Gestió del temps, productivitat sense estrés...

Gestió del temps, productivitat sense estrés, vida equilibrada, vida plena i completa...

Què té a vore tot açò amb el propòsit d'este blog? Bo, no és la primera vegada que escric ací al voltant de la necessitat d'organitzar-me el temps, per a poder estar bé, diguem-ne. Sempre m'ha interessat el tema del desenvolupament personal, i pense que cada vegada anirà tenint més presència en este blog. En última instància, crec que cuidar-se i estar bé amb u mateix fa possible donar-se més i millor als demés.

De fet, pense que és un assumpte que descuidem, en general, en la cultura occidental actual. No aprenem a viure sense estrés, a tindre una vida equilibrada i completa, sinó a buscar l'èxit a tota costa, traduït en trobar un treball, un cotxe, una casa i companyia sentimental. Bo, este és un discurs excessivament repetit i un poc antic, però el ben cert és que, sovint, u arriba a la suposada adultesa ["Període vital que seguix l'adolescència", DVO] sense preparació, eines ni habilitats per a fer front amb èxit a una vida plena de tasques, compromisos, projectes, demandes, coses a fer...

Podem (i hem de) rebel·lar-nos contra les exigències d'una vida plena de compromisos imposats, per suposat, però és inevitable i necessari prendre compromisos no imposats, optar decididament per allò que volem fer per a arribar a un objectiu que nosaltres mateixos hem triat. O siga, els compromisos i els quefers diaris estan ahí, també en una vida que vol ser viscuda de manera compromesa i alternativa.

Continuaré en un altre moment. Ara no tinc més temps, perquè he de centrar-me en la meua tesi (com ja deia fa més d'un any, en una entrada que continua tenint tota la vigència d'aquell moment).

Estar a la vora del camí o estar en camí

Més sobre la lectura de hui.

Pense que NO estic a la vora del camí. Sobre tot, tinc clar que he pres una opció de vida, que és no viure egoistament, no viure per a mi. [Noteu que encara no m'atrevisc a dir "viure per als altres".] Però el ben cert és que eixa opció podria ser més clara, més decidida, més... tot. Poc a poc.

Després d'haver compartit açò hui amb la gent, pense que quasi tot es reduïx a ser coherent, a viure de manera coherent. Les opcions les tinc clares. La meua opció, pense que la tinc clara. Ara, cal obrar en conseqüència.

No m'agrada massa parlar de radicalitat, encara que abans ho he fet, o no m'agrada pensar-hi. No sé entendre o posar en pràctica la "radicalitat". Preferisc pensar en ser coherent fins a les últimes conseqüències.

PD: Hui hem représ les reunions del grup. No sabia la falta que em feia. És per a mi una alegria i un estímul poder juntar-nos i compartir una mateixa creença (o com vullguem dir-li). Pense que podem traure molt, tots, d'eixes reunions. De veritat, ho pense.

Més sobre seguir Jesús

Ja he escrit sobre el tema de seguir Jesus altres vegades.

A propòsit de l'Evangeli de hui (Mc 10, 46-52), he trobat un comentari interessant a Servicios Koinonia. En reproduïsc ací un tros:

[...] A Jesús se le conoce siguiéndolo. [...] Ahora, caminar detrás de Jesús no es simplemente ir ahí, entre el montón, como una oveja más dentro de la manada; seguir a Jesús es tener los ojos muy abiertos y el corazón dispuesto, en fin, toda la persona en capacidad de sintonizar con él para poder hacer lo que hace él, decir lo que dice él, actuar como actúa él.

(Servicios Koinonia - Comentarios al Evangelio de esta semana)

Molt bonic, clar... Açò em parla de/em recorda a la radicalitat de l'Evangeli. Entenc, accepte i compartisc que l'Evengeli és una opció radical, en el sentit que és una opció de vida que ha de ser sincera, profunda, que abasta tots els aspectes de la vida, i que comporta conseqüències pràctiques... Clar que sí, tot açò ho tinc clar. Pense.

I, no estic massa preocupat ni res, però, així i tot... Estic fent tot el possible, cada dia? No em val la visió dels demés (en general). Hi ha gent (amics, persones que conec...) que, amb menys temps disponible que jo, i potser sense donar-li tantes voltes a les coses, fan més que jo, o es llancen més decididament que jo...

Només sé que he de seguir el meu propi camí. Estar obert. Per això estic tranquil, perquè pense que estic en el meu camí, en el bon camí. No autocomplaent, no indolent, però tranquil, seré.

Cròniques i vídeos de la Setmana contra la Pobresa

No sols per el famós vídeo dels 4 gats (que, al remat, va resultar ser una acció comercial —encertada, per al meu gust, a pesar de totes les crítiques que ha rebut—), esta Setmana contra la Pobresa pense que és la que més ressò ha tingut, també en la Xarxa, i, sobre tot, a través dels vídeos penjats en Internet. [La veritat és que la Xarxa ha canviat molt en pocs anys, gràcies a l'augment progressiu i generalitzat de l'amplària de banda. L'èxit i la popularitat de servicis com ara You Tube, o altres similars, eren impensables fa uns anys.]

Vos enllace esta notícia-resum, de Canal Solidari, on, a través dels vídeos, podem conéixer l'abast de la campanya, també en altres països:

• Canal Solidari: La Setmana contra la Pobresa, mirada a través de vídeos ciutadans publicats a Internet (també en castellà).

Una mostra més de la força que tenim si ens unim tots per un mateix objectiu.

Algunes tires còmiques

Algunes vinyetes publicades els últims dies passats en premsa:

Forges, El País (27-oct)



El Roto, El País (21-oct)

El Roto, El País (25-oct)



El Roto, El País (26-oct)



Romeu, El País (26-oct)



Máximo, El País (26-oct)

¿La Tierra está malita?

Pot ser només una de les múltiples notícies fatalistes que es donen periòdicament al voltant del canvi climàtic i la destrucció del medi ambient, o pot ser que no.

En la versió electrònica d'El País, apareix hui la següent notícia d'agència:

• El País: La humanidad consumirá en 2050 los recursos de dos planetas como la Tierra, según WWF

Ací en teniu un extracte:

[...] Según el informe bianual de la organización sobre la impronta del hombre sobre la naturaleza, la población de muchas especies, desde los peces hasta los mamíferos, ha caído en un tercio desde 1970 hasta 2003, principalmente por amenazas de la humanidad como la contaminación, la tala de bosques y la pesca masiva.

[...] "La gente está convirtiendo los recursos en desperdicios más rápido de lo que la naturaleza puede convertir los desperdicios otra vez en recursos". [Llegir-ho tot]

M'ha recordat, no sé per què (o sí) a la cançó de Bebe "Ska de la tierra":

La Tierra tiene fiebre,
Necesita medicina
Y un poquito de amor
Que le cure las penitas que tiene.

La Tierra tiene fiebre,
Tiembla, llora, se duele,
Del dolor más doloroso,
Y es que piensa que ya no la quieren.

Y es que no hay respeto por el aire limpio,
Y es que no hay respeto por los pajarillos,
Y es que no hay respeto por la Tierra que pisamos,
Y es que no hay respeto ni por los hermanos.

