajudar a algú).

Es poden dir moltíssimes més coses dels Dos, però ja seguiré en un altre moment.

Tal i com he escrit açò, em dóna por que semble massa una espècie d'horòscop o tarot. Realment l'Eneagrama resulta una ferramenta molt bona per a l'autoconeixement. Una vegada eres conscient de l'eneatipus en què estàs atrapat, tens clar quin és el lloc on has d'arribar i el camí que has de seguir. La línia recta, en este cas, és el camí més difícil.

Al Cèsar i a Déu

2005-10-15T00:54:00.000+02:00

Hui (bo, ahir) hem tingut la primera reunió del nostre grup de reflexió al voltant de la Paraula.

Hem llegit i comentat la lectura de l'Evangeli del pròxim diumenge, que és la del tribut al Cèsar. La reproduïsc ací:

Llavors els fariseus van planejar la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora. I van enviar els seus deixebles i els partidaris d'Herodes a dir-li:

— Mestre, sabem que dius la veritat i que enseyes de veres el camí de Déu, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones. Digues-nos què et pareix: ¿És permés o no pagar tribut al Cèsar?

Jesús es va adonar de la seua malícia i els digué:

— Per què em poseu a prova, hipòcrites? Mostreu-me la moneda del tribut.

Ells li portaren un denari. Jesús els preguntà:

— De qui són esta cara i esta inscripció?

Li responen:

— Del Cèsar.

Jesús els diu:

— Per tant, doneu al Cèsar allò que és del Cèsar, i a Déu allò que és de Déu.

En sentir esta resposta quedaren sorpresos i, deixant-lo, se'n van anar.
(Mt 22,15-22)

Ha sigut una lectura que, a pesar de ser prou coneguda, m'ha arribat prou dins. M'ha fet plantejar-me realment si jo tinc al Cèsar (al món) com a "senyor" de ma vida, o a Déu (a l'entrega als demés). El dubte està ahí, seguix ahí.

Sobre tot, la lectura diu això: els fariseus plantegen a Jesús un problema sense solució. Si diu que cal pagar tribut al Cèsar, està reconeixent-lo com a sobirà d'Israel, lloc que només pot ocupar Déu. Si diu que no cal pagar-lo, es convertirà en un rebel polític que fomenta la desobediència. I ell dóna una resposa sorprenent: "Si voleu donar-li tribut, doneu-li'l, és igual. A Déu doneu-li el seu tribut, la vostra ofrenda".

Comentant esta lectura en el grup, una persona ha dit que, per a ella, açò li deia que és possible estar en el món, en la societat, i fer les coses "normals" o que s'espera que faces (en resum, no fer-te de destacar ni de notar, no comportar-te d'una manera estranya) i alhora "ser de Déu", tindre a Déu com a Senyor de la pròpia vida. Ho deia en contraposició a una actitud de "demostrar" forçadament en tot moment que "eres especial" perquè eres creient, aparantant-te del tracte amb la gent

Estar en el món però sense deixar-se dur per la direcció que porta el corrent. A mi m'ha agradat eixa idea. Ser de Déu no implica allunyar-se de la societat, sinó vore-ho tot amb uns altres ulls.

He pres nota durant la reunió d'algunes idees soltes. Algunes tenen relació directa amb el tema, i altres són coses que han anat sorgint:

Què és del Cèsar i què és de Déu?
Posar-se davant de Déu nu; nuet. I deixar que siga ell qui parle. És difícil.
El missatge de Déu desmonta.
Estic posant Déu per damunt de la resta de coses, o no?
Lo que no es veu, no existix. Si no pense en les persones, si no me preocupe per elles, si m'aïlle d'elles, no m'entere dels seus problemes, no m'entere de lo que els passa.
Ser de Déu, en la vida. Tot el temps.
Estic sent instrument de Déu?
Què vol Déu de mi?
Construir un món diferent dia a dia, amb la nostra actitud, en el treball, en la vida... en cada moment.
SENTIR (no pensar, sinó sentir) que l'altre és el meu germà. Si he d'esforçar-me massa i pensar-ho molt, potser és que no ho visc dins de mi de veres.
I, lo més fort és que Déu no ens vol segons les nostres obres; Déu ens vol, independentment de les nostres obres.
Ajudar NO és "ser salvador". No s'ha de fomentar el victimisme de l'altre, no he de buscar sentir-me millor fent-me el salvador. Cal ajudar sent u mateix, i no intentant ser lo que u no és ni podrà ser. L'altre també pot —ben segur— enriquir-me a mi.
On hi ha amor, allí està Déu.
Realment, Déu no necessita que ningú el salve, el proclame, ni que ningú convença a ningú. Però tampoc no hem d'amagar-nos.
Quan la gent és important per a tu, et naix ajudar-la de manera natural.

