Hui he rebut per correu un regal inesperat, inusual...; una autèntica sorpresa. Encara no he reaccionat a penes.
Ja és estrany, hui en dia, rebre un paquet per correu (del normal, no de l'electrònic). Doncs bé, ahí el tenia, damunt de la meua taula, i jo, pensant: "Què serà?". L'he obert, i era un bol de Taizé, un tassó roig de plàstic, dels que es fan servir al desdejuni tots els dies a Taizé!!! Anava acompanyat d'una postal d'una amiga, escrita des de Taizé, d'este mateix estiu.
Quins records més bonics i més vius...
I justament d'ací a uns dies partim de nou cap a la muntanyeta de la reconciliació i de l'esperança que va fundar el germà Roger, per a passar una setmana allí, vivint de les fonts de la fe, tornant a enriquir-nos de l'experiència de compartir, adonant-nos que ser nosaltres mateixos és possible i és bo, i agafant forces per a seguir kaminant.