29 d’octubre del 2006

Estar a la vora del camí o estar en camí

Més sobre la lectura de hui.

Pense que NO estic a la vora del camí. Sobre tot, tinc clar que he pres una opció de vida, que és no viure egoistament, no viure per a mi. [Noteu que encara no m'atrevisc a dir "viure per als altres".] Però el ben cert és que eixa opció podria ser més clara, més decidida, més... tot. Poc a poc.

Després d'haver compartit açò hui amb la gent, pense que quasi tot es reduïx a ser coherent, a viure de manera coherent. Les opcions les tinc clares. La meua opció, pense que la tinc clara. Ara, cal obrar en conseqüència.

No m'agrada massa parlar de radicalitat, encara que abans ho he fet, o no m'agrada pensar-hi. No sé entendre o posar en pràctica la "radicalitat". Preferisc pensar en ser coherent fins a les últimes conseqüències.

PD: Hui hem représ les reunions del grup. No sabia la falta que em feia. És per a mi una alegria i un estímul poder juntar-nos i compartir una mateixa creença (o com vullguem dir-li). Pense que podem traure molt, tots, d'eixes reunions. De veritat, ho pense.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

M´alegre, Kaminant, que t´haja ajudat tant la seva reunió amb el grup.
Poc a poc, com tu dius, ja vorás com trobes temps per a tot, per a tot el que "necessites" fer.
Molt d´ànim en tot!!!!!

Kaminant ha dit...

Gràcies, de veritat...

Pense que hi ha un moment per a tot, que tot té el seu moment... Per tant, no vull preocupar-me. Tot arriba quan cal.

Gràcies per estar sempre al meu costat. :-)

Anònim ha dit...

Sols et dic que és un autentic plaer...