Ja no és una novetat, però qui vullga un compte de Gmail, pot aconseguir-lo demanant-me'l a kaminant@gmail.com. Només me'n queden 9. Me'n queden 99.Coses que fa pensar i plantejar-se esta lectura:
Estic atent a les necessitats de la gent que m'envolta?Més idees:
Pense que la realitat és que no podem de repent bolcar-nos en els demés i estar súper disponibles i voler a tots un muntó... No, seria artificial. Pense que això al final t'ha de sorgir, que t'ha de nàixer de dins; pense que ahí entra també la gràcia de Déu, per a qui crega en ella. I si no et naix, no passa res... Òbviament, u ha d'esforçar-se (la gràcia "només" ve a cobrir les nostres limitacions, o alguna cosa aixina, no?), intentar superar-se, superar poc a poc l'egoisme, etc.
Per això, pense que és tan important mantindre un temps diari o setmanal per a practicar alguna classe d'oració (digueu-li meditació o reflexió, si voleu). Crec que és a través de l'oració com u pot obrir-se de veritat, i també trencar la rutineta diària que ens allunya dels demés.
És en l'oració on deixes tu de parlar, i passes a escoltar. I fa falta escoltar, parar-se, deixar parlar a Déu dins del teu cor, per a poder avançar i passar a l'acció, donar un passet més endavant... lluny de l'egoisme. Si només parles tu, res no canviarà.
Oració i tractar d'organitzar-me el temps, d'una manera realista. Si no, l'oració serà una cosa més en la meua llarga llista de coses a fer "a salto de mata".
La lectura que anem a comentar en el grup hui divendres és l'Evangeli del pròxim diumenge:Amb el Regne del cel passarà com amb deu xiques que van prendre les seues torxes per eixir a rebre l'espós. N'hi havia cinc que eren insensates i cinc que eren sensates. Les que eren insensates van prendre les seues torxes però no es van endur oli. En canvi, les sensates es van endur gerretes amb oli juntament amb les torxes.
Com que l'espós tardava, els vingué son a totes i es van adormir. A mitjanit es va sentir un clam:
—L'espós és ací. Eixiu a rebre'l!
Llavors totes aquelles xiques es van despertar i començaren a preparar les seues torxes. Les xiques insensates van dir a les sensates:
—Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes s'apaguen.
Les sensates respongueren:
—Potser no n'hi hauria prou per a nosaltres i per a vosaltres; val més que aneu als qui en venen i vos en compreu.
Mentre anaven a comprar-ne, va arribar l'espós, i les qui estaven a punt entraren amb ell a les bodes. I la porta quedà tancada.
Finalment arribaren també les altres xiques i deien:
—Senyor, Senyor, obri'ns!
Però ell va respondre:
—Vos assegure que no vos conec.
Vetleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora.
(Mt 25,1-13)
A mi, la lectura em fa pensar en si faig tot lo possible o no per construir un món més just. Tinc oli en la meua torxa? Estic preparat?
Estic pensant en el dia a dia, no en grans projectes o accions, encara que també. Però és això... saber mantindre l'actitud dia a dia.