Y es que no hay respeto ni por los que están sin tierra,
Y es que no hay respeto, les cerramos las fronteras,
Y es que no hay respeto por los niños,
Y es que no hay respeto por las madres que buscan a sus hijos.
[...]

Realment, jo pense... que no és tan important el canvi climàtic en sí o, millor dit, el fet de saber si hi ha o no un canvi climàtic (perquè pense que és impossible demostrar que estem canviant el curs del Planeta o si, simplement, el Planeta no té curs, és a dir, si simplement hi ha oscil·lacions i variacions al llarg dels segles i els mil·lenis deguts a milers de factors diferents). Pense que és més important saber si estem carregant-nos el Planeta o no, sense més.

[No és que em semble mal que es parle del canvi climàtic; no està de més, que estiga eixe debat. Però sempre hi haurà gent que argumentarà que no hi ha tal canvi. No podem esperar a convéncer tot el món del fet que hi ha un canvi climàtic per a començar a posar solució al problema real i objectiu (almenys, com a amenaça molt probable) d'esgotament dels recursos.]

O siga, més que perdre temps intentant demostrar si la humanitat està canviant l'evolució "prevista" del clima o no, caldria demostrar si la Terra pot adaptar-se i donar resposta a la situació actual, o si, pel contrari, el camí i l'evolució actuals ens conduïxen a l'esgotament dels recursos i del Planeta en sí mateix. Per això m'ha paregut fonamental conéixer dades com les que aporta hui WWF.

Testimoni de l'encontre a Calcuta

Vos enllace ací un testimoni de Rosalia, que va estar en l'encontre de Taizé a Calcuta:

• Acogida Taizé Valencia: Encuentro Kolkata. Testimonio de Rosalía.

Pros i contres dels microcrèdits

Arran de la concessió del premi Nobel de la Pau a Muhammad Yunus, un economista pioner en el sistema de microcrèdits, Carlos Ballesteros, professor de la Universitat Pontifícia de Comillas, ha escrit un interessant article, que m'agradaria compartir amb vosaltres:

• Canal Solidari: Un Nobel per al capitalisme (també en castellà)
  

Informe de la sostenibilitat a Espanya

Llegit a MadrI+D: Medioambiente y ciencia:

El día 9 de octubre de 2006 se presentó el 2.º informe de la sostenibilidad en España. [...] El Presidente del Club de Roma, Ricardo Diez Hochleitner se mostró inmensamente preocupado, sobre todo en un aspecto: la creciente e imparable subida de las emisiones de CO₂ en España.

[...] El Ministerio de Medio Ambiente está haciendo un inmenso esfuerzo para que las cosas vayan mejor, pero el resto de los ministerios del país pasan directamente del tema y como mucho se interesan en "estudiarlo" para tomar, en su caso unas medidas sin prisa alguna. [Llegir-ho tot]

La solució que donen en el blog és clara: plantar arbres i muntar centrals solars.

Èxit de la convocatòria contra la pobresa

Algunes notícies al voltant de les manifestacions d'ahir:

• El País (22/10/2006): La lucha contra la pobreza congrega a miles de personas en 40 ciudades españolas (enllaç no gratuït). Extracte:

[...] Miles de personas se echaron a la calle, en una convocatoria de tono conciliador que reunió a representantes de los grupos políticos y sociales. No importó la religión ni el color del partido. En Madrid, en la cabecera de la manifestación y sus aledaños se vio a gente tan dispar como la directora de cine Icíar Bollaín, la secretaria de Política Social del PP, Ana Pastor, el presidente de la Alianza contra la Pobreza, José María Medina, el ex director general de la Unesco, Federico Mayor Zaragoza, el rector de la Universidad Autónoma de Madrid, Ángel Gabilondo, el secretario general de IU, Gaspar Llamazares, la escritora y directora de la Biblioteca Nacional, Rosa Regás, y el Padre Ángel de Mensajeros de la Paz. [...] Otra treintena de ciudades, salieron a la calle en una jornada que puso el broche final a la semana de movilizaciones promovidas por la Campaña del Milenio "Sin Excusas 2015" de las Naciones Unidas.

• El Mundo (21/10/2006): Varios miles de personas marchan contra la pobreza en toda España

• Telecinco (21/10/2006): Miles de ciudadanos de toda España exigen "tolerancia cero" contra la pobreza

• Las Provincias: Una marcha de miles de personas en Valencia exige al Gobierno que luche contra la pobreza

• Las Provincias: 40 ciudades unidas por el tercer mundo

• Levante-EMV: Rebelión contra la pobreza

• Panorama-actual.es (21/10/2006): Los valencianos se unen para exigir la erradicación de la pobreza. Extracte:

Miles de personas se manifestaron este sábado en las tres provincias de la Comunitat Valenciana —Castellón, Valencia y Alicante— para presionar a los políticos con el fin de que se destine el 0,7 por ciento de la riqueza a la Cooperación Internacional, así como para "rebelarse" contra la pobreza. La protesta en la ciudad de Valencia —a la que asistieron según fuentes de la organización unas 15.000 personas y según la Policía Nacional unas 2.000— comenzó a las 19.00 horas en la Plaza de Alfonso el Magnánimo en dirección a la calle Colón. En la cabecera de la protesta, los manifestantes desplegaron una pancarta con el lema de esta campaña en la que se leía ´Rebélate contra la pobreza. Menos palabras, más hechos´. Asimismo, varios niños portaban otra pancarta en la que se podía leer ´Cap xiquets sense escola´.

I alguns articles per a estar informat i per a la reflexió:

• El País (29/03/2006): Más de 630.000 personas viven en una situación de pobreza relativa o severa en 66 barrios valencianos. Extracte:

Las altas tasas de analfabetismo absoluto y funcional (36,6%), de abandono y soledad (39.200 personas viven solas en la Comunidad Valenciana), la avanzada edad de sus habitantes (24,2% son jubilados o pensionistas), la elevada tasa de enfermedades crónicas (24,8%), junto a la inseguridad, la insalubridad y falta de alcantarillado y el deterioro general de la vivienda en 66 barrios de 34 municipios valencianos dejan un saldo alarmante: 633.213 personas viven por debajo de la media en situación de pobreza relativa o severa, con ingresos que oscilan entre los 257 euros y los 128 por persona al mes. [Llegir-ho tot]

• Telecinco: Cada cuatro segundos una persona muere de hambre

• Telecinco: Política para los desamparados. Extracte:

Mientras las grandes corporaciones sigan proyectando y filtrando su poder a través de la clase política, no habrá soluciones, porque, como empresas, su deber y teleología consistirá en seguir haciendo caja. Mientras el sistema se perpetúe tal y como lo conocemos, se fomentará el enriquecimiento unilateral y la estratificación segregadora que origina a su vez un amplio abanico de subproblemas de colosal magnitud para la humanidad, como puede ser el desempleo masivo, los flujos migratorios desproporcionados o las diferentes formas de oposición frontal y rechazo a un sistema injusto para miles de millones de personas. [Llegir-ho tot]

• ABC.es: La pobreza también viven en España

• ABC.es: Pros y contras de la ayuda al desarrollo

• ABC.es: Pobres: salir del pozo

• ABC.es: Imaginación contra miseria (Mohamed Yunus). Extracte:
  

Yo era profesor en la Universidad de Chittagong, una de las universidades de Bangladesh, donde impartía clases en la Facultad de Económicas. Naturalmente, no es tan grande como la Universidad Complutense de Madrid, aunque existe cierto parecido entre este recinto universitario y la universidad en la que yo daba clases, por el hecho de que ambas se encuentran alejadas de la ciudad. La razón por la cual aquella estaba situada en una zona rural era porque algunos políticos pensaban que los estudiantes podrían crear problemas en las ciudades, de modo que era mejor mantenerlos distanciados de éstas.

