Fent balanç des d'(un poc més a prop de) la normalitat

Pareix que quan comença un nou any calga fer-se propòsits, carregar-se de bones intencions... Bo, pense que és una cosa que sorgix quasi de manera natural, i aixina ha sigut en el meu cas... Mirar endavant. Tractar de canviar alguna cosa, per tal de no arribar sempre al mateix lloc...

Però jo no puc deixar de fer balanç d'estos estranys (i alhora repetitius) dies de Nadal, des de la normalitat de la tornada a la rutina o, almenys, molt més a prop d'ella.

Està clar que he vist fantasmes on no n'hi ha, que m'he deixat dur pel cansanci, per... no sé massa bé com definir-ho... El meu cap ha rebentat, este Nadal, quan he estat fart de fer coses que no m'abellia del tot, de suportar situacions que no accepte del tot. Estic parlant en general, perquè em referisc a moltes xicotetes coses. Coses que m'agradaria que foren diferents, començant per coses de mi mateix. Projecte la meua frustració en el demés? No, jo no diria tant; a més, no vull entrar en eixa classe de llenguatge pseudopsicològic...

Sent objectiu, des de fa molt de temps no puc queixar-me de res, no tinc dret a queixar-me de la vida que tinc. I estic sa, content...

Però tinc encara coses pendents a resoldre:

• Desordre. Encara que puga saber lo que vull, en un moment donat, sovint tinc massa desordre en el meu cap i en la meua vida com per a arribar a aconseguir-ho.
• La meua feblesa per a acceptar que no tot el món pensa com jo, que no tot el món pot estar d'acord amb mi, i que no tot el món ha de tractar-me com jo espere ser tractat i considerat.
• Relacionat amb això, caure en trampes d'eixe estil... Deixar-me dur...
• Pense massa. Li done massa voltes a les coses. I no escolte. No em pare a escoltar.
• Em despiste. No faig lo que he de fer, sinó lo que m'abellix en cada moment.
• Sé que, per a mi, és bo recolzar-me en els amics, ser sincer, estar disponible... Però és roín ser massa depenent d'ells, buscar l'aprovació dels demés en tot...
  

No és una llista definitiva, ni exhaustiva, ni perfectament redactada, però està quasi tot allò que em fa mal, que m'impedix avanaçar... Com podeu vore, allò que m'impedix avançar sóc jo mateix. En eixa llista no hi ha RES referit a coses externes, o a altres persones.

Bo, i ara, què faig amb tot açò? Kaminar. Tirar endavant. Cap a on?

PD: Per cert... Quin dia més fred, gris i plujós hui a València, però, alhora, productiu, que convidava a treballar... tot resguardat i calentet, clar...