31 d’octubre del 2005

Els "sense terra", fora de l'agenda de Lula?


A un any per a les eleccions presidencials a Brasil, el Moviment dels Sense Terra recorda a Lula que no ha complert les seues promeses d'assentar milers de famílies i acusa el Govern de prioritzar l'agenda econòmica a la social.

Podeu llegir la notícia completa (també en castellà).

Quan Lula da Silva va accedir a la Presidència de la República de Brasil, les esperances en la gran reforma social que pretenia dur a terme eren molt grans. Els anys han anat demostrant que no era tan fàcil; hi ha hagut molts problemes (casos de corrupció inclosos...).

De tota manera, deixe pendent fer una relació de llocs web interessants amb informació sobre els problemes socials i econòmics a Brasil.

25 d’octubre del 2005

Nota de premsa de la jornada d'arreplegada de firmes de Pobresa Zero

Reproduïsc ací la nota de premsa que des de la Plataforma Pobresa Zero a la Comunitat Valenciana ha sigut remesa als mitjans de comunicació.

MÁS DE 14.000 FIRMAS RECOGIDAS EN UN SOLO DÍA RECLAMANDO EL 0,7

Valencia, 25 de octubre de 2005.- La Campaña Pobreza Cero salió a las calles de la Comunidad Valenciana el sábado 22 de octubre en Valencia, Castellón, Xàtiva, Sagunto, Elda, Petrer, Alzira, Gandía, Villareal y así hasta 16 ciudades y pueblos. 48 mesas informativas y de recogida de firmas se localizaron en los lugares más concurridos, especialmente de Valencia, donde se instalaron 32 mesas. Un total de 14.600 firmas fueron recogidas demandando al Consell una política más decidida de lucha contra la pobreza en los países en que ésta más se concentra. Una demanda que incluye alcanzar en esta legislatura el 0,7% del presupuesto a Cooperación para el Desarrollo, priorizando sectores sociales básicos, y desvincular esta ayuda de intereses comerciales.

De las 14.600 firmas recogidas, 11.600 lo fueron en la ciudad de Valencia. La campaña, que ya comenzó antes del verano, se prolongará hasta final de año, cuando serán presentadas las firmas al gobierno valenciano, por lo que todavía seguirá con su recogida entre las distintas asociaciones y organizaciones, más de 150, que se han adherido a esta iniciativa de la Coordinadora de ONGs de desarrollo.

Los actos de la campaña, cuyo símbolo es un lazo blanco, continuarán en el último trimestre del año, para concluir con una manifestación el día 17 de diciembre. La campaña se está realizando en más de 100 países ejerciendo presión también sobre los distintos gobiernos para que cumplan los objetivos del milenio para erradicar el hambre y la pobreza comprometidos por todos los gobiernos en la Declaración del Milenio de Naciones Unidas del año 2000.

23 d’octubre del 2005

Un altre "Zero"


Una altra iniciativa del tipus "Zero", encaminada esta vegada a reduir les emisions de diòxid de carboni ("dióxido de carbono"): ZeroCO2 (en castellà: CeroCO2).

ZeroCO2 pretén aconseguir una acció immediata enfront del canvi climàtic, tant en empreses, com en l'administració com en la gent del carrer.

Bo, és un web i una iniciativa molt interessants... Un bon punt per a començar:

A través del web també es pot col·laborar econòmicament en projectes mediambientals per a la reducció del diòxid de carboni.

22 d’octubre del 2005

Firmes contra la pobresa


Pot ser utòpic, però de segur que si ningú no fa res, res no canviarà.

Hui ha sigut a València la gran campanya de recollida de firmes dins de la campanya de Pobresa Zero.

En la taula que teníem situada entre la Plaça de Bous i l'Estació del Nord hem arreplegat més de 500 firmes... Més enllà del nombre concret de firmes, per a mi ha sigut important l'impacte que ha tingut la campanya en la gent. Moltes persones havien firmat ja en altres taules, repartides hui per tota València, o ja havien firmat en el seu poble, etc.

