9 de novembre del 2005

[fora de tema] Comptes de Gmail

Ja no és una novetat, però qui vullga un compte de Gmail, pot aconseguir-lo demanant-me'l a kaminant@gmail.com. Només me'n queden 9. Me'n queden 99.

Si voleu més informació al voltant de Gmail, el correu gratuït i quasi infinit de Google, podeu llegir les següents pàgines:

4 de novembre del 2005

Deu verges (II)

Alguns comentaris més al voltant de la paràbola de les deu verges:

  • L'oli del qual cadascú s'ha de proveir simbolitza:
    • L'amor
    • Les bones obres
    • Buscar la voluntat de Déu
    • ...
  • Per tant, eixe oli no és una cosa que es puga compartir. Lo que tu faces, no ho va a fer ningú per tu. Ningú no pot amar en nom d'una altra persona.
  • Les verges sensates són les qui escolten la Paraula i la posen en pràctica.

Coses que fa pensar i plantejar-se esta lectura:

  • Estic atent a les necessitats de la gent que m'envolta?
  • Em quede a les portes, perquè no estic preparat?
  • Quan et quedes a la porta, sense poder entrar, és quan te n'adones que no has fet res per tindre oli.
  • És convenient CANVIAR D'OLI cada cert temps.

Més idees:

  • El Regne és una cosa que es treballa tots els dies.
  • Com podem estar sempre atents als demés?
  • Com podem estar tan disponibles i preparats davant l'arribada de l'espós com ho estaríem si ens crida la nostra parella, siga el moment que siga?
  • Lluitar contra l'acomodament, i la rutina. Reordenar les prioritats!
  • La rutineta de cada dia pot estar molt bé, però... Cal trencar-la i posar sempre en ella un lloc per a pensar en els demés, per a ser conscient que som tots germans, anar construint Regne amb xicotets detalls...

Pense que la realitat és que no podem de repent bolcar-nos en els demés i estar súper disponibles i voler a tots un muntó... No, seria artificial. Pense que això al final t'ha de sorgir, que t'ha de nàixer de dins; pense que ahí entra també la gràcia de Déu, per a qui crega en ella. I si no et naix, no passa res... Òbviament, u ha d'esforçar-se (la gràcia "només" ve a cobrir les nostres limitacions, o alguna cosa aixina, no?), intentar superar-se, superar poc a poc l'egoisme, etc.

Per això, pense que és tan important mantindre un temps diari o setmanal per a practicar alguna classe d'oració (digueu-li meditació o reflexió, si voleu). Crec que és a través de l'oració com u pot obrir-se de veritat, i també trencar la rutineta diària que ens allunya dels demés.

És en l'oració on deixes tu de parlar, i passes a escoltar. I fa falta escoltar, parar-se, deixar parlar a Déu dins del teu cor, per a poder avançar i passar a l'acció, donar un passet més endavant... lluny de l'egoisme. Si només parles tu, res no canviarà.

Oració i tractar d'organitzar-me el temps, d'una manera realista. Si no, l'oració serà una cosa més en la meua llarga llista de coses a fer "a salto de mata".

Deu verges (I)

La lectura que anem a comentar en el grup hui divendres és l'Evangeli del pròxim diumenge:

Amb el Regne del cel passarà com amb deu xiques que van prendre les seues torxes per eixir a rebre l'espós. N'hi havia cinc que eren insensates i cinc que eren sensates. Les que eren insensates van prendre les seues torxes però no es van endur oli. En canvi, les sensates es van endur gerretes amb oli juntament amb les torxes.

Com que l'espós tardava, els vingué son a totes i es van adormir. A mitjanit es va sentir un clam:

—L'espós és ací. Eixiu a rebre'l!

Llavors totes aquelles xiques es van despertar i començaren a preparar les seues torxes. Les xiques insensates van dir a les sensates:

—Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes s'apaguen.

Les sensates respongueren:

—Potser no n'hi hauria prou per a nosaltres i per a vosaltres; val més que aneu als qui en venen i vos en compreu.

Mentre anaven a comprar-ne, va arribar l'espós, i les qui estaven a punt entraren amb ell a les bodes. I la porta quedà tancada.

Finalment arribaren també les altres xiques i deien:

—Senyor, Senyor, obri'ns!

Però ell va respondre:

—Vos assegure que no vos conec.

Vetleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora.

(Mt 25,1-13)

Si et pares a pensar-ho, és una lectura estranya... Deu xiques? Deu verges? Totes per a un "senyor"?

Bé, realment es tracta de deu xiques no casades, però en edat de casar-se (per això són anomenades verges, en este cas), que han de fer de dames d'honor de l'espós en la seua boda. [Esta explicació i els paràgrafs següents estan basats en els comentaris a la lectura que es poden trobar a la Bíblia Valenciana.]

Arribat el moment de fer servir l'oli de recanvi, les xiques insensates demanen una cosa impossible: l'oli no arriba per a totes.

Al final, estes xiques queden en evidència: no es pot pretendre entrar en el Regne si es té una actitud contradictòria. O s'està a punt o no s'hi està.

La paràbola és una invitació a vetlar i a estar a punt per a la vinguda del Senyor. ARA és el moment de proveir-se d'oli, és a dir, ara és el moment de fer la voluntat de Déu.

Esta paràbola també parla que, al remat, el final de la història depén del camí que tu has anat triant. [Açò ho he trobat en els comentaris bíblics de Koinonia.]

A mi, la lectura em fa pensar en si faig tot lo possible o no per construir un món més just. Tinc oli en la meua torxa? Estic preparat?

Estic pensant en el dia a dia, no en grans projectes o accions, encara que també. Però és això... saber mantindre l'actitud dia a dia.