Ja fa temps que no escric ací. Tinc pendents alguns apunts, que estan ara mateix en mode "esborrany"... En part, vaig deixar d'escriure inicialment per un problema amb Blogger, que m'anava molt lent. Però la veritat és que ara
no trobe temps per a posar-me a escriure,
ni tantes ganes com abans...Quant m'han durat enguany (en este curs, vull dir) l'espenta, la força, l'energia, —en definitiva—
les ganes per canviar interiorment, per tindre un canvi d'actitud? Fins a mitjans de novembre?
Potser estic sent massa dur amb mi mateix... És cert que
allò que conta són els fets (els fets de cada dia, de cada setmana, de cada mes...),
però, encara que els fets
sembla que no acompanyen,
no tinc dubte de les inquietuds que tinc dins de mi, i que em van dur a començar este blog fa uns mesos, entre altres coses.
Pense que es tractaria d'analitzar de veritat dos coses: d'una banda,
la meua motivació interior, què és allò que me mou, etc... I, d'una altra,
els fets: què faig, a què dedique temps, què és allò que pose en primer lloc, i què deixe per al final o oblidat... I
les raons de tot.
A la vegada que escric, estic aclarant un poc les meues idees... Necessitava parar-me a pensar un poc, a analitzar... Crec.
D'una banda, sé que
és normal no mantindre l'ímpetu del principi, i, com deia adalt, no tinc dubte de les meues motivacions, o de les meues inquietuds, millor dit.
A mi, lo que me mouen són les persones, i, encara que ara estic en una temporada en què la meua prioritat, que absorbix bona part del meu temps, és el meu treball, no deixe de pensar en les persones, en ajudar... No he abandonat una mínima actitud en el dia a dia.
Però sí he de reconéixer que he baixat prou la meua consciència de ser "persona que vol canviar el món en el dia a dia"... M'he deixat prou portar per la rutina, i
he deixat de llegir i
de preocupar-me per saber què passa en tantes parts del món on estan passant-ho mal, fins i tot en la meua pròpia ciutat...
També, he fracassat (de moment) en el propòsit d'organitzar-me més el temps i, sobre tot, de fer oració... I ahí vénen els meus majors dubtes... Què significa això? O, millor dir, per què passa això? Simplement perquè no tinc temps? O bé, tinc temps per a lo que vull, i això vol dir que realment fer oració no és ara mateix una cosa important per a mi? Les dos explicacions són vàlides, són possibles, són raonables... Però només una d'elles (o una altra diferent, mescla de les dos) és la correcta en el meu cas. I em costa realment saber-ho.
Crec que en açò, com en altres temes, estic tornat a trobar-me estos dies
cara a cara amb la meua debilitat,
amb les meues limitacions... Límits dels quals de vegades, la majoria del temps, no sóc conscient.
Després de tornar a llegir açò, clarament veig que el fet de no saber organitzar-me bé del tot, de vegades fa que totes les demés coses no vagen tan bé com vull...
Però també pense que hi ha un problema de
voluntat, de saber què vull realment. Si tinguera més clar allò que vull, actuaria més decididament, i em rendiria més el temps, arribaria a tot on vull arribar? No sé...
Sóc com sóc, i camine fins on jo mateix vaig assenyalant... No em puc queixar. I és tan simple com això... Però he saber cap a on estic assenyalant... :-D
Ja he comentat ací que pertanc a un grup de música anomenat Maranathà.
