Gestió del temps, productivitat sense estrés, vida equilibrada, vida plena i completa...
Què té a vore tot açò amb el propòsit d'este blog? Bo, no és la primera vegada que escric ací al voltant de la necessitat d'organitzar-me el temps, per a poder estar bé, diguem-ne. Sempre m'ha interessat el tema del desenvolupament personal, i pense que cada vegada anirà tenint més presència en este blog. En última instància, crec que cuidar-se i estar bé amb u mateix fa possible donar-se més i millor als demés.
De fet, pense que és un assumpte que descuidem, en general, en la cultura occidental actual. No aprenem a viure sense estrés, a tindre una vida equilibrada i completa, sinó a buscar l'èxit a tota costa, traduït en trobar un treball, un cotxe, una casa i companyia sentimental. Bo, este és un discurs excessivament repetit i un poc antic, però el ben cert és que, sovint, u arriba a la suposada adultesa ["Període vital que seguix l'adolescència", DVO] sense preparació, eines ni habilitats per a fer front amb èxit a una vida plena de tasques, compromisos, projectes, demandes, coses a fer...
Podem (i hem de) rebel·lar-nos contra les exigències d'una vida plena de compromisos imposats, per suposat, però és inevitable i necessari prendre compromisos no imposats, optar decididament per allò que volem fer per a arribar a un objectiu que nosaltres mateixos hem triat. O siga, els compromisos i els quefers diaris estan ahí, també en una vida que vol ser viscuda de manera compromesa i alternativa.
Continuaré en un altre moment. Ara no tinc més temps, perquè he de centrar-me en la meua tesi (com ja deia fa més d'un any, en una entrada que continua tenint tota la vigència d'aquell moment).
3 comentaris:
Ets de lo més "friqui", de veres, però, m'encantes...
Eixa sort tinc (la d'encantar-te).
El tiempo no tiene mucho sentido hoy para mí...¿qué es el tiempo? ¿cómo se mide?(no me refiero a las unidades sino al parámetro tamaño).
¿Por qué a veces hay momentos que se me hacen enternos y otros que parecen muy muy cortos?
Cuando uno se muere, ¿ya ha perdido su tiempo? ¿qué se puede hacer para recuperarlo? ¿se puede llegar a recuperar?
A partir de ahora voy a vivir "mi tiempo" más intensamente por si acaso, se me acaba o alguien decide frenarlo.
A ver quién va a osar ahora e intentar meterse en mi vida...
Publica un comentari a l'entrada