El bon pastor

Jo sóc el bon pastor: conec les meues ovelles, i elles em coneixen a mi, tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. A més, jo done la vida per les ovelles. Encara tinc altres ovelles que no són d'este ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meua veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.

El Pare m'estima, perquè done la vida i després la recobre. Ningú no me la pren; sóc jo qui la done lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la; este és el manament que he rebut del meu Pare.

(Jn 10,11-18)

Esta és la lectura d'este pròxim diumenge, que vàrem comentar ahir en el grup. Simplement transcric ací algunes notes que vaig prendre, algunes idees que em varen paréixer interessants. NO són exactament coses que va dir la gent, sinó coses que em va suggerir lo que la gent va dir. També hi ha, per suposat, pensaments meus.

La manera com Jesús es dóna als demés:

• Entrega total
• Coneixement personal
• Ningú no n'és exclòs

No sé qui són les meues ovelles, no em sent pastor de ningú...

On puc ser útil? On puc donar lo que tinc, transmetre lo que he rebut? És important no oblidar el dia a dia, intentar ser llum en la família i en els amics.

Prendre la responsabilitat, a pesar de la por. A pesar dels nostres límits. Els límits estan ahí, i són humans; són lo que ens fa humans.

Si espere a no tindre por, no actuaré mai.

Canviar el món?

Arran d'una conversa amb una amiga que se'n va pròximament a Calcuta, he tornat a pensar en la idea següent: realment, què és canviar el món?

O, equivalentment, es pot canviar al món? Què podem fer per canviar el món? Què significa? Quina és la manera correcta d'actuar? Fins on podem arribar? Val d'alguna cosa perdre's en molta activitat, fer moltes coses? Realment, fins a quin punt tot això només servix per a tranquil·litzar la nostra consciència, per a sentir-nos millor?

No vull dir que tot siga inútil, no vaig per ahí. Simplement, que potser siga això: potser l'important d'allò que fem, quan fem alguna cosa pels demés, no és obtindre'n un resultat visible, no és vore clarament l'efecte positiu de la teua acció. L'important és transformar i, sobre tot, deixar-se transformar. Vull pensar que l'important, com sempre, és l'encontre amb les persones. És això l'única cosa que transforma, que deixa emprempta, tant en tu com en la persona a qui intentes ajudar, la persona a l'encontre de la qual ixes.

Si no ens deixem transformar, si no ens deixem tocar per tot allò que ens envolta, de segur no haurem aconseguit res; llavors sí que (ens) semblarà que la nostra acció es perd en un oceà d'injustícies i de coses a resoldre.

PD: Per cert, Calcuta ja no s'anomena Calcula, almenys en Calcuta, sino Kolkata.

Com afrontar els obstacles de la vida

1. Avalua'l, valora'l
2. Dóna-li la volta, posa'l del revés
3. Desmunta'l, desfés-lo
4. Posa una part en terra(*) i fes un muntó amb la resta
5. Ja ho tens

(Punxeu la imatge per a fer-la més gran)

(*) També, "to push (something) into the background" és "relegar (alguna cosa) a un segon pla". No estic segur que este siga el (segon) sentit que se li vol donar ací; més bé pense que vol dir posar-ho en pla, en ferm, però no per a oblidar-se'n sinó per a ser d'utilitat, com en el dibuix.

Més imàtgens de Harold's Planet: http://harolds-planet.blogspot.com

Reunió d'experts en migració i desenvolupament en Algèria

Ja vaig escriure ací sobre el tema de la immigració... Ara llegisc esta notícia en Madrid Entre Dos Orillas:

La drástica reducción de entradas a Europa para los flujos migratorios provenientes de África está causando conflictos en los países de tránsito. Los estados africanos han sido llamados para analizar las consecuencias del fenómeno migratorio y proponer medidas a seguir para luchar contra la inmigración ilegal y la "inmigración mal manejada", que puede tener efectos desestabilizadores.

Para poner en marcha una "Hoja de ruta" común sobre la migración, se han reunido en Algeria del 3 al 5 de abril 42 países africanos, y han analizado temas de creciente importancia como son: Derechos Humanos, Seguridad y estabilidad, y recursos humanos. El objetivo de la reunión de expertos es la elaboración de una posición africana común en perspectiva de la Conferencia Ministerial Africa-Europa, que está prevista para los días 5 y 6 de Junio en Libia.

África tiene actualmente más de 50 millones de desplazados en otros países, una tercera parte de los 150 millones de inmigrantes estimados a nivel mundial. Las últimas cifras indican que el cambio en los roles sociales en él continente también van a causar una alta incidencia de inmigración femenina (la mitad según la UA).

Marruecos no atendió la cita, de hecho está fuera de la UA (Unión Africana) que organizó el evento, y profundamente enemistada por causa del Sahara con Argelia. Marruecos organizará junto con España el próximo encuentro a nivel ministerial en Rabat los días 10 y 11 de Julio.

(www.entredosorillas.org)

P.D.: Este món està ple de gent bona...

Cómo tener autoestima y no morir en el intento

Eixe és el títol que una bona amiga m'ha suggerit per a este blog, com a alternativa a l'actual.

Passa una cosa curiosa amb ma kasa, i també amb ma vida, de la qual m'he adonat gràcies a esta amiga... Visc en ma kasa ja 4 anys, i està a mig decorar, com incompleta; no parla del tot de com sóc jo, li falta alguna cosa, li falten coses (en sentit ampli) que diguen com sóc jo... Doncs, realment, ma vida està així. Tinc ma vida a mig decorar. Realment, tinc ma vida indefinida, o no definida del tot, sense un rumb clar en molts aspectes. Què és lo que vull? Eixa pregunta em costa un muntó de contestar, en moltes facetes de ma vida. No sé com puc saber què és lo que vull... ¿Em deixe influir massa per l'entorn, fins i tot més del que imagine?

Sobre el tema de calfar-se massa el cap ja he parlat altres vegades ací... Pense que tampoc cal renunciar a calfar-se el cap, i que de fet hi ha vegades en què és inevitable... En general, crec que hi ha problemes o situacions en què és bo calfar-se el cap, o donar-los voltes, per a trobar-ne una solució. Pense que és una bona eina quan hi ha un problema a solucionar. El mal està quan em calfe el cap per a crear nous problemes, d'on no n'hi ha... Per tant, pense que és una cosa que he de controlar, per tal de no ofegar-me en els meus propis pensaments, però que no convé deixar de fer de manera radical. Si, simplement, em deixe dur, sense pensar mai, acabe fent les coses per inèrcia (també vaig escriure ja sobre este perill per a mi).

No vull fer de l'autoestima el tema estrella ni el centre dels meus pensaments. Sé que estic molt més millor que fa dos anys, per exemple, i que encara puc estar millor... És una cosa que cal cuidar, i pense que ara sóc molt més conscient de moltes coses i que em conec molt més millor; i encara em queda camí, sí. Això està ahí, d'acord. Però no avançaré res pensant sobre l'autoestima, sinó que, de nou, l'única pregunta que em val la pena fer-me és: Què és lo que vull? Quin camí vull triar per a ser feliç?

Per favor, de veritat, s'admeten suggerències o propostes de millora respecte a eixa pregunta, i, en general, sobre tot el tema d'este post.