Al mirar hacia atrás, me doy cuenta de que tuve suerte al poder trabajar en una universidad rodeada de aldeas aunque, en su momento, eso también me creara un problema: cuando se produjo la hambruna de Bangladesh de principios de la década de los 70 me sentía muy mal dando clases de economía, explicando todas esas teorías tan elegantes que se aprenden en las aulas. [Seguir llegint-ho]

Està clar que encara queda molt per fer, mooolt...

D'alguna manera, hem de posar-nos a treballar, a actuar, perquè, com sempre s'ha dit, moltes persones xicotetes, des de llocs xicotets, fent coses xicotetes, poden canviar el món (Teresa de Calcuta).

Pensar en els pobres

Sembla mentira, però u pot estar pensant en la setmana contra la pobresa, i no pensar en els pobres. Açò NO ha de ser "l'única setmana contra la pobresa"... Totes les setmanes haurien de ser contra la pobresa. Tota la nostra vida.

Perquè viure en pobresa no vol dir desitjar la pobresa del món, no vol dir viure en la pobresa, sinó viure en la humilitat, en la veritat.

Relacionat amb açò, m'ha agradat el comentari que he trobat al voltant de l'Evangeli del diumenge passat (Mc 10,17-30) en este web:

• Desde Macondo: ¿Ser cristianos sin seguir a Cristo? Lo que nos falta. (José Antonio Pagola)

Vull destacar-ne ací alguns paràgrafs que m'han agradat especialment:

El mensaje de Jesús es claro. No basta pensar en la propia salvación; hay que pensar en las necesidades de los pobres. No basta preocuparse de la vida futura; hay que preocuparse de los que sufren en la vida actual. No basta con no hacer daño a otros; hay que colaborar en el proyecto de un mundo más justo, tal como lo quiere Dios.

[...] Tal vez ésta es la postura más generalizada entre los cristianos del Primer Mundo. Preferimos nuestro bienestar. Intentamos ser cristianos sin «seguir» a Cristo. Su planteamiento nos sobrepasa. Nos pone tristes porque, en el fondo, desenmascara nuestra mentira.

Què complicat resulta de vegades entendre què significa "seguir a Crist", i què senzill és, en realitat...!

Hui, manifestació contra la pobresa

Hui, a les 19h, manifestació en València i en molts altres llocs d'Espanya en contra de la pobresa. Demanem als governs més fets i menys paraules.

Som la primera generació capaç d'eradicar la pobresa.

Vinyeta de Forges apareguda en El País del passat
dijous, dia 19. Punxeu per a ampliar-la.

Sense excuses 2015. ZP sense seient?

Més iniciatives contra la pobresa:

• Alça't contra la pobresa.

Entre el dia 15 i el dia 16 d'octubre estem cridats a 24 hores de mobilització contra la pobresa a nivell mundial.

En Espanya, esta iniciativa suposarà el començament de la setmana contra la pobresa.

Més informació de les activitats promogudes a partir de la campanya de les Nacions Unides: Sense Excuses 2015.

I una iniciativa curiosa:

• Levántate, ZP.

Este blog s'ha fet famós perquè en ell asseguren haver furtat el silló de ZP al congrés, amb la intenció de fer-lo complir amb els seus suposats compromisos electorals i que s'alce contra la pobresa.

En l'edició electrònica de El País es fan ressò d'este succés, i expliquen que el silló no ha sigut realment furtat; segons sembla, el vídeo combina imàtgens reals amb altres de falses:

[...] Así que los jóvenes llegaron a coger la silla del presidente, pero no la sacaron de la sala. Primero porque sigue donde estaba, [...] y segundo porque la que aparece en las siguentes escenas ya no es de la bancada azul. Además, las fuentes del Congreso dicen que se rodó de día y no de noche como simula el vídeo porque las luces están encendidas. El interruptor habría hecho saltar todas las alarmas, ya que durante la noche la Cámara está cerrada y a oscuras. Las mismas fuentes apuntan otros pequeños detalles en los que se descubre la farsa: la ventana por la que entran y salen no pertenece al Congreso y que tampoco es real el pasillo por el que acceden al hemiciclo y por el que huyen de rositas de la escena del crimen.

Las fuentes parlamentarias concluyen, para tranquilidad de todos, que "no se ha detectado ningún incidente de estas características en los últimos meses". De todos modos, la Secretaría General del Congreso, que también ha aclarado que el vídeo es "falso", ha pedido a los agentes que se encargan de la seguridad del Parlamento que investiguen el extraño caso y cómo pudo rodarse la cinta. Con esta acción, que venían anunciando desde la primera entrada del blog, en la que aparece un croquis del Congreso, este grupo de jóvenes recuerda a Zapatero sus compromisos contra la pobreza. Por ejemplo, su discurso ante la Asamblea General de Naciones Unidas el 21 de septiembre de 2004, en el que Zapatero se sumó a la Campaña del Milenio y prometiño que España iba a "incrementar sustancialmente su Ayuda Oficial al Desarrollo para alcanzar el 0,7 del PIB". [...]

La gent està mooooolt desficiosa. Però mola. :-)

Mil organitzacions socials criden els ciutadans a rebel·lar-se contra la pobresa

Ressò en Canal Solidari de la Setmana contra la pobresa:

• Canal Solidari: Mil organitzacions socials criden els ciutadans a rebel·lar-se contra la pobresa (també en castellà).

Altres notícies i articles interessants:

• otromundoesposible: 30 de septiembre. Vuelven las sentadas.

• Rebelión.org: La pobreza: una lectura desde el ecologismo.

• Rebelión.org: Mario Benedetti habla de Mario Benedetti.

Setmana de mobilitzacions contra la pobresa: del 16 a 21 d'octubre

Traduïsc i copie ací un correu que he rebut de la plataforma Pobresa Zero:

Des de la Plataforma Pobresa Zero volem agrair-te el teu interés i la teua il·lusió, perquè també tu saps que un altre món és possible, i estàs disposat a treballar per ell. Ara demanem la teua ajuda perquè la campanya arribe a totes parts i puguem fer-nos sentir, pressionant perquè els nostres governants entenguen que no anem a quedar-nos quiets enfront de la pobresa.

REBEL·LA'T CONTRA LA POBRESA
SETMANA DE MOBILITZACIÓ CONTRA LA POBRESA
16-21 OCTUBRE

La pròxima setmana del 16 al 21 d'octubre celebrarem la Setmana de Mobilització contra la Pobresa. Seran dies d'activitats vàries que culminaran amb una

GRAN MANIFESTACIÓ CONTRA LA POBRESA EL DISSABTE 21.

Tota la informació apareixerà en el web www.rebelatecontralapobreza.org

Programa de la setmana

Dilluns 16

• Roda de premsa. Presentació.

