Per a mi, la paraula SACRIFICI implica esforç i lluita. És entrega de u mateix, principalment.
Em costa pensar amb claredat què és lo que sent quan llegisc tot açò.
Per una part, tinc en el cap lo que he aprés estos dies:
- Que cada u et pot vore d'una manera, però tu no pots controlar què percep la gent de tu, què els arriba, si els agrades o no. No pots controlar si agrades a la gent o no. Lo que sí pots saber i controlar és si t'agrades a tu mateix. Lo que hi ha en el teu interior, la motivació teua per a actuar, ha de ser independent d'allò que la gent espera de tu. Té a vore amb lo que TU esperes de tu mateix. És a tu mateix a qui no has de defraudar ni decebre.
- Que en la vida tot es reduïx a decidir unes prioritats, i a sacrificar-se o esforçar-se o lluitar per allò que tu has decidit que és prioritari o important PER A TU.
- On queden els demés? En el meu cas, queden en el meu cor, en el meu interior, ja que una de les meues prioritats és fer el bé als demés.
Últimament ho veig més, tot això. Em sent més en pau amb mi mateix. També em sent trist per J., per com ho està passant. No puc evitar sentir-me mal per ella. Patisc. Tant de bo açò se solucione prompte.
Demane forces a Déu per a mantindre'm ferm en les meues conviccions, per a continuar creant en mi el desig d'ajudar els demés, de sacrificar-me per ells.
També demane forces per a sacrificar-me en la Tesi. Em fan falta.
EDITE:
També m'adone que el SACRIFICI ve com a conseqüència del COMPROMÍS que u decidix tindre amb aquelles coses que prioritza, aquelles que per a ell són importants.
Per tant, afegisc la paraula COMPROMÍS a la cadena: avaluar, revisar, reflexionar → prioritzar → compromís → sacrifici.
