24 de desembre del 2005

Una manera diferent de començar el Nadal

Anit va ser el concert de Nadal del Grup Maranathà. Per a mi, era el primer concert de Nadal amb el grup, perquè altres anys no he pogut estar-hi. Només per això, ja va ser especial per a mi.

Però, a més, era el primer concert que féiem en el carrer, per a tot el món, i amb un equip de so complet...

La veritat, em costa resumir i posar per escrit de manera ordenada totes les sensacions, pensaments i coses que vull contar al voltant del concert d'anit...

En general, puc dir que per a mi va ser un dia relativament relaxat, i en gran part això és gràcies a Rafa, el guitarrista del grup Jhaire, que va estar amb nosaltres tot el temps (menuda currada, en tots els sentits), va responsabilitzar-se de l'equip de so, de l'aparell de mescles... i ens va donar alguns consells que van contribuir què ens sentírem més còmodes en la primera vegada que cantàvem d'esta manera.

Bo, intentaré fer un relat dels fets. El concert va començar realment a les 11 del matí, que és quan Juanjo i Rafa havien quedat per a arreplegar algun material d'Assisi i començar a muntar l'escenari. També varen comptar amb l'ajuda d'Amparo.

Cap a les 2 de la vesprada estàvem convocats tots els membres del grup per a dinar junts i, a partir d'ahí, començar a assajar i a fer els últims preparatius del concert. Cap a les 4 vàrem començar a provar els micròfons, per a equalitzar les veus (perdó si els termes no són els correctes, perquè tampoc no sóc cap expert en el tema)... Lo bo d'este moment és que ens vàrem acostumar a escoltar la nostra veu pels altaveus i vàrem perdre eixe poquet de por o de vergonya que ens podia quedar encara. I com deia, ens va servir també per a tranquil·litzar-nos i adonar-nos que tot estava controlat.

De 7 a 8 vàrem estar repassant tots els temes del concert, i ultimant detalls. Passades les 8, començava el concert. Teníem prou de públic, i encara va seguir acodint més gent, a pesar del fred que feia... Per sort, Begoña i la mare de Rosalia varen estar preparant i oferint xocolate calent als qui en volien.

Els temes que vàrem interpretar varen ser els següents:
  • Happy Christmas (War Is Over)
  • Amazing Grace
  • Oh, Holy Night
  • Blessed Be Your Name
  • Last Christmas
  • Oh, Happy Day
  • Quiero Ser
I després, dos cançons de bonus que teníem preparades:
  • ¿Qué hay del amor? (Where Is Love?)
  • You've Got a Friend
No va eixir perfecte (varen haver errades que es van notar, i també varen haver-ne de les que no es noten; és normal), però a la gent li va encantar, i nosaltres vàrem gaudir un muntó. Tot el món va gaudir, per tant. D'això es tractava. De donar començament al Nadal d'una manera diferent.

Després d'ajudar a arreplegar tots els aparells de so, vàrem acabar la nit anant a sopar al buffet xinés del barri.

Jo, personalment —i ara passe ja del relat dels fets als pensaments i sensacions—, vaig començar a assajar este concert sense excessives ganes ni il·lusió, però segons anaven passant les setmanes anava veient que açò prenia forma, que, a més, gaudíem molt en els assajos, i que tots estàvem preparant este concert amb molta il·lusió... I ahir, el dia del concert, senzillament... ho vaig passar molt bé. Vaig estar molt a gust. Em vaig sentir content de formar part d'este projecte, millor dit, d'esta realitat, i em vaig sentir més identificat que mai amb allò que cantem i en allò que significa el grup Maranathá.

Vull expressar el meu agraïment a totes les persones del grup per l'entrega i la bona actitud que han demostrat, i de la qual m'han aconseguit contagiar: Mar, Nuria, Ana, Marta, María, Maria, Helena, Rosalía, Xema, Alberto, Juanjo, Gonçal (he tractat de reproduir l'ordre en què estàvem situats per a cantar), i també als qui estaven però no van cantar: Jere, Gonzalo, Concha;... la vostra presència ens va espentar cap endavant.

I gràcies de nou a Amparo i a Rafa, perquè sense vosaltres possiblement tot hauria sigut un preciós caos. Gràcies a les xocolateres, perquè vàreu fer que el fred fóra més suportable; que no sols de música viu el ser humà. Gràcies a la Parròkia per la seua col·laboració en tot.

I gràcies a tota la gent que vàreu vindre. Perquè feu que açò tinga sentit. Perquè este concert, si era a benefici d'algú, era a benefici vostre.

BON NADAL!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Bueno, en primer lugar yo también quiero dar las gracias a todos los que hicieron posible el concierto. Para mí fue una tarde muy especial, tenía muchas ganas de dar Buenas Noticias, de transmitir Vida con vosotr@s, y creo que el Espíritu hizo de las suyas...
Es difícil vivir estos días con sencillez y esperanza, acordarse en medio de tanta locura de que al final todo esto gira en torno a un niño que nace... Y creo que intentar felicitar la Navidad, más allá de fórmulas de cortesía, se convierte en un imperativo para los que nos sentimos felices por la llegada de ese Dios-con-nosotros. Creo que salir a la calle, a encontrarnos unos con otros, a cantar por qué estamos alegres, a anunciar que la Navidad puede ser para todos... es no sólo una decisión, sino también una necesidad.
Felices fiestas a todos, y que ese Dios que se hace pequeñito nos alumbre los sueños.

Anònim ha dit...

Lo mejor, tal y como dices, lo que disfrutamos todos lo que estábamos allí.
Creo que el resultado compensa todo el esfuerzo que hicisteis.

Kaminant ha dit...

Gracias por vuestros comentarios... :-)