Dimarts 17

• Dia de la Banda Blanca. Posa una banda en el teu balcó.

Dimecres 18

• Taula redona: "La societat valenciana enfront de la pobresa".
  Saló d'actes de la Facultat de Geografia i Història, 19h
  

Dijous 19

• Performance al carrer, pel centre de València.

Divendres 20

• Videofòrum global:
• "El jardiner fidel". Facultat d'Economia (Universitat de València), 12.30h
• "El malson de Darwin". ETSE Agrònoms (Universitat Politècnica de València), 12.30h
• "Molaadé": Federació d’Escoltisme Valencià (c/ Balmes, 17), 19.30h

Dissabte 21

• Gran manifestació. En València, des de la Plaça Alfons el Magnànim (El Parterre) a les 19h. Per a altres localitats, consulteu el web.

Et convidem a participar de totes estes activitats i, molt especialment, a acudir a la manifestació del dia 21. És important que la nostra veu s'escolte.

I TU, QUÈ POTS FER?

• Difondre entre els teus amics tota la informació sobre la setmana i animar-los a participar.

• Per a portar a terme tota est labor necessitem de l'esforç i la il·lusió de molts voluntaris. Poseu-vos en contacte amb nosaltres si podeu participar d'alguna de les següents accions:

• El dissabte 14 d'octubre es farà una jornada de difusió amb una gran pegada de cartells i taules informatives en els carrers per a donar a conéixer la campanya i els actes de la setmana.
  Fa falta: gent disposada a muntar taules i pegar cartells en el seu districte d'acció. Heu d'avisar abans del 6 d'octubre.

• El dilluns 16 i el divendres 20 es distribuiran fullets amb les activitats de la setmana en punts estratègics de la ciutat (estacions de metro, RENFE, etc.)
  Fa falta: gent disposada a dedicar unes hores al matí per a repartir els fullets.

• Per a arribar a tots els racons de la nostra comunitat, necessitem crear grups d'acció, que moguen la campanya en el seu entorn, donant-la a conèixer, organitzant manifestacions simultànies el dia 21, etc.
  Fa falta: gent de diferents comarques, municipis, barris… disposada a dur Pobresa Zero al seu districte d'acció, o bé a buscar contactes i organitzar-los en les zones que encara no coneguen la campanya.
  

Necessitem la teua ajuda perquè s'escolte fort el nostre crit.

Rebel·la't contra la pobresa, perquè un altre món és possible.

Per a contactar amb nosaltres:

David Torres García
Responsable campanya Pobresa Zero Comunitat Valenciana
c/ Moro Zeït, 9, baix-esquerra
46001 València

• Telèfon: 96 391 37 49
• Adreça electrònica: pobrezacero@cvongd.org
• www.cvongd.org
  

Comptem amb tu!

GRÀCIES!!!

Plataforma Valenciana Pobresa Zero

Creu vosté que hi ha vida fora del Centre Comercial?

Algunes coses interessants que he llegit recentment en Internet:

• Rebelión.org: ¿Cree usted que hay vida fuera del Centro Comercial? Una encuesta sobre consumo.

• Rebelión.org: África, en sangre viva. Derecho a emigrar y derecho a permanecer.

• Canal Solidario: ¿Qué fue de las promesas de los líderes mundiales para alcanzar los Objetivos del Milenio?

Per cert, seguint amb les accions del moviment Pobresa Zero, s'acosta una setmana de mobilització contra la pobresa en tota Espanya, del 16 al 21 d'octubre. Tota la informació està en www.rebelatecontralaprobreza.org, i en l'entrada d'este blog immediatament posterior a esta.

Cuidar-me per a poder cuidar

Moltes coses de les que porte escrites en este blog em servixen, seguixen sent útils per a mi. De vegades, en tornar a llegir-ne algunes, jo mateix em sorprenc d'haver escrit certes coses, d'haver-les vistes tan clares... Un dia hauré de fer-ne un repàs de totes.

Una cosa més a afegir a la llista, i que ara té molta importància per a mi: no puc pretendre cuidar dels demés, en un sentit ampli, si no em cuide primer alhora a mi mateix.

I açò no ho escric com a cap tipus d'excusa per a tornar a tancar-me en mi mateix, i passar de la gent, anar a la meua bola, no pensar en els altres, o pensar que no sóc capaç de fer res pels demés...

No. Simplement, m'adone que he de dur un ritme de vida equilibrat, centrat, estar sa, estar despert, si vull poder rendir plenament tant en les meues obligacions com en les meues devocions, per dir-ho així.

Per a mi, cuidar-me, en este cas concret, té un significat físic, quasi mèdic, principalment, però també implica centrar-me, posar ordre en la meua vida.

No estic preocupat. Estic molt animat, i em sent capaç d'afrontar este nou curs que ara comença.

I estic molt content de compartir tot açò amb una meravellosa persona que m'acompanya en este camí prop ja de 6 mesos. També, per a cuidar-la, he de cuidar-me.

PD: Hem estrenat la tardor esta matinada i ja torna a ploure. Tinc les finestres obertes de bat a bat, per deixar entrar la frescor i l'olor a terra banyada (encara que siga asfalt). Este ambient em relaxa.

PD2: Anit veia amb uns amic el programa de televisió Super Nanny. Relacionat amb això, i amb el tema de "cuidar", mireu quina pràctica pàgina web he trobat: Tabla de Tamagotchi - Cuidados y Consejos. Per a què volem la Super Nanny, si podem aprendre a cuidar xiquets cuidant tamagotxis?!! :-D

Posant-me en marxa de nou

M'agradaria dir que mai no ens detenem, que sempre estem en marxa... Però, almenys en el meu cas, no és així...

El ben cert és que este mes de setembre m'està costant arrancar, posar-me en marxa, en tots els sentits... Ja ha passat lo pitjor (la suposada síndrome postvacacional). Però, hi ha massa coses en el meu cap, en la meua agenda mental, massa tasques en estat "pendent".

Enguany vaig a fer un intent real i concret de donar el meu temps als demés, però preferisc escriure sobre això quan ja siga realitat.

També em propose anar més enguany a les oracions de Taizé, perquè pense que em pot ajudar.

Com Súper Mario Bros, superant obstacles...

Les paraules del Papa sobre l'Islam

Torne a escriure.

En part, havía deixat d'escriure per falta de temps, però també perquè últimament, abans de l'estiu, estava calfant-me massa el cap, i escriure s'estava convertint en un laberint, més que en una ajuda, per a mi.

Ara vull donar un gir a este blog. El motiu principal del blog seguirà sent el mateix: contar, d'alguna manera, coses relacionades amb la meua lluita personal per buscar la manera de contribuir a canviar este món. [He d'escriure en un altre moment sobre este propòsit de "canviar el món" que sempre mencione, perquè, dit així, sona molt genèric i pretenciós, i per tant, irreal. He d'escriure de com concretar-lo. He de concretar-lo.]

Bo, deia que vull donar un gir al blog. Sense deixar de ser lo que era i lo que és, vaig a introduir també una sèrie d'entrades, on simplement em faré ressò de notícies o de coses que he llegit en altres pàgines web, relacionades d'alguna manera amb el propòsit d'este blog, i que em semblen interessants. És a dir, faré referència a altres informacions, que em pareguen interessants, encara que potser ni tan sols em done temps a comentar-les. Serà, simplement, com fer enllaços a altres webs, però sense el "com".

