A propòsit de l'Evangeli de hui (Mc 10, 46-52), he trobat un comentari interessant a Servicios Koinonia. En reproduïsc ací un tros:
[...] A Jesús se le conoce siguiéndolo. [...] Ahora, caminar detrás de Jesús no es simplemente ir ahí, entre el montón, como una oveja más dentro de la manada; seguir a Jesús es tener los ojos muy abiertos y el corazón dispuesto, en fin, toda la persona en capacidad de sintonizar con él para poder hacer lo que hace él, decir lo que dice él, actuar como actúa él.
Molt bonic, clar... Açò em parla de/em recorda a la radicalitat de l'Evangeli. Entenc, accepte i compartisc que l'Evengeli és una opció radical, en el sentit que és una opció de vida que ha de ser sincera, profunda, que abasta tots els aspectes de la vida, i que comporta conseqüències pràctiques... Clar que sí, tot açò ho tinc clar. Pense.
I, no estic massa preocupat ni res, però, així i tot... Estic fent tot el possible, cada dia? No em val la visió dels demés (en general). Hi ha gent (amics, persones que conec...) que, amb menys temps disponible que jo, i potser sense donar-li tantes voltes a les coses, fan més que jo, o es llancen més decididament que jo...Només sé que he de seguir el meu propi camí. Estar obert. Per això estic tranquil, perquè pense que estic en el meu camí, en el bon camí. No autocomplaent, no indolent, però tranquil, seré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada