Guia d'ONGs

La revista electrònica CONSUMER.es, que sempre sol oferir continguts sorprenentment interessants, acaba d'actualitzar el seu llistat d'ONGs (ong.consumer.es), on oferix algunes dades de relleu.

També hi ha un apartat de notícies solidàries que val la pena visitar.

Una altra vinyeta "nadalenca"

De El Roto. Publicat en El País de hui.

Este és el Nadal que tenim

Esta vinyeta del genial dibuixant El Roto ha estat publicada hui a El País (podeu punxar-hi per a fer-la més gran):

M'ha agradat molt. Sempre que puga, inclouré ací tires còmiques o vinyetes que tinguen a vore amb el tema d'este blog.

Estes altres són d'ahir i hui, de El Roto i de Forges, respectivament (de nou, punxeu sobre elles per a vore-les més grans):

Una manera diferent de començar el Nadal

Anit va ser el concert de Nadal del Grup Maranathà. Per a mi, era el primer concert de Nadal amb el grup, perquè altres anys no he pogut estar-hi. Només per això, ja va ser especial per a mi.

Però, a més, era el primer concert que féiem en el carrer, per a tot el món, i amb un equip de so complet...

La veritat, em costa resumir i posar per escrit de manera ordenada totes les sensacions, pensaments i coses que vull contar al voltant del concert d'anit...

En general, puc dir que per a mi va ser un dia relativament relaxat, i en gran part això és gràcies a Rafa, el guitarrista del grup Jhaire, que va estar amb nosaltres tot el temps (menuda currada, en tots els sentits), va responsabilitzar-se de l'equip de so, de l'aparell de mescles... i ens va donar alguns consells que van contribuir què ens sentírem més còmodes en la primera vegada que cantàvem d'esta manera.

Bo, intentaré fer un relat dels fets. El concert va començar realment a les 11 del matí, que és quan Juanjo i Rafa havien quedat per a arreplegar algun material d'Assisi i començar a muntar l'escenari. També varen comptar amb l'ajuda d'Amparo.

Cap a les 2 de la vesprada estàvem convocats tots els membres del grup per a dinar junts i, a partir d'ahí, començar a assajar i a fer els últims preparatius del concert. Cap a les 4 vàrem començar a provar els micròfons, per a equalitzar les veus (perdó si els termes no són els correctes, perquè tampoc no sóc cap expert en el tema)... Lo bo d'este moment és que ens vàrem acostumar a escoltar la nostra veu pels altaveus i vàrem perdre eixe poquet de por o de vergonya que ens podia quedar encara. I com deia, ens va servir també per a tranquil·litzar-nos i adonar-nos que tot estava controlat.

De 7 a 8 vàrem estar repassant tots els temes del concert, i ultimant detalls. Passades les 8, començava el concert. Teníem prou de públic, i encara va seguir acodint més gent, a pesar del fred que feia... Per sort, Begoña i la mare de Rosalia varen estar preparant i oferint xocolate calent als qui en volien.

Els temes que vàrem interpretar varen ser els següents:

• Happy Christmas (War Is Over)
• Amazing Grace
• Oh, Holy Night
• Blessed Be Your Name
• Last Christmas
• Oh, Happy Day
• Quiero Ser

I després, dos cançons de bonus que teníem preparades:

• ¿Qué hay del amor? (Where Is Love?)
• You've Got a Friend

No va eixir perfecte (varen haver errades que es van notar, i també varen haver-ne de les que no es noten; és normal), però a la gent li va encantar, i nosaltres vàrem gaudir un muntó. Tot el món va gaudir, per tant. D'això es tractava. De donar començament al Nadal d'una manera diferent.

Després d'ajudar a arreplegar tots els aparells de so, vàrem acabar la nit anant a sopar al buffet xinés del barri.

Jo, personalment —i ara passe ja del relat dels fets als pensaments i sensacions—, vaig començar a assajar este concert sense excessives ganes ni il·lusió, però segons anaven passant les setmanes anava veient que açò prenia forma, que, a més, gaudíem molt en els assajos, i que tots estàvem preparant este concert amb molta il·lusió... I ahir, el dia del concert, senzillament... ho vaig passar molt bé. Vaig estar molt a gust. Em vaig sentir content de formar part d'este projecte, millor dit, d'esta realitat, i em vaig sentir més identificat que mai amb allò que cantem i en allò que significa el grup Maranathá.

Vull expressar el meu agraïment a totes les persones del grup per l'entrega i la bona actitud que han demostrat, i de la qual m'han aconseguit contagiar: Mar, Nuria, Ana, Marta, María, Maria, Helena, Rosalía, Xema, Alberto, Juanjo, Gonçal (he tractat de reproduir l'ordre en què estàvem situats per a cantar), i també als qui estaven però no van cantar: Jere, Gonzalo, Concha;... la vostra presència ens va espentar cap endavant.

I gràcies de nou a Amparo i a Rafa, perquè sense vosaltres possiblement tot hauria sigut un preciós caos. Gràcies a les xocolateres, perquè vàreu fer que el fred fóra més suportable; que no sols de música viu el ser humà. Gràcies a la Parròkia per la seua col·laboració en tot.

I gràcies a tota la gent que vàreu vindre. Perquè feu que açò tinga sentit. Perquè este concert, si era a benefici d'algú, era a benefici vostre.

BON NADAL!