Després d'esta llarga però necessària(?) explicació... vaig amb la primera entrada d'este tipus.

El Papa Ratzi ha fet unes declaracions molt controvertides (bo, no sé si és el millor adjectiu, però és l'únic que se'm ve al cap). Podeu llegir-les els següents enllaços:

• El mundo: El Vaticano subraya su respeto al Islam tras la avalancha de protestas por un discurso del Papa
• 20 minutos: Discurso del Papa sobre el Islam y el uso de la violencia
• Més notícies relacionades: Arxiu de El Mundo

I l'enllaç que volia destacar ací:

• Atrio: Declaració de la Junta Islámica de España

Via el blog d'Akin (és habitual dir d'on has tret l'enllaç, en cas d'haver-lo trobat en un altre blog, etc.).

Tornem a Taizé

Hui he rebut per correu un regal inesperat, inusual...; una autèntica sorpresa. Encara no he reaccionat a penes.

Ja és estrany, hui en dia, rebre un paquet per correu (del normal, no de l'electrònic). Doncs bé, ahí el tenia, damunt de la meua taula, i jo, pensant: "Què serà?". L'he obert, i era un bol de Taizé, un tassó roig de plàstic, dels que es fan servir al desdejuni tots els dies a Taizé!!! Anava acompanyat d'una postal d'una amiga, escrita des de Taizé, d'este mateix estiu.

Quins records més bonics i més vius...

I justament d'ací a uns dies partim de nou cap a la muntanyeta de la reconciliació i de l'esperança que va fundar el germà Roger, per a passar una setmana allí, vivint de les fonts de la fe, tornant a enriquir-nos de l'experiència de compartir, adonant-nos que ser nosaltres mateixos és possible i és bo, i agafant forces per a seguir kaminant.

Quan l'obstacle per a avançar és u mateix

No és la primera vegada que m'adone d'açò, per suposat...

Em trobe en una temporada on sóc més conscient que mai que el major obstacle per a la meua felicitat sóc jo mateix.

Sé que necessite parar-me a descansar, mentalment.

I, ho deixe ací. Crec que és un dels posts més curts que he escrit. Hui, tot ben curtet i resumidet.

Vull ser samoà

[Este post pot paréixer un off-topic, és a dir, que està fora del tema d'este blog, però en el fons, no és així. Per cert, pot paréixer que va de broma, però no, tot lo que hi conte és cert.]

Samoa és un conjunt d'illes en l'Oceà Pacífic. ¿Què tenen de característic este país i els seus habitants? Doncs bé, per a mi, fins fa poc, almenys hi havia una cosa que em cridava l'ateció de Samoa (a banda d'eixes platges tan boniques). Però ara en són dos, les coses que em duen a afirmar que vull ser samoà!

Una companya del treball i jo vàrem descobrir fa un temps que, per la seua situació en el mapa, Samoa és un dels llocs del món on el rellotge està el més retardat possible. Concretament, ara que són les 18.50h del 6 de maig a Espanya, són les 5.50h del mateix dia a Apia, la capital de Samoa. És on més retardats van... Per això, la meua companya i jo vàrem dir que ens consideràvem samoans de ple dret, perquè sempre apurem fins a l'últim moment per a complir amb certs terminis del nostre treball...

Però ara he descobert un altre motiu curiós per a indentificar-me encara més amb els samoans.

Tuiavii de Tiavea va ser un cap samoà (de fet, "tuiavii de Tiavea" simplement significa "cap de Tiavea" —el seu nom vertader era Agaese—), que a principis del segle XX va visitar Europa, i, en tornar a la seua terra va fer una sèrie de discursos per a convéncer la seua gent que no es deixara dur per l'estil de vida occidental, molt diferent al seu (en aquella època, els samoans no tenien ni necessitaven els diners ni els grans edificis, ni coneixien lo que era tindre pressa ni estar agobiat...).

Eixos discursos varen ser recollits i publicats, amb el títol de "Els Papalagi" ("Els hòmens blancs"). Alguns dels discursos porten com a títol "El metall redó i el paper tosc" (referint-se als diners), "Els Paplagi són pobres a causa de les moltes coses que tenen", "Els papalagi no tenen temps", "Professions dels Papalagi, i la confusió que se'n deriva", "La malaltia del pensament profund"... La seua lectura és molt amena i divertida, la veritat.

L'actitud de Tuivaii era prou antioccidental, segons es pot desprendre d'estos discursos. Però la seua visió de les coses d'ací continua sent actual encara hui. Fins i tot, s'ha arribat a dir que "Els Papalagi" és el primer document antiglobalització...

I, lo millor: podeu llegir la recopilació completa dels discursos en Internet!

Conclusió: vull ser samoà, però de principis del segle XX!!!

PD: Per cert, una última curiositat sobre Samoa: a este estat d'Oceania pertanyen els dominis acabts amb ".ws" (sufix que moltes vegades s'agafa com a sinònim de "web site"). Definitivament, Samoa ha canviat, des de l'època de Tuiavii.

Un altre post paregut que he trobat a Internet sobre el tema: Apuntes a vuelapluma - Papalagi

El bon pastor

Jo sóc el bon pastor: conec les meues ovelles, i elles em coneixen a mi, tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. A més, jo done la vida per les ovelles. Encara tinc altres ovelles que no són d'este ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meua veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.

El Pare m'estima, perquè done la vida i després la recobre. Ningú no me la pren; sóc jo qui la done lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la; este és el manament que he rebut del meu Pare.

(Jn 10,11-18)

Esta és la lectura d'este pròxim diumenge, que vàrem comentar ahir en el grup. Simplement transcric ací algunes notes que vaig prendre, algunes idees que em varen paréixer interessants. NO són exactament coses que va dir la gent, sinó coses que em va suggerir lo que la gent va dir. També hi ha, per suposat, pensaments meus.

La manera com Jesús es dóna als demés:

• Entrega total
• Coneixement personal
• Ningú no n'és exclòs

No sé qui són les meues ovelles, no em sent pastor de ningú...

On puc ser útil? On puc donar lo que tinc, transmetre lo que he rebut? És important no oblidar el dia a dia, intentar ser llum en la família i en els amics.

Prendre la responsabilitat, a pesar de la por. A pesar dels nostres límits. Els límits estan ahí, i són humans; són lo que ens fa humans.

Si espere a no tindre por, no actuaré mai.

Canviar el món?

Arran d'una conversa amb una amiga que se'n va pròximament a Calcuta, he tornat a pensar en la idea següent: realment, què és canviar el món?

O, equivalentment, es pot canviar al món? Què podem fer per canviar el món? Què significa? Quina és la manera correcta d'actuar? Fins on podem arribar? Val d'alguna cosa perdre's en molta activitat, fer moltes coses? Realment, fins a quin punt tot això només servix per a tranquil·litzar la nostra consciència, per a sentir-nos millor?

