Més sobre la lectura de hui.
Pense que NO estic a la vora del camí. Sobre tot, tinc clar que he pres una opció de vida, que és no viure egoistament, no viure per a mi. [Noteu que encara no m'atrevisc a dir "viure per als altres".] Però el ben cert és que eixa opció podria ser més clara, més decidida, més... tot. Poc a poc.
Després d'haver compartit açò hui amb la gent, pense que quasi tot es reduïx a ser coherent, a viure de manera coherent. Les opcions les tinc clares. La meua opció, pense que la tinc clara. Ara, cal obrar en conseqüència.
No m'agrada massa parlar de radicalitat, encara que abans ho he fet, o no m'agrada pensar-hi. No sé entendre o posar en pràctica la "radicalitat". Preferisc pensar en ser coherent fins a les últimes conseqüències.
PD: Hui hem représ les reunions del grup. No sabia la falta que em feia. És per a mi una alegria i un estímul poder juntar-nos i compartir una mateixa creença (o com vullguem dir-li). Pense que podem traure molt, tots, d'eixes reunions. De veritat, ho pense.
29 d’octubre del 2006
Més sobre seguir Jesús
Ja he escrit sobre el tema de seguir Jesus altres vegades.
A propòsit de l'Evangeli de hui (Mc 10, 46-52), he trobat un comentari interessant a Servicios Koinonia. En reproduïsc ací un tros:
Molt bonic, clar... Açò em parla de/em recorda a la radicalitat de l'Evangeli. Entenc, accepte i compartisc que l'Evengeli és una opció radical, en el sentit que és una opció de vida que ha de ser sincera, profunda, que abasta tots els aspectes de la vida, i que comporta conseqüències pràctiques... Clar que sí, tot açò ho tinc clar. Pense.
I, no estic massa preocupat ni res, però, així i tot... Estic fent tot el possible, cada dia? No em val la visió dels demés (en general). Hi ha gent (amics, persones que conec...) que, amb menys temps disponible que jo, i potser sense donar-li tantes voltes a les coses, fan més que jo, o es llancen més decididament que jo...
Només sé que he de seguir el meu propi camí. Estar obert. Per això estic tranquil, perquè pense que estic en el meu camí, en el bon camí. No autocomplaent, no indolent, però tranquil, seré.
A propòsit de l'Evangeli de hui (Mc 10, 46-52), he trobat un comentari interessant a Servicios Koinonia. En reproduïsc ací un tros:
[...] A Jesús se le conoce siguiéndolo. [...] Ahora, caminar detrás de Jesús no es simplemente ir ahí, entre el montón, como una oveja más dentro de la manada; seguir a Jesús es tener los ojos muy abiertos y el corazón dispuesto, en fin, toda la persona en capacidad de sintonizar con él para poder hacer lo que hace él, decir lo que dice él, actuar como actúa él.
Molt bonic, clar... Açò em parla de/em recorda a la radicalitat de l'Evangeli. Entenc, accepte i compartisc que l'Evengeli és una opció radical, en el sentit que és una opció de vida que ha de ser sincera, profunda, que abasta tots els aspectes de la vida, i que comporta conseqüències pràctiques... Clar que sí, tot açò ho tinc clar. Pense.
I, no estic massa preocupat ni res, però, així i tot... Estic fent tot el possible, cada dia? No em val la visió dels demés (en general). Hi ha gent (amics, persones que conec...) que, amb menys temps disponible que jo, i potser sense donar-li tantes voltes a les coses, fan més que jo, o es llancen més decididament que jo...
Només sé que he de seguir el meu propi camí. Estar obert. Per això estic tranquil, perquè pense que estic en el meu camí, en el bon camí. No autocomplaent, no indolent, però tranquil, seré.
28 d’octubre del 2006
Cròniques i vídeos de la Setmana contra la Pobresa
No sols per el famós vídeo dels 4 gats (que, al remat, va resultar ser una acció comercial —encertada, per al meu gust, a pesar de totes les crítiques que ha rebut—), esta Setmana contra la Pobresa pense que és la que més ressò ha tingut, també en la Xarxa, i, sobre tot, a través dels vídeos penjats en Internet. [La veritat és que la Xarxa ha canviat molt en pocs anys, gràcies a l'augment progressiu i generalitzat de l'amplària de banda. L'èxit i la popularitat de servicis com ara You Tube, o altres similars, eren impensables fa uns anys.]