Dels qui no coneixien la campanya, molts s'han alegrat de descobrir que existix un moviment com este. És molta la gent que pensa que els governs poden fer molt més per acabar amb la desigualtat i la pobresa.

Clar, també hi ha hagut moltes persones que passaven del tema, o que —com me n'ha dit una— no volien firmar perquè "volien que hi hagueren pobres"... Hi ha de tot, la veritat.

Bé, per a acabar, algunes informacions que potser siguen interessants per a qui em llegisca:

Bé, pense que ja és suficient informació sobre el tema. Ja n'hi ha prou de pensar i de parlar... Actuem!

21 d’octubre del 2005

Coses a tindre en compte

En este blog no sols vull escriure de projectes, idees, pensaments... També vull escriure ací coses a tindre en compte, en general, i en particular coses relacionades amb les trampes en què sovint caic... no sé. Millor serà començar.

Unes bones amigues m'han donat alguns consells per a kaminar un poquet més recte, i vull ficar-los ací.

  • No despistar-me. Fer lo que he de fer, i no tant lo que m'apetix en cada moment.
  • No pensar tant, i seré més feliç.
  • Parle molt amb mi mateix. —De veritat? —Sí, de veritat, t'ho dic jo.
  • Organitzar-me millor el temps, i fer-ho d'una manera realista.
  • Si m'alce de matí volent canviar el món, em gitaré de nit totalment desil·lusionat.
  • La clau: intentar dia a dia que la vida de la gent que m'envolta siga millor. No som illes; l'efecte es pot anar transmetent.
  • O siga, pensar globalment, actuar localment.
  • Fer exercici genera endorfines.
  • No perdre tant el temps No dedicar excessiu temps a certes activitats, per exemple amb este blog. Control·lar. No despistar-me. Dedicar temps a cada cosa segons la seua importància i, sobretot, la seua urgència. Saber prioritzar.
  • És un fet que quan m'adone que sóc capaç de fer una cosa, de canviar un hàbit, etc., és quan comence a ser capaç de fer-ho.
A mode de resum, i com a conclusió i remei a tots els meus mals, diré que he d'aconseguir centrar-me més a FER LA TESI.

¿Hacia dónde prefieres mirar?

Esta vinyeta va ser publicada fa dos dies en El Periódico, i em va agradar prou.

18 d’octubre del 2005

Recollida de firmes en el Poli


Bo, doncs finalment hui he estat dos horetes en la recollida de firmes de la campanya Pobresa Zero que està tenint lloc hui en el Poli, tal i com vos vaig contar.

No ha estat mal, l'experiència. La gent ha col·laborat, encara que molts no tenen confiança que s'aconseguisca res amb les firmes...

Les pròximes activitats són la xarrada del dijous dia 3 de novembre en l'ETSEI (Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials) i la manifestació en desembre (vegeu la meua entrada anterior).

Odres nuevos

Hui he descobert un nou grup de música cristiana: Odres Nuevos.

Són de Granada, i lo poc que he escoltat em recorda un poc a l'estil de Brotes de Olivo... Bo, no són iguals, però és un poc eixe estil, eixa manera de cantar... Tenen més acompanyament de piano, per exemple, i quasi totes les cançons que he escoltat són prou lentes, però pense que això és, en part, degut a la temàtica (ho explique de seguida).

[És que jo pense que, en general, és difícil classificar la música cristiana, excepte si es tracta de grups que tinguen un estil concret i conegut... Hi ha de tot. Fins i tot existix un grup anomenat Skaterrestres, que fan ska cristià!!! No tinc ni idea de si són molt famosos o no, però pense que va a ser que no...]

Vaig conéixer este estiu a Taizé una xica que pertany a este grup, Odres Nuevos. Vaig comprar-li un CD, i hui, per fi (2 mesos després!) l'he escoltat. M'ha agradat molt. És un disc molt tranquil i, potser, íntim; en este treball (no és el primer que editen) han posat música a poemes de Pedro Casaldáliga.

