Deu verges (II)

Alguns comentaris més al voltant de la paràbola de les deu verges:

• L'oli del qual cadascú s'ha de proveir simbolitza:
• L'amor
• Les bones obres
• Buscar la voluntat de Déu
• ...
• Per tant, eixe oli no és una cosa que es puga compartir. Lo que tu faces, no ho va a fer ningú per tu. Ningú no pot amar en nom d'una altra persona.
• Les verges sensates són les qui escolten la Paraula i la posen en pràctica.

Coses que fa pensar i plantejar-se esta lectura:

• Estic atent a les necessitats de la gent que m'envolta?
• Em quede a les portes, perquè no estic preparat?
• Quan et quedes a la porta, sense poder entrar, és quan te n'adones que no has fet res per tindre oli.
• És convenient CANVIAR D'OLI cada cert temps.

Més idees:

• El Regne és una cosa que es treballa tots els dies.
• Com podem estar sempre atents als demés?
• Com podem estar tan disponibles i preparats davant l'arribada de l'espós com ho estaríem si ens crida la nostra parella, siga el moment que siga?
• Lluitar contra l'acomodament, i la rutina. Reordenar les prioritats!
• La rutineta de cada dia pot estar molt bé, però... Cal trencar-la i posar sempre en ella un lloc per a pensar en els demés, per a ser conscient que som tots germans, anar construint Regne amb xicotets detalls...

Pense que la realitat és que no podem de repent bolcar-nos en els demés i estar súper disponibles i voler a tots un muntó... No, seria artificial. Pense que això al final t'ha de sorgir, que t'ha de nàixer de dins; pense que ahí entra també la gràcia de Déu, per a qui crega en ella. I si no et naix, no passa res... Òbviament, u ha d'esforçar-se (la gràcia "només" ve a cobrir les nostres limitacions, o alguna cosa aixina, no?), intentar superar-se, superar poc a poc l'egoisme, etc.

Per això, pense que és tan important mantindre un temps diari o setmanal per a practicar alguna classe d'oració (digueu-li meditació o reflexió, si voleu). Crec que és a través de l'oració com u pot obrir-se de veritat, i també trencar la rutineta diària que ens allunya dels demés.

És en l'oració on deixes tu de parlar, i passes a escoltar. I fa falta escoltar, parar-se, deixar parlar a Déu dins del teu cor, per a poder avançar i passar a l'acció, donar un passet més endavant... lluny de l'egoisme. Si només parles tu, res no canviarà.

Oració i tractar d'organitzar-me el temps, d'una manera realista. Si no, l'oració serà una cosa més en la meua llarga llista de coses a fer "a salto de mata".