Vos enllace esta notícia-resum, de Canal Solidari, on, a través dels vídeos, podem conéixer l'abast de la campanya, també en altres països:
Una mostra més de la força que tenim si ens unim tots per un mateix objectiu.
Vos enllace esta notícia-resum, de Canal Solidari, on, a través dels vídeos, podem conéixer l'abast de la campanya, també en altres països:
- Canal Solidari: La Setmana contra la Pobresa, mirada a través de vídeos ciutadans publicats a Internet (també en castellà).
Una mostra més de la força que tenim si ens unim tots per un mateix objectiu.
27 d’octubre del 2006
24 d’octubre del 2006
¿La Tierra está malita?
Pot ser només una de les múltiples notícies fatalistes que es donen periòdicament al voltant del canvi climàtic i la destrucció del medi ambient, o pot ser que no.
En la versió electrònica d'El País, apareix hui la següent notícia d'agència:
Ací en teniu un extracte:
M'ha recordat, no sé per què (o sí) a la cançó de Bebe "Ska de la tierra":
Realment, jo pense... que no és tan important el canvi climàtic en sí o, millor dit, el fet de saber si hi ha o no un canvi climàtic (perquè pense que és impossible demostrar que estem canviant el curs del Planeta o si, simplement, el Planeta no té curs, és a dir, si simplement hi ha oscil·lacions i variacions al llarg dels segles i els mil·lenis deguts a milers de factors diferents). Pense que és més important saber si estem carregant-nos el Planeta o no, sense més.
[No és que em semble mal que es parle del canvi climàtic; no està de més, que estiga eixe debat. Però sempre hi haurà gent que argumentarà que no hi ha tal canvi. No podem esperar a convéncer tot el món del fet que hi ha un canvi climàtic per a començar a posar solució al problema real i objectiu (almenys, com a amenaça molt probable) d'esgotament dels recursos.]
O siga, més que perdre temps intentant demostrar si la humanitat està canviant l'evolució "prevista" del clima o no, caldria demostrar si la Terra pot adaptar-se i donar resposta a la situació actual, o si, pel contrari, el camí i l'evolució actuals ens conduïxen a l'esgotament dels recursos i del Planeta en sí mateix. Per això m'ha paregut fonamental conéixer dades com les que aporta hui WWF.
En la versió electrònica d'El País, apareix hui la següent notícia d'agència:
Ací en teniu un extracte:
[...] Según el informe bianual de la organización sobre la impronta del hombre sobre la naturaleza, la población de muchas especies, desde los peces hasta los mamíferos, ha caído en un tercio desde 1970 hasta 2003, principalmente por amenazas de la humanidad como la contaminación, la tala de bosques y la pesca masiva.
[...] "La gente está convirtiendo los recursos en desperdicios más rápido de lo que la naturaleza puede convertir los desperdicios otra vez en recursos". [Llegir-ho tot]
M'ha recordat, no sé per què (o sí) a la cançó de Bebe "Ska de la tierra":
La Tierra tiene fiebre,
Necesita medicina
Y un poquito de amor
Que le cure las penitas que tiene.
La Tierra tiene fiebre,
Tiembla, llora, se duele,
Del dolor más doloroso,
Y es que piensa que ya no la quieren.
Y es que no hay respeto por el aire limpio,
Y es que no hay respeto por los pajarillos,
Y es que no hay respeto por la Tierra que pisamos,
Y es que no hay respeto ni por los hermanos.
Y es que no hay respeto ni por los que están sin tierra,
Y es que no hay respeto, les cerramos las fronteras,
Y es que no hay respeto por los niños,
Y es que no hay respeto por las madres que buscan a sus hijos.
[...]
Realment, jo pense... que no és tan important el canvi climàtic en sí o, millor dit, el fet de saber si hi ha o no un canvi climàtic (perquè pense que és impossible demostrar que estem canviant el curs del Planeta o si, simplement, el Planeta no té curs, és a dir, si simplement hi ha oscil·lacions i variacions al llarg dels segles i els mil·lenis deguts a milers de factors diferents). Pense que és més important saber si estem carregant-nos el Planeta o no, sense més.
[No és que em semble mal que es parle del canvi climàtic; no està de més, que estiga eixe debat. Però sempre hi haurà gent que argumentarà que no hi ha tal canvi. No podem esperar a convéncer tot el món del fet que hi ha un canvi climàtic per a començar a posar solució al problema real i objectiu (almenys, com a amenaça molt probable) d'esgotament dels recursos.]
