Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris música. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris música. Mostrar tots els missatges

7 de febrer del 2007

Etiquetes

He trobat en El Lolaberinto la lletra d'una cançó d'un tal Álvaro Fraile (reconec que no el coneixia de res) que m'ha encantat. La copie ací:

Etiquetas (Álvaro Fraile)

Le llamas indecente porque anda entre la gente de mala reputación;
la llamas transgresora porque no hace caso a normas que no dicte el corazón;
le llamas idealista por querer vivir al día cada nuevo amanecer;
y a ese ni le llamas porque nadie se acuerda de él.

La llamas facilona por confundir siempre toda relación con amor;
le llamas optimista porque su punto de vista lleva siempre algún color;
le llamas inmaduro porque un día vio el futuro y así no se quiere ver;
no sabes llamar a ese porque ni le quieres conocer.

Le llamas el vendido porque cantó convencido y oye, su canción gustó;
le llamas retrasado porque va más lento y claro retrasa la producción;
le llamas el hortera porque en verdad se la pela vestir mal o del revés;
algo malo llamas a ese porque tú no le puedes ni ver.

Pon una etiqueta a cada persona y, tú tranquilo,
ya verás como aún nos sobran etiquetas para ti.

La llamas anticuada porque para ella es sagrada su religión y su fe;
le llamas bicho raro porque no lo tiene claro y no sabe muy bien quién es;
le llamas extranjero porque un día tuvo un sueño que acampó en otro país;
a ese no quieres llamarle que a saber que dice él de ti.

Le llamas diferente porque le es indiferente ser distinto a los demás;
le llamas progresista porque piensa que en la vida de algún modo hay que avanzar;
le llamas pordiosero porque eligió ser austero sin lujos ni propiedad;
y a ese no sabes llamarle porque no se te ha ocurrido ná.

Le llamas el asalta cunas por enamorarse de una que es veinte años menor que él;
le llamas la maricona porque ama a las personas sin fijarse si es mujer;
le llamas revolucionario por no pasar por el aro por creer en la igualdad;
y como a ese se la sopla, te cansaste de llamarle ya.

Hay una etiqueta, intransigente, a punto de ser puesta
para siempre en tu frente, una etiqueta para ti.

Feliç dia assolejat (de moment).

29 de gener del 2007

Felicidad, para siempre

Ja he escrit algunes vegades en este blog al voltant de la importància que té, per a mi, la música.

La música, a més de donar a la vida una altra dimensió, és un element capaç d'influir en l'estat d'ànim.

Si no, vegeu este vídeo que m'han passat. No havia escoltat mai parlar d'este grup xilé, que fa reggae, i que s'anomena com la placa continental que va donar lloc a les que hui en dia són, més o menys, les terres de l'hemisferi sud.



M'ha agradat molt, esta cançó. M'ha arribat a través d'un correu d'una molt bona amiga, en què ens desitja un bon començament de setmana.

Doncs, sí, és una molt bona manera de començar la setmana. Si escoltes detingudament esta cançó, el "bon rotllo" de la música reggae entra per l'oïda i, des del cervell, transforma el teu estat d'ànim, independentment que u siga o no aficionat a este grup o a esta classe de música (o a alguna que altra substància).

Doncs, això... Bona setmana, i felicitat per sempre! :-)

21 de gener del 2007

Aquellos maravillosos años

Serà que ja sóc "un iaio", com diuen, o serà la malenconia d'este hivern que ara comença a ser, però, siga lo que siga...

Fa unes setmanes em vaig retrobar amb una vella amiga de l'època universitària, que es troba a la vora dels 30 anys, amb la corresponent crisi per "revisió d'objectius" ("lo que volia fer" vs "lo que he fet fins ara"). Vàrem recordar vells temps, vàrem parlar d'amics comuns que ja s'han casat i tenen fills, i, en general, de l'evolució que han dut les vides d'aquells que coneixíem.

[Una època universitària en què, per a arribar al Campus de Burjassot, només disposàvem de l'autobús 63, que sempre anava a parir, i en què vàrem ser testimonis directes de la irrupció d'Internet en la vida acadèmica; encara recorde quan, per primera vegada, ens varen assignar, a cada alumne, una adreça de correu electrònic!]

També hui m'he retrobat amb una altra amiga que ja feia més de 5 anys que no veia. I també lo mateix.

Com deia la cançó de Celtas Cortos: "Hoy no queda casi nadie de los de antes, y los que hay, han cambiado". Molt fort! No m'esperava mai poder fer esta visió retrospectiva i adonar-me de quant i com han evolucionat les vides de la gent, i que les coses canvien inexorablement (gran parauleta).

Arran de tot açò, també em feia una reflexió important; molt senzilla, però important.

Estic molt content d'haver-me retrobat amb esta gent. Gràcies a això, m'he adonat que en aquella època universitària vaig ser molt feliç, que els amics varen ser molt importants en aquell moment de la meua vida i que em varen marcar positivament. Ho sabia, però hui n'he sigut més conscient que mai.

També ara són molt importants els amics, sense dubte!, i també ara puc dir que, en essència, sóc feliç... Però tota aquella època va ser el començament, l'inici de com sóc ara, d'allò que sóc ara... Ara ho veig, i me n'alegre profundament.