Qualsevol moment és bo per a intentar-ho, però, ja que se'ns proposa este temps, este moment... vaig a intentar aprofitar-lo,... cosa que ens els últims anys havia deixat de fer.
A allò que vaig escriure la setmana passada (i que quasi havia oblidat), afegisc dos grans temptacions (o perills, a qui no li agrade l'altra paraula) que m'agradaria ser capaç d'evitar:
- La temptació de no ser autèntic, d'adaptar-me massa als demés per a agradar-los, deixant de ser jo mateix. La temptació de no ser fidel a mi mateix.
- La temptació de ser massa exigent amb mi mateix i amb els altres, de ser perfeccionista, d'exigir certes perfeccions o actituds als demés. La temptació de voler que TOT siga com a mi m'agradaria que fóra, i no acontentar-me amb com són les coses.
P.D.: L'exemple o l'actitud dels demés m'aporta molt i m'ajuda molt... Una amiga meua ens va contar fa poc, per damunt, la seua experiència en Villa Teresita... No sé... Pense que el món està esperant per a ser curat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada