Missió

Al voltant de les lectures de l'Evangeli de les útlimes setmanes, en el grup hem parlat del compromís del cristià, o, millor dit, de quina missió té, cadascú en particular, com a cristià.

També he parlat molt amb la meua parella sobre este tema...

És obvi que tinc (i ella també) una inquietud per ser sol·lidari, anem a dir-ho així. Una inquietud, un esperit, unes ganes...

D'una banda, pense que la meua vida no està completa si no hi ha una quota dedicada a fer alguna cosa pels demés, de manera desinteresada, gratuïta, etc. Però això sols no és suficient: u corre el risc de fer coses pels demés amb l'única finalitat de sentir-se millor amb si mateix.

Pense que cal completar eixe sentiment amb un altre: la certesa que estem obligats a donar-nos als altres. Que no podem viure esta vida si no és donant-nos als altres. Que ser sol·lidari és, més que una opció, una obligació (només faig que repetir i refermar-me en coses que ja he escrit ací). És la conseqüència lògica d'estimar este món i la gent que l'habita. És la conseqüència lògica de voler ser feliç, no tot sol, sinó acompanyat de tot el món en eixa busca de la felicitat.

Si estic dient que, per a mi, la busca d'una missió equival a concretar ser sol·lidari en accions...

Si estic dient això, torne a la conclusió de sempre: fins que no aprenga a organitzar-me el temps, no puc pretendre donar part del meu temps a cap causa sol·lidària (ni a cap projecte nou), perquè només provocaria més caos en la meua vida.

Potser sóc un poc radical, en la manera d'escriure-ho. Puc fer coses, clar. Sobretot, no dec ni puc deixar de buscar, d'estar atent, d'estar disponible...

Hui he estat comprant en una tenda de comerç just, i he descobert, a més dels regals més típics i freqüents, una muntonada de llibres interessants.

Últimament, m'adonaba que passava ràpidament les pàgines dels periòdics relatius a les guerres o les desgràcies al Tercer Món, etc. També, canviava de cadena quan en la televisió es parlaven d'estos temes... Potser no puc evitar-ho; i hi ha moments en què necessites evadir-te i pensar en altres coses...

El fet és que, de tota manera, entrar de nou en este establiment de comerç sol·lidari i, sobretot, llegir un poc d'estos llibres, m'ha fet reaccionar, m'ha fet obrir un poc els ulls de nou...

Una cosa que sí que puc fer és estar més informat, estar més al dia, i, en la mesura de les meues possibilitats (a través d'este blog, a través del meu treball com a docent...) donar a conéixer realitats que, en la cultura del benestar en què ens trobem, de vegades no interessa escoltar...

Bé, no sé... Només volia compartir amb vosaltres com em trobe, dins d'eixa busca de la missió com a cristià, dins d'eixa cerca per ser més sol·lidari.

Etiquetes

He trobat en El Lolaberinto la lletra d'una cançó d'un tal Álvaro Fraile (reconec que no el coneixia de res) que m'ha encantat. La copie ací:

Etiquetas (Álvaro Fraile)

Le llamas indecente porque anda entre la gente de mala reputación;
la llamas transgresora porque no hace caso a normas que no dicte el corazón;
le llamas idealista por querer vivir al día cada nuevo amanecer;
y a ese ni le llamas porque nadie se acuerda de él.

La llamas facilona por confundir siempre toda relación con amor;
le llamas optimista porque su punto de vista lleva siempre algún color;
le llamas inmaduro porque un día vio el futuro y así no se quiere ver;
no sabes llamar a ese porque ni le quieres conocer.

Le llamas el vendido porque cantó convencido y oye, su canción gustó;
le llamas retrasado porque va más lento y claro retrasa la producción;
le llamas el hortera porque en verdad se la pela vestir mal o del revés;
algo malo llamas a ese porque tú no le puedes ni ver.

Pon una etiqueta a cada persona y, tú tranquilo,
ya verás como aún nos sobran etiquetas para ti.

La llamas anticuada porque para ella es sagrada su religión y su fe;
le llamas bicho raro porque no lo tiene claro y no sabe muy bien quién es;
le llamas extranjero porque un día tuvo un sueño que acampó en otro país;
a ese no quieres llamarle que a saber que dice él de ti.

Le llamas diferente porque le es indiferente ser distinto a los demás;
le llamas progresista porque piensa que en la vida de algún modo hay que avanzar;
le llamas pordiosero porque eligió ser austero sin lujos ni propiedad;
y a ese no sabes llamarle porque no se te ha ocurrido ná.

Le llamas el asalta cunas por enamorarse de una que es veinte años menor que él;
le llamas la maricona porque ama a las personas sin fijarse si es mujer;
le llamas revolucionario por no pasar por el aro por creer en la igualdad;
y como a ese se la sopla, te cansaste de llamarle ya.

