El Bon Pastor

Crec recordar que ja vaig escriure una entrada sobre este tema. NO vaig a llegir-la, de moment.

Seria capaç de donar la vida pels demés?

Em sent "ramat", o vaig pel meu compte?

Per a mi, el meu nucli d'acció és la meua família. Pense que si ahí no sóc capaç de donar-me, no té massa sentit que prove altres opcions d'acció social. Ahí vull ser pastor, en el sentit de donar-me a tope.

Quant a ser "ramat"... Em sent molt independent i individualista; tota la vida. M'encanta control·lar la meua situació, ser jo qui decidix en ma vida... Però m'agrada la frase que diu Jesucrist: "Conec les meues ovelles, i elles em coneixen a mi". Déu ens tracta de manera personalitzada; ens coneix a cadascun, individualment; això vull entendre d'eixa frase.

Per a mi, vol dir que puc ser jo mateix, i sentir-me part del grup de creients, tot alhora; sense perdre la meua individualitat.

Continue kaminant

13 mesos després, torne a escriure.

Tinc la necessitat de continuar escrivint sobre dos aspectes molt relacionats de la meua vida: l'espiritualitat i el compromís social. Cap a eixos dos temes vaig a enfocar este blog, com pràcticament venia sent ja; només que ara en sóc més conscient, i tinc més clar el propòsit d'este blog.