Comerç just (II)

A partir de l'article a què feia referència en la meua entrada anterior, i fent una busca ràpida amb Google, he confeccionat la següent llista de llocs en València i en la resta de la Comunitat on l'acte de comprar esdevé una miqueta més just per a tots:

• Intermón Oxfam
  c/ Marqués de Dos Aigües, 5 - València (902330331)
  www.IntermonOxfam.org
  
• UNICEF
  c/ Comèdies, 17-baix - València (963527963)
  www.ozonalia.org
• Sodepaz/sodepau
  c/ Carnissers, 8 - València (963917694)
  www.sodepaz.org
  
• Contraste
  Mercat Central, parada 225 - València (963829134)
• Ecoespai de Rusafa
  Rector Femina, 2 - València (654440921)
• El Puntet
  c/ Indústria, 24-baix - València
• La Cistella Ecològica
  c/ Pere III el gran, 20 - València (963738343)
• La Pitera
  Plaça de Vannes, 8-baix - València (963943863)
  
• Nu-Kua
  c/ Quart, 20 - València (963921767)
• Intermón Oxfam
  Pintor Velázquez, 29 - Alacant (965216823)
• Cooperativa Aigua Clara
  c/ Ramón y Cajal, 91 - Alberic (962442493)
• Comercio Justo
  c/ Carlos Galiana, 4 - Callosa de Segura (965310298)
  
• Tienda de Comercio Justo
  c/ Mèxic, 10 - Elda
• Guimerà Productos Artesanos
  Verge del Pilar, 27 - Morella (964173115)
• Altre Món
  Av. Aurelio Guaita i Martorell, 21 - Picassent (961242010)
• La tenda de tot el món
  Passatge Vicente Moliner, 4-baix - Port de Sagunt (962679026)
  www.la-tenda.org
  
• AJT de Vinalesa
  c/ La Fàbrica, 1 - Vinalesa

Esta llista NO està validada. És a dir, és possible que algunes d'estes adreces o dades siguen errònies, o que les botigues hagen canviat, o no hi existisquen... Si puc, aniré actualitzant-la i completat-la.

He fet la selecció pensat sobre tot en les compres nadalenques i en ciutat... També podeu trobar una àmplia selecció de productes per al "dia a dia" en el web d'Intermón, per exemple.

També m'ha cridat l'atenció esta pàgina, per la informació que proporciona: http://www.ideas.coop

No sé... Per a mi, l'objectiu seria poder arribar a fer les compres de Nadal només en comerços d'este estil, però això encara és un poc utòpic. No puc regalar-li al meu cunyat el famós i ubicu "café de comercio justo" pels Nadals, per exemple...

Què n'opineu?

Cançons per a un Nadal diferent

Ja he comentat ací que pertanc a un grup de música anomenat Maranathà.

Este pròxim divendres fem un concert a l'aire lliure (pareix que l'oratge sí ho permetrà), a les portes de la Parròquia Mare de Déu del Carme (c/ Alboraia, 33, València).

Hem posat com a títol al concert "Cançons per a un Nadal diferent". Perquè no volem que este siga un Nadal dels que habitualment vivim, ple de consumisme, ple d'hipocresia... Volem que siga un Nadal diferent, ple de solidaritat, d'esperança, d'autenticitat... i per això, cantem cançons diferents, que trenquen amb l'habitual; cançons que reflexen allò que, d'alguna manera, volem viure...

Bé, doncs això. Vos esperem el pròxim divendres, 23 de desembre, a les 8 de la vesprada.

Comerç just (I)

Fent una busca ràpida per Internet he trobat un article interessant en la revista electrònica Consumer.es (sempre amb molt bons articles, encara que d'altra classe).

En ell es destaquen les que podrien ser les regles d'or del comerç solidari. Són estes:

• Reducció de la cadena de mitjancers.
• Pagament d'un preu just. El preu de compra està en funció dels costos de les matèries primeres, de la producció i del temps i de l'energia invertits. Han de permetre al productor aconseguir un nivell de vida raonable.
• Condicions laborals dignes.
• Sense discriminació per sexe, raça, religió...
• Condemna de qualsevol forma d'explotació infantil.
• Relacions comercials a llarg termini.
• Pagament per avançat de la mercaderia (fins a un 60%).
• Inversió dels beneficis en el desenvolupament de la comunitat.
• Respecte al medi ambient.
• Productes de qualitat.

(Revista Consumer)

L'article complet s'anomena "Comerç just: Iniciativa per a afavorir la igualtat entre els pobles" (també es pot llegir en castellà).

Preparados, listos... ¡¡¡ya!!!

Des de ja fa uns dies s'ha donat l'eixida a eixa competició de fons en què s'ha convertit el Nadal. És més que l'època més consumista de l'any. És, com dic, una competició de fons, una prova de resistència, una prova de "a vore qui aguanta més":

• A vore qui aguanta més temps comprant i gastant sense mesura.
• A vore qui aguanta més menjant sense parar.
• A vore quant de temps aguantes mirant anuncis de perfums, menjar i joguets en la televisió.
• A vore qui aguanta més temps en el centre de la ciutat en hora punta de compres sense que li agafe un atac d'ansietat.
  
• Si eres treballador (sobre tot, temporal) en un comerç, a vore qui aguanta més hores treballant sense parar, sense menjar, sense assentar-se, aguantant l'histerisme, les presses i la mala educació habitual en els compradors compulsius de Nadal.
  
• A vore qui aconseguix mantindre durant més temps el somriure hipòcrita en les reunions familiars. Tota una prova de paciència.
• A vore qui aguanta més temps les nadales revellides a tota hora, sobre tot en ràdio i televisió.
  
• A vore, en definitiva, qui aguanta més este ritme al·lienant i consumista.

Un Nadal diferent és possible. Ho sé. Lo que passa és que és difícil trobar-lo...

I ara, lamentablement, hui diumenge, he d'anar a fer les meues primeres compres nadalenques. Vaig a tractar enguany de fer almenys una xicoteta part de les meues compres en comerços sol·lidaris, tipus Intermon. Lo que passa és que és difícil trobar llocs així. Faré una "recerca" a l'estil CSI i escriuré ací sobre llocs de comerç sol·lidari, o comerç just.

No tingues por, Maria

Ja hem arribat al 4t Diumenge d'Avent. Sense adonar-nos, ja s'acaba el temps de preparació per al Nadal...