No vull dir que tot siga inútil, no vaig per ahí. Simplement, que potser siga això: potser l'important d'allò que fem, quan fem alguna cosa pels demés, no és obtindre'n un resultat visible, no és vore clarament l'efecte positiu de la teua acció. L'important és transformar i, sobre tot, deixar-se transformar. Vull pensar que l'important, com sempre, és l'encontre amb les persones. És això l'única cosa que transforma, que deixa emprempta, tant en tu com en la persona a qui intentes ajudar, la persona a l'encontre de la qual ixes.

Si no ens deixem transformar, si no ens deixem tocar per tot allò que ens envolta, de segur no haurem aconseguit res; llavors sí que (ens) semblarà que la nostra acció es perd en un oceà d'injustícies i de coses a resoldre.

PD: Per cert, Calcuta ja no s'anomena Calcula, almenys en Calcuta, sino Kolkata.

Com afrontar els obstacles de la vida

1. Avalua'l, valora'l
2. Dóna-li la volta, posa'l del revés
3. Desmunta'l, desfés-lo
4. Posa una part en terra(*) i fes un muntó amb la resta
5. Ja ho tens

(Punxeu la imatge per a fer-la més gran)

(*) També, "to push (something) into the background" és "relegar (alguna cosa) a un segon pla". No estic segur que este siga el (segon) sentit que se li vol donar ací; més bé pense que vol dir posar-ho en pla, en ferm, però no per a oblidar-se'n sinó per a ser d'utilitat, com en el dibuix.

Més imàtgens de Harold's Planet: http://harolds-planet.blogspot.com

Reunió d'experts en migració i desenvolupament en Algèria

Ja vaig escriure ací sobre el tema de la immigració... Ara llegisc esta notícia en Madrid Entre Dos Orillas:

La drástica reducción de entradas a Europa para los flujos migratorios provenientes de África está causando conflictos en los países de tránsito. Los estados africanos han sido llamados para analizar las consecuencias del fenómeno migratorio y proponer medidas a seguir para luchar contra la inmigración ilegal y la "inmigración mal manejada", que puede tener efectos desestabilizadores.

Para poner en marcha una "Hoja de ruta" común sobre la migración, se han reunido en Algeria del 3 al 5 de abril 42 países africanos, y han analizado temas de creciente importancia como son: Derechos Humanos, Seguridad y estabilidad, y recursos humanos. El objetivo de la reunión de expertos es la elaboración de una posición africana común en perspectiva de la Conferencia Ministerial Africa-Europa, que está prevista para los días 5 y 6 de Junio en Libia.

África tiene actualmente más de 50 millones de desplazados en otros países, una tercera parte de los 150 millones de inmigrantes estimados a nivel mundial. Las últimas cifras indican que el cambio en los roles sociales en él continente también van a causar una alta incidencia de inmigración femenina (la mitad según la UA).

Marruecos no atendió la cita, de hecho está fuera de la UA (Unión Africana) que organizó el evento, y profundamente enemistada por causa del Sahara con Argelia. Marruecos organizará junto con España el próximo encuentro a nivel ministerial en Rabat los días 10 y 11 de Julio.

(www.entredosorillas.org)

P.D.: Este món està ple de gent bona...

Cómo tener autoestima y no morir en el intento

Eixe és el títol que una bona amiga m'ha suggerit per a este blog, com a alternativa a l'actual.

Passa una cosa curiosa amb ma kasa, i també amb ma vida, de la qual m'he adonat gràcies a esta amiga... Visc en ma kasa ja 4 anys, i està a mig decorar, com incompleta; no parla del tot de com sóc jo, li falta alguna cosa, li falten coses (en sentit ampli) que diguen com sóc jo... Doncs, realment, ma vida està així. Tinc ma vida a mig decorar. Realment, tinc ma vida indefinida, o no definida del tot, sense un rumb clar en molts aspectes. Què és lo que vull? Eixa pregunta em costa un muntó de contestar, en moltes facetes de ma vida. No sé com puc saber què és lo que vull... ¿Em deixe influir massa per l'entorn, fins i tot més del que imagine?

Sobre el tema de calfar-se massa el cap ja he parlat altres vegades ací... Pense que tampoc cal renunciar a calfar-se el cap, i que de fet hi ha vegades en què és inevitable... En general, crec que hi ha problemes o situacions en què és bo calfar-se el cap, o donar-los voltes, per a trobar-ne una solució. Pense que és una bona eina quan hi ha un problema a solucionar. El mal està quan em calfe el cap per a crear nous problemes, d'on no n'hi ha... Per tant, pense que és una cosa que he de controlar, per tal de no ofegar-me en els meus propis pensaments, però que no convé deixar de fer de manera radical. Si, simplement, em deixe dur, sense pensar mai, acabe fent les coses per inèrcia (també vaig escriure ja sobre este perill per a mi).

No vull fer de l'autoestima el tema estrella ni el centre dels meus pensaments. Sé que estic molt més millor que fa dos anys, per exemple, i que encara puc estar millor... És una cosa que cal cuidar, i pense que ara sóc molt més conscient de moltes coses i que em conec molt més millor; i encara em queda camí, sí. Això està ahí, d'acord. Però no avançaré res pensant sobre l'autoestima, sinó que, de nou, l'única pregunta que em val la pena fer-me és: Què és lo que vull? Quin camí vull triar per a ser feliç?

Per favor, de veritat, s'admeten suggerències o propostes de millora respecte a eixa pregunta, i, en general, sobre tot el tema d'este post.

How to make the world a better place

Les vinyetes de Harold's Planet, m'encanten... I en concret, esta (punxeu-la per a vore-la més gran):

[Nota: El verb "tickle" vol dir "fer cosquerelles/pessigolles". Ací se'n fa ús com a onomatopeia.]

Proyecto Tod@s

I una altra realitat, amb totes les lletres, que em parla de la factibilitat d'un món millor...

Lucía Rueda ha presentat, dins d'una exposició de la seua obra, el Projecte Tot(e)s (bo, en castellà, Proyecto Tod@s). Perquè, sí, esta exposició és més que una mostra, més que un treball... És tot un projecte; un projecte comunicatiu, per a mi.

Des de la meua falta d'educació artística i la meua ingenuïtat, vull comentar allò que jo he entés i he experimentat.

Òbviament, no és trivial endevinar què s'amaga darrere d'una obra abstracta, què volia transmetre l'artista... Però, ¿es tracta d'endevinar, o d'experimentar? Els colors del Proyecto Tod@s poden transmetre'ns moltes i diferents sensacions... Això ja és important.

Com dic, després, està també tot el missatge que l'artista pretén transmetre o, simplement, allò que l'ha inspirada o que l'ha moguda...

El Proyecto Tod@s tracta de mostrar una possibilitat, una realitat actual i una realitat possible; una visió pròpia de la realitat, basada en el color. Lucía proposa tota una simbologia, que a mi m'ha captivat i m'ha paregut totalment... ratllant. Preferisc no comentar de moment més coses al voltant d'esta simbologia, perquè encara hi ha la possibilitat de visitar l'exposició (fins a l'11 de març, en què pense que hi haurà un bonic concert de cloenda...), i és millor tindre l'oportunitat de descobrir-la a partir de la mateixa l'autora.

Gràcies, Lucía, per obrir-nos noves finestres a una altra realitat.

P.D.: A aquells que heu visitat l'exposició, vos convide a escriure ací tot allò que vos haja suggerit.