Les cançons que més m'agraden del disc (que s'anomena El corazón lleno de nombres), al menys en una primera passada que he fet, són:

  • Es tarde
  • El corazón lleno de nombres
  • Yo me atengo a lo dicho
  • Somos el Reino
  • Villancico macroeconómico y mundializado
  • Y mais nada
Les lletres, tant d'estes com de la resta del disc, són precioses. Estes les he destacades perquè m'agradava més la música, el ritme, o l'acompanyament... Ja en copiaré ací alguna.

Són cançons/poemes que parlen de començar a actuar, d'actuar amant als qui tenim davant, de viure en pobresa i humilitat, d'estar obert... No sé. M'agrada, i m'ha arribat.

Vos anime a conéixer este grup, si teniu la possibilitat. No he trobat cap adreça a Internet on aparega, excepte alguna coseta relacionada amb la NAO (Nit d'Art i Oració), on sembla que han participat.

Seguiré escrivint al voltant de música cristiana en este blog, i també sobre Taizé.

Només comentaré que jo també estic en un grup de música cristiana: Maranathá. Ja escriuré sobre ell en altres entrades...

Ara tan sols vull comentar que, per a mi, la música és un vehicle d'expressió molt important. De fet, la cita que més m'agrada és atribuïda a un conegut filòsof alemany, el pensament del qual, curiosament, era més bé anticristià:

Sense música, la vida seria un error.
(F.W. Nietzsche)

Acabe amb una proposta / suggerència / petició. Introduïu un comentari i digueu-me quins grups de música cristiana (espanyols o estrangers) vos agraden.

Espere les vostres respostes, de veritat!!!! Gràcies! :-)

17 d’octubre del 2005

Cent accions contra la pobresa en esta tardor

Concerts, seminaris, actes al carrer... L'Aliança Espanyola contra la Pobresa impulsarà un centenar d'accions en una vintena de ciutats per conscienciar la població que la lluita contra la pobresa ha de ser una prioritat.

Podeu llegir la notícia completa (també en castellà).

En este blog inclouré sovint notícies d'este estil, així com enllaços a webs o a materials interessants, relacionats amb la solidaritat, la lluita contra la pobresa i la desigualtat, etc.

La primera acció que tenim a la vista en la Comunitat Valenciana és l'arreplegada de firmes del dia 22 d'octubre (el pròxim dissabte). En la Universitat Politècnica, per exemple, s'ha avançat a demà dimarts, dia 18.

Per què i per a què, esta arreplegada de firmes? Bàsicament, la Campanya Pobresa Zero —que forma part de la Crida mundial contra la pobresa, en la qual participen organitzacions de més de 100 països— perseguix pressionar un poquet els governants perquè recorden allò a què es van comprometre l'any 2000, en la Cimera del Mil·leni; això és:

  • Eradicar la fam i la pobresa del món.
  • Ensenyança primària per a tots.
  • Igualtat de sexes.
  • Combatre la SIDA.
  • Garantir la sostenibilitat del medi ambient.
Eixos són només alguns dels reptes que les nacions es van marcar per a l'any 2015.

Més concretament, amb l'acció d'arreplegada de firmes es pretén que els governants s'adonen de la gran quantitat de gent que desitja vore accions concretes encaminades a fer possible la consecució d'eixe ambiciós programa.

A la Comunitat Valenciana, les firmes arreplegades s'adreçaran als polítics del Consell i de les Corts Valencianes.

Altres accions que van a tindre lloc en València pròximament són les següents:

