Quan l'obstacle per a avançar és u mateix

No és la primera vegada que m'adone d'açò, per suposat...

Em trobe en una temporada on sóc més conscient que mai que el major obstacle per a la meua felicitat sóc jo mateix.

Sé que necessite parar-me a descansar, mentalment.

I, ho deixe ací. Crec que és un dels posts més curts que he escrit. Hui, tot ben curtet i resumidet.

Vull ser samoà

[Este post pot paréixer un off-topic, és a dir, que està fora del tema d'este blog, però en el fons, no és així. Per cert, pot paréixer que va de broma, però no, tot lo que hi conte és cert.]

Samoa és un conjunt d'illes en l'Oceà Pacífic. ¿Què tenen de característic este país i els seus habitants? Doncs bé, per a mi, fins fa poc, almenys hi havia una cosa que em cridava l'ateció de Samoa (a banda d'eixes platges tan boniques). Però ara en són dos, les coses que em duen a afirmar que vull ser samoà!

Una companya del treball i jo vàrem descobrir fa un temps que, per la seua situació en el mapa, Samoa és un dels llocs del món on el rellotge està el més retardat possible. Concretament, ara que són les 18.50h del 6 de maig a Espanya, són les 5.50h del mateix dia a Apia, la capital de Samoa. És on més retardats van... Per això, la meua companya i jo vàrem dir que ens consideràvem samoans de ple dret, perquè sempre apurem fins a l'últim moment per a complir amb certs terminis del nostre treball...

Però ara he descobert un altre motiu curiós per a indentificar-me encara més amb els samoans.

Tuiavii de Tiavea va ser un cap samoà (de fet, "tuiavii de Tiavea" simplement significa "cap de Tiavea" —el seu nom vertader era Agaese—), que a principis del segle XX va visitar Europa, i, en tornar a la seua terra va fer una sèrie de discursos per a convéncer la seua gent que no es deixara dur per l'estil de vida occidental, molt diferent al seu (en aquella època, els samoans no tenien ni necessitaven els diners ni els grans edificis, ni coneixien lo que era tindre pressa ni estar agobiat...).

Eixos discursos varen ser recollits i publicats, amb el títol de "Els Papalagi" ("Els hòmens blancs"). Alguns dels discursos porten com a títol "El metall redó i el paper tosc" (referint-se als diners), "Els Paplagi són pobres a causa de les moltes coses que tenen", "Els papalagi no tenen temps", "Professions dels Papalagi, i la confusió que se'n deriva", "La malaltia del pensament profund"... La seua lectura és molt amena i divertida, la veritat.

L'actitud de Tuivaii era prou antioccidental, segons es pot desprendre d'estos discursos. Però la seua visió de les coses d'ací continua sent actual encara hui. Fins i tot, s'ha arribat a dir que "Els Papalagi" és el primer document antiglobalització...

I, lo millor: podeu llegir la recopilació completa dels discursos en Internet!

Conclusió: vull ser samoà, però de principis del segle XX!!!

PD: Per cert, una última curiositat sobre Samoa: a este estat d'Oceania pertanyen els dominis acabts amb ".ws" (sufix que moltes vegades s'agafa com a sinònim de "web site"). Definitivament, Samoa ha canviat, des de l'època de Tuiavii.

Un altre post paregut que he trobat a Internet sobre el tema: Apuntes a vuelapluma - Papalagi

El bon pastor

Jo sóc el bon pastor: conec les meues ovelles, i elles em coneixen a mi, tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. A més, jo done la vida per les ovelles. Encara tinc altres ovelles que no són d'este ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meua veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.

El Pare m'estima, perquè done la vida i després la recobre. Ningú no me la pren; sóc jo qui la done lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la; este és el manament que he rebut del meu Pare.

(Jn 10,11-18)

Esta és la lectura d'este pròxim diumenge, que vàrem comentar ahir en el grup. Simplement transcric ací algunes notes que vaig prendre, algunes idees que em varen paréixer interessants. NO són exactament coses que va dir la gent, sinó coses que em va suggerir lo que la gent va dir. També hi ha, per suposat, pensaments meus.

La manera com Jesús es dóna als demés:

• Entrega total
• Coneixement personal
• Ningú no n'és exclòs

No sé qui són les meues ovelles, no em sent pastor de ningú...

On puc ser útil? On puc donar lo que tinc, transmetre lo que he rebut? És important no oblidar el dia a dia, intentar ser llum en la família i en els amics.

Prendre la responsabilitat, a pesar de la por. A pesar dels nostres límits. Els límits estan ahí, i són humans; són lo que ens fa humans.

Si espere a no tindre por, no actuaré mai.

Canviar el món?

Arran d'una conversa amb una amiga que se'n va pròximament a Calcuta, he tornat a pensar en la idea següent: realment, què és canviar el món?

O, equivalentment, es pot canviar al món? Què podem fer per canviar el món? Què significa? Quina és la manera correcta d'actuar? Fins on podem arribar? Val d'alguna cosa perdre's en molta activitat, fer moltes coses? Realment, fins a quin punt tot això només servix per a tranquil·litzar la nostra consciència, per a sentir-nos millor?

No vull dir que tot siga inútil, no vaig per ahí. Simplement, que potser siga això: potser l'important d'allò que fem, quan fem alguna cosa pels demés, no és obtindre'n un resultat visible, no és vore clarament l'efecte positiu de la teua acció. L'important és transformar i, sobre tot, deixar-se transformar. Vull pensar que l'important, com sempre, és l'encontre amb les persones. És això l'única cosa que transforma, que deixa emprempta, tant en tu com en la persona a qui intentes ajudar, la persona a l'encontre de la qual ixes.

Si no ens deixem transformar, si no ens deixem tocar per tot allò que ens envolta, de segur no haurem aconseguit res; llavors sí que (ens) semblarà que la nostra acció es perd en un oceà d'injustícies i de coses a resoldre.

PD: Per cert, Calcuta ja no s'anomena Calcula, almenys en Calcuta, sino Kolkata.

Com afrontar els obstacles de la vida

1. Avalua'l, valora'l
2. Dóna-li la volta, posa'l del revés
3. Desmunta'l, desfés-lo
4. Posa una part en terra(*) i fes un muntó amb la resta
5. Ja ho tens

(Punxeu la imatge per a fer-la més gran)

(*) També, "to push (something) into the background" és "relegar (alguna cosa) a un segon pla". No estic segur que este siga el (segon) sentit que se li vol donar ací; més bé pense que vol dir posar-ho en pla, en ferm, però no per a oblidar-se'n sinó per a ser d'utilitat, com en el dibuix.

Més imàtgens de Harold's Planet: http://harolds-planet.blogspot.com