Guia d'ONGs

La revista electrònica CONSUMER.es, que sempre sol oferir continguts sorprenentment interessants, acaba d'actualitzar el seu llistat d'ONGs (ong.consumer.es), on oferix algunes dades de relleu.

També hi ha un apartat de notícies solidàries que val la pena visitar.

Una altra vinyeta "nadalenca"

De El Roto. Publicat en El País de hui.

Este és el Nadal que tenim

Esta vinyeta del genial dibuixant El Roto ha estat publicada hui a El País (podeu punxar-hi per a fer-la més gran):

M'ha agradat molt. Sempre que puga, inclouré ací tires còmiques o vinyetes que tinguen a vore amb el tema d'este blog.

Estes altres són d'ahir i hui, de El Roto i de Forges, respectivament (de nou, punxeu sobre elles per a vore-les més grans):

Una manera diferent de començar el Nadal

Anit va ser el concert de Nadal del Grup Maranathà. Per a mi, era el primer concert de Nadal amb el grup, perquè altres anys no he pogut estar-hi. Només per això, ja va ser especial per a mi.

Però, a més, era el primer concert que féiem en el carrer, per a tot el món, i amb un equip de so complet...

La veritat, em costa resumir i posar per escrit de manera ordenada totes les sensacions, pensaments i coses que vull contar al voltant del concert d'anit...

En general, puc dir que per a mi va ser un dia relativament relaxat, i en gran part això és gràcies a Rafa, el guitarrista del grup Jhaire, que va estar amb nosaltres tot el temps (menuda currada, en tots els sentits), va responsabilitzar-se de l'equip de so, de l'aparell de mescles... i ens va donar alguns consells que van contribuir què ens sentírem més còmodes en la primera vegada que cantàvem d'esta manera.

Bo, intentaré fer un relat dels fets. El concert va començar realment a les 11 del matí, que és quan Juanjo i Rafa havien quedat per a arreplegar algun material d'Assisi i començar a muntar l'escenari. També varen comptar amb l'ajuda d'Amparo.

Cap a les 2 de la vesprada estàvem convocats tots els membres del grup per a dinar junts i, a partir d'ahí, començar a assajar i a fer els últims preparatius del concert. Cap a les 4 vàrem començar a provar els micròfons, per a equalitzar les veus (perdó si els termes no són els correctes, perquè tampoc no sóc cap expert en el tema)... Lo bo d'este moment és que ens vàrem acostumar a escoltar la nostra veu pels altaveus i vàrem perdre eixe poquet de por o de vergonya que ens podia quedar encara. I com deia, ens va servir també per a tranquil·litzar-nos i adonar-nos que tot estava controlat.

De 7 a 8 vàrem estar repassant tots els temes del concert, i ultimant detalls. Passades les 8, començava el concert. Teníem prou de públic, i encara va seguir acodint més gent, a pesar del fred que feia... Per sort, Begoña i la mare de Rosalia varen estar preparant i oferint xocolate calent als qui en volien.

Els temes que vàrem interpretar varen ser els següents:

• Happy Christmas (War Is Over)
• Amazing Grace
• Oh, Holy Night
• Blessed Be Your Name
• Last Christmas
• Oh, Happy Day
• Quiero Ser

I després, dos cançons de bonus que teníem preparades:

• ¿Qué hay del amor? (Where Is Love?)
• You've Got a Friend

No va eixir perfecte (varen haver errades que es van notar, i també varen haver-ne de les que no es noten; és normal), però a la gent li va encantar, i nosaltres vàrem gaudir un muntó. Tot el món va gaudir, per tant. D'això es tractava. De donar començament al Nadal d'una manera diferent.

Després d'ajudar a arreplegar tots els aparells de so, vàrem acabar la nit anant a sopar al buffet xinés del barri.

