18 d’octubre del 2005

Odres nuevos

Hui he descobert un nou grup de música cristiana: Odres Nuevos.

Són de Granada, i lo poc que he escoltat em recorda un poc a l'estil de Brotes de Olivo... Bo, no són iguals, però és un poc eixe estil, eixa manera de cantar... Tenen més acompanyament de piano, per exemple, i quasi totes les cançons que he escoltat són prou lentes, però pense que això és, en part, degut a la temàtica (ho explique de seguida).

[És que jo pense que, en general, és difícil classificar la música cristiana, excepte si es tracta de grups que tinguen un estil concret i conegut... Hi ha de tot. Fins i tot existix un grup anomenat Skaterrestres, que fan ska cristià!!! No tinc ni idea de si són molt famosos o no, però pense que va a ser que no...]

Vaig conéixer este estiu a Taizé una xica que pertany a este grup, Odres Nuevos. Vaig comprar-li un CD, i hui, per fi (2 mesos després!) l'he escoltat. M'ha agradat molt. És un disc molt tranquil i, potser, íntim; en este treball (no és el primer que editen) han posat música a poemes de Pedro Casaldáliga.

Les cançons que més m'agraden del disc (que s'anomena El corazón lleno de nombres), al menys en una primera passada que he fet, són:

  • Es tarde
  • El corazón lleno de nombres
  • Yo me atengo a lo dicho
  • Somos el Reino
  • Villancico macroeconómico y mundializado
  • Y mais nada
Les lletres, tant d'estes com de la resta del disc, són precioses. Estes les he destacades perquè m'agradava més la música, el ritme, o l'acompanyament... Ja en copiaré ací alguna.

Són cançons/poemes que parlen de començar a actuar, d'actuar amant als qui tenim davant, de viure en pobresa i humilitat, d'estar obert... No sé. M'agrada, i m'ha arribat.

Vos anime a conéixer este grup, si teniu la possibilitat. No he trobat cap adreça a Internet on aparega, excepte alguna coseta relacionada amb la NAO (Nit d'Art i Oració), on sembla que han participat.

Seguiré escrivint al voltant de música cristiana en este blog, i també sobre Taizé.

Només comentaré que jo també estic en un grup de música cristiana: Maranathá. Ja escriuré sobre ell en altres entrades...

Ara tan sols vull comentar que, per a mi, la música és un vehicle d'expressió molt important. De fet, la cita que més m'agrada és atribuïda a un conegut filòsof alemany, el pensament del qual, curiosament, era més bé anticristià:

Sense música, la vida seria un error.
(F.W. Nietzsche)

Acabe amb una proposta / suggerència / petició. Introduïu un comentari i digueu-me quins grups de música cristiana (espanyols o estrangers) vos agraden.

Espere les vostres respostes, de veritat!!!! Gràcies! :-)

6 comentaris:

Anònim ha dit...

A mi la artísta cristiana que más me gusta, en todos los sentidos :), es Amparo Navarro.
www.amparonavarro.com

Kaminant ha dit...

Gracias por contestar a la encuesta, Miguel Ángel...

Amparo Navarro... ¡vencedora por 1 voto!

Anònim ha dit...

Está mal escuchar musica cristiana evangelica si eres catolico?

Kaminant ha dit...

Al usuario anónimo:

No creo que esté mal escuchar música cristiana evangélica. De hecho, ¿qué se entiende en este caso por bien o mal, por bueno o malo?

En todo caso, estaría peor no escuchar música, en general.

Kaminant ha dit...

Es más...

¿Está mal que te guste la música de Sinéad O'Connor? Rompió una foto del Papa...

(Retruque!)

Anònim ha dit...

Pues yo creo que si existe hermosa música CATOLICA, no hace falta escuchar música evangélica, con ellos jamás escucharás hermosas melodías dedicadas a nuestra Santa Madre o a la Eucaristía por ejemplo...