L'Evangeli d'este diumenge ens recorda l'episodi de l'Anunci del naixement de Jesús a Maria.

Copie ací un paràgraf del comentari a esta lectura que pot trobar-se en el web de Servicios Koinonia:

El evangelista Lucas pone de manera consecutiva el anuncio a Zacarías y el anuncio a María para resaltar que la acción de Dios se manifiesta fuera del Templo, fuera del lugar sagrado, en medio de los pobres y abandonados, como lo es María triplemente excluida por ser mujer, por ser pobre y por ser joven. Y es en ese lugar de marginación y pobreza donde el proyecto de Dios para la humanidad va a fructificar, por medio del sí consciente de María y de todos los que se identifican con ella.

(servicioskoinonia.org)

Res a afegir. Em pareix un text suficientment clar, i que m'ha arribat al cor.

Kaminant? Potser, però, cap a on?

Ja fa temps que no escric ací. Tinc pendents alguns apunts, que estan ara mateix en mode "esborrany"... En part, vaig deixar d'escriure inicialment per un problema amb Blogger, que m'anava molt lent. Però la veritat és que ara no trobe temps per a posar-me a escriure, ni tantes ganes com abans...

Quant m'han durat enguany (en este curs, vull dir) l'espenta, la força, l'energia, —en definitiva— les ganes per canviar interiorment, per tindre un canvi d'actitud? Fins a mitjans de novembre?

Potser estic sent massa dur amb mi mateix... És cert que allò que conta són els fets (els fets de cada dia, de cada setmana, de cada mes...), però, encara que els fets sembla que no acompanyen, no tinc dubte de les inquietuds que tinc dins de mi, i que em van dur a començar este blog fa uns mesos, entre altres coses.

Pense que es tractaria d'analitzar de veritat dos coses: d'una banda, la meua motivació interior, què és allò que me mou, etc... I, d'una altra, els fets: què faig, a què dedique temps, què és allò que pose en primer lloc, i què deixe per al final o oblidat... I les raons de tot.

A la vegada que escric, estic aclarant un poc les meues idees... Necessitava parar-me a pensar un poc, a analitzar... Crec.

D'una banda, sé que és normal no mantindre l'ímpetu del principi, i, com deia adalt, no tinc dubte de les meues motivacions, o de les meues inquietuds, millor dit. A mi, lo que me mouen són les persones, i, encara que ara estic en una temporada en què la meua prioritat, que absorbix bona part del meu temps, és el meu treball, no deixe de pensar en les persones, en ajudar... No he abandonat una mínima actitud en el dia a dia.

Però sí he de reconéixer que he baixat prou la meua consciència de ser "persona que vol canviar el món en el dia a dia"... M'he deixat prou portar per la rutina, i he deixat de llegir i de preocupar-me per saber què passa en tantes parts del món on estan passant-ho mal, fins i tot en la meua pròpia ciutat...

També, he fracassat (de moment) en el propòsit d'organitzar-me més el temps i, sobre tot, de fer oració... I ahí vénen els meus majors dubtes... Què significa això? O, millor dir, per què passa això? Simplement perquè no tinc temps? O bé, tinc temps per a lo que vull, i això vol dir que realment fer oració no és ara mateix una cosa important per a mi? Les dos explicacions són vàlides, són possibles, són raonables... Però només una d'elles (o una altra diferent, mescla de les dos) és la correcta en el meu cas. I em costa realment saber-ho.

Crec que en açò, com en altres temes, estic tornat a trobar-me estos dies cara a cara amb la meua debilitat, amb les meues limitacions... Límits dels quals de vegades, la majoria del temps, no sóc conscient.

Després de tornar a llegir açò, clarament veig que el fet de no saber organitzar-me bé del tot, de vegades fa que totes les demés coses no vagen tan bé com vull...

Però també pense que hi ha un problema de voluntat, de saber què vull realment. Si tinguera més clar allò que vull, actuaria més decididament, i em rendiria més el temps, arribaria a tot on vull arribar? No sé...

Sóc com sóc, i camine fins on jo mateix vaig assenyalant... No em puc queixar. I és tan simple com això... Però he saber cap a on estic assenyalant... :-D

[fora de tema] Comptes de Gmail

Ja no és una novetat, però qui vullga un compte de Gmail, pot aconseguir-lo demanant-me'l a kaminant@gmail.com. Només me'n queden 9. Me'n queden 99.

Si voleu més informació al voltant de Gmail, el correu gratuït i quasi infinit de Google, podeu llegir les següents pàgines:

• google.dirson.com - Gmail. Google ofrece email gratis
• Gmail - Sobre Gmail
• Navegante.com - Gmail: toda una revolución
• GMail Drive - Una de les moltes aplicacions que fan possible usar els comptes de Gmail com a "discs durs" virtuals.
  

Deu verges (II)

Alguns comentaris més al voltant de la paràbola de les deu verges:

• L'oli del qual cadascú s'ha de proveir simbolitza:
• L'amor
• Les bones obres
• Buscar la voluntat de Déu
• ...
• Per tant, eixe oli no és una cosa que es puga compartir. Lo que tu faces, no ho va a fer ningú per tu. Ningú no pot amar en nom d'una altra persona.
• Les verges sensates són les qui escolten la Paraula i la posen en pràctica.

Coses que fa pensar i plantejar-se esta lectura:

• Estic atent a les necessitats de la gent que m'envolta?
• Em quede a les portes, perquè no estic preparat?
• Quan et quedes a la porta, sense poder entrar, és quan te n'adones que no has fet res per tindre oli.
• És convenient CANVIAR D'OLI cada cert temps.

Més idees:

• El Regne és una cosa que es treballa tots els dies.
• Com podem estar sempre atents als demés?
• Com podem estar tan disponibles i preparats davant l'arribada de l'espós com ho estaríem si ens crida la nostra parella, siga el moment que siga?
• Lluitar contra l'acomodament, i la rutina. Reordenar les prioritats!
• La rutineta de cada dia pot estar molt bé, però... Cal trencar-la i posar sempre en ella un lloc per a pensar en els demés, per a ser conscient que som tots germans, anar construint Regne amb xicotets detalls...