Jo, personalment —i ara passe ja del relat dels fets als pensaments i sensacions—, vaig començar a assajar este concert sense excessives ganes ni il·lusió, però segons anaven passant les setmanes anava veient que açò prenia forma, que, a més, gaudíem molt en els assajos, i que tots estàvem preparant este concert amb molta il·lusió... I ahir, el dia del concert, senzillament... ho vaig passar molt bé. Vaig estar molt a gust. Em vaig sentir content de formar part d'este projecte, millor dit, d'esta realitat, i em vaig sentir més identificat que mai amb allò que cantem i en allò que significa el grup Maranathá.

Vull expressar el meu agraïment a totes les persones del grup per l'entrega i la bona actitud que han demostrat, i de la qual m'han aconseguit contagiar: Mar, Nuria, Ana, Marta, María, Maria, Helena, Rosalía, Xema, Alberto, Juanjo, Gonçal (he tractat de reproduir l'ordre en què estàvem situats per a cantar), i també als qui estaven però no van cantar: Jere, Gonzalo, Concha;... la vostra presència ens va espentar cap endavant.

I gràcies de nou a Amparo i a Rafa, perquè sense vosaltres possiblement tot hauria sigut un preciós caos. Gràcies a les xocolateres, perquè vàreu fer que el fred fóra més suportable; que no sols de música viu el ser humà. Gràcies a la Parròkia per la seua col·laboració en tot.

I gràcies a tota la gent que vàreu vindre. Perquè feu que açò tinga sentit. Perquè este concert, si era a benefici d'algú, era a benefici vostre.

BON NADAL!

Comerç just (II)

A partir de l'article a què feia referència en la meua entrada anterior, i fent una busca ràpida amb Google, he confeccionat la següent llista de llocs en València i en la resta de la Comunitat on l'acte de comprar esdevé una miqueta més just per a tots:

• Intermón Oxfam
  c/ Marqués de Dos Aigües, 5 - València (902330331)
  www.IntermonOxfam.org
  
• UNICEF
  c/ Comèdies, 17-baix - València (963527963)
  www.ozonalia.org
• Sodepaz/sodepau
  c/ Carnissers, 8 - València (963917694)
  www.sodepaz.org
  
• Contraste
  Mercat Central, parada 225 - València (963829134)
• Ecoespai de Rusafa
  Rector Femina, 2 - València (654440921)
• El Puntet
  c/ Indústria, 24-baix - València
• La Cistella Ecològica
  c/ Pere III el gran, 20 - València (963738343)
• La Pitera
  Plaça de Vannes, 8-baix - València (963943863)
  
• Nu-Kua
  c/ Quart, 20 - València (963921767)
• Intermón Oxfam
  Pintor Velázquez, 29 - Alacant (965216823)
• Cooperativa Aigua Clara
  c/ Ramón y Cajal, 91 - Alberic (962442493)
• Comercio Justo
  c/ Carlos Galiana, 4 - Callosa de Segura (965310298)
  
• Tienda de Comercio Justo
  c/ Mèxic, 10 - Elda
• Guimerà Productos Artesanos
  Verge del Pilar, 27 - Morella (964173115)
• Altre Món
  Av. Aurelio Guaita i Martorell, 21 - Picassent (961242010)
• La tenda de tot el món
  Passatge Vicente Moliner, 4-baix - Port de Sagunt (962679026)
  www.la-tenda.org
  
• AJT de Vinalesa
  c/ La Fàbrica, 1 - Vinalesa

Esta llista NO està validada. És a dir, és possible que algunes d'estes adreces o dades siguen errònies, o que les botigues hagen canviat, o no hi existisquen... Si puc, aniré actualitzant-la i completat-la.

He fet la selecció pensat sobre tot en les compres nadalenques i en ciutat... També podeu trobar una àmplia selecció de productes per al "dia a dia" en el web d'Intermón, per exemple.

També m'ha cridat l'atenció esta pàgina, per la informació que proporciona: http://www.ideas.coop

No sé... Per a mi, l'objectiu seria poder arribar a fer les compres de Nadal només en comerços d'este estil, però això encara és un poc utòpic. No puc regalar-li al meu cunyat el famós i ubicu "café de comercio justo" pels Nadals, per exemple...