  • 18 d'octubre, dimarts.
    Recollida de firmes Plataforma Pobresa Zero en la UPV. Meses en Àgora i Trinquet.
  • 22 d'octubre, dissabte.
    Gran día de recollida de firmes Plataforma Pobresa Zero, Comunitat Valenciana.
  • 23-27 d'octubre, diumenge-dijous.
    Recollida de firmes als campus de la UV, durant la Setmana de Benvinguda.
  • 27 d'octubre, dijous.
    Informació sobre la campanya Pobresa Zero a l'entrada del Concert de Benvinguda de la UV. Plaça de Bous de València.
  • 3 de novembre, dijous, 12.30h.
    Confèrencia-col·loqui. "Els objectius de desenvolupament del mil·leni i la lluita contra la pobresa". Saló d'actes de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de la UPV.
  • ¿16 de novembre, dimecres?
    Dia de la Banda Blanca en la UPV. Exposicions de fotos.
  • 19 de novembre, dissabte.
    Dia de la Banda Blanca. Actes mediàtics Plataforma Pobresa Zero, Comunitat Valenciana.
  • 17 de desembre, dissabte, 20h.
    Manifestació Pobresa Zero. Plataforma Pobresa Zero, Comunitat Valenciana.
Enllaços relacionats:

16 d’octubre del 2005

L'Eneagrama, una altra vegada

Este cap de setmana he assistit a un curset sobre l'Eneagrama que impartien els germans de Sant Joan de Déu. Ha estat molt bé, i m'ha resultat molt profitós!

Per als qui no sapieu res de l'Eneagrama, vos diré que, bàsicament, es tracta d'una teoria de la personalitat que ajuda a un millor autoconeixement i, per tant, és una ferramenta per al creixement personal. També es presenta, des d'un punt de vista menys occidental, com un camí espiritual.

No vaig a escriure molt ara sobre el curset, perquè estic molt cansat i lo millor és reposar tot lo viscut i lo aprés. Tampoc no pense ficar ací, de moment, cap enllaç a webs sobre l'Eneagrama, perquè a l'Internet hi ha molta morralla sobre el tema, i poc de material bo.

Només diré que per a mi ha sigut una sort poder tornar a rebre un curset sobre el tema, després d'haver conegut l'Eneagrama fa quasi 5 anys, pense. Era un curset introductori, de nou, però ha passat tant de temps que per a mi ha sigut diferent, i molt aclaridor.

Només diré que he confirmat que pertanc o estic en la tipologia o eneatipus Dos. En el curset, de vegades hem estat reunits en grups menuts de treball, per tipologies. Doncs bé, quan hem possat en comú algunes coses en el clan de Dosos... ha sigut totalment revelador!!! Coincidíem en coses que jo no m'esperava, que no pensava que foren pròpies del Dos. Però després, en analitzar-ho junts, tot quadrava.

El Dos és l'ajudador, el manipulador. La seua passió és l'orgull, la vanaglòria. El temor bàsic i originari del Dos és la por a no agradar, i, per tant, té fixació per agradar. Per això, el tret principal del seu caràcter (l'habilitat que ha desenvolupat per a fer front a la vida des d'eixa por, la primera màscara, necessària en certa manera per a sobreviure) és la servicialitat.

Tendix a ser empàtic, afectuós, generós, però també possessiu i manipulador, perquè a canvi de l'afecte que dóna als demés, espera obtindre reconeixement. Necessita eixe feed-back, necessita que li diguen que ho ha fet bé, que li tornen també afecte... Tendix a crear dependències, a voler fer-se imprescindible.

La seua virtut és la humilitat. Quan el Dos aconseguix ser plenament conscient de la seua fixació, assolix la humilitat i la sinceritat; actua de manera totalment desinteresada i és capaç de ser objectiu i realista quant a la seua capacitat d'ajuda (normalment, els Dos no sabem dir "no", i ens sentim mal quan no podem ajudar a algú).

Es poden dir moltíssimes més coses dels Dos, però ja seguiré en un altre moment.

Tal i com he escrit açò, em dóna por que semble massa una espècie d'horòscop o tarot. Realment l'Eneagrama resulta una ferramenta molt bona per a l'autoconeixement. Una vegada eres conscient de l'eneatipus en què estàs atrapat, tens clar quin és el lloc on has d'arribar i el camí que has de seguir. La línia recta, en este cas, és el camí més difícil.

15 d’octubre del 2005

Al Cèsar i a Déu

Hui (bo, ahir) hem tingut la primera reunió del nostre grup de reflexió al voltant de la Paraula.