Un altre món és possible. També una altra Església

Em va encantar el lema de l'última campanya de Mans Unides: Un altre món és possible. Depén de tu.

No vaig a parlar ara d'esta campanya, desenrotllada a mitjans de febrer... Només puc dir que... pense que encara falta molt per fer. No és un pensament desesperançat. Només és la meua conclusió, res més.

No volia parlar d'això, però eixa frase m'agrada molt, i me l'ha recordada açò que vaig a comentar ara. Volia afegir ací un enllaç a un article que he trobat de manera casual al voltant del Fòrum sobre Cristianisme i Món d'Avui que, com cada any, va tindre lloc a València fa una setmana. L'autor ressalta la visió que li queda a ell de l'Església, a partir de la realitat que observa, viu i experimenta en el Fòrum.

Este és l'enllaç:

• ATRIO - Valencia: Otra Iglesia posible ya es real

Mai no he assistit a este fòrum, però em sembla interessant. Potser l'any vinent...

Tinc pendent una entrada en este blog al voltant de la meua fe, de si em considere cristià o no. Realment, este blog no tracta —ni vull que tracte— sobre cristianisme, sinó més bé sobre solidaritat i, concretament, sobre com fer solidaritat dia dia, com canviar el món dia a dia.

Però no hi ha dubte que, ara mateix, la meua ubicació, el meu punt d'inici, és l'Església. És l'Església qui em cuida, la que m'ha fet despertar, i és des de l'Església des d'on pense que puc fer el meu camí, començar a kaminar... I quan dic Església pense realment en persones, no en organització. Persones amb cares, ulls, mans i veus concretes. Persones amb nom i cognoms...

I per això comente i comentaré ací totes aquelles realitats de l'Església que per a mi tinguen a vore amb eixe objectiu, únic i universal, de canviar el món.

PD: Una altra bella realitat de l'Església es la NAO, la Nit d'Art i Oració, que està succeint ara mateix, a Madrid... És gràcies a estes coses, a estes persones, que tinc la certesa que un altre món és possible JA.

Kaminant en Quaresma

Ja estem dins del nostre ramadà particular, del nostre temps de purificació, d'aplanar la senda, de desbrossar...

Qualsevol moment és bo per a intentar-ho, però, ja que se'ns proposa este temps, este moment... vaig a intentar aprofitar-lo,... cosa que ens els últims anys havia deixat de fer.

A allò que vaig escriure la setmana passada (i que quasi havia oblidat), afegisc dos grans temptacions (o perills, a qui no li agrade l'altra paraula) que m'agradaria ser capaç d'evitar:

• La temptació de no ser autèntic, d'adaptar-me massa als demés per a agradar-los, deixant de ser jo mateix. La temptació de no ser fidel a mi mateix.
• La temptació de ser massa exigent amb mi mateix i amb els altres, de ser perfeccionista, d'exigir certes perfeccions o actituds als demés. La temptació de voler que TOT siga com a mi m'agradaria que fóra, i no acontentar-me amb com són les coses.

Vaig a centrar-me un poc durant els pròxims 40 dies en reflexionar i polir estos aspectes.

P.D.: L'exemple o l'actitud dels demés m'aporta molt i m'ajuda molt... Una amiga meua ens va contar fa poc, per damunt, la seua experiència en Villa Teresita... No sé... Pense que el món està esperant per a ser curat...

De què m'he d'alliberar?

Clarament, de la pasivitat i de l'egoisme. Més concretament, o més personalitzat, de pensar massa i no fer res, però també de fer les coses sense pensar.

He de ser alliberat d'això.

PD: Ja s'ha acabat el Carnestoltes!!! [Bo, s'acaba hui, no?] Ja podem llevar-nos les disfresses, per fi...

A què es reduïx el problema?

Vinyeta de Máximo publicada hui en El País (punxeu-la per a vore-la més gran).

Déu és Amor... en valencià

Hola! No he desaparegut... Simplement, no tinc massa temps per a escriure.

Tinc pendents altres dos entrades... Una d'elles, molt interessant (almenys, per a mi ho és) tracta d'un tema que de moment havia intentat evitar: Déu. Bo, és més que un tema... Realment, l'entrada és una reflexió al voltant de la meua pròpia fe, si és que se li pot dir així. És un tema que porta rondant-me molt de temps, i vaig decidir agafar-lo de cara a partir d'una conversa amb un bon amic. Però esta és una és una altra història i mereix ser contada en una altra ocasió ("La història interminable").

El cas és que, ja que m'he decidit a escriure i parlar de Déu ací (un poquet, només, perquè pense que l'important de Déu no és parlar-ne sinó viure'l), aprofite per a fer-me ressò ací d'una iniciativa que m'ha paregut molt encertada.

La plataforma Cristians pel Valencianisme ha publicat una traducció al valencià de la primera carta encíclica del Papa Benet XVI (àlies Ràtzinger), que tracta d'un tema fonamental per a tot cristià i tota persona que tinga com a objectiu fer d'este món un lloc millor per a tots: l'AMOR. Este és l'enllaç al document complet:

• http://www.cristians.net/images/stories/deuscaritas_val.pdf

Ja sé que el nou Papa s'ha guanyat les crítiques de molts, pels motius de sempre... Deixant a un costat les objeccions a la postura conservadora de la jerarquia eclesial en alguns temes, em dóna la impressió (per les coses que he pogut escoltar i llegir al voltant del document) que esta encíclica és interessant de llegir i espere poder traure d'ella algunes idees que m'ajuden a comprendre millor i a recordar en què consistix realment l'amor.

Vivència, i no paraules

Al voltant de la lectura de l'Evangeli d'este pròxim diumenge, Jn 1,35-42 ("—Mestre, on vius? —Vingueu i ho voreu."), he extret un tros del comentari del web de Servicios Koinonia:

Seguir a Jesús, caminar con él, no puede hacerse sino por haber tenido una experiencia de encuentro con él. Las teorías habladas —ni siquiera las teologías— no sirven. Nuestro corazón —y el de los demás— sólo se conmueve por las teorías vividas, por la vivencia y el testimonio personal.

(servicioskoinonia.org)

Esta nit (ahir, ja, per l'hora que és) hem comentat esta lectura al grup, i... bo, si em dóna temps, ja escriuré ací les coses que més m'han cridat l'atenció.

Fent balanç des d'(un poc més a prop de) la normalitat

Pareix que quan comença un nou any calga fer-se propòsits, carregar-se de bones intencions... Bo, pense que és una cosa que sorgix quasi de manera natural, i aixina ha sigut en el meu cas... Mirar endavant. Tractar de canviar alguna cosa, per tal de no arribar sempre al mateix lloc...

Però jo no puc deixar de fer balanç d'estos estranys (i alhora repetitius) dies de Nadal, des de la normalitat de la tornada a la rutina o, almenys, molt més a prop d'ella.

Està clar que he vist fantasmes on no n'hi ha, que m'he deixat dur pel cansanci, per... no sé massa bé com definir-ho... El meu cap ha rebentat, este Nadal, quan he estat fart de fer coses que no m'abellia del tot, de suportar situacions que no accepte del tot. Estic parlant en general, perquè em referisc a moltes xicotetes coses. Coses que m'agradaria que foren diferents, començant per coses de mi mateix. Projecte la meua frustració en el demés? No, jo no diria tant; a més, no vull entrar en eixa classe de llenguatge pseudopsicològic...

