Moltes coses de les que porte escrites en este blog em servixen, seguixen sent útils per a mi. De vegades, en tornar a llegir-ne algunes, jo mateix em sorprenc d'haver escrit certes coses, d'haver-les vistes tan clares... Un dia hauré de fer-ne un repàs de totes.Una cosa més a afegir a la llista, i que ara té molta importància per a mi: no puc pretendre cuidar dels demés, en un sentit ampli, si no em cuide
I açò no ho escric com a cap tipus d'excusa per a tornar a tancar-me en mi mateix, i passar de la gent, anar a la meua bola, no pensar en els altres, o pensar que no sóc capaç de fer res pels demés...
No. Simplement, m'adone que he de dur un ritme de vida equilibrat, centrat, estar sa, estar despert, si vull poder rendir plenament tant en les meues obligacions com en les meues devocions, per dir-ho així.
Per a mi, cuidar-me, en este cas concret, té un significat físic, quasi mèdic, principalment, però també implica centrar-me, posar ordre en la meua vida.
No estic preocupat. Estic molt animat, i em sent capaç d'afrontar este nou curs que ara comença.
I estic molt content de compartir tot açò amb una meravellosa persona que m'acompanya en este camí prop ja de 6 mesos. També, per a cuidar-la, he de cuidar-me.PD: Hem estrenat la tardor esta matinada i ja torna a ploure. Tinc les finestres obertes de bat a bat, per deixar entrar la frescor i l'olor a terra banyada (encara que siga asfalt). Este ambient em relaxa.
PD2: Anit veia amb uns amic el programa de televisió Super Nanny. Relacionat amb això, i amb el tema de "cuidar", mireu quina pràctica pàgina web he trobat: Tabla de Tamagotchi - Cuidados y Consejos. Per a què volem la Super Nanny, si podem aprendre a cuidar xiquets cuidant tamagotxis?!! :-D
4 comentaris:
Després de llegir ansiosament les teues línies, em sent una miqueta lluny...pense que si és important sentir-se bé per a fer que altres es sentixen bé però, fins que no arribe eixe moment no podras cuidar a ningú??? Em sent trista, llunyana, quasi decepcionada...Jo pese que tota persona necesita de la calor i de la atenció de l´altre.
Jo sòc capaÇ de dornar coses o sentiments encara que no els tinga o pensant que no els tinc, pense que lo millor que és auto-soprendre´s de la pròpia capacitat...I si parlem físicament, hi ha dies que m´adone de la capacitat física que tinc per a fer coses o, simplement, de la iniciativa encara que no siga experta en una faena determinada...
Jo pense que tot és psicològic i que tot el món pot donar més del que pensa.
No, no volia dir que fins que no estiga bé, no podré cuidar ningú.
O, almenys, no estic dient que necessite estar "perfecte"...
[Per això deia, en la meua entrada, que no volia que fóra una excusa per a tancar-me en mi mateix i passar de la gent. És només un toc d'atenció que jo em faig a mi mateix, perquè ho necessite.]
Lo que dic és que, si continue pel camí que estava agafant de no cuidar-me, sí que em seria més difícil o quasi impossible cuidar de ningú (inclosa eixa personeta amb qui porte quasi 6 mesos), simplement perquè estaria quasi incapacitat (en un sentit tant físic com psicològic i metafòric).
Per a mi, tot consistix en ser conscient, en agafar consciència de les pròpies limitacions. I, en este cas, agafar consciència de les coses que m'impedixen estar bé i cuidar dels demés.
Per tant, sí, és tot psicològic. Agafar consciència és un pas molt senzill que ja he donat, que done moltes vegades, com en este cas. La dificultat està en ser constant, pense; almenys, per a mi.
I, sí, et done tota la raó (i m'encanta que em conegues tan bé). No sé si tot el món, però jo almenys sí sé que de vegades puc donar més d'allò que em pense.
Gràcies per les teues paraules...
Espere que no et sentes tan lluny, ara. Sí que pense que sóc molt sensible a les coses que em succeïxen, però en este cas no estava dient que vaig a tancar-me en mi mateix, sinó que vaig a agafar forces per a poder donar encara més i millor.
Una pregunta: No penses que el fet d´haver elegit un dibuix de Mafalda no és una premonició del futur? Jo desitge i pense que SÍ.
Bo... De fet, la vaig triar a propòsit. ;-)
Publica un comentari a l'entrada