Pense que la realitat és que no podem de repent bolcar-nos en els demés i estar súper disponibles i voler a tots un muntó... No, seria artificial. Pense que això al final t'ha de sorgir, que t'ha de nàixer de dins; pense que ahí entra també la gràcia de Déu, per a qui crega en ella. I si no et naix, no passa res... Òbviament, u ha d'esforçar-se (la gràcia "només" ve a cobrir les nostres limitacions, o alguna cosa aixina, no?), intentar superar-se, superar poc a poc l'egoisme, etc.

Per això, pense que és tan important mantindre un temps diari o setmanal per a practicar alguna classe d'oració (digueu-li meditació o reflexió, si voleu). Crec que és a través de l'oració com u pot obrir-se de veritat, i també trencar la rutineta diària que ens allunya dels demés.

És en l'oració on deixes tu de parlar, i passes a escoltar. I fa falta escoltar, parar-se, deixar parlar a Déu dins del teu cor, per a poder avançar i passar a l'acció, donar un passet més endavant... lluny de l'egoisme. Si només parles tu, res no canviarà.

Oració i tractar d'organitzar-me el temps, d'una manera realista. Si no, l'oració serà una cosa més en la meua llarga llista de coses a fer "a salto de mata".

Deu verges (I)

La lectura que anem a comentar en el grup hui divendres és l'Evangeli del pròxim diumenge:

Amb el Regne del cel passarà com amb deu xiques que van prendre les seues torxes per eixir a rebre l'espós. N'hi havia cinc que eren insensates i cinc que eren sensates. Les que eren insensates van prendre les seues torxes però no es van endur oli. En canvi, les sensates es van endur gerretes amb oli juntament amb les torxes.

Com que l'espós tardava, els vingué son a totes i es van adormir. A mitjanit es va sentir un clam:

—L'espós és ací. Eixiu a rebre'l!

Llavors totes aquelles xiques es van despertar i començaren a preparar les seues torxes. Les xiques insensates van dir a les sensates:

—Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes s'apaguen.

Les sensates respongueren:

—Potser no n'hi hauria prou per a nosaltres i per a vosaltres; val més que aneu als qui en venen i vos en compreu.

Mentre anaven a comprar-ne, va arribar l'espós, i les qui estaven a punt entraren amb ell a les bodes. I la porta quedà tancada.

Finalment arribaren també les altres xiques i deien:

—Senyor, Senyor, obri'ns!

Però ell va respondre:

—Vos assegure que no vos conec.

Vetleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora.

(Mt 25,1-13)

Si et pares a pensar-ho, és una lectura estranya... Deu xiques? Deu verges? Totes per a un "senyor"?

Bé, realment es tracta de deu xiques no casades, però en edat de casar-se (per això són anomenades verges, en este cas), que han de fer de dames d'honor de l'espós en la seua boda. [Esta explicació i els paràgrafs següents estan basats en els comentaris a la lectura que es poden trobar a la Bíblia Valenciana.]

Arribat el moment de fer servir l'oli de recanvi, les xiques insensates demanen una cosa impossible: l'oli no arriba per a totes.

Al final, estes xiques queden en evidència: no es pot pretendre entrar en el Regne si es té una actitud contradictòria. O s'està a punt o no s'hi està.

La paràbola és una invitació a vetlar i a estar a punt per a la vinguda del Senyor. ARA és el moment de proveir-se d'oli, és a dir, ara és el moment de fer la voluntat de Déu.

Esta paràbola també parla que, al remat, el final de la història depén del camí que tu has anat triant. [Açò ho he trobat en els comentaris bíblics de Koinonia.]

A mi, la lectura em fa pensar en si faig tot lo possible o no per construir un món més just. Tinc oli en la meua torxa? Estic preparat?

Estic pensant en el dia a dia, no en grans projectes o accions, encara que també. Però és això... saber mantindre l'actitud dia a dia.

Els "sense terra", fora de l'agenda de Lula?

A un any per a les eleccions presidencials a Brasil, el Moviment dels Sense Terra recorda a Lula que no ha complert les seues promeses d'assentar milers de famílies i acusa el Govern de prioritzar l'agenda econòmica a la social.

(www.canalsolidari.org)

Podeu llegir la notícia completa (també en castellà).

Quan Lula da Silva va accedir a la Presidència de la República de Brasil, les esperances en la gran reforma social que pretenia dur a terme eren molt grans. Els anys han anat demostrant que no era tan fàcil; hi ha hagut molts problemes (casos de corrupció inclosos...).

De tota manera, deixe pendent fer una relació de llocs web interessants amb informació sobre els problemes socials i econòmics a Brasil.

Nota de premsa de la jornada d'arreplegada de firmes de Pobresa Zero

Reproduïsc ací la nota de premsa que des de la Plataforma Pobresa Zero a la Comunitat Valenciana ha sigut remesa als mitjans de comunicació.

MÁS DE 14.000 FIRMAS RECOGIDAS EN UN SOLO DÍA RECLAMANDO EL 0,7

Valencia, 25 de octubre de 2005.- La Campaña Pobreza Cero salió a las calles de la Comunidad Valenciana el sábado 22 de octubre en Valencia, Castellón, Xàtiva, Sagunto, Elda, Petrer, Alzira, Gandía, Villareal y así hasta 16 ciudades y pueblos. 48 mesas informativas y de recogida de firmas se localizaron en los lugares más concurridos, especialmente de Valencia, donde se instalaron 32 mesas. Un total de 14.600 firmas fueron recogidas demandando al Consell una política más decidida de lucha contra la pobreza en los países en que ésta más se concentra. Una demanda que incluye alcanzar en esta legislatura el 0,7% del presupuesto a Cooperación para el Desarrollo, priorizando sectores sociales básicos, y desvincular esta ayuda de intereses comerciales.