Sent objectiu, des de fa molt de temps no puc queixar-me de res, no tinc dret a queixar-me de la vida que tinc. I estic sa, content...

Però tinc encara coses pendents a resoldre:

• Desordre. Encara que puga saber lo que vull, en un moment donat, sovint tinc massa desordre en el meu cap i en la meua vida com per a arribar a aconseguir-ho.
• La meua feblesa per a acceptar que no tot el món pensa com jo, que no tot el món pot estar d'acord amb mi, i que no tot el món ha de tractar-me com jo espere ser tractat i considerat.
• Relacionat amb això, caure en trampes d'eixe estil... Deixar-me dur...
• Pense massa. Li done massa voltes a les coses. I no escolte. No em pare a escoltar.
• Em despiste. No faig lo que he de fer, sinó lo que m'abellix en cada moment.
• Sé que, per a mi, és bo recolzar-me en els amics, ser sincer, estar disponible... Però és roín ser massa depenent d'ells, buscar l'aprovació dels demés en tot...
  

No és una llista definitiva, ni exhaustiva, ni perfectament redactada, però està quasi tot allò que em fa mal, que m'impedix avanaçar... Com podeu vore, allò que m'impedix avançar sóc jo mateix. En eixa llista no hi ha RES referit a coses externes, o a altres persones.

Bo, i ara, què faig amb tot açò? Kaminar. Tirar endavant. Cap a on?

PD: Per cert... Quin dia més fred, gris i plujós hui a València, però, alhora, productiu, que convidava a treballar... tot resguardat i calentet, clar...

Un nou any per encetar

Passat este bache estrany de Cap d'Any a Reis (quan passe del tot, si passa)... tinc davant de mi una nova oportunitat de recomençar, un nou any encara per encetar...

Com diu Coti, en la cançó que estic escoltant ara mateix:

El río siempre vuelve al mismo sitio, y nunca te devuelve el mismo agua.

Què puc fer jo, de diferent?

És una pregunta molt bona per a fer-se a u mateix, quan vols que alguna cosa no isca sempre igual.

Què puc fer jo, de distint? Què puc canviar jo (en mi, en la meua actitud,... en lo que siga), la pròxima vegada, o d'ara en avant, perquè el resultat final no siga el mateix que ara?

Sensacions, sentiments, pensaments... conclusions. Paranoies?

Vaig començar el Nadal cantant contra el consumisme (bo, per a mi, era una de les coses que significava l'acte de fer eixe concert, "per un Nadal diferent") i vaig acabant buscant els últims regals de Reis el mateix dia 5 de vesprada, desesperat, com sempre, intentant trobar allò que vols entre una massa de gent igualment desesperada... L'únic que pense en eixos moments és: "Pobres comerciants. Sí, gràcies a estos dies ells salven l'any, econòmicament parlant, però deuen acabar fets pols...". De veritat, em dóna per pensar això.

Bo, finalment vaig trobar tots els regals que volia, i crec que vaig encertar. Almenys, em queda el consol d'haver fet regals que alegren la gent quan els els dones... Ja que has de fer regals, almenys monta-t'ho bé... I he aconseguit fer un percentatge significatiu de les meues compres en comerços sol·lidaris. No està mal, per tant, el balanç. Però espere que el pròxim any siga diferent,... millor.

En general, pense que són més grans les meues intencions que les meues accions, les meues realitats... Després tornaré sobre açò, o en un altre moment, potser.

Sí que he acabat fart, este Nadal, de menjar, però també de moltes altres coses...

En general, ja és una constant en mi que la primera setmana de Nadal (des de la Nit de Nadal fins a Cap d'Any, més o menys) ho gaudisc tot a tope, perquè m'abellix una muntonada estar amb la gent, estar a gust, gaudir de la companyia, de les rises... No sé com explicar-ho, però és així. Potser durant la resta de l'any no dedique tant de temps a estar amb la família i els amics, i crec que, per a mi, el temps de Nadal és, en gran part, una oportunitat per a estar a gust amb la gent.

No obstant, la segona setmana (des de Cap d'Any fins a Reis) tot es torna estranyament fastijós, i quasi sempre acabe malhumorat, cansat...

Qualsevol psicòleg o aprenent de psicòleg dirà que això és normal: que si l'estrés dels Nadals, que si les relacions personals, que si el canvi d'hàbits, que si l'acumulació de compromisos socials en eixos dies...

D'acord, ho accepte. És normal. És previsible, esperable... I, no obstant això, mai no ho encaixe bé. Mai m'ho espere; mai no m'hi acostumaré.

Perquè... acabe el Nadal tocat; i no vull que siga així. Enguany, concretament, acabe dubtant un muntó de l'autenticitat i la profunditat de les meues relacions d'amistat. Ja ho sé... potser és només una ratllada mental, però... No puc evitar-ho.

No només dubte per mí, o per la meua part. O siga, jo sé que acabe fart de tant de compromís, de tanta festa, de tanta obligació de comprar regals... [No volguera que desaparegera el Nadal comercial completament; només que es frenara un poc l'esperit plenament consumista d'estes festes. Passar-s'ho bé tots junts per a mi està bé, i fer-nos alguns regals senzills per tal d'il·lusionar, divertir, donar gust... Però pense que quasi tot se n'ha eixit de qualsevol mesura, en general.] I això em fa que estiga menys comunicatiu, menys receptiu i, sobre tot, amb menys paciència. És cert (supose que és habitual en la gent, però jo ho acuse molt, pense); quan estic cansat, ho veig quasi tot amb una mirada més pesimista, i tinc menys paciència amb la gent. El meu estat d'ànim i el meu caràcter van units... :-(

Però també he vist actituds de la gent que m'han fet dubtar... He acabat pensant que la gent de vegades pensa moltes coses de mi que no em diu... Paranoies, pot ser. Però... No m'he sentit totalment acceptat, eixa és la veritat. I és molt probable que en gran part açò siga degut al meu cansanci general dels Nadals, unit a altres agobis i mals moments relacionats amb el treball, ma kasa (no la meua família, sinó el lloc on jo visc, el meu pis), el meu grup cristià de referència... Tot són xicotetes coses que es junten, i que al final fan que ho veja tot més negre...

D'acord. Per tant, he de preocupar-me més bé de solucionar eixos xicotets problemes que s'amuntonen i que al final es fan una gran bola (no sé si de neu o de què)...

Però, la veritat, acabe els Nadals sense saber realment quins són realment els meus amics, si jo agobie massa a la gent i no me n'adone, si realment puc confiar en algú, si realment hi ha gent a qui li abellix estar amb mi, etc. Ho jure, aixina és com acabe els Nadals. Amb més dubtes que quan vaig començar. Tinc la sensació que la gent no sol atrevir-se a dir-me les coses a la cara... Tanta por done?? Tan superficial resulte jo mateix??

Quina part hi ha de ratlladura de coco, menjada de tarro o palla mental en tot açò, i què n'hi ha de veritat? Com puc extraure alguna cosa positiva de tot açò, alguna cosa que em servisca per a aprendre i per a tirar endavant...?