Hay una etiqueta, intransigente, a punto de ser puesta
para siempre en tu frente, una etiqueta para ti.

Feliç dia assolejat (de moment).

Organtizar-se el temps: en què puc millorar?

Fa poc vaig assistir a un curset sobre gestió del temps. Pensava que sabia alguna cosa sobre el tema, i, la veritat, últimament estava pensant que faig massa esforços per a organitzar-me el temps i que no aconseguisc res..., però vaig adonar-me que, si bé tinc clars alguns conceptes importants, encara em falta molt a aprendre i a practicar.

Per a organitzar-se bé el temps, cal tindre "apuntat" en algun lloc (físic; no val recordar-se'n de memòria) les tasques o activitats que u ha de fer. [L'ideal és tindre una "inbox", en paper o electrònica, on "buidar" totes les idees d'activitats que se'ns vinguen al cap, de manera que dediquem tot el nostre cervell només a pensar com fer lo que estem fent en cada moment, i no a recordar tot lo que hem de fer.] Cal assignar a eixes tasques una importància i una urgència, i, en funció d'això, realitzar-les, programar-les (és a dir, donar-los un lloc en el calendari), postposar-les, delegar-les o, simplement, oblidar-les. També és important saber descomposar les tasques més grans en activitats menudes, i estimar la duració de cada activitat. Tot això ho tinc clar i, més o menys, ho faig.

Ahí comença un dels meus problemes: "més o menys". M'he adonat de l'important que és la constància i el fet de tindre un hàbit, per a tot en la vida i, en particular, per a aprendre a planificar-se amb èxit.

Per tant, una cosa que no faig i hauré de fer és reservar un moment concret al principi de cada setmana per a planificar-la, i al principi de cada dia per a centrar-me i ser conscient, diguem-ne, de tot allò que he de fer en eixe dia. I obligar-me a complir-ho, fins que siga una rutina, fins que siga un hàbit.

Segons lo que vaig aprendre en el curset, la gestió eficaç del temps té molt a vore no sols ja amb tindre un horari o un ritme de treball estable, adequat, constant, sinó, fins i tot, amb el fet de tindre un ritme de vida "saludable", i fins i tot amb el fet de saber estar, de tindre el control sobre les situacions (control·lar les situacions, i no que les situacions et control·len a tu, frase típica, però molt útil). No servix de res perdre els nervis, aclaparar-se...

Saber reservar els temps de descans i d'oci, i d'esport..., saber en quins moments rendisc més o menys... Són coses en què puc millorar.

També, saber fins on puc arribar. Ser realista amb les planificacions, i amb el que sóc capaç de fer. Saber dir "no"; l'assertivitat... En això he millorat prou, pense. Estic molt escarmentat pel que fa a prometre coses que després no pots complir.

La veritat, en eixe curset la cosa que més clara em va quedar és que no tot està en fer-se horaris, calendaris i programes, sinó que hi ha moltes coses darrere o després d'això que també cal cuidar i tindre presents.

I que, més que dir "no tinc temps, no em dóna temps a res", hauria de reconéixer que lo que he de dir és "no he sabut organitzar-me, he d'organitzar-me millor". Em fastidia reconéixer que tinc esta assignatura pendent, però és així, i és un repte (i una necessitat) millorar-hi.

Felicidad, para siempre

Ja he escrit algunes vegades en este blog al voltant de la importància que té, per a mi, la música.

La música, a més de donar a la vida una altra dimensió, és un element capaç d'influir en l'estat d'ànim.

Si no, vegeu este vídeo que m'han passat. No havia escoltat mai parlar d'este grup xilé, que fa reggae, i que s'anomena com la placa continental que va donar lloc a les que hui en dia són, més o menys, les terres de l'hemisferi sud.



M'ha agradat molt, esta cançó. M'ha arribat a través d'un correu d'una molt bona amiga, en què ens desitja un bon començament de setmana.

Doncs, sí, és una molt bona manera de començar la setmana. Si escoltes detingudament esta cançó, el "bon rotllo" de la música reggae entra per l'oïda i, des del cervell, transforma el teu estat d'ànim, independentment que u siga o no aficionat a este grup o a esta classe de música (o a alguna que altra substància).

Doncs, això... Bona setmana, i felicitat per sempre! :-)

Aquellos maravillosos años

Serà que ja sóc "un iaio", com diuen, o serà la malenconia d'este hivern que ara comença a ser, però, siga lo que siga...

Fa unes setmanes em vaig retrobar amb una vella amiga de l'època universitària, que es troba a la vora dels 30 anys, amb la corresponent crisi per "revisió d'objectius" ("lo que volia fer" vs "lo que he fet fins ara"). Vàrem recordar vells temps, vàrem parlar d'amics comuns que ja s'han casat i tenen fills, i, en general, de l'evolució que han dut les vides d'aquells que coneixíem.

