Fa poc vaig assistir a un curset sobre gestió del temps. Pensava que sabia alguna cosa sobre el tema, i, la veritat, últimament estava pensant que faig massa esforços per a organitzar-me el temps i que no aconseguisc res..., però vaig adonar-me que, si bé tinc clars alguns conceptes importants, encara em falta molt a aprendre i a practicar.
Per a organitzar-se bé el temps, cal tindre "apuntat" en algun lloc (físic; no val recordar-se'n de memòria) les tasques o activitats que u ha de fer. [L'ideal és tindre una "inbox", en paper o electrònica, on "buidar" totes les idees d'activitats que se'ns vinguen al cap, de manera que dediquem tot el nostre cervell només a pensar com fer lo que estem fent en cada moment, i no a recordar tot lo que hem de fer.] Cal assignar a eixes tasques una importància i una urgència, i, en funció d'això, realitzar-les, programar-les (és a dir, donar-los un lloc en el calendari), postposar-les, delegar-les o, simplement, oblidar-les. També és important saber descomposar les tasques més grans en activitats menudes, i estimar la duració de cada activitat. Tot això ho tinc clar i, més o menys, ho faig.
Ahí comença un dels meus problemes: "més o menys". M'he adonat de l'important que és la constància i el fet de tindre un hàbit, per a tot en la vida i, en particular, per a aprendre a planificar-se amb èxit.
Per tant, una cosa que no faig i hauré de fer és reservar un moment concret al principi de cada setmana per a planificar-la, i al principi de cada dia per a centrar-me i ser conscient, diguem-ne, de tot allò que he de fer en eixe dia. I obligar-me a complir-ho, fins que siga una rutina, fins que siga un hàbit.
Segons lo que vaig aprendre en el curset, la gestió eficaç del temps té molt a vore no sols ja amb tindre un horari o un ritme de treball estable, adequat, constant, sinó, fins i tot, amb el fet de tindre un ritme de vida "saludable", i fins i tot amb el fet de saber estar, de tindre el control sobre les situacions (control·lar les situacions, i no que les situacions et control·len a tu, frase típica, però molt útil). No servix de res perdre els nervis, aclaparar-se...
Saber reservar els temps de descans i d'oci, i d'esport..., saber en quins moments rendisc més o menys... Són coses en què puc millorar.
També, saber fins on puc arribar. Ser realista amb les planificacions, i amb el que sóc capaç de fer. Saber dir "no"; l'assertivitat... En això he millorat prou, pense. Estic molt escarmentat pel que fa a prometre coses que després no pots complir.
La veritat, en eixe curset la cosa que més clara em va quedar és que no tot està en fer-se horaris, calendaris i programes, sinó que hi ha moltes coses darrere o després d'això que també cal cuidar i tindre presents.
I que, més que dir "no tinc temps, no em dóna temps a res", hauria de reconéixer que lo que he de dir és "no he sabut organitzar-me, he d'organitzar-me millor". Em fastidia reconéixer que tinc esta assignatura pendent, però és així, i és un repte (i una necessitat) millorar-hi.
1 comentari:
Hola Kaminant he visitat alguna vegada el teu blog encara que per falta de temps no havia llegit un articul sancer fins a hui.
Escric primer per a saludar-te i després per a dir-te que en el tema de l'organisació del temps pareix que vivime una realitat pareguda.
Com és impossible allargar el dia més enllà de les 24 hores, i a banda de la necessària planificació, lo vertaderament funcional és saber dir no, que realment és lo difícil, o almenys per a mi, no a soles perque em dol dir que no sinó també perque soc massa activiste i no em puc resistir
Publica un comentari a l'entrada