Voluntariat

Quasi de manera casual he assistit a una xarrada sobre el voluntariat. A pesar que tenia lloc en un ambient religiós, el conferenciant ha fet un plantejament del tema totalment laic i humanístic, i jo ho he agraït molt.

Porte un temps últimament donant voltes a com ajudar els demés, o, millor dit, note des de fa uns mesos més fort el sentiment de mantindre dins de mi una actitud sincera de preocupació pels demés. I esta xarrada m'ha vingut molt bé per a motivar-me i animar-me, i centrar idees.

Volia destacar ací algunes idees soltes:

• Som solidaris per molts motius (per sentir-nos útils, per sentir-nos millor, perquè ens ho diu la nostra consciència, per educació...), però, realment, som solidaris (o volem ser-ho) perquè no pot ser d'una altra forma. Si u es lleva la bena dels ulls i mira realment el món, el mira a la cara, no pot fer una altra cosa que no siga ajudar.
• Ser solidaris hui en dia significa no estar d'acord amb la direcció que porta el món, marcada pel consumisme, per la societat deshumanitzada i excloent, mercantilitzada... i voler canviar-la, voler anar en una altra direcció.
• És una actitud que abasta totes les facetes i tots els moment de la nostra vida diària, i no sols un temps concret que dediquem a ajudar els demés.
• No som realment sol·lidaris fins que no veiem els demés com a germans nostres.
• En la societat actual, tot allò que és gratuït no té valor. La solidaritat funciona al revés: lo que té valor és allò que es dóna gratuïtament.

De veritat, encara no sé massa bé per a on acabarà eixint-me tota esta inquietud que porte dins de mi...

Entenc que és un poc una xorrada, en el sentit que és un sentiment prou comú i un poc superficial, però per a mí és un avanç. Significa que em sent bé amb mi mateix i que ara ja sóc capaç de pensar plenament a ajudar els demés.

Entenc també que, en part, ja estic duent al meu ritme diari eixa actitud. I m'adone que no m'esforce, que no m'obligue, sinó que moltes coses ja m'ixen naturals. NO m'he d'obligar, per exemple, per a defendre en una conversa que els immigrants són persones com nosaltres, quan algú comença a dir animalades al voltant del tema. I molts altres exemples.

Passar a l'acció. Ahí està la clau.