O siga, més que perdre temps intentant demostrar si la humanitat està canviant l'evolució "prevista" del clima o no, caldria demostrar si la Terra pot adaptar-se i donar resposta a la situació actual, o si, pel contrari, el camí i l'evolució actuals ens conduïxen a l'esgotament dels recursos i del Planeta en sí mateix. Per això m'ha paregut fonamental conéixer dades com les que aporta hui WWF.
Testimoni de l'encontre a Calcuta
Vos enllace ací un testimoni de Rosalia, que va estar en l'encontre de Taizé a Calcuta:
- Acogida Taizé Valencia: Encuentro Kolkata. Testimonio de Rosalía.
23 d’octubre del 2006
Pros i contres dels microcrèdits
Arran de la concessió del premi Nobel de la Pau a Muhammad Yunus, un economista pioner en el sistema de microcrèdits, Carlos Ballesteros, professor de la Universitat Pontifícia de Comillas, ha escrit un interessant article, que m'agradaria compartir amb vosaltres:
- Canal Solidari: Un Nobel per al capitalisme (també en castellà)
Informe de la sostenibilitat a Espanya
Llegit a MadrI+D: Medioambiente y ciencia:
La solució que donen en el blog és clara: plantar arbres i muntar centrals solars.
El día 9 de octubre de 2006 se presentó el 2.º informe de la sostenibilidad en España. [...] El Presidente del Club de Roma, Ricardo Diez Hochleitner se mostró inmensamente preocupado, sobre todo en un aspecto: la creciente e imparable subida de las emisiones de CO2 en España.
[...] El Ministerio de Medio Ambiente está haciendo un inmenso esfuerzo para que las cosas vayan mejor, pero el resto de los ministerios del país pasan directamente del tema y como mucho se interesan en "estudiarlo" para tomar, en su caso unas medidas sin prisa alguna. [Llegir-ho tot]
La solució que donen en el blog és clara: plantar arbres i muntar centrals solars.
22 d’octubre del 2006
Èxit de la convocatòria contra la pobresa
Algunes notícies al voltant de les manifestacions d'ahir:
I alguns articles per a estar informat i per a la reflexió:
Està clar que encara queda molt per fer, mooolt...
D'alguna manera, hem de posar-nos a treballar, a actuar, perquè, com sempre s'ha dit, moltes persones xicotetes, des de llocs xicotets, fent coses xicotetes, poden canviar el món (Teresa de Calcuta).
- El País (22/10/2006): La lucha contra la pobreza congrega a miles de personas en 40 ciudades españolas (enllaç no gratuït). Extracte:
[...] Miles de personas se echaron a la calle, en una convocatoria de tono conciliador que reunió a representantes de los grupos políticos y sociales. No importó la religión ni el color del partido. En Madrid, en la cabecera de la manifestación y sus aledaños se vio a gente tan dispar como la directora de cine Icíar Bollaín, la secretaria de Política Social del PP, Ana Pastor, el presidente de la Alianza contra la Pobreza, José María Medina, el ex director general de la Unesco, Federico Mayor Zaragoza, el rector de la Universidad Autónoma de Madrid, Ángel Gabilondo, el secretario general de IU, Gaspar Llamazares, la escritora y directora de la Biblioteca Nacional, Rosa Regás, y el Padre Ángel de Mensajeros de la Paz. [...] Otra treintena de ciudades, salieron a la calle en una jornada que puso el broche final a la semana de movilizaciones promovidas por la Campaña del Milenio "Sin Excusas 2015" de las Naciones Unidas.
- El Mundo (21/10/2006): Varios miles de personas marchan contra la pobreza en toda España
- Telecinco (21/10/2006): Miles de ciudadanos de toda España exigen "tolerancia cero" contra la pobreza
- Las Provincias: Una marcha de miles de personas en Valencia exige al Gobierno que luche contra la pobreza
- Las Provincias: 40 ciudades unidas por el tercer mundo
- Levante-EMV: Rebelión contra la pobreza
- Panorama-actual.es (21/10/2006): Los valencianos se unen para exigir la erradicación de la pobreza. Extracte:
Miles de personas se manifestaron este sábado en las tres provincias de la Comunitat Valenciana —Castellón, Valencia y Alicante— para presionar a los políticos con el fin de que se destine el 0,7 por ciento de la riqueza a la Cooperación Internacional, así como para "rebelarse" contra la pobreza. La protesta en la ciudad de Valencia —a la que asistieron según fuentes de la organización unas 15.000 personas y según la Policía Nacional unas 2.000— comenzó a las 19.00 horas en la Plaza de Alfonso el Magnánimo en dirección a la calle Colón. En la cabecera de la protesta, los manifestantes desplegaron una pancarta con el lema de esta campaña en la que se leía ´Rebélate contra la pobreza. Menos palabras, más hechos´. Asimismo, varios niños portaban otra pancarta en la que se podía leer ´Cap xiquets sense escola´.
