Continue kaminant

13 mesos després, torne a escriure.

Tinc la necessitat de continuar escrivint sobre dos aspectes molt relacionats de la meua vida: l'espiritualitat i el compromís social. Cap a eixos dos temes vaig a enfocar este blog, com pràcticament venia sent ja; només que ara en sóc més conscient, i tinc més clar el propòsit d'este blog.

Torne a kaminar... poc a poc

Bo, millor dit, torne a escriure allò que vaig kaminant, perquè realment mai no he deixat de kaminar, o, almenys, d'intentar-ho.

Com em recordava un bon amic a través d'un encertat e-mail, ja fa quasi un any que no escrivia ací. Realment, costa molt ser constant en açò d'escriure blogs. I, tot i tindre clar els beneficis que comporta a u mateix deixar per escrit les seues reflexions i experiències, hi ha vegades en què les coses urgents es mengen a les importants...

De tota manera, un any sencer de coses urgents no és creïble. El problema és més complex, i té dos o tres cares o aspectes: en primer lloc, de vegades no em sé organitzar, i això fa que l'important però no urgent es quede en l'oblit.

Segon: de vegades no és que no m'organitze, sinó que, realment, tinc massa faena. M'agradaria tindre'n menys; no estar sempre empalmant una cosa urgent amb la següent, ni dur quatre o cinc coses importants en el cap alhora.

Per últim, també vaig deixar d'escriure perquè veia que em llevava massa temps, però senzillament perquè no era capaç de mesurar o control·lar el temps que passava escrivint al blog. Puc perdre una vesprada sencera, perfectament, escrivint i pul·lint un post. I això no pot ser.

Realment, tot passa per organitzar-me millor. Pense que últimament (des de gener, més o menys) ho estic aconseguint. Espere que em dure.

I, per fi, he donat el pas de tornar a (intentar) escriure ací. Intentaré fer-ho almenys una vegada al mes; un propòsit humil, un objectiu fàcil de complir, per a començar.

També, ara tinc un motiu nou per a escriure. Porte molt, molt de temps dient que vull intentar comprometre'm en alguna activitat de tius social, sol·lidària... Viure per als demés, i no sols per a mi mateix.

Últimament he avançat prou (la meua consciència ho sap) en intentar pensar en els demés; particularment, en intentar estar atent a les necessitats de la gent més pròxima: parella, família, amics i companys de treball.

També, intente ser més coherent i fidel a mi mateix, i crec que ho estic aconseguint.

Doncs, bé, no fa molt una amiga ens va proposar a mi i a la meua parella participar en un projecte que està començant. Seria com la branca o vessant social d'un moviment juvenil.

De moment, no puc dir molt més, excepte que la meua parella i jo vàrem acceptar. Tenim una reunió a finals de mes. Vorem en què acaba tot açò; de moment, és una bonica aventura.

No ens plantejàvem comprometre's tan prompte en cap projecte social, però ho teníem com una prioritat de cara al futur (sembla que estiga palant d'un altre tipus de compromís... :-D ). De fet, en la meua lista personal d'activitats, projectes, etc., jo havia escrit no fa molt: "Voluntariat? Primer, organitzar-me". Bo, supose que ja estic prou organitzat...? No sé. El temps ho dirà.

Repensant este blog

Crec que esta és la temporada més llarga que he estat sense escriure ací. Ha sigut, en part, per falta de temps, però ho he fet conscientment: havia (i encara he) de dedicar el meu temps a altres coses que ara mateix són més importants i, sobre tot, més urgents i, fins que no aprenga a organitzar-me millor, la tasca d'escriure este blog ha quedat un poc aparcada, però no oblidada.

Alhora, en paral·lelisme total amb la meua vida, sí que està passant pel meu cap reorganitzar una miqueta este blog, replantejar el seu objectiu, repensar-lo...

Per a mi, principalment, este blog és i seguirà sent un lloc on escric al voltant de coses relacionades amb la busca d'una vida més completa i més plena, una vida coherent, sense superficialitat, sense apariències; perquè pense que és així com aconseguiré allò que tots busquem: la felicitat.

Així, els assumptes relacionats amb la sol·lidaritat seguirant sent principals per a mi, però també tractaré d'incloure informació en este blog al voltant de temes com els següents:

• Desenvolupament personal
• Gestió eficaç del temps
• Intel·ligència emocional
  
• Ètica, moral
• Eneagrama
• Sol·lidaritat i compromís
• Transeünts
• Xiquets, infantesa
  
• Tercer món
• Societat
• Activitats, esdeveniments
• Ecologia
  
• Cristianisme
• Música cristiana
• Paraula de Déu
• Espiritualitat
• Taizé
• Activitats, esdeveniments
  
• Oci i cultura
• Viatges
• Cine
• Teatre
• Llibres i còmics
  
• Música
• Humor
• Vida
• Vivències
• Reflexions
• Relacions de parella
• Amistat

D'alguna manera, amb esta llista (provisional i incompleta), també tracte de reflectir i estructurar els temes o assumptes que són importants per a mi, des d'una perspectiva de viure i aprofitar la vida plenament. Vull que, ara més que mai, este blog siga per a mi com una espècie de diari, centrat i orientat a eixe objectiu; és, per tant, (i sempre ha sigut) una ajuda per a mi, una eina per a aconseguir donar forma als pensament i organitzar-me millor la ment, entre altres coses.

Aprofitaré la nova funcionalitat d'etiquetes que oferix ara Blogger per a estructurar millor estos canvis, i classificar les noves entrades que hi vaja afegint.

Per tant, pareix que amplie un poc els continguts d'este blog (fins i tot amb el perill que semble un simple "batiburrillo" de temes), però tot seguix igual i, sobretot, l'objectiu en continua sent el mateix.

Ara bé, una de les coses que no pense canviar, de moment, és la llengua en què escric este blog. És per a mi, alhora, una necessitat i un compromís seguir escrivint en la meua llengua materna, el valencià. Sé que açò em resta moltíssimes visites i em restringix a un públic molt reduït (11,5 milions de públic potencial, front a uns 450 milions), però... if that was really important for me, then I could also choose English or Mandarin Chinese, and not only Spanish.

Per últim, no cal dir que bona part de la raó de ser d'este blog és també l'intercanvi d'opinions. Espere les vostres visites i els vostres comentaris. Perquè, d'eixa manera, este blog serà molt més ric i complet, i perquè també serà per a mi una forma de créixer i enriquir-me. :-)