El meu repte: estar totalment OBERT als demés i ATENT a les seues necessitats, en tot moment, però ser plenament CONSCIENT de les meues limitacions. Saber dir NO a lo que no puc.

Voluntariat

2005-10-15T00:26:00.000+02:00

Quasi de manera casual he assistit a una xarrada sobre el voluntariat. A pesar que tenia lloc en un ambient religiós, el conferenciant ha fet un plantejament del tema totalment laic i humanístic, i jo ho he agraït molt.

Porte un temps últimament donant voltes a com ajudar els demés, o, millor dit, note des de fa uns mesos més fort el sentiment de mantindre dins de mi una actitud sincera de preocupació pels demés. I esta xarrada m'ha vingut molt bé per a motivar-me i animar-me, i centrar idees.

Volia destacar ací algunes idees soltes:

Som solidaris per molts motius (per sentir-nos útils, per sentir-nos millor, perquè ens ho diu la nostra consciència, per educació...), però, realment, som solidaris (o volem ser-ho) perquè no pot ser d'una altra forma. Si u es lleva la bena dels ulls i mira realment el món, el mira a la cara, no pot fer una altra cosa que no siga ajudar.
Ser solidaris hui en dia significa no estar d'acord amb la direcció que porta el món, marcada pel consumisme, per la societat deshumanitzada i excloent, mercantilitzada... i voler canviar-la, voler anar en una altra direcció.
És una actitud que abasta totes les facetes i tots els moment de la nostra vida diària, i no sols un temps concret que dediquem a ajudar els demés.
No som realment sol·lidaris fins que no veiem els demés com a germans nostres.
En la societat actual, tot allò que és gratuït no té valor. La solidaritat funciona al revés: lo que té valor és allò que es dóna gratuïtament.

De veritat, encara no sé massa bé per a on acabarà eixint-me tota esta inquietud que porte dins de mi...

Entenc que és un poc una xorrada, en el sentit que és un sentiment prou comú i un poc superficial, però per a mí és un avanç. Significa que em sent bé amb mi mateix i que ara ja sóc capaç de pensar plenament a ajudar els demés.

Entenc també que, en part, ja estic duent al meu ritme diari eixa actitud. I m'adone que no m'esforce, que no m'obligue, sinó que moltes coses ja m'ixen naturals. NO m'he d'obligar, per exemple, per a defendre en una conversa que els immigrants són persones com nosaltres, quan algú comença a dir animalades al voltant del tema. I molts altres exemples.

Passar a l'acció. Ahí està la clau.

Per què "kaminant"?

2005-10-14T19:12:00.000+02:00

Kaminant significa alhora "caminante" i "caminando". M'agraden estes formes que en valencià tenen dos significats, i que en este cas són complementaris.

Per què "Kaminant" i no "Caminant"? Per eixa connotació de radicalitat i, sobre tot, d'independència, d'eixir-se'n dels camins marcats, que comporta la lletra "K".

Comence a kaminar

2005-10-14T18:30:00.000+02:00

En este blog vull escriure al voltant de coses relacionades amb la meua fe, però també amb la meua manera d'entendre la vida...

És probable que comente ací algunes lectures de la Bíblia, però també escriuré reflexions sobre maneres de posar en pràctica el missatge de Jesús: "Estimeu-vos els uns als altres tal com jo vos he estimat" (Jn 15,13). Ara mateix, per exemple, busque maneres de fer realitat en la meua vida el fet de ser capaç de vore tots els hòmens i totes les dones com germans meus.

També comentaré coses sobre campanyes solidàries, com ara la de Pobresa Zero. Aniré actualitzant un índex lateral, en este blog, amb adreces d'Internet relacionades amb estos temes.

Escriuré en general sobre els meus dubtes, les meues il·lusions, els meus avanços... en este camí cap a un món més just i més humà.

Tot això sempre amb humor. Per això he triat la imatge que podeu vore acompanyant esta primera entrada.