De las 14.600 firmas recogidas, 11.600 lo fueron en la ciudad de Valencia. La campaña, que ya comenzó antes del verano, se prolongará hasta final de año, cuando serán presentadas las firmas al gobierno valenciano, por lo que todavía seguirá con su recogida entre las distintas asociaciones y organizaciones, más de 150, que se han adherido a esta iniciativa de la Coordinadora de ONGs de desarrollo.

Los actos de la campaña, cuyo símbolo es un lazo blanco, continuarán en el último trimestre del año, para concluir con una manifestación el día 17 de diciembre. La campaña se está realizando en más de 100 países ejerciendo presión también sobre los distintos gobiernos para que cumplan los objetivos del milenio para erradicar el hambre y la pobreza comprometidos por todos los gobiernos en la Declaración del Milenio de Naciones Unidas del año 2000.

Un altre "Zero"

Una altra iniciativa del tipus "Zero", encaminada esta vegada a reduir les emisions de diòxid de carboni ("dióxido de carbono"): ZeroCO2 (en castellà: CeroCO2).

ZeroCO2 pretén aconseguir una acció immediata enfront del canvi climàtic, tant en empreses, com en l'administració com en la gent del carrer.

Bo, és un web i una iniciativa molt interessants... Un bon punt per a començar:

• Com podem reduir les emissions de CO₂ en casa i en el treball.

A través del web també es pot col·laborar econòmicament en projectes mediambientals per a la reducció del diòxid de carboni.

Firmes contra la pobresa

Pot ser utòpic, però de segur que si ningú no fa res, res no canviarà.

Hui ha sigut a València la gran campanya de recollida de firmes dins de la campanya de Pobresa Zero.

En la taula que teníem situada entre la Plaça de Bous i l'Estació del Nord hem arreplegat més de 500 firmes... Més enllà del nombre concret de firmes, per a mi ha sigut important l'impacte que ha tingut la campanya en la gent. Moltes persones havien firmat ja en altres taules, repartides hui per tota València, o ja havien firmat en el seu poble, etc.

Dels qui no coneixien la campanya, molts s'han alegrat de descobrir que existix un moviment com este. És molta la gent que pensa que els governs poden fer molt més per acabar amb la desigualtat i la pobresa.

Clar, també hi ha hagut moltes persones que passaven del tema, o que —com me n'ha dit una— no volien firmar perquè "volien que hi hagueren pobres"... Hi ha de tot, la veritat.

Bé, per a acabar, algunes informacions que potser siguen interessants per a qui em llegisca:

• La campanya d'arreplegada de firmes NO s'acaba hui. Es poden seguir recollint-ne fins a mitjans de desembre. Si penseu que podeu col·laborar-hi, baixeu-vos el full de firmes i recolliu-ne pel vostre treball, el vostre lloc d'estudi, etc. Les firmes que arreplegueu, les podeu enviar per correu postal a l'adreça que figura al peu dels fulls.
• O, millor encara, feu-vos voluntaris de la Plataforma Pobresa Zero a la Comunitat Valenciana.
• No deixeu d'apuntar en la vostra agenda les pròximes activitats a la Comunitat Valenciana.
• Encara no teniu clar què s'està demanant i per què s'arrepleguen firmes? Llegiu la meua entrada prèvia sobre el tema o visiteu la pàgina de Pobresa Zero. També teniu disponible el següent dossier.
• Per on començar? 10 coses que podeu fer per col·laborar a la campanya Pobresa Zero.

Bé, pense que ja és suficient informació sobre el tema. Ja n'hi ha prou de pensar i de parlar... Actuem!

Coses a tindre en compte

En este blog no sols vull escriure de projectes, idees, pensaments... També vull escriure ací coses a tindre en compte, en general, i en particular coses relacionades amb les trampes en què sovint caic... no sé. Millor serà començar.

Unes bones amigues m'han donat alguns consells per a kaminar un poquet més recte, i vull ficar-los ací.

• No despistar-me. Fer lo que he de fer, i no tant lo que m'apetix en cada moment.
• No pensar tant, i seré més feliç.
• Parle molt amb mi mateix. —De veritat? —Sí, de veritat, t'ho dic jo.
• Organitzar-me millor el temps, i fer-ho d'una manera realista.
• Si m'alce de matí volent canviar el món, em gitaré de nit totalment desil·lusionat.
• La clau: intentar dia a dia que la vida de la gent que m'envolta siga millor. No som illes; l'efecte es pot anar transmetent.
• O siga, pensar globalment, actuar localment.
• Fer exercici genera endorfines.
• No perdre tant el temps No dedicar excessiu temps a certes activitats, per exemple amb este blog. Control·lar. No despistar-me. Dedicar temps a cada cosa segons la seua importància i, sobretot, la seua urgència. Saber prioritzar.
  
• És un fet que quan m'adone que sóc capaç de fer una cosa, de canviar un hàbit, etc., és quan comence a ser capaç de fer-ho.
  

A mode de resum, i com a conclusió i remei a tots els meus mals, diré que he d'aconseguir centrar-me més a FER LA TESI.

¿Hacia dónde prefieres mirar?

Esta vinyeta va ser publicada fa dos dies en El Periódico, i em va agradar prou.

Recollida de firmes en el Poli

Bo, doncs finalment hui he estat dos horetes en la recollida de firmes de la campanya Pobresa Zero que està tenint lloc hui en el Poli, tal i com vos vaig contar.

No ha estat mal, l'experiència. La gent ha col·laborat, encara que molts no tenen confiança que s'aconseguisca res amb les firmes...

Les pròximes activitats són la xarrada del dijous dia 3 de novembre en l'ETSEI (Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials) i la manifestació en desembre (vegeu la meua entrada anterior).