Hem llegit i comentat la lectura de l'Evangeli del pròxim diumenge, que és la del tribut al Cèsar. La reproduïsc ací:

Llavors els fariseus van planejar la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora. I van enviar els seus deixebles i els partidaris d'Herodes a dir-li:

— Mestre, sabem que dius la veritat i que enseyes de veres el camí de Déu, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones. Digues-nos què et pareix: ¿És permés o no pagar tribut al Cèsar?

Jesús es va adonar de la seua malícia i els digué:

— Per què em poseu a prova, hipòcrites? Mostreu-me la moneda del tribut.

Ells li portaren un denari. Jesús els preguntà:

— De qui són esta cara i esta inscripció?

Li responen:

— Del Cèsar.

Jesús els diu:

— Per tant, doneu al Cèsar allò que és del Cèsar, i a Déu allò que és de Déu.

En sentir esta resposta quedaren sorpresos i, deixant-lo, se'n van anar.
(Mt 22,15-22)

Ha sigut una lectura que, a pesar de ser prou coneguda, m'ha arribat prou dins. M'ha fet plantejar-me realment si jo tinc al Cèsar (al món) com a "senyor" de ma vida, o a Déu (a l'entrega als demés). El dubte està ahí, seguix ahí.

Sobre tot, la lectura diu això: els fariseus plantegen a Jesús un problema sense solució. Si diu que cal pagar tribut al Cèsar, està reconeixent-lo com a sobirà d'Israel, lloc que només pot ocupar Déu. Si diu que no cal pagar-lo, es convertirà en un rebel polític que fomenta la desobediència. I ell dóna una resposa sorprenent: "Si voleu donar-li tribut, doneu-li'l, és igual. A Déu doneu-li el seu tribut, la vostra ofrenda".

Comentant esta lectura en el grup, una persona ha dit que, per a ella, açò li deia que és possible estar en el món, en la societat, i fer les coses "normals" o que s'espera que faces (en resum, no fer-te de destacar ni de notar, no comportar-te d'una manera estranya) i alhora "ser de Déu", tindre a Déu com a Senyor de la pròpia vida. Ho deia en contraposició a una actitud de "demostrar" forçadament en tot moment que "eres especial" perquè eres creient, aparantant-te del tracte amb la gent

Estar en el món però sense deixar-se dur per la direcció que porta el corrent. A mi m'ha agradat eixa idea. Ser de Déu no implica allunyar-se de la societat, sinó vore-ho tot amb uns altres ulls.

He pres nota durant la reunió d'algunes idees soltes. Algunes tenen relació directa amb el tema, i altres són coses que han anat sorgint:

  • Què és del Cèsar i què és de Déu?
  • Posar-se davant de Déu nu; nuet. I deixar que siga ell qui parle. És difícil.
  • El missatge de Déu desmonta.
  • Estic posant Déu per damunt de la resta de coses, o no?
  • Lo que no es veu, no existix. Si no pense en les persones, si no me preocupe per elles, si m'aïlle d'elles, no m'entere dels seus problemes, no m'entere de lo que els passa.
  • Ser de Déu, en la vida. Tot el temps.
  • Estic sent instrument de Déu?
  • Què vol Déu de mi?
  • Construir un món diferent dia a dia, amb la nostra actitud, en el treball, en la vida... en cada moment.
  • SENTIR (no pensar, sinó sentir) que l'altre és el meu germà. Si he d'esforçar-me massa i pensar-ho molt, potser és que no ho visc dins de mi de veres.
  • I, lo més fort és que Déu no ens vol segons les nostres obres; Déu ens vol, independentment de les nostres obres.
  • Ajudar NO és "ser salvador". No s'ha de fomentar el victimisme de l'altre, no he de buscar sentir-me millor fent-me el salvador. Cal ajudar sent u mateix, i no intentant ser lo que u no és ni podrà ser. L'altre també pot —ben segur— enriquir-me a mi.
  • On hi ha amor, allí està Déu.
  • Realment, Déu no necessita que ningú el salve, el proclame, ni que ningú convença a ningú. Però tampoc no hem d'amagar-nos.
  • Quan la gent és important per a tu, et naix ajudar-la de manera natural.
El meu repte: estar totalment OBERT als demés i ATENT a les seues necessitats, en tot moment, però ser plenament CONSCIENT de les meues limitacions. Saber dir NO a lo que no puc.