Què n'opineu?

Cançons per a un Nadal diferent

Ja he comentat ací que pertanc a un grup de música anomenat Maranathà.

Este pròxim divendres fem un concert a l'aire lliure (pareix que l'oratge sí ho permetrà), a les portes de la Parròquia Mare de Déu del Carme (c/ Alboraia, 33, València).

Hem posat com a títol al concert "Cançons per a un Nadal diferent". Perquè no volem que este siga un Nadal dels que habitualment vivim, ple de consumisme, ple d'hipocresia... Volem que siga un Nadal diferent, ple de solidaritat, d'esperança, d'autenticitat... i per això, cantem cançons diferents, que trenquen amb l'habitual; cançons que reflexen allò que, d'alguna manera, volem viure...

Bé, doncs això. Vos esperem el pròxim divendres, 23 de desembre, a les 8 de la vesprada.

Comerç just (I)

Fent una busca ràpida per Internet he trobat un article interessant en la revista electrònica Consumer.es (sempre amb molt bons articles, encara que d'altra classe).

En ell es destaquen les que podrien ser les regles d'or del comerç solidari. Són estes:

• Reducció de la cadena de mitjancers.
• Pagament d'un preu just. El preu de compra està en funció dels costos de les matèries primeres, de la producció i del temps i de l'energia invertits. Han de permetre al productor aconseguir un nivell de vida raonable.
• Condicions laborals dignes.
• Sense discriminació per sexe, raça, religió...
• Condemna de qualsevol forma d'explotació infantil.
• Relacions comercials a llarg termini.
• Pagament per avançat de la mercaderia (fins a un 60%).
• Inversió dels beneficis en el desenvolupament de la comunitat.
• Respecte al medi ambient.
• Productes de qualitat.

(Revista Consumer)

L'article complet s'anomena "Comerç just: Iniciativa per a afavorir la igualtat entre els pobles" (també es pot llegir en castellà).

Preparados, listos... ¡¡¡ya!!!

Des de ja fa uns dies s'ha donat l'eixida a eixa competició de fons en què s'ha convertit el Nadal. És més que l'època més consumista de l'any. És, com dic, una competició de fons, una prova de resistència, una prova de "a vore qui aguanta més":

• A vore qui aguanta més temps comprant i gastant sense mesura.
• A vore qui aguanta més menjant sense parar.
• A vore quant de temps aguantes mirant anuncis de perfums, menjar i joguets en la televisió.
• A vore qui aguanta més temps en el centre de la ciutat en hora punta de compres sense que li agafe un atac d'ansietat.
  
• Si eres treballador (sobre tot, temporal) en un comerç, a vore qui aguanta més hores treballant sense parar, sense menjar, sense assentar-se, aguantant l'histerisme, les presses i la mala educació habitual en els compradors compulsius de Nadal.
  
• A vore qui aconseguix mantindre durant més temps el somriure hipòcrita en les reunions familiars. Tota una prova de paciència.
• A vore qui aguanta més temps les nadales revellides a tota hora, sobre tot en ràdio i televisió.
  
• A vore, en definitiva, qui aguanta més este ritme al·lienant i consumista.

Un Nadal diferent és possible. Ho sé. Lo que passa és que és difícil trobar-lo...

I ara, lamentablement, hui diumenge, he d'anar a fer les meues primeres compres nadalenques. Vaig a tractar enguany de fer almenys una xicoteta part de les meues compres en comerços sol·lidaris, tipus Intermon. Lo que passa és que és difícil trobar llocs així. Faré una "recerca" a l'estil CSI i escriuré ací sobre llocs de comerç sol·lidari, o comerç just.

No tingues por, Maria

Ja hem arribat al 4t Diumenge d'Avent. Sense adonar-nos, ja s'acaba el temps de preparació per al Nadal...

L'Evangeli d'este diumenge ens recorda l'episodi de l'Anunci del naixement de Jesús a Maria.