Odres nuevos

Hui he descobert un nou grup de música cristiana: Odres Nuevos.

Són de Granada, i lo poc que he escoltat em recorda un poc a l'estil de Brotes de Olivo... Bo, no són iguals, però és un poc eixe estil, eixa manera de cantar... Tenen més acompanyament de piano, per exemple, i quasi totes les cançons que he escoltat són prou lentes, però pense que això és, en part, degut a la temàtica (ho explique de seguida).

[És que jo pense que, en general, és difícil classificar la música cristiana, excepte si es tracta de grups que tinguen un estil concret i conegut... Hi ha de tot. Fins i tot existix un grup anomenat Skaterrestres, que fan ska cristià!!! No tinc ni idea de si són molt famosos o no, però pense que va a ser que no...]

Vaig conéixer este estiu a Taizé una xica que pertany a este grup, Odres Nuevos. Vaig comprar-li un CD, i hui, per fi (2 mesos després!) l'he escoltat. M'ha agradat molt. És un disc molt tranquil i, potser, íntim; en este treball (no és el primer que editen) han posat música a poemes de Pedro Casaldáliga.

Les cançons que més m'agraden del disc (que s'anomena El corazón lleno de nombres), al menys en una primera passada que he fet, són:

• Es tarde
• El corazón lleno de nombres
• Yo me atengo a lo dicho
• Somos el Reino
• Villancico macroeconómico y mundializado
• Y mais nada

Les lletres, tant d'estes com de la resta del disc, són precioses. Estes les he destacades perquè m'agradava més la música, el ritme, o l'acompanyament... Ja en copiaré ací alguna.

Són cançons/poemes que parlen de començar a actuar, d'actuar amant als qui tenim davant, de viure en pobresa i humilitat, d'estar obert... No sé. M'agrada, i m'ha arribat.

Vos anime a conéixer este grup, si teniu la possibilitat. No he trobat cap adreça a Internet on aparega, excepte alguna coseta relacionada amb la NAO (Nit d'Art i Oració), on sembla que han participat.

Seguiré escrivint al voltant de música cristiana en este blog, i també sobre Taizé.

Només comentaré que jo també estic en un grup de música cristiana: Maranathá. Ja escriuré sobre ell en altres entrades...

Ara tan sols vull comentar que, per a mi, la música és un vehicle d'expressió molt important. De fet, la cita que més m'agrada és atribuïda a un conegut filòsof alemany, el pensament del qual, curiosament, era més bé anticristià:

Sense música, la vida seria un error.

(F.W. Nietzsche)

Acabe amb una proposta / suggerència / petició. Introduïu un comentari i digueu-me quins grups de música cristiana (espanyols o estrangers) vos agraden.

Espere les vostres respostes, de veritat!!!! Gràcies! :-)

Cent accions contra la pobresa en esta tardor

Concerts, seminaris, actes al carrer... L'Aliança Espanyola contra la Pobresa impulsarà un centenar d'accions en una vintena de ciutats per conscienciar la població que la lluita contra la pobresa ha de ser una prioritat.

(www.canalsolidari.org)

Podeu llegir la notícia completa (també en castellà).

En este blog inclouré sovint notícies d'este estil, així com enllaços a webs o a materials interessants, relacionats amb la solidaritat, la lluita contra la pobresa i la desigualtat, etc.

La primera acció que tenim a la vista en la Comunitat Valenciana és l'arreplegada de firmes del dia 22 d'octubre (el pròxim dissabte). En la Universitat Politècnica, per exemple, s'ha avançat a demà dimarts, dia 18.

Per què i per a què, esta arreplegada de firmes? Bàsicament, la Campanya Pobresa Zero —que forma part de la Crida mundial contra la pobresa, en la qual participen organitzacions de més de 100 països— perseguix pressionar un poquet els governants perquè recorden allò a què es van comprometre l'any 2000, en la Cimera del Mil·leni; això és:

• Eradicar la fam i la pobresa del món.
• Ensenyança primària per a tots.
• Igualtat de sexes.
• Combatre la SIDA.
• Garantir la sostenibilitat del medi ambient.

Eixos són només alguns dels reptes que les nacions es van marcar per a l'any 2015.

Més concretament, amb l'acció d'arreplegada de firmes es pretén que els governants s'adonen de la gran quantitat de gent que desitja vore accions concretes encaminades a fer possible la consecució d'eixe ambiciós programa.

A la Comunitat Valenciana, les firmes arreplegades s'adreçaran als polítics del Consell i de les Corts Valencianes.

Altres accions que van a tindre lloc en València pròximament són les següents:

• 18 d'octubre, dimarts.
  Recollida de firmes Plataforma Pobresa Zero en la UPV. Meses en Àgora i Trinquet.
• 22 d'octubre, dissabte.
  Gran día de recollida de firmes Plataforma Pobresa Zero, Comunitat Valenciana.
• 23-27 d'octubre, diumenge-dijous.
  Recollida de firmes als campus de la UV, durant la Setmana de Benvinguda.
• 27 d'octubre, dijous.
  Informació sobre la campanya Pobresa Zero a l'entrada del Concert de Benvinguda de la UV. Plaça de Bous de València.
  
• 3 de novembre, dijous, 12.30h.
  Confèrencia-col·loqui. "Els objectius de desenvolupament del mil·leni i la lluita contra la pobresa". Saló d'actes de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de la UPV.
• ¿16 de novembre, dimecres?
  Dia de la Banda Blanca en la UPV. Exposicions de fotos.
• 19 de novembre, dissabte.
  Dia de la Banda Blanca. Actes mediàtics Plataforma Pobresa Zero, Comunitat Valenciana.
• 17 de desembre, dissabte, 20h.
  Manifestació Pobresa Zero. Plataforma Pobresa Zero, Comunitat Valenciana.
  

