Vull ser samoà

[Este post pot paréixer un off-topic, és a dir, que està fora del tema d'este blog, però en el fons, no és així. Per cert, pot paréixer que va de broma, però no, tot lo que hi conte és cert.]

Samoa és un conjunt d'illes en l'Oceà Pacífic. ¿Què tenen de característic este país i els seus habitants? Doncs bé, per a mi, fins fa poc, almenys hi havia una cosa que em cridava l'ateció de Samoa (a banda d'eixes platges tan boniques). Però ara en són dos, les coses que em duen a afirmar que vull ser samoà!

Una companya del treball i jo vàrem descobrir fa un temps que, per la seua situació en el mapa, Samoa és un dels llocs del món on el rellotge està el més retardat possible. Concretament, ara que són les 18.50h del 6 de maig a Espanya, són les 5.50h del mateix dia a Apia, la capital de Samoa. És on més retardats van... Per això, la meua companya i jo vàrem dir que ens consideràvem samoans de ple dret, perquè sempre apurem fins a l'últim moment per a complir amb certs terminis del nostre treball...

Però ara he descobert un altre motiu curiós per a indentificar-me encara més amb els samoans.

Tuiavii de Tiavea va ser un cap samoà (de fet, "tuiavii de Tiavea" simplement significa "cap de Tiavea" —el seu nom vertader era Agaese—), que a principis del segle XX va visitar Europa, i, en tornar a la seua terra va fer una sèrie de discursos per a convéncer la seua gent que no es deixara dur per l'estil de vida occidental, molt diferent al seu (en aquella època, els samoans no tenien ni necessitaven els diners ni els grans edificis, ni coneixien lo que era tindre pressa ni estar agobiat...).

Eixos discursos varen ser recollits i publicats, amb el títol de "Els Papalagi" ("Els hòmens blancs"). Alguns dels discursos porten com a títol "El metall redó i el paper tosc" (referint-se als diners), "Els Paplagi són pobres a causa de les moltes coses que tenen", "Els papalagi no tenen temps", "Professions dels Papalagi, i la confusió que se'n deriva", "La malaltia del pensament profund"... La seua lectura és molt amena i divertida, la veritat.

L'actitud de Tuivaii era prou antioccidental, segons es pot desprendre d'estos discursos. Però la seua visió de les coses d'ací continua sent actual encara hui. Fins i tot, s'ha arribat a dir que "Els Papalagi" és el primer document antiglobalització...

I, lo millor: podeu llegir la recopilació completa dels discursos en Internet!

Conclusió: vull ser samoà, però de principis del segle XX!!!

PD: Per cert, una última curiositat sobre Samoa: a este estat d'Oceania pertanyen els dominis acabts amb ".ws" (sufix que moltes vegades s'agafa com a sinònim de "web site"). Definitivament, Samoa ha canviat, des de l'època de Tuiavii.

Un altre post paregut que he trobat a Internet sobre el tema: Apuntes a vuelapluma - Papalagi