Copie ací un paràgraf del comentari a esta lectura que pot trobar-se en el web de Servicios Koinonia:

El evangelista Lucas pone de manera consecutiva el anuncio a Zacarías y el anuncio a María para resaltar que la acción de Dios se manifiesta fuera del Templo, fuera del lugar sagrado, en medio de los pobres y abandonados, como lo es María triplemente excluida por ser mujer, por ser pobre y por ser joven. Y es en ese lugar de marginación y pobreza donde el proyecto de Dios para la humanidad va a fructificar, por medio del sí consciente de María y de todos los que se identifican con ella.

(servicioskoinonia.org)

Res a afegir. Em pareix un text suficientment clar, i que m'ha arribat al cor.

Kaminant? Potser, però, cap a on?

Ja fa temps que no escric ací. Tinc pendents alguns apunts, que estan ara mateix en mode "esborrany"... En part, vaig deixar d'escriure inicialment per un problema amb Blogger, que m'anava molt lent. Però la veritat és que ara no trobe temps per a posar-me a escriure, ni tantes ganes com abans...

Quant m'han durat enguany (en este curs, vull dir) l'espenta, la força, l'energia, —en definitiva— les ganes per canviar interiorment, per tindre un canvi d'actitud? Fins a mitjans de novembre?

Potser estic sent massa dur amb mi mateix... És cert que allò que conta són els fets (els fets de cada dia, de cada setmana, de cada mes...), però, encara que els fets sembla que no acompanyen, no tinc dubte de les inquietuds que tinc dins de mi, i que em van dur a començar este blog fa uns mesos, entre altres coses.

Pense que es tractaria d'analitzar de veritat dos coses: d'una banda, la meua motivació interior, què és allò que me mou, etc... I, d'una altra, els fets: què faig, a què dedique temps, què és allò que pose en primer lloc, i què deixe per al final o oblidat... I les raons de tot.

A la vegada que escric, estic aclarant un poc les meues idees... Necessitava parar-me a pensar un poc, a analitzar... Crec.

D'una banda, sé que és normal no mantindre l'ímpetu del principi, i, com deia adalt, no tinc dubte de les meues motivacions, o de les meues inquietuds, millor dit. A mi, lo que me mouen són les persones, i, encara que ara estic en una temporada en què la meua prioritat, que absorbix bona part del meu temps, és el meu treball, no deixe de pensar en les persones, en ajudar... No he abandonat una mínima actitud en el dia a dia.

Però sí he de reconéixer que he baixat prou la meua consciència de ser "persona que vol canviar el món en el dia a dia"... M'he deixat prou portar per la rutina, i he deixat de llegir i de preocupar-me per saber què passa en tantes parts del món on estan passant-ho mal, fins i tot en la meua pròpia ciutat...

També, he fracassat (de moment) en el propòsit d'organitzar-me més el temps i, sobre tot, de fer oració... I ahí vénen els meus majors dubtes... Què significa això? O, millor dir, per què passa això? Simplement perquè no tinc temps? O bé, tinc temps per a lo que vull, i això vol dir que realment fer oració no és ara mateix una cosa important per a mi? Les dos explicacions són vàlides, són possibles, són raonables... Però només una d'elles (o una altra diferent, mescla de les dos) és la correcta en el meu cas. I em costa realment saber-ho.

Crec que en açò, com en altres temes, estic tornat a trobar-me estos dies cara a cara amb la meua debilitat, amb les meues limitacions... Límits dels quals de vegades, la majoria del temps, no sóc conscient.

Després de tornar a llegir açò, clarament veig que el fet de no saber organitzar-me bé del tot, de vegades fa que totes les demés coses no vagen tan bé com vull...

Però també pense que hi ha un problema de voluntat, de saber què vull realment. Si tinguera més clar allò que vull, actuaria més decididament, i em rendiria més el temps, arribaria a tot on vull arribar? No sé...

Sóc com sóc, i camine fins on jo mateix vaig assenyalant... No em puc queixar. I és tan simple com això... Però he saber cap a on estic assenyalant... :-D