Enllaços relacionats:

• Calendari d'accions contra la pobresa per a la tardor, detallades per mesos i ciutats (en castellà).
• Informació i seguiment sobre els objectius de Desenvolupament del Mil·leni, en la pàgina del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament.
  
• Text complet de la Declaració del Mil·leni de les Nacions Unides (en castellà).
• Pàgina de la Coordinadora Valenciana d'ONGD, amb informació de la campanya a la Comunitat Valenciana.
  
• Pàgina web de la Plataforma Pobresa Zero a la Comunitat Valenciana.
• Pàgina del Grup d'Acció de Pobresa Zero a la Universitat Politècnica de València.
  

L'Eneagrama, una altra vegada

Este cap de setmana he assistit a un curset sobre l'Eneagrama que impartien els germans de Sant Joan de Déu. Ha estat molt bé, i m'ha resultat molt profitós!

Per als qui no sapieu res de l'Eneagrama, vos diré que, bàsicament, es tracta d'una teoria de la personalitat que ajuda a un millor autoconeixement i, per tant, és una ferramenta per al creixement personal. També es presenta, des d'un punt de vista menys occidental, com un camí espiritual.

No vaig a escriure molt ara sobre el curset, perquè estic molt cansat i lo millor és reposar tot lo viscut i lo aprés. Tampoc no pense ficar ací, de moment, cap enllaç a webs sobre l'Eneagrama, perquè a l'Internet hi ha molta morralla sobre el tema, i poc de material bo.

Només diré que per a mi ha sigut una sort poder tornar a rebre un curset sobre el tema, després d'haver conegut l'Eneagrama fa quasi 5 anys, pense. Era un curset introductori, de nou, però ha passat tant de temps que per a mi ha sigut diferent, i molt aclaridor.

Només diré que he confirmat que pertanc o estic en la tipologia o eneatipus Dos. En el curset, de vegades hem estat reunits en grups menuts de treball, per tipologies. Doncs bé, quan hem possat en comú algunes coses en el clan de Dosos... ha sigut totalment revelador!!! Coincidíem en coses que jo no m'esperava, que no pensava que foren pròpies del Dos. Però després, en analitzar-ho junts, tot quadrava.

El Dos és l'ajudador, el manipulador. La seua passió és l'orgull, la vanaglòria. El temor bàsic i originari del Dos és la por a no agradar, i, per tant, té fixació per agradar. Per això, el tret principal del seu caràcter (l'habilitat que ha desenvolupat per a fer front a la vida des d'eixa por, la primera màscara, necessària en certa manera per a sobreviure) és la servicialitat.

Tendix a ser empàtic, afectuós, generós, però també possessiu i manipulador, perquè a canvi de l'afecte que dóna als demés, espera obtindre reconeixement. Necessita eixe feed-back, necessita que li diguen que ho ha fet bé, que li tornen també afecte... Tendix a crear dependències, a voler fer-se imprescindible.

La seua virtut és la humilitat. Quan el Dos aconseguix ser plenament conscient de la seua fixació, assolix la humilitat i la sinceritat; actua de manera totalment desinteresada i és capaç de ser objectiu i realista quant a la seua capacitat d'ajuda (normalment, els Dos no sabem dir "no", i ens sentim mal quan no podem ajudar a algú).

Es poden dir moltíssimes més coses dels Dos, però ja seguiré en un altre moment.

Tal i com he escrit açò, em dóna por que semble massa una espècie d'horòscop o tarot. Realment l'Eneagrama resulta una ferramenta molt bona per a l'autoconeixement. Una vegada eres conscient de l'eneatipus en què estàs atrapat, tens clar quin és el lloc on has d'arribar i el camí que has de seguir. La línia recta, en este cas, és el camí més difícil.

Al Cèsar i a Déu

Hui (bo, ahir) hem tingut la primera reunió del nostre grup de reflexió al voltant de la Paraula.

Hem llegit i comentat la lectura de l'Evangeli del pròxim diumenge, que és la del tribut al Cèsar. La reproduïsc ací:

Llavors els fariseus van planejar la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora. I van enviar els seus deixebles i els partidaris d'Herodes a dir-li:

— Mestre, sabem que dius la veritat i que enseyes de veres el camí de Déu, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones. Digues-nos què et pareix: ¿És permés o no pagar tribut al Cèsar?

Jesús es va adonar de la seua malícia i els digué:

— Per què em poseu a prova, hipòcrites? Mostreu-me la moneda del tribut.

Ells li portaren un denari. Jesús els preguntà:

— De qui són esta cara i esta inscripció?

Li responen:

— Del Cèsar.

Jesús els diu:

— Per tant, doneu al Cèsar allò que és del Cèsar, i a Déu allò que és de Déu.

En sentir esta resposta quedaren sorpresos i, deixant-lo, se'n van anar.

(Mt 22,15-22)

Ha sigut una lectura que, a pesar de ser prou coneguda, m'ha arribat prou dins. M'ha fet plantejar-me realment si jo tinc al Cèsar (al món) com a "senyor" de ma vida, o a Déu (a l'entrega als demés). El dubte està ahí, seguix ahí.

Sobre tot, la lectura diu això: els fariseus plantegen a Jesús un problema sense solució. Si diu que cal pagar tribut al Cèsar, està reconeixent-lo com a sobirà d'Israel, lloc que només pot ocupar Déu. Si diu que no cal pagar-lo, es convertirà en un rebel polític que fomenta la desobediència. I ell dóna una resposa sorprenent: "Si voleu donar-li tribut, doneu-li'l, és igual. A Déu doneu-li el seu tribut, la vostra ofrenda".

