Tranquil. Amb faena, un poc saturat mentalment, però tranquil. Perquè pense que sé per on vaig.
Però també sé que la vida, el destí (o Déu) es riu dels plans que tenim. Pense que els plans, els projectes de vida, són humanament necessaris, i servixen de brúixola. Però cal saber relativitzar. Cal saber que la vida, i eixos mateixos plans ens van a conduir per on i cap on menys ens podríem esperar. Cada dia és un punt de partida nou.
Rellegint coses antigues d'este blog m'adone que ja porte moooolts anys amb l'obsessió per organitzar-me millor, aprofitar millor el temps, etc.
Concretament, vull recordar-me a mi mateix ací una de les primeres entrades, de l'any 2005, amb el títol "Coses a tindre en compte". Resulta molt sorprenent que TOTES les coses que vaig escriure ahí continuen sent vàlides; són encara solucions a provar, coses que tenen trellat. No han caducat, no han envellit.
Tampoc no ha caducat la urgència per ACABAR LA TESI JA. Ja la tenia damunt en eixa època, encara que l'any 2007 es quan vaig entregar el Treball d'Investigació del Doctorat, i a partir d'eixe moment és quan formalment començaria a comptar el meu temps "en fase de Tesi Doctoral".
Estic retardant moltes coses fins que acabe la Tesi. Però ja estic pensant en el futur. Quan el present no t'agrada del tot, és quasi inevitable. Sort que tinc molta gent en qui em recolze. :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada