24 de novembre del 2006

Gestió del temps, productivitat sense estrés...

Gestió del temps, productivitat sense estrés, vida equilibrada, vida plena i completa...

Què té a vore tot açò amb el propòsit d'este blog? Bo, no és la primera vegada que escric ací al voltant de la necessitat d'organitzar-me el temps, per a poder estar bé, diguem-ne. Sempre m'ha interessat el tema del desenvolupament personal, i pense que cada vegada anirà tenint més presència en este blog. En última instància, crec que cuidar-se i estar bé amb u mateix fa possible donar-se més i millor als demés.

De fet, pense que és un assumpte que descuidem, en general, en la cultura occidental actual. No aprenem a viure sense estrés, a tindre una vida equilibrada i completa, sinó a buscar l'èxit a tota costa, traduït en trobar un treball, un cotxe, una casa i companyia sentimental. Bo, este és un discurs excessivament repetit i un poc antic, però el ben cert és que, sovint, u arriba a la suposada adultesa ["Període vital que seguix l'adolescència", DVO] sense preparació, eines ni habilitats per a fer front amb èxit a una vida plena de tasques, compromisos, projectes, demandes, coses a fer...

Podem (i hem de) rebel·lar-nos contra les exigències d'una vida plena de compromisos imposats, per suposat, però és inevitable i necessari prendre compromisos no imposats, optar decididament per allò que volem fer per a arribar a un objectiu que nosaltres mateixos hem triat. O siga, els compromisos i els quefers diaris estan ahí, també en una vida que vol ser viscuda de manera compromesa i alternativa.

Continuaré en un altre moment. Ara no tinc més temps, perquè he de centrar-me en la meua tesi (com ja deia fa més d'un any, en una entrada que continua tenint tota la vigència d'aquell moment).

29 d’octubre del 2006

Estar a la vora del camí o estar en camí

Més sobre la lectura de hui.

Pense que NO estic a la vora del camí. Sobre tot, tinc clar que he pres una opció de vida, que és no viure egoistament, no viure per a mi. [Noteu que encara no m'atrevisc a dir "viure per als altres".] Però el ben cert és que eixa opció podria ser més clara, més decidida, més... tot. Poc a poc.

Després d'haver compartit açò hui amb la gent, pense que quasi tot es reduïx a ser coherent, a viure de manera coherent. Les opcions les tinc clares. La meua opció, pense que la tinc clara. Ara, cal obrar en conseqüència.

No m'agrada massa parlar de radicalitat, encara que abans ho he fet, o no m'agrada pensar-hi. No sé entendre o posar en pràctica la "radicalitat". Preferisc pensar en ser coherent fins a les últimes conseqüències.

PD: Hui hem représ les reunions del grup. No sabia la falta que em feia. És per a mi una alegria i un estímul poder juntar-nos i compartir una mateixa creença (o com vullguem dir-li). Pense que podem traure molt, tots, d'eixes reunions. De veritat, ho pense.

Més sobre seguir Jesús

Ja he escrit sobre el tema de seguir Jesus altres vegades.

A propòsit de l'Evangeli de hui (Mc 10, 46-52), he trobat un comentari interessant a Servicios Koinonia. En reproduïsc ací un tros:

[...] A Jesús se le conoce siguiéndolo. [...] Ahora, caminar detrás de Jesús no es simplemente ir ahí, entre el montón, como una oveja más dentro de la manada; seguir a Jesús es tener los ojos muy abiertos y el corazón dispuesto, en fin, toda la persona en capacidad de sintonizar con él para poder hacer lo que hace él, decir lo que dice él, actuar como actúa él.



Molt bonic, clar... Açò em parla de/em recorda a la radicalitat de l'Evangeli. Entenc, accepte i compartisc que l'Evengeli és una opció radical, en el sentit que és una opció de vida que ha de ser sincera, profunda, que abasta tots els aspectes de la vida, i que comporta conseqüències pràctiques... Clar que sí, tot açò ho tinc clar. Pense.

I, no estic massa preocupat ni res, però, així i tot... Estic fent tot el possible, cada dia? No em val la visió dels demés (en general). Hi ha gent (amics, persones que conec...) que, amb menys temps disponible que jo, i potser sense donar-li tantes voltes a les coses, fan més que jo, o es llancen més decididament que jo...

Només sé que he de seguir el meu propi camí. Estar obert. Per això estic tranquil, perquè pense que estic en el meu camí, en el bon camí. No autocomplaent, no indolent, però tranquil, seré.

28 d’octubre del 2006

Cròniques i vídeos de la Setmana contra la Pobresa

No sols per el famós vídeo dels 4 gats (que, al remat, va resultar ser una acció comercial —encertada, per al meu gust, a pesar de totes les crítiques que ha rebut—), esta Setmana contra la Pobresa pense que és la que més ressò ha tingut, també en la Xarxa, i, sobre tot, a través dels vídeos penjats en Internet. [La veritat és que la Xarxa ha canviat molt en pocs anys, gràcies a l'augment progressiu i generalitzat de l'amplària de banda. L'èxit i la popularitat de servicis com ara You Tube, o altres similars, eren impensables fa uns anys.]

Vos enllace esta notícia-resum, de Canal Solidari, on, a través dels vídeos, podem conéixer l'abast de la campanya, també en altres països:


Una mostra més de la força que tenim si ens unim tots per un mateix objectiu.

27 d’octubre del 2006

Algunes tires còmiques

Algunes vinyetes publicades els últims dies passats en premsa:


Forges, El País (27-oct)



El Roto, El País (21-oct)



El Roto, El País (25-oct)



El Roto, El País (26-oct)



Romeu, El País (26-oct)



Máximo, El País (26-oct)