18 de desembre del 2005

Preparados, listos... ¡¡¡ya!!!

Des de ja fa uns dies s'ha donat l'eixida a eixa competició de fons en què s'ha convertit el Nadal. És més que l'època més consumista de l'any. És, com dic, una competició de fons, una prova de resistència, una prova de "a vore qui aguanta més":
  • A vore qui aguanta més temps comprant i gastant sense mesura.
  • A vore qui aguanta més menjant sense parar.
  • A vore quant de temps aguantes mirant anuncis de perfums, menjar i joguets en la televisió.
  • A vore qui aguanta més temps en el centre de la ciutat en hora punta de compres sense que li agafe un atac d'ansietat.
  • Si eres treballador (sobre tot, temporal) en un comerç, a vore qui aguanta més hores treballant sense parar, sense menjar, sense assentar-se, aguantant l'histerisme, les presses i la mala educació habitual en els compradors compulsius de Nadal.
  • A vore qui aconseguix mantindre durant més temps el somriure hipòcrita en les reunions familiars. Tota una prova de paciència.
  • A vore qui aguanta més temps les nadales revellides a tota hora, sobre tot en ràdio i televisió.
  • A vore, en definitiva, qui aguanta més este ritme al·lienant i consumista.
Un Nadal diferent és possible. Ho sé. Lo que passa és que és difícil trobar-lo...

I ara, lamentablement, hui diumenge, he d'anar a fer les meues primeres compres nadalenques. Vaig a tractar enguany de fer almenys una xicoteta part de les meues compres en comerços sol·lidaris, tipus Intermon. Lo que passa és que és difícil trobar llocs així. Faré una "recerca" a l'estil CSI i escriuré ací sobre llocs de comerç sol·lidari, o comerç just.