I alguns articles per a estar informat i per a la reflexió:
- El País (29/03/2006): Más de 630.000 personas viven en una situación de pobreza relativa o severa en 66 barrios valencianos. Extracte:
Las altas tasas de analfabetismo absoluto y funcional (36,6%), de abandono y soledad (39.200 personas viven solas en la Comunidad Valenciana), la avanzada edad de sus habitantes (24,2% son jubilados o pensionistas), la elevada tasa de enfermedades crónicas (24,8%), junto a la inseguridad, la insalubridad y falta de alcantarillado y el deterioro general de la vivienda en 66 barrios de 34 municipios valencianos dejan un saldo alarmante: 633.213 personas viven por debajo de la media en situación de pobreza relativa o severa, con ingresos que oscilan entre los 257 euros y los 128 por persona al mes. [Llegir-ho tot]
- Telecinco: Política para los desamparados. Extracte:
Mientras las grandes corporaciones sigan proyectando y filtrando su poder a través de la clase política, no habrá soluciones, porque, como empresas, su deber y teleología consistirá en seguir haciendo caja. Mientras el sistema se perpetúe tal y como lo conocemos, se fomentará el enriquecimiento unilateral y la estratificación segregadora que origina a su vez un amplio abanico de subproblemas de colosal magnitud para la humanidad, como puede ser el desempleo masivo, los flujos migratorios desproporcionados o las diferentes formas de oposición frontal y rechazo a un sistema injusto para miles de millones de personas. [Llegir-ho tot]
- ABC.es: Pobres: salir del pozo
- ABC.es: Imaginación contra miseria (Mohamed Yunus). Extracte:
Yo era profesor en la Universidad de Chittagong, una de las universidades de Bangladesh, donde impartía clases en la Facultad de Económicas. Naturalmente, no es tan grande como la Universidad Complutense de Madrid, aunque existe cierto parecido entre este recinto universitario y la universidad en la que yo daba clases, por el hecho de que ambas se encuentran alejadas de la ciudad. La razón por la cual aquella estaba situada en una zona rural era porque algunos políticos pensaban que los estudiantes podrían crear problemas en las ciudades, de modo que era mejor mantenerlos distanciados de éstas.
Al mirar hacia atrás, me doy cuenta de que tuve suerte al poder trabajar en una universidad rodeada de aldeas aunque, en su momento, eso también me creara un problema: cuando se produjo la hambruna de Bangladesh de principios de la década de los 70 me sentía muy mal dando clases de economía, explicando todas esas teorías tan elegantes que se aprenden en las aulas. [Seguir llegint-ho]
Està clar que encara queda molt per fer, mooolt...
D'alguna manera, hem de posar-nos a treballar, a actuar, perquè, com sempre s'ha dit, moltes persones xicotetes, des de llocs xicotets, fent coses xicotetes, poden canviar el món (Teresa de Calcuta).
21 d’octubre del 2006
Pensar en els pobres
Sembla mentira, però u pot estar pensant en la setmana contra la pobresa, i no pensar en els pobres. Açò NO ha de ser "l'única setmana contra la pobresa"... Totes les setmanes haurien de ser contra la pobresa. Tota la nostra vida.
Perquè viure en pobresa no vol dir desitjar la pobresa del món, no vol dir viure en la pobresa, sinó viure en la humilitat, en la veritat.
Relacionat amb açò, m'ha agradat el comentari que he trobat al voltant de l'Evangeli del diumenge passat (Mc 10,17-30) en este web:
Vull destacar-ne ací alguns paràgrafs que m'han agradat especialment:
Què complicat resulta de vegades entendre què significa "seguir a Crist", i què senzill és, en realitat...!
Perquè viure en pobresa no vol dir desitjar la pobresa del món, no vol dir viure en la pobresa, sinó viure en la humilitat, en la veritat.
Relacionat amb açò, m'ha agradat el comentari que he trobat al voltant de l'Evangeli del diumenge passat (Mc 10,17-30) en este web:
Vull destacar-ne ací alguns paràgrafs que m'han agradat especialment:
El mensaje de Jesús es claro. No basta pensar en la propia salvación; hay que pensar en las necesidades de los pobres. No basta preocuparse de la vida futura; hay que preocuparse de los que sufren en la vida actual. No basta con no hacer daño a otros; hay que colaborar en el proyecto de un mundo más justo, tal como lo quiere Dios.
