El ben cert és que este mes de setembre m'està costant arrancar, posar-me en marxa, en tots els sentits... Ja ha passat lo pitjor (la suposada síndrome postvacacional). Però, hi ha massa coses en el meu cap, en la meua agenda mental, massa tasques en estat "pendent".
Enguany vaig a fer un intent real i concret de donar el meu temps als demés, però preferisc escriure sobre això quan ja siga realitat.
També em propose anar més enguany a les oracions de Taizé, perquè pense que em pot ajudar.Com Súper Mario Bros, superant obstacles...
3 comentaris:
Que Taizé sea el encuentro ecunémico de todos aquellos que creen en los hombres y mujeres de buena voluntad. Un saludo
Jo sols puc dir-te una cosa: que saps que em tens al teu costat per ajudar-te en el que necessites i que m´agrada escoltar-te...
A tots ens costa tornar a la rutina, a la feina, a les clases...sols que a uns més que a altres.
No t´obsesiones, ets més normal del que penses.
Gràcies, de veritat, "anònim". ;-)
El teu suport em resulta molt reconfortant i càlid.
No vull calfar-me el cap més del degut, de veritat. No m'obsessionaré.
Publica un comentari a l'entrada