Odres nuevos

Hui he descobert un nou grup de música cristiana: Odres Nuevos.

Són de Granada, i lo poc que he escoltat em recorda un poc a l'estil de Brotes de Olivo... Bo, no són iguals, però és un poc eixe estil, eixa manera de cantar... Tenen més acompanyament de piano, per exemple, i quasi totes les cançons que he escoltat són prou lentes, però pense que això és, en part, degut a la temàtica (ho explique de seguida).

[És que jo pense que, en general, és difícil classificar la música cristiana, excepte si es tracta de grups que tinguen un estil concret i conegut... Hi ha de tot. Fins i tot existix un grup anomenat Skaterrestres, que fan ska cristià!!! No tinc ni idea de si són molt famosos o no, però pense que va a ser que no...]

Vaig conéixer este estiu a Taizé una xica que pertany a este grup, Odres Nuevos. Vaig comprar-li un CD, i hui, per fi (2 mesos després!) l'he escoltat. M'ha agradat molt. És un disc molt tranquil i, potser, íntim; en este treball (no és el primer que editen) han posat música a poemes de Pedro Casaldáliga.

Les cançons que més m'agraden del disc (que s'anomena El corazón lleno de nombres), al menys en una primera passada que he fet, són:

• Es tarde
• El corazón lleno de nombres
• Yo me atengo a lo dicho
• Somos el Reino
• Villancico macroeconómico y mundializado
• Y mais nada

Les lletres, tant d'estes com de la resta del disc, són precioses. Estes les he destacades perquè m'agradava més la música, el ritme, o l'acompanyament... Ja en copiaré ací alguna.

Són cançons/poemes que parlen de començar a actuar, d'actuar amant als qui tenim davant, de viure en pobresa i humilitat, d'estar obert... No sé. M'agrada, i m'ha arribat.

Vos anime a conéixer este grup, si teniu la possibilitat. No he trobat cap adreça a Internet on aparega, excepte alguna coseta relacionada amb la NAO (Nit d'Art i Oració), on sembla que han participat.

Seguiré escrivint al voltant de música cristiana en este blog, i també sobre Taizé.

Només comentaré que jo també estic en un grup de música cristiana: Maranathá. Ja escriuré sobre ell en altres entrades...

Ara tan sols vull comentar que, per a mi, la música és un vehicle d'expressió molt important. De fet, la cita que més m'agrada és atribuïda a un conegut filòsof alemany, el pensament del qual, curiosament, era més bé anticristià:

Sense música, la vida seria un error.

(F.W. Nietzsche)

Acabe amb una proposta / suggerència / petició. Introduïu un comentari i digueu-me quins grups de música cristiana (espanyols o estrangers) vos agraden.

Espere les vostres respostes, de veritat!!!! Gràcies! :-)