[...] Tal vez ésta es la postura más generalizada entre los cristianos del Primer Mundo. Preferimos nuestro bienestar. Intentamos ser cristianos sin «seguir» a Cristo. Su planteamiento nos sobrepasa. Nos pone tristes porque, en el fondo, desenmascara nuestra mentira.
Què complicat resulta de vegades entendre què significa "seguir a Crist", i què senzill és, en realitat...!
Hui, manifestació contra la pobresa
Hui, a les 19h, manifestació en València i en molts altres llocs d'Espanya en contra de la pobresa. Demanem als governs més fets i menys paraules.
Som la primera generació capaç d'eradicar la pobresa.
Som la primera generació capaç d'eradicar la pobresa.
Vinyeta de Forges apareguda en El País del passat
dijous, dia 19. Punxeu per a ampliar-la.
dijous, dia 19. Punxeu per a ampliar-la.
1 d’octubre del 2006
Sense excuses 2015. ZP sense seient?
Més iniciatives contra la pobresa:
Entre el dia 15 i el dia 16 d'octubre estem cridats a 24 hores de mobilització contra la pobresa a nivell mundial.
En Espanya, esta iniciativa suposarà el començament de la setmana contra la pobresa.
Més informació de les activitats promogudes a partir de la campanya de les Nacions Unides: Sense Excuses 2015.
I una iniciativa curiosa:
Este blog s'ha fet famós perquè en ell asseguren haver furtat el silló de ZP al congrés, amb la intenció de fer-lo complir amb els seus suposats compromisos electorals i que s'alce contra la pobresa.
En l'edició electrònica de El País es fan ressò d'este succés, i expliquen que el silló no ha sigut realment furtat; segons sembla, el vídeo combina imàtgens reals amb altres de falses:
La gent està mooooolt desficiosa. Però mola. :-)
Entre el dia 15 i el dia 16 d'octubre estem cridats a 24 hores de mobilització contra la pobresa a nivell mundial.
En Espanya, esta iniciativa suposarà el començament de la setmana contra la pobresa.
Més informació de les activitats promogudes a partir de la campanya de les Nacions Unides: Sense Excuses 2015.
I una iniciativa curiosa:
Este blog s'ha fet famós perquè en ell asseguren haver furtat el silló de ZP al congrés, amb la intenció de fer-lo complir amb els seus suposats compromisos electorals i que s'alce contra la pobresa.
En l'edició electrònica de El País es fan ressò d'este succés, i expliquen que el silló no ha sigut realment furtat; segons sembla, el vídeo combina imàtgens reals amb altres de falses:
[...] Así que los jóvenes llegaron a coger la silla del presidente, pero no la sacaron de la sala. Primero porque sigue donde estaba, [...] y segundo porque la que aparece en las siguentes escenas ya no es de la bancada azul. Además, las fuentes del Congreso dicen que se rodó de día y no de noche como simula el vídeo porque las luces están encendidas. El interruptor habría hecho saltar todas las alarmas, ya que durante la noche la Cámara está cerrada y a oscuras. Las mismas fuentes apuntan otros pequeños detalles en los que se descubre la farsa: la ventana por la que entran y salen no pertenece al Congreso y que tampoco es real el pasillo por el que acceden al hemiciclo y por el que huyen de rositas de la escena del crimen.
Las fuentes parlamentarias concluyen, para tranquilidad de todos, que "no se ha detectado ningún incidente de estas características en los últimos meses". De todos modos, la Secretaría General del Congreso, que también ha aclarado que el vídeo es "falso", ha pedido a los agentes que se encargan de la seguridad del Parlamento que investiguen el extraño caso y cómo pudo rodarse la cinta. Con esta acción, que venían anunciando desde la primera entrada del blog, en la que aparece un croquis del Congreso, este grupo de jóvenes recuerda a Zapatero sus compromisos contra la pobreza. Por ejemplo, su discurso ante la Asamblea General de Naciones Unidas el 21 de septiembre de 2004, en el que Zapatero se sumó a la Campaña del Milenio y prometiño que España iba a "incrementar sustancialmente su Ayuda Oficial al Desarrollo para alcanzar el 0,7 del PIB". [...]
La gent està mooooolt desficiosa. Però mola. :-)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)