Voluntariat

Quasi de manera casual he assistit a una xarrada sobre el voluntariat. A pesar que tenia lloc en un ambient religiós, el conferenciant ha fet un plantejament del tema totalment laic i humanístic, i jo ho he agraït molt.

Porte un temps últimament donant voltes a com ajudar els demés, o, millor dit, note des de fa uns mesos més fort el sentiment de mantindre dins de mi una actitud sincera de preocupació pels demés. I esta xarrada m'ha vingut molt bé per a motivar-me i animar-me, i centrar idees.

Volia destacar ací algunes idees soltes:

  • Som solidaris per molts motius (per sentir-nos útils, per sentir-nos millor, perquè ens ho diu la nostra consciència, per educació...), però, realment, som solidaris (o volem ser-ho) perquè no pot ser d'una altra forma. Si u es lleva la bena dels ulls i mira realment el món, el mira a la cara, no pot fer una altra cosa que no siga ajudar.
  • Ser solidaris hui en dia significa no estar d'acord amb la direcció que porta el món, marcada pel consumisme, per la societat deshumanitzada i excloent, mercantilitzada... i voler canviar-la, voler anar en una altra direcció.
  • És una actitud que abasta totes les facetes i tots els moment de la nostra vida diària, i no sols un temps concret que dediquem a ajudar els demés.
  • No som realment sol·lidaris fins que no veiem els demés com a germans nostres.
  • En la societat actual, tot allò que és gratuït no té valor. La solidaritat funciona al revés: lo que té valor és allò que es dóna gratuïtament.
De veritat, encara no sé massa bé per a on acabarà eixint-me tota esta inquietud que porte dins de mi...

Entenc que és un poc una xorrada, en el sentit que és un sentiment prou comú i un poc superficial, però per a mí és un avanç. Significa que em sent bé amb mi mateix i que ara ja sóc capaç de pensar plenament a ajudar els demés.

Entenc també que, en part, ja estic duent al meu ritme diari eixa actitud. I m'adone que no m'esforce, que no m'obligue, sinó que moltes coses ja m'ixen naturals. NO m'he d'obligar, per exemple, per a defendre en una conversa que els immigrants són persones com nosaltres, quan algú comença a dir animalades al voltant del tema. I molts altres exemples.

Passar a l'acció. Ahí està la clau.

14 d’octubre del 2005

Per què "kaminant"?

Kaminant significa alhora "caminante" i "caminando". M'agraden estes formes que en valencià tenen dos significats, i que en este cas són complementaris.

Per què "Kaminant" i no "Caminant"? Per eixa connotació de radicalitat i, sobre tot, d'independència, d'eixir-se'n dels camins marcats, que comporta la lletra "K".

Comence a kaminar

En este blog vull escriure al voltant de coses relacionades amb la meua fe, però també amb la meua manera d'entendre la vida...

És probable que comente ací algunes lectures de la Bíblia, però també escriuré reflexions sobre maneres de posar en pràctica el missatge de Jesús: "Estimeu-vos els uns als altres tal com jo vos he estimat" (Jn 15,13). Ara mateix, per exemple, busque maneres de fer realitat en la meua vida el fet de ser capaç de vore tots els hòmens i totes les dones com germans meus.

També comentaré coses sobre campanyes solidàries, com ara la de Pobresa Zero. Aniré actualitzant un índex lateral, en este blog, amb adreces d'Internet relacionades amb estos temes.

Escriuré en general sobre els meus dubtes, les meues il·lusions, els meus avanços... en este camí cap a un món més just i més humà.

Tot això sempre amb humor. Per això he triat la imatge que podeu vore acompanyant esta primera entrada.