Em va encantar el lema de l'última campanya de Mans Unides: Un altre món és possible. Depén de tu.No vaig a parlar ara d'esta campanya, desenrotllada a mitjans de febrer... Només puc dir que... pense que encara falta molt per fer. No és un pensament desesperançat. Només és la meua conclusió, res més.
No volia parlar d'això, però eixa frase m'agrada molt, i me l'ha recordada açò que vaig a comentar ara. Volia afegir ací un enllaç a un article que he trobat de manera casual al voltant del Fòrum sobre Cristianisme i Món d'Avui que, com cada any, va tindre lloc a València fa una setmana. L'autor ressalta la visió que li queda a ell de l'Església, a partir de la realitat que observa, viu i experimenta en el Fòrum.
Este és l'enllaç:
Mai no he assistit a este fòrum, però em sembla interessant. Potser l'any vinent...
Tinc pendent una entrada en este blog al voltant de la meua fe, de si em considere cristià o no. Realment, este blog no tracta —ni vull que tracte— sobre cristianisme, sinó més bé sobre solidaritat i, concretament, sobre com fer solidaritat dia dia, com canviar el món dia a dia.
Però no hi ha dubte que, ara mateix, la meua ubicació, el meu punt d'inici, és l'Església. És l'Església qui em cuida, la que m'ha fet despertar, i és des de l'Església des d'on pense que puc fer el meu camí, començar a kaminar... I quan dic Església pense realment en persones, no en organització. Persones amb cares, ulls, mans i veus concretes. Persones amb nom i cognoms...I per això comente i comentaré ací totes aquelles realitats de l'Església que per a mi tinguen a vore amb eixe objectiu, únic i universal, de canviar el món.
PD: Una altra bella realitat de l'Església es la NAO, la Nit d'Art i Oració, que està succeint ara mateix, a Madrid... És gràcies a estes coses, a estes persones, que tinc la certesa que un altre món és possible JA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada