Amics que fa temps que no veus, i que veus només durant uns minuts hui. Amics amb qui t'unixen moltes coses. Amics que somriuen i s'alegren de vore't. Amics que t'acullen, com si no haguera passat el temps. Amics que t'escolten, que et respecten, encara que potser voldrien una cosa diferent. Amics que fan que desaparega instantàniament la distància que podia haver-hi a causa del llarg temps sense vore's i sense compartir moments profunds. Amics de veritat.
I és quan pense que m'estic perdent moltes coses, i és quan sé que estic furtant moments a ells i a ella, i és quan em dic que no tinc més remei que apretar, concentrar-me i acabar d'una vegada amb esta etapa que tant m'està costant acabar.
