Deu verges (I)

La lectura que anem a comentar en el grup hui divendres és l'Evangeli del pròxim diumenge:

Amb el Regne del cel passarà com amb deu xiques que van prendre les seues torxes per eixir a rebre l'espós. N'hi havia cinc que eren insensates i cinc que eren sensates. Les que eren insensates van prendre les seues torxes però no es van endur oli. En canvi, les sensates es van endur gerretes amb oli juntament amb les torxes.

Com que l'espós tardava, els vingué son a totes i es van adormir. A mitjanit es va sentir un clam:

—L'espós és ací. Eixiu a rebre'l!

Llavors totes aquelles xiques es van despertar i començaren a preparar les seues torxes. Les xiques insensates van dir a les sensates:

—Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes s'apaguen.

Les sensates respongueren:

—Potser no n'hi hauria prou per a nosaltres i per a vosaltres; val més que aneu als qui en venen i vos en compreu.

Mentre anaven a comprar-ne, va arribar l'espós, i les qui estaven a punt entraren amb ell a les bodes. I la porta quedà tancada.

Finalment arribaren també les altres xiques i deien:

—Senyor, Senyor, obri'ns!

Però ell va respondre:

—Vos assegure que no vos conec.

Vetleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora.

(Mt 25,1-13)

Si et pares a pensar-ho, és una lectura estranya... Deu xiques? Deu verges? Totes per a un "senyor"?

Bé, realment es tracta de deu xiques no casades, però en edat de casar-se (per això són anomenades verges, en este cas), que han de fer de dames d'honor de l'espós en la seua boda. [Esta explicació i els paràgrafs següents estan basats en els comentaris a la lectura que es poden trobar a la Bíblia Valenciana.]

Arribat el moment de fer servir l'oli de recanvi, les xiques insensates demanen una cosa impossible: l'oli no arriba per a totes.

Al final, estes xiques queden en evidència: no es pot pretendre entrar en el Regne si es té una actitud contradictòria. O s'està a punt o no s'hi està.

La paràbola és una invitació a vetlar i a estar a punt per a la vinguda del Senyor. ARA és el moment de proveir-se d'oli, és a dir, ara és el moment de fer la voluntat de Déu.

Esta paràbola també parla que, al remat, el final de la història depén del camí que tu has anat triant. [Açò ho he trobat en els comentaris bíblics de Koinonia.]

A mi, la lectura em fa pensar en si faig tot lo possible o no per construir un món més just. Tinc oli en la meua torxa? Estic preparat?

Estic pensant en el dia a dia, no en grans projectes o accions, encara que també. Però és això... saber mantindre l'actitud dia a dia.