Comentant esta lectura en el grup, una persona ha dit que, per a ella, açò li deia que és possible estar en el món, en la societat, i fer les coses "normals" o que s'espera que faces (en resum, no fer-te de destacar ni de notar, no comportar-te d'una manera estranya) i alhora "ser de Déu", tindre a Déu com a Senyor de la pròpia vida. Ho deia en contraposició a una actitud de "demostrar" forçadament en tot moment que "eres especial" perquè eres creient, aparantant-te del tracte amb la gent

Estar en el món però sense deixar-se dur per la direcció que porta el corrent. A mi m'ha agradat eixa idea. Ser de Déu no implica allunyar-se de la societat, sinó vore-ho tot amb uns altres ulls.

He pres nota durant la reunió d'algunes idees soltes. Algunes tenen relació directa amb el tema, i altres són coses que han anat sorgint:

• Què és del Cèsar i què és de Déu?
• Posar-se davant de Déu nu; nuet. I deixar que siga ell qui parle. És difícil.
  
• El missatge de Déu desmonta.
• Estic posant Déu per damunt de la resta de coses, o no?
• Lo que no es veu, no existix. Si no pense en les persones, si no me preocupe per elles, si m'aïlle d'elles, no m'entere dels seus problemes, no m'entere de lo que els passa.
• Ser de Déu, en la vida. Tot el temps.
• Estic sent instrument de Déu?
• Què vol Déu de mi?
• Construir un món diferent dia a dia, amb la nostra actitud, en el treball, en la vida... en cada moment.
• SENTIR (no pensar, sinó sentir) que l'altre és el meu germà. Si he d'esforçar-me massa i pensar-ho molt, potser és que no ho visc dins de mi de veres.
• I, lo més fort és que Déu no ens vol segons les nostres obres; Déu ens vol, independentment de les nostres obres.
• Ajudar NO és "ser salvador". No s'ha de fomentar el victimisme de l'altre, no he de buscar sentir-me millor fent-me el salvador. Cal ajudar sent u mateix, i no intentant ser lo que u no és ni podrà ser. L'altre també pot —ben segur— enriquir-me a mi.
  
• On hi ha amor, allí està Déu.
• Realment, Déu no necessita que ningú el salve, el proclame, ni que ningú convença a ningú. Però tampoc no hem d'amagar-nos.
• Quan la gent és important per a tu, et naix ajudar-la de manera natural.

El meu repte: estar totalment OBERT als demés i ATENT a les seues necessitats, en tot moment, però ser plenament CONSCIENT de les meues limitacions. Saber dir NO a lo que no puc.

Voluntariat

Quasi de manera casual he assistit a una xarrada sobre el voluntariat. A pesar que tenia lloc en un ambient religiós, el conferenciant ha fet un plantejament del tema totalment laic i humanístic, i jo ho he agraït molt.

Porte un temps últimament donant voltes a com ajudar els demés, o, millor dit, note des de fa uns mesos més fort el sentiment de mantindre dins de mi una actitud sincera de preocupació pels demés. I esta xarrada m'ha vingut molt bé per a motivar-me i animar-me, i centrar idees.

Volia destacar ací algunes idees soltes:

• Som solidaris per molts motius (per sentir-nos útils, per sentir-nos millor, perquè ens ho diu la nostra consciència, per educació...), però, realment, som solidaris (o volem ser-ho) perquè no pot ser d'una altra forma. Si u es lleva la bena dels ulls i mira realment el món, el mira a la cara, no pot fer una altra cosa que no siga ajudar.
• Ser solidaris hui en dia significa no estar d'acord amb la direcció que porta el món, marcada pel consumisme, per la societat deshumanitzada i excloent, mercantilitzada... i voler canviar-la, voler anar en una altra direcció.
• És una actitud que abasta totes les facetes i tots els moment de la nostra vida diària, i no sols un temps concret que dediquem a ajudar els demés.
• No som realment sol·lidaris fins que no veiem els demés com a germans nostres.
• En la societat actual, tot allò que és gratuït no té valor. La solidaritat funciona al revés: lo que té valor és allò que es dóna gratuïtament.

De veritat, encara no sé massa bé per a on acabarà eixint-me tota esta inquietud que porte dins de mi...

Entenc que és un poc una xorrada, en el sentit que és un sentiment prou comú i un poc superficial, però per a mí és un avanç. Significa que em sent bé amb mi mateix i que ara ja sóc capaç de pensar plenament a ajudar els demés.

Entenc també que, en part, ja estic duent al meu ritme diari eixa actitud. I m'adone que no m'esforce, que no m'obligue, sinó que moltes coses ja m'ixen naturals. NO m'he d'obligar, per exemple, per a defendre en una conversa que els immigrants són persones com nosaltres, quan algú comença a dir animalades al voltant del tema. I molts altres exemples.

Passar a l'acció. Ahí està la clau.

Per què "kaminant"?

Kaminant significa alhora "caminante" i "caminando". M'agraden estes formes que en valencià tenen dos significats, i que en este cas són complementaris.

Per què "Kaminant" i no "Caminant"? Per eixa connotació de radicalitat i, sobre tot, d'independència, d'eixir-se'n dels camins marcats, que comporta la lletra "K".

Comence a kaminar

En este blog vull escriure al voltant de coses relacionades amb la meua fe, però també amb la meua manera d'entendre la vida...

És probable que comente ací algunes lectures de la Bíblia, però també escriuré reflexions sobre maneres de posar en pràctica el missatge de Jesús: "Estimeu-vos els uns als altres tal com jo vos he estimat" (Jn 15,13). Ara mateix, per exemple, busque maneres de fer realitat en la meua vida el fet de ser capaç de vore tots els hòmens i totes les dones com germans meus.

També comentaré coses sobre campanyes solidàries, com ara la de Pobresa Zero. Aniré actualitzant un índex lateral, en este blog, amb adreces d'Internet relacionades amb estos temes.

Escriuré en general sobre els meus dubtes, les meues il·lusions, els meus avanços... en este camí cap a un món més just i més humà.

Tot això sempre amb humor. Per això he triat la imatge que podeu vore acompanyant esta primera entrada.