[Una època universitària en què, per a arribar al Campus de Burjassot, només disposàvem de l'autobús 63, que sempre anava a parir, i en què vàrem ser testimonis directes de la irrupció d'Internet en la vida acadèmica; encara recorde quan, per primera vegada, ens varen assignar, a cada alumne, una adreça de correu electrònic!]

També hui m'he retrobat amb una altra amiga que ja feia més de 5 anys que no veia. I també lo mateix.

Com deia la cançó de Celtas Cortos: "Hoy no queda casi nadie de los de antes, y los que hay, han cambiado". Molt fort! No m'esperava mai poder fer esta visió retrospectiva i adonar-me de quant i com han evolucionat les vides de la gent, i que les coses canvien inexorablement (gran parauleta).

Arran de tot açò, també em feia una reflexió important; molt senzilla, però important.

Estic molt content d'haver-me retrobat amb esta gent. Gràcies a això, m'he adonat que en aquella època universitària vaig ser molt feliç, que els amics varen ser molt importants en aquell moment de la meua vida i que em varen marcar positivament. Ho sabia, però hui n'he sigut més conscient que mai.

També ara són molt importants els amics, sense dubte!, i també ara puc dir que, en essència, sóc feliç... Però tota aquella època va ser el començament, l'inici de com sóc ara, d'allò que sóc ara... Ara ho veig, i me n'alegre profundament.

Repensant este blog

Crec que esta és la temporada més llarga que he estat sense escriure ací. Ha sigut, en part, per falta de temps, però ho he fet conscientment: havia (i encara he) de dedicar el meu temps a altres coses que ara mateix són més importants i, sobre tot, més urgents i, fins que no aprenga a organitzar-me millor, la tasca d'escriure este blog ha quedat un poc aparcada, però no oblidada.

Alhora, en paral·lelisme total amb la meua vida, sí que està passant pel meu cap reorganitzar una miqueta este blog, replantejar el seu objectiu, repensar-lo...

Per a mi, principalment, este blog és i seguirà sent un lloc on escric al voltant de coses relacionades amb la busca d'una vida més completa i més plena, una vida coherent, sense superficialitat, sense apariències; perquè pense que és així com aconseguiré allò que tots busquem: la felicitat.

Així, els assumptes relacionats amb la sol·lidaritat seguirant sent principals per a mi, però també tractaré d'incloure informació en este blog al voltant de temes com els següents:

• Desenvolupament personal
• Gestió eficaç del temps
• Intel·ligència emocional
  
• Ètica, moral
• Eneagrama
• Sol·lidaritat i compromís
• Transeünts
• Xiquets, infantesa
  
• Tercer món
• Societat
• Activitats, esdeveniments
• Ecologia
  
• Cristianisme
• Música cristiana
• Paraula de Déu
• Espiritualitat
• Taizé
• Activitats, esdeveniments
  
• Oci i cultura
• Viatges
• Cine
• Teatre
• Llibres i còmics
  
• Música
• Humor
• Vida
• Vivències
• Reflexions
• Relacions de parella
• Amistat

D'alguna manera, amb esta llista (provisional i incompleta), també tracte de reflectir i estructurar els temes o assumptes que són importants per a mi, des d'una perspectiva de viure i aprofitar la vida plenament. Vull que, ara més que mai, este blog siga per a mi com una espècie de diari, centrat i orientat a eixe objectiu; és, per tant, (i sempre ha sigut) una ajuda per a mi, una eina per a aconseguir donar forma als pensament i organitzar-me millor la ment, entre altres coses.

Aprofitaré la nova funcionalitat d'etiquetes que oferix ara Blogger per a estructurar millor estos canvis, i classificar les noves entrades que hi vaja afegint.

Per tant, pareix que amplie un poc els continguts d'este blog (fins i tot amb el perill que semble un simple "batiburrillo" de temes), però tot seguix igual i, sobretot, l'objectiu en continua sent el mateix.

Ara bé, una de les coses que no pense canviar, de moment, és la llengua en què escric este blog. És per a mi, alhora, una necessitat i un compromís seguir escrivint en la meua llengua materna, el valencià. Sé que açò em resta moltíssimes visites i em restringix a un públic molt reduït (11,5 milions de públic potencial, front a uns 450 milions), però... if that was really important for me, then I could also choose English or Mandarin Chinese, and not only Spanish.

Per últim, no cal dir que bona part de la raó de ser d'este blog és també l'intercanvi d'opinions. Espere les vostres visites i els vostres comentaris. Perquè, d'eixa manera, este blog serà molt més ric i complet, i perquè també serà per a mi una